Dos poemes celestials i deu epitafis
30 Juliol, 2012 06:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sóc moltó
He guanyat:
pujar al cel
amb pecats
de tota mena,
el meu déu
m'ha deslliurat,
no ha trobat
altra manera.
He perdut:
banyes, infern,
un seguici
d'aventures,
no tindré
eternitat,
per a mi,
no hi ha pastures.
Sóc moltó
sense paranys,
ni averanys
ni il·lusió.
Nova meravella
Sota l'om,
a la riba,
la partida
em troba sol.
Enmig l'estiu,
la gran ombra
perd la força,
el caliu.
Prop del cel,
dessota el pont,
xiscla el cor
a poc a poc,
com ha partit
sense cap fe,
sense l'alè
dels enemics.
És la nova
meravella,
puja i prega,
calla i vola.
Epitafis
No et moris, no val la pena.
Necessito un traumatòleg.
No tinc res a la vista.
Prompte, no seré res.
Proveu de fer-me enfadar.
Estic de vacances.
No us cal pregar, em trobo millor.
No tinc ni temps.
On hauré deixat el nas?
He venut un os al veí del costat.
La persona
28 Juliol, 2012 07:26
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La persona:
1) Hauria d'arribar quan aplega l'home.
2) Intenta créixer amb l'ús de la raó.
3) Té capacitats prou conegudes.
4) Ha estudiar molt per a no saber massa.
5) Posa, al seu camp, tanques de costums.
6) Manifesta tot un seguit de dèries.
7) Aspira a ser déu sense entrebancs.
8) Necessita documents per saber on és.
9) És l'ésser díscol de la natura.
10) Es queixa de la vida i de la mort.
Dos poemes de bon morir i deu pensaments divins
26 Juliol, 2012 06:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Bon morir
Per a tenir
bon morir,
ho he de dir,
necessito:
Tot un llit,
un tou coixí,
una nit
i gran silenci.
Com les ganes
han de raure,
com demano
ajornament,
és així
com som la gent:
Oblidats,
esmaperduts,
amb desig
de ser més rics
i mancats
de sacrifici.
Prendre el vol
Voldria,
un capvespre,
tot enmig
de la tardor,
enlairar-me,
prendre el vol
per deixar
aquest seguici.
Companys
de perdedors,
hem guanyat
la gran fortuna,
deixeu-me,
una per una,
les volences
amb els precs
i tanqueu,
fermeu la porta,
és l'eixida
que em deveu.
Pensaments divins
Mai he sabut on s'ha comprat les banyes el meu dimoni.
Satanàs promourà pecats de disseny.
Sant Josep creu que Jesús va tenir una adolescència suportable.
Un dimoni espavilat diu que va inventar la planxa.
Jesús no confia en un vi sense alcohol.
Déu resideix sis galàxies cel enllà.
Tinc pena per haver pecat, de fet, no s'ho valia.
Satanàs ha entrat al cel vestit de turista.
Tres deixebles compren sardines a la baixa per si toca miracle.
Hauria d'anar al cel, m'han trobat colesterol dolent.
Dos poemes entres somnis i deu pensaments educatius
24 Juliol, 2012 07:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Oblideu
Al carrer,
ni hi ha sorolls,
a les cases,
ni records,
les campanes,
totes d'or,
ni mouen
ni volen sons.
En el poble,
tots vençuts,
poques cares,
massa llargues,
els vianants,
del tot perduts
ni enceten
les murades.
Perdoneu,
faig mitja part,
oblideu,
ni ho he somiat.
Ve cada dia
Massa lluny
de la tristor,
una dona
perd el seny,
de vegades,
n'és conscient,
però lluita
de debò.
Dos marrecs,
buida la plaça,
les escoles
han tancat,
el poble
ni sembra gra,
el pagès
ni té nissaga,
però el sol
ve cada dia
i somia
i revifalla.
Pensaments educatius
Cobro per ensenyar i, a més, puc aprendre.
He entrat a classe, he deixat la vergonya al calaix.
Els alumnes criden, no cal dir el que m'estimen.
Aprendre, ara, és una línia corba i trencada.
Estan aprenent, no els desperteu.
Tinc alumnes crítics: criden i neguitegen.
La classe anava bé, només quequejava.
Estan estudiant física, es veu com estudien.
Estava fent un examen quan va endevinar una resposta.
Els números eren racionals, algú havia de pensar.
Dos poemes sonors i deu epitafis
22 Juliol, 2012 07:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em plau el vers
Em plau el vers
amb aire musical,
amb preats sons
sorgits de la paraula,
el fet sincer,
de raure escriptor,
no porta treva,
es bat damunt la taula.
Els cops més sords
voldrien prendre part,
però la ment
se sent airada i fosca,
deixeu-me dur
aquest pas tan suau,
estic perdent,
em cansa la revolta.
Em plau el vers,
però el so divaga,
estic perdent,
el sento com s'apaga.
El vers avança
Potser vindran
les hores més confuses
i donaran
empentes al meu cor,
no les planyeu,
elles seran feixugues,
no volen res
ni estimen els millors.
El vers avança,
s'apropa a bon ritme,
espera així
el regne conquerir,
sóc amatent,
confio en el pervindre,
vull tornar a créixer,
somiant amb el meu si.
Estic lluitant,
batego a bon ritme,
estic dubtant,
trobant mon esperit.
Epitafis
No vingueu a la migdiada.
Necessito un quintà de calç viva.
Segurament, les senyores tenen por d'entrar.
Tinc una bossa amb mitja finca.
El testament fou genial.
Estic estudiant teatre i mim.
Compte amb el veïnat!
Us puc llogar dues costelles.
Endreçaré després del vent.
He vingut per fer una cura de salut.
El silenci (2)
20 Juliol, 2012 07:14
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El silenci(2):
1) És l'antesala de la vida.
2) Necessita l'equilibri com a eina principal.
3) Estima paratges amples i deserts.
4) Sol descansar entre llençols de papers.
5) Participa en guerres molt fredes.
6) Fa vacances en llocs insospitats.
7) Té molta feina a la llar d'infants.
8) Fa creure, a l'home, que ha arribat on va.
9) Estima el conviure sense demanar.
10) Espera morir per causes intel·ligents.
Dos poemes d'honor i deu pensaments divins
18 Juliol, 2012 06:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El meu senyor
Riu amunt,
com navega,
sense ajut,
el meu senyor,
diu que pena
i necessita
emprar pensa,
fer lliçó.
Cavaller
sense esperança,
sense estança
on sojornar,
dormirà
sota la lluna,
sota un pi,
tindrà palau
i si aplega
quan li plau,
tindrà honor,
escut i espasa.
El gran honor
Massa riures
a la cara
quan passeja
carrer avall,
la poncella
tant m'agrada
que faria
gran pecat,
però és jove,
ben plantada
i esquerpa
a cor què vols,
li demano
i li agrada,
però estima
el gran honor:
vol ser noble
i ben casada,
sóc un pobre,
faig paor.
Pensaments divins
Les retallades arriben al cel, Satanàs ha demanat, a Déu, reduir els àngels un trenta per cent.
Darrerament, Jesús es passa tot el dia al sagrari.
Sant Pere participarà en el concurs de pesca si Jesús fa de jurat.
Moisès fa dos dies que no dorm, va somiar que era al desert.
Abraham tornaria a la muntanya, però Isaac s'amaga.
Déu es pregunta: per què vaig tenir la dèria de crear?
Satanàs fa pràctiques al desert per si Jesús vol tornar.
No sé si tornarà Jesús, però Judes pujarà el preu.
Satanàs té por de fer el ridícul.
No peco perquè vull, ho faig perquè m'agrada.
Dos poemes de salvadors i deu pensaments educatius
16 Juliol, 2012 10:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El reialme
Pare, deslliureu-me
de tot allò dolç,
del noble reialme
on hi ha salvadors.
No hi ha cap mentida
que faci tant mal
com aquella amanida
per la gent de dalt.
Dels perdonavides,
salveu-me Senyor,
puix tinc aquest cor
que cerca altres vides.
Pare, porteu-me
aquell vent de dalt,
el preu tant si val,
no tindré altre deute.
I, si no és massa feina,
demano la dot,
la vida tinc feta,
sóc pobre del tot.
Porten pressa
A la fosca,
la tenebra
com aplega
i prem el pas,
he cercat
nova promesa,
com li faig
la mitja part.
Necessito
la princesa
d'aquells ulls
tan entendrits,
els salvadors
porten pressa,
necessiten
el gaudir,
com em moro
sense reina,
com em deixa,
vol fugir.
Pensaments educatius
El problema era senzill, havia tingut molts entrebancs.
La classe estava callada, de fet, estava buida.
Els alumnes criden, endevino que la sordesa els està atacant.
Tres alumnes no escolten, ja són a port.
Aprenen a un altre ritme, deu ser “adagio”.
Tinc noves sensacions, estan llençant els papers.
Aprenen amb ordinadors, venturosos electrons.
No tinc res per ensenyar, la botiga està tancada.
Aprenen filosofia, de fet estan enfilats al sofà.
He fet un bon discurs, no hi havia ningú més.
Dos poemes de mula i deu epitafis
14 Juliol, 2012 06:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Lligada
Deslliurada
del meu carro,
ve l'amo
a posar el drap,
és un drap
desfet, amb marro,
mai amanit a rentar.
I la corretja com tiba
no em deixa ni moure el cap,
lligada a la vella sínia
com comença el meu tombar.
Passen les hores ferotges
dessota del preat sol,
només cau el borrissol
dels arbres que escampen vida.
Com em porto dos-cents quatre
l'aigua ja deu ser al cap,
farem prompte punt i a part,
com vull aplegar al meu catre.
Cap soci
Avui, set de juny,
data de l'aniversari,
he de posar al diari:
Els pagesos falç al puny!
La sega està encetada,
el camp com a mar daurat,
totes les tiges de blat
com cauran altra vegada.
Carro ple amb massa feixos
per caminar descansat,
com anirem avançant
pel camí dels malentesos.
Els prohoms benestants
com s'asseuen al cafè,
com treballen quan convé,
com el blat han de comprar.
No estic fet a aquest negoci
i demano, per demà:
bona palla, sense gra,
tenir amo, mai cap soci.
Epitafis
Em van donar terra per fer-me una cabana.
Ho sento, no vull sermons.
La meva adreça és ...
Sortida de taüts.
En rebre l'orella, us escoltaré.
El dimoni m'ha regalat un gos.
Tinc set!
Necessito servent per netejar el portal.
Sabia que el negre no m'escauria.
Si us plau, no em trepitgeu.
La clau
12 Juliol, 2012 07:58
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La clau:
1) Coneix la poca memòria del seu amo.
2) Suporta la fredor dels panys inconeguts.
3) És el fruit dels éssers porucs.
4) No pensa sinó en donar tombs.
5) Ha de reconèixer que no tots els panys són bona parella.
6) No entén perquè, no tenint cames, l’han de lligar.
7) No endevina perquè només li posen un ull.
8) Ha de guardar tresors caducs.
9) Darrerament nota alguns rampells.
10) Morirà quan l’home aplegarà a ser persona.