13 Maig, 2024 05:42
Publicat per jjroca,
Epigrames
Venen totes
de ponent
i s'escanyen
lentament.
Al capvespre,
venen pors
mai no saben
trobar un port.
A la barca
li han eixit:
manta ganes
de dormir.
L'amor demana
el seu palau,
però qui mana
diu: No em plau!
Quan el riure
em ve a cercar,
el queviure
no el deixa anar.
He de demanar,
al bon Satanàs
una mossa jove,
no em farà ni cas.
Per estranyes
i grans raons,
mai demanes
solucions.
A la casa
del corriol,
la mestressa
s'omple de sol.
Esperant
la primavera,
he passat:
fred i gelera.
La juguesca
de l'amor
posa pressa
a la tardor.
Com la mossa
ha convidat
a estimar-me,
ha fet salat.
A l'hivern,
cada carrer
és més ample,
més lleuger.
Com haig ganes
de dormir,
les garlades
faig finir.
En demano
per dinar:
sopa sola,
no n'hi ha.
El silenci
de la nit
com reclama
l'esperit.
Una taula,
sense pa,
despullada
ha d'estar.
Com la mare
ha de dir:
Vine prompte
pel matí!
Al dematí,
vaig a la feina,
a migdia,
perdo l'eina.
Una mossa
em comentava
que, estimar,
tampoc li agrada.
Amb més gana
que diners,
la setmana
dura un mes.
Al bon Déu,
he demanat:
Menjar poc!,
per si de cas.
A la festa,
vaig al ball
per a aprendre
a no mirar.
Com havia
poca sort,
menjo cebes
del meu hort.
A la bassa,
he vist un peix
que nedava
en escreix.
Les mirades,
en llegir,
com es perden
pel camí.
He posat el cap
vora la finestra
per si hi ha una festa
al carrer de dalt.
Mai espero
altre món
que gaudir
sense haver son.
01 Maig, 2024 06:39
Publicat per jjroca,
Epigrames
Quan aplega el fred
a la casa vella,
en el cel, l'estrella
diu que ho té tot fet.
No demano
per a mi:
ni el morir
ni l'haver amo.
L'amor volia
anar a viatjar,
però aquesta vida
no el deixa anar.
Una rosa,
en el jardí,
està sola
quan fa nit.
Pare, quan faci vent
i la mar s'enfadi
potser no m'agradi
anar a cercar peix.
A la casa
del més ric,
falta gana
i sobra amic.
Anirem plegats
a gaudir una estona
del ball d'envelat,
del somrís de noia.
Si demà
toca morir,
ho tinc clar:
He de fugir!
És la mossa,
quan se'n riu,
qui ens porta
el nou estiu.
La mare cantava
des de bon matí,
el reiet mirava,
era ben feliç.
Com, avui,
he demanat:
joia i caliu,
he fet salat.
La més dolça
de les flors,
quan perd força,
és tot un plor.
Amb seixanta
mariners,
qui no balla
no fa res.
I sento com plou
des del llit estant
i la fulla es mou,
cerca l'entrellat.
Quan aplego
pel matí,
ensopego
amb el dormir.
La més jove
vol jugar
i la vella
sola està.
Cinc caminen
per un prat,
quatre es priven
de somiar.
Quan em llevo
de dormir,
ensopego
amb el coixí.
A la casa
d'en Sisquet,
mengen vuit,
en paguen set.
Quan desperto
per la nit,
com em queixo
vora el llit.
Quan em queixo
del veí,
la mestressa
em crida a mi.
Tinc avui
per a dinar:
poc de cuit
i molt de pa.
Si m'estimes
de valent,
les veïnes
ni les sents.
No m'agrada
el dormir
amb tres caps
i un sol coixí.
Ni l'amor sabia
que havia de venir,
va aplegar un dia
des de bon matí.
Car no espero
haver més
que follia
tot el mes.
Les tempestes
del meu cor
són com festes
per a molts.
14 Abril, 2024 07:05
Publicat per jjroca,
Epigrames
Les joies venien
sense cap neguit,
després, em dirien:
Ni l'havíem vist!
Em diran els vents
sense gaire pressa
que obri la finestra
per si algú es perd.
La lluna cantava
en ser al desert,
lluny del color verd,
es veu més preada.
Per haver
un bon senyor,
cal saber
i parlar poc.
A la lluna
de València,
hi ha qui juga,
hi ha qui crema.
Les catifes
del portal
sempre miren
qui va dalt.
A la vora
de la font,
massa gent
fent enrenou.
Una casa
de pagès,
sense golfa,
no pot ser.
Un pobre venia
al poble a dormir,
quasi, cada dia,
volia ser ric.
El gegant
és tan valent
que, si plou,
diu que fa vent.
Un dilluns,
pel dematí,
m'endugué
fins el coixí.
Com la lluna
m'ha de dir
que, l'amor,
la fa trair.
A les voltes
de Nadal
ni volem
pensar en fer mal.
Com em menjaria,
si l'amor volgués,
un plat d'amanida
i en voldria més.
Poseu-me pa
on pugui fer:
llarga menjada
i un llarg recés.
Com voldria
anar a buscar:
una nit
sense penar.
Na Joana
menjar vol:
xocolata
amb quelcom dolç.
Vull casar-me,
a poder ser,
amb la joia
i el diner.
A les festes,
volen tots:
manta plats
plens de torró.
Com demano
per haver:
un nou llit
i bon somier.
A la casa
del veí,
són més macos
i més rics.
Com diria
en Llucifer:
Cal pecar,
però despert!
Mai demano
anar a ballar
per si obliden
fer-me cas.
La promesa
del meu cor
no ha pressa
ni fa por.
És la reina
del meu cor,
quan somriu
i parla poc.
Mai demano
per a mi:
ni venjança
ni glatir.
No voldria
altra sort
que una cambra
plena d'or.
01 Abril, 2024 06:35
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la lluna,
plora el ruc,
quan es cansa,
apaga el llum.
No hi ha casa
sense rei
ni mancança
sense llei.
Al carrer
dels desvalguts,
dos són llecs,
els altres, muts.
Si em poso
a caminar,
algú sap
on puc anar?
Na Mariona,
del meu cor,
s'alliçona
en mals d'amor.
I quan sigui
segador,
que no vingui
la calor.
He pensat
amb els diners,
però el peix
m'agrada més.
I quan aplegui
la mort,
igual
em porta la dot.
De les obres,
la pitjor
és plorar
sense raó.
Mai demano
per a mi:
massa aigua
i gens de vi.
A la casa
dels parents,
mengen quatre,
en paguen cent.
I quan sigui
més valent,
m'ho passaré
malament.
Una cuixa
de corder,
corre poc
i es menja bé.
I quan hagi
un xic de sort,
vull més ombres
al meu hort.
A les guerres
de dos reis,
mai hi guanya
el qui perd.
I quan sigui
segador,
vull corbella
i sarró.
Quan la núvia
em ve a cercar,
com m'amago
fins a demà.
A la casa
del pagès,
sis són quatre
i quatre, tres.
Amb la por
que tinc al cos,
si badallo
ja hi sóc mort.
Ha estat
un gran miracle,
treballa un,
en miren quatre.
En casar-me,
vull la dot:
amagar-me
i plorar poc.
Animetes
van al tros,
posen herbes
enmig les cols.
I quan sigui
un home ric,
vull casar-me
i dormir.
Us faré saber,
estimats veïns,
que quan serem nins,
plorarem també.
Per haver
tan poca sort,
menjo verd
i engreixo prou.
He de demanar,
a l'hora tardana,
enllestir qui mana
i sopar de grat.
És quan plou
i ballo sol
quan em dol
mullar-me tot.
13 Març, 2024 09:11
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una bóta
sense vi
parla, sempre,
mal de mi.
Com cavil·lo,
a desgrat,
que el treball
ha de ser part.
Massa nits
sense calor,
com ens porten
la tardor.
A la vora
del camí,
sempre, hi ha
qui es riu de mi.
Les cançons
se'n van al cel
i s'obliden
del concert.
Una mossa
m'ha de dir
que el fer nosa
és per a mi.
Sense mossa
ni veí,
veig l'infern
ben lluny d'aquí.
Amb més ganes
que diners,
somio poc,
però a pleret.
Al rellotge
de la plaça,
el temps topa
o s'allargassa.
En el port,
els mariners
mengen poc
i beuen bé.
Com el mestre
ensenyava
i la classe
ni ho notava.
Per a córrer
sense fre,
menjar poc
i pair bé.
Sense la disfressa
de l'enamorat,
si l'amor desperta
qui el bressarà.
Na Joana
m'ha de dir
que, si haig gana,
porta el vi.
Una rosa
sense fe
no és gran cosa
ni em mereix.
En el regne
de la nit,
hi ha un amic
que se sol ofendre.
A les voltes
del camí,
hi són totes
per a mi.
A la casa
de l'oblit,
dorm un pobre
sense abric.
A les festes
de Nadal,
cada casa
és un sidral.
Quan aplego
a la font,
trobo aigua
i mals d'amor.
Esperant
arribar a ric,
vaig passant
de trobar amic.
A la casa
de la sort,
poc es menja,
però dolç.
Si el fred
em ve a buscar
de segur
que em trobarà.
Com demano
per haver
força palla
en el paller.
A la casa
de l'Arnau,
qui mana
porta la clau.
El més pobre
del carrer,
avui, té gana,
demà, també.
Mai demano
per a mi:
massa feina
i curta nit.
01 Març, 2024 05:02
Publicat per jjroca,
Epigrames
Massa cases
sense son
són irades
per tothom.
Na Maria
es vol casar,
però el dia
ni se sap.
Sense pressa
parla el vent,
quan acaba,
ni se sent.
Al carrer
de les comandes,
has de saber
al temps que passen.
Una mossa
viu amb mi,
me l'estimo
perquè sí.
Una flor,
sense jardí,
és amor
sense destí.
Amb les pedres
del camí,
els valents
es fan coixins.
A la casa
de l'enyor,
no hi ha taula
per a tots.
Quan la mossa
es vol casar,
mai demana
pel menjar.
A la casa
del record,
massa llana
i poc cotó.
Si m'empipes,
et diré:
que ni penses
ni ho entens.
Quan demanin
per volar,
que no em planyin,
me'n puc estar.
Una roda
porta el món,
volta i volta
ni sap com.
Són les pedres
del camí
les qui callen
cada nit.
La lluna volia
festejar amb el sol,
ell ni la sentia
quan tot era un plor.
Sense ganes
de manar,
callo i somio
fins demà.
Una rosa
ja m'ha dit
que fa nosa
prop del llit.
Na Joana
va a la font,
ben mudada,
amb dolç cor.
Com m'estima,
li diré
que, anar a plaça,
està prou bé.
A la casa
de la creu,
n'entren cinc,
en mengen deu.
Com m'estima
de valent,
va a la plaça
i ho va dient.
Per si em costa
prendre el son,
porto pastes,
vi i rom.
He demanat,
a primera hora,
tornar a l'escola
sense haver d'entrar.
He comprat
per regalar:
dues sardines
i mig pa.
Com pregava
per l'amic,
demanava
ser més ric.
Mai demano
per a mi:
menjar poc
i fer patir.
A la casa
del mai més,
si no entres,
tot ho perds.
14 Febrer, 2024 19:15
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una casa
enmig del bosc,
havent gana
ho té tot.
Un novembre
escanyolit
ni té casa
ni té abric.
A la casa
on hi ha dos reis,
ja no hi caben
els camells.
No demano
per a mi
més que seure
al dematí.
Com haig pressa
per ser rei,
trec l'enveja
i poso llei.
L'alegria
del matí,
la traginava
la nit.
Massa gana
i poca son,
com l'infern
ja és a prop.
Amb quaranta
solucions,
els dolents
es van fent bons.
Una jove
ha demanat,
que la provi
d'oblidar.
Una truita,
amb poc pa,
és fàcil
d'ensarronar.
Si m'estima,
li diré
que, quan parla,
ho fa molt bé.
El gegant dormia
somiant en regnar,
com ho té ben clar:
És una enganyifa!
Manta hores
del matí,
volen totes:
el dormir.
Com m'agrada,
en ser hivern,
la neu blanca
sense fred.
Com demano
per dinar,
el meu sol
diu que se'n va.
Una bona
solució:
Menjar força,
pair-ho tot.
Mentre dormo
pel matí,
la fermesa
es riu de mi.
A la casa
del pagès,
només plou
un cop al mes.
En els riures
de les flors,
veig les dèries
dels amors.
Si em convida,
li diré
que, si paga,
queda bé.
A les voltes
del corriol,
les roselles
volen sol.
Per anar
a dinar bé,
caldrà gana
i diner.
El tren passa
per la vall
sense fer
escarafall.
Una menja
i en tinc prou,
una truita
amb vint ous.
A la casa
del barber,
prendré el pèl
li estarà bé.
Massa gana
i poca son,
meravelles
d'aquest món.
No hi ha hores
sense crit
ni revoltes
sense nins.
01 Febrer, 2024 08:40
Publicat per jjroca,
Epigrames
La mare demana:
un fill ben plantat,
no li han dut encara,
no feia bondat.
Discutint
amb el meu gos,
si glatim,
plorem tots dos.
Amb sis hores
al desert,
un camell,
de poc, es perd.
Entre misses
i cançons,
venen rialles
per a tots.
He provat
de badallar,
però l'ase
també ho fa.
Les campanes
de l'entorn
només planyen
amb els tocs.
La més maca
de les flors
mai es cansa
de ser al bosc.
Mai demano
per a mi:
més que pa
i un rajolí.
He tombat el peix
dintre la paella
i he vist com creix
la gana ferrenya.
Amb quaranta
diputats,
parlem massa
i anem errats.
No empro la nit
en haver alegria
ni la vida em crida
a volar eixerit.
En el regne
no hi ha rei,
va concebre
nova llei.
Petitet com soc
ploro una mica
per haver una vida
viatjant entre llops.
Na Joana
diu que prou,
vol la nata
sense ou.
Ni a la casa
del veí,
endevino
qui és més ric.
Quan el núvol
vol consol,
plora un xic
i torna el sol.
A la casa
de ponent,
és on dormo
de valent.
No demano
per menjar
per si em donen
només pa.
Amb la gana
que jo tinc
en són cent,
en mengen cinc.
Per a cloure
aquest negoci,
el millor
és cercar soci.
Passen els dies
de la tempesta
i torna el sol
per a fer festa.
Com l'estimo,
li diré
que fadrina
està més bé.
Com havia
molta sort
no sabia
que era mort.
Em fa gràcia
aquesta gent,
menja, parla
i no se sent.
A la casa
del costat,
fins el vi
és més barat.
Poques roses
del jardí,
tenen ganes
de ser allí.
Aprofito
quan ve el vent
per a gronxar-me
de valent.
13 Gener, 2024 19:27
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la casa
de l'enyor,
mai em canso
de fer el sord.
He comprat
per al meu ruc:
un morral,
s'ha quedat mut.
Quan cauen les fulles
i el foc s'encén,
venen mil agulles
a cavall del fred.
Com dorm, al cup,
un vi cansat,
me l'han trepitjat
amb uns peus prou bruts.
Quan la lluna
va a ponent,
li remuga,
però no el sent.
No és pas bona
solució:
Anar una estona,
creure que és bo.
No demano
per a mi
ni reclamo
el meu destí.
Una plaça
amb un banc,
el dia passa
mentrestant.
A la panxa
del més ric,
mai la gana
para el llit.
Poques dents
i menys queixals,
mengem verd,
ens farà mal?
Entaforat
al meu llit,
el dimoni
s'ha adormit.
Manta gana
per a donar,
de la meva,
me'n puc estar.
En comptades
ocasions,
els dolents
seran més bons.
Com demano
per tenir:
Poca guerra,
més de vi!
Quan el núvol
veu al sol,
com li diu
que, ara, no vol.
Una casa,
amb un jardí,
massa feina
ha de tenir.
Quan el sol
va a l'hivern,
diu que toca
haver fred.
Les nines cantaven
a la plaça estant,
les tardes passaven
sense deturar.
Una bruixa
m'ha de dir
que em convé
dir-li que sí.
Sense pedres
al camí,
el passeig
no és per a mi.
No sabia
on era el jou,
però em crida,
fa enrenou.
Una casa,
sense vi,
és eixuta,
em fa glatir.
Si ho demanes
un xic més,
porto branques
i l'hivern.
Una bona mossa,
al balcó estant,
veig com va mirant,
mai li farem nosa.
Un capvespre,
he de finir
sense mestre
a qui obeir.
A la nit,
sota els estels,
tot l'eixerit,
pujarà al cel.
Mai començo
a manar
ni arreplego
i puc marxar.
01 Gener, 2024 07:15
Publicat per jjroca,
Epigrames
Massa ombres
al terrat;
menjant dolç,
volen salat.
En el riure
de les flors,
he d'escriure
les boniors.
Parlen ara
de la sort
mentre passa
la tardor.
Una jove
m'ha parlat
i, de sobte,
se n'ha anat.
El gegant volia
anar a dormir,
el nan responia:
No t'he fet el llit!
De ballades
i cançons,
en veig quatre,
mai sé on.
A la banda
de ponent,
veig un sol
que ix content.
Les menjades
sense vi
són amargues
per a mi.
A les ombres
de la mort,
poc que els queda
un xic de sort.
Massa joves
del carrer,
mengen poc
per quedar bé.
Quan el ruc
ve de llaurar,
mai comenta:
Vull tornar!
Per a ser savi
o saberut,
cal aprendre
a lligar el ruc.
Una jove
em demanà,
però córrer
em salvà.
La mare marona,
tot tapant el llit,
diu que falta roba,
però he de dormir.
Com podia
anar a dormir
si volia
venir amb mi?
Una feina
per un sou
i una reina
per un jou.
Sentiràs a dir
que, si ve tempesta,
seguirem de festa
en el si del llit.
Ni clam ni sol
ni peix a la cassola,
el pescador ho prova,
però el peix diu: No!
Mai demano
per a mi
i m'escanyo
perquè sí.
A les portes
de la mort,
és quan toca
raure sord.
Maleït orgull
quan, a la cimera,
el meu cos s'esguerra
i plora a curull.
Les febrades
del matí
són pesades
quan me'n ric.
Quan la pluja
esdevé,
tanco casa
i dormo bé.
Com he de trobar,
al si de les cases,
festes estimades
si tots han marxat?
Mai voldria
per a mi
la follia
sense vi.
He de demanar
al bon Fill de Déu
que em deixi somiar,
però sense fred.
Sento el boig
com s'esvellega,
no haurà goig
ni tan sols brega.
