Dos poemes nevats i deu pensaments divins

31 Gener, 2011 10:00
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Dolça vinatera

 

Aplega el sol a la plana,

mirant, d’esma, amunt i avall,

voldria ser gran cavall

per fugir sense recança.

Ara no, ruc com és ell,

dels homes, avui, es queixa,

no li deixen altra gerra,

d’aquesta anirà bevent.

Ahir, va fer les vacances

darrere d’un núvol blanc

li ploraven tots els nans,

li suplicaven les fades.

Va deixar sortir del núvol

la volguda i blanca neu,

gran pubilla, sense hereu,

amb pensament massa rúfol.

Van jugar totes les volves

a la plaça de la font,

allí, aplegaren minyons

allí, encetaren les boles.

Amb bufanda i nas de ceba,

tres botons d’un abric vell,

van fornir, amb pocs atuells,

una dolça vinatera.

 

Comença el ball

 

Enmig del fred, una hora dolça

deixa escampar enorme pau,

calla el silenci, dorm l’aviram,

llevant-se, alhora, la neu i l’ombra.

Baixen els núvols de l’alturó,

seuen al pla, juguen plegats,

de sobte, ploren, deixen anar

llàgrimes blanques pels carrerons.

El nen poruc xucla el xumet,

la mare jove sent la finestra,

només un so molt petitet,

deixa un floquet enmig la reixa.

Darrere els vidres, viu el vailet,

el batlle diu: No hi haurà escola!,

pels carrerons, la neu s’envola,

no vol deixar tan gran moment.

Comença el ball de mil floquets,

sense aturar-se, sense musica,

un home gruny, altre somia

el camp acull un blanc molt fred.

 

Pensaments divins

 

Llogo àngel custodi tot el cap de setmana.

He triat ser catòlic, sóc pobre i vegetarià.

Ben mirat, el Judici Final es farà al capvespre.

Estic en gràcia de Déu, però voldria millorar.

Estimat Pere: Deixa les claus sota el ficus!

La Verge es queixa: Jesús no vol sortir de casa!

He tornat del cel decebut, hi ha poc ambient.

Satanàs es prepara per caure en la temptació.

Al cel, el metro tanca a les deu i deu de la nit.

Satanàs té problemes de pes, s’atipa de fregir pecadors.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'aviram i deu pensaments educatius

28 Gener, 2011 10:10
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Rovell d’ou

 

Enmig l'hivern, quan l’albada anuncia

un sol poruc vestit de rovell d’ou,

sento el gran frec, l’obra de cada dia,

el fet seriós de pondre per un sou.

El cap ben cot, la mirada seriosa,

acoquinat, el noble sentiment,

no tinc, per mi, la flaire de la rosa,

només un gall, furiós i ple de vent.

Sense dir res, de cop, rabiós, em fita

sóc, per segons, la pausa i el reclòs,

il·lusionada, esclata l’enganyifa,

resto trencada, ell fuig tan orgullós,

 

Es lleva el gall

 

Mentre, al cel, la fosca s’acomiada,

deixant la pau un forat mig obert,

es lleva el gall, la cresta ben tibada,

deixarà el cau, ha de sortir al carrer.

Avui ho fa, com ho fa cada dia,

amb gest altiu, deixant a son ramat,

quatre gallines, odiosa companyia,

per a un heroi, tan noble, tan cepat.

Mandrós el sol l’espera cada dia,

voltat de somnis, a casa de la mar,

segurament, si, de sobte, no el crida

voldrà dormir, oblida son treball.

Obre la boca, agafa l'embranzida,

crida al silenci, desperta a mig món,

tot ho farà perquè algú l’obliga,

qui sap on rau la clau de la raó?

 

Pensaments educatius

 

Tinc sort de ser mestre, mai em faltarà un enemic.

La classe avançava, tot i que els alumnes eren asseguts.

Hauré d’entrebancar-me altre cop, els noto tan contents.

Penseu que ells també perdran alguna vegada.

Estudiant els angles, m’he marejat.

Amb els fulls, es pot fer quelcom més que avions.

Estic content, no m’ han pres gaires coneixements.

Les classes comencen a les nou, caldria saber-ho.

Són tan macos que ni penso en despertar-los.

No em trepitgen de mala fe, ho fan per inèrcia. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de misteri i deu epitafis

25 Gener, 2011 18:56
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

He de pujar

 

He de pujar a la barca de les hores,

no hi ha sortida, no tinc remei,

valdria més jaure damunt l’herbei

per deixar anar les notes més airoses.

És el gran ball qui de sobte m’obliga

a prendre cos, tenir mon temps mortal,

deixar el record de la casa pairal,

parlar de tot, sentir sense embranzida.

Un déu petit, un dia se n’ adona

com visc de bé dormint enmig d’un prat,

parla amb els altres, arriba el gran manat:

Aniré a terra, sortint d’un cos de dona!

Tindré bons plors, engegaré el misteri

per poder ser un home infeliç,

adéu el vents, adéu el déu marí,

viuré, ben fosc, cercant mon encanteri.

 

Qui?

 

Quantes nobles queixalades

encara hauré de donar,

per saber on han de quedar

les hores mai endreçades?

On trobaré la porta

de fortuna sense sort?

On acabaré tan mort

amb tot l’oblit que pertoca?

Qui ha de plorar sota un arbre

la carta que no ha arribat?

On deixaré mon comiat

amb una carona amable?

Qui recollirà els meus versos,

desfets per un sol punyent?

Ho deixo per a una gent

al carrer dels incompresos.

 

Epitafis

 

Us recomano no morir en dilluns.

Suposo que no m’empaitareu.

Conservo un parell de dubtes vitals.

Més cianur, si us plau.

He mort sense trencar l’estadística.

Una vegada, era un home...

No he pogut llegit l’esquela.

No és veritat que me n’he anat sense adonar-me’n.

Què vol dir...? Ens ha deixat.

Per què no heu vingut a l’enterrament? 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El ric

22 Gener, 2011 07:11
Publicat per jjroca, Aproximacions

  

El ric:

 

 1) Parla poc perquè se l’entén.

 2) Por anar arreu sense massa tanques.

 3) Sap on són els diners i què desitgen.

 4) Només pot tenir fases inestables.

 5) És amic interessat dels percentatges.

 6) Mai arribarà a ser ruc ni lleig.

 7) Aprèn sense dubtes.

 8) Barreja a l’engròs: saviesa i fortuna.

 9) No pot morir sense gran tragèdia.

10) Gaudirà en un cel joiós i selectiu.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes festejats i deu pensaments divins

19 Gener, 2011 11:58
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

La filla

 

La mare diu: La filla

és més rica que un tresor,

no canvio el pes en or!

He de dir: No ho sabia!

Planxa, cus, renta la roba,

fa amanides sense enciam,

bones truites sense carn,

brou de peix sense sardines!

Canta, dorm com un liró,

no para mai ni a pensar,

fadrina se’n sap estar,

però té, per cert, gran dot.

Posada així la parada,

de segur, he de fugir,

el paper de bon marit,

ni ho voldria ni m’agrada.

 

Penso dolç

 

Quan matí mata l’albada,

surt de casa al carrer,

un cistell de color verd,

en el cap, una comanda.

Travessa per la vorera,

fins al carrer principal,

cada dia, va al mercat,

sense pausa, sense pressa.

Bon desig, minsa moneda,

a casa, en queden tres:

els pares, el germanet,

només un fa cara agra.

Després, comença la prova

d’enllestir sense parar,

treballar, amunt i avall,

a casa de la senyora.

Quan obrirà les finestres

de la sala principal,

no cal dir: he de mirar,

engego les malifetes.

He de dir-li que l’estimo

cada vespre, un xic més,

de segur, estic sorprès,

penso dolç i no acoquino.

 

Pensaments divins

 

El tresor de Déu és la grandària de la seva espluga.

Ara, estem a cinc punts per cada tres pecats mortals.

Déu vol fer un altre paradís amb justos sense recomanacions.

Satanàs encetarà una campanya de pecats virtuals.

Darrere la porta del cel, hi ha el llibre de reclamacions.

Déu ens prohibeix escriure més de vint paraules seguides.

Déu proposa variants sexistes en algun manament.

Déu és el Pare, doneu-li les factures.

Sant Pere fa dues setmanes que busca un manyà.

No puc entrar al cel, necessito la fotocòpia compulsada.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de mal de cap i deu pensaments educatius

16 Gener, 2011 13:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Serà després

 

Tinc mal de cap, de sobte, m’incomoda

el pensament, la dèria del no ser,

estic cansat, hauré d’ anar a la moda,

guanyar el meu pa, gaudir de tot voler.

Ensinistrar les hores amb els dies

fer trontollar les minves i els delers,

acaronar les roses sense espines,

esmicolar tots els treballs mal fets.

Serà després, en sortir de les heures,

quan el gran sol iniciarà embranzida,

hauré complert, hauran fugit els deures,

he de tornar, avui he fet fallida.

 

Moriré

 

Farcit de vi, prenyat de cara llarga

el cos estès, jagut a la gran taula,

he somicat, pregat als déus marins:

Vull altra barca, guarnida de dofins

per arribar a l’illa de la faula!

Amunt i avall, les ones trencadisses

han de parlar del monstre de la sort,

he de sentir cançons sense afonies,

de les sirenes tan dolces, malaltisses,

que mai sabran on aplega el meu port.

Pujaré al núvol del fred i la tempesta,

endollaré fanals vells i distants,

engegaré la noble timidesa,

deixaré anar la força i la noblesa,

moriré,al fi, com un gegant cristià.

 

Pensaments educatius

 

He de creure amb Déu, alguna cosa ha d’haver després del nou.

Les matemàtiques modernes diuen: Una regla de tres és difícil de compartir!

He posat uns exercicis, no han parat de moure’s.

La mare coneix el fill, segurament sap on és.

He preguntat la lliçó, no ha volgut respondre.

Una ratlla és un llapis que es va morint.

Una paraula de tres lletres: Terminis!

No puc amb tots, els he perdut quan he posat sucre.

Tres alumnes contesten bé, els tinc ordenats.

Posen dos al cub i van a parar a la galleda.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb Sant Antoni i deu epitafis

13 Gener, 2011 19:29
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Neula blanca

 

Captivats pel bé de l’home

com anem al seu costat,

ens engega crits i ordre

ens convida a desfilar .

No sé ben bé quina història

va portar-nos un porquet,

anava de companyia

amb un sant barbut pel fred.

L’església que se n’adona

de feta tan important,

es proposa l’ hora bona:

Festejar aquest bon sant!

I fem, mudats, passejada

pels carrers més principals,

ens donen per fer menjada

una neula blanca i gran.

Però, abans, caldrà mullar-nos,

vestir-nos de guanyadors,

és la joia de nostramo,

portar-nos en processó.

Després dinar, allitar-se,

fugir del fred de gener,

a l’endemà, despertar-te

i pregar un any sencer.

 

Ser bon ase

 

Vaig el tercer de la fila

estirant el carro gran,

heu de saber com renilla

el cavall que va al davant.

Sóc ruquet de la tirada,

em dedico a fer el pagès

deu garrofes de menjada

i de palla un cove ple.

Anem arreu la contrada

portant les bótes i sacs,

a l’estiu, bona suada,

a l’hivern, els constipats.

De vegades, sento l’amo

tot estant bevent un glop:

Els animalons poca força,

hauré de comprar un camió!

En ser a la quadra, em desfaig,

endevinant el futur:

Em posaran a l’atur

o aplegaré al daltabaix.

Aturem mala pensada

que Sant Antoni és gloriós,

he de creure, ser agradós,

demà és festa, la trobada.

Parlaré amb altres rucs,

preguntaré per la feina,

ser bon ase és tenir l’eina

per aprendre sense embuts.

 

Epitafis

 

Estic fent un màster de promoció.

He comprat un pot de pintura per la caldera.

Perdoneu, però no m’abelleix xerrar.

Només em queda una mica d’ esperança.

Ni aprenc dels meus errors.

És ben cert que no som res.

Déu diu que estic poc motivat.

Hauria pogut ser pitjor.

Procuraré no canviar d’adreça.

No he dit a ningú que he mort. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El pagès

11 Gener, 2011 18:12
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

     El pagès:

 

 1) Aprèn a treure menjar de la brossa.

 2) És l’home que ha suportat més moviments de salvació.

 3) No té hora on acabar ni temps per recuperar -se.

 4) Sap que sembra diners per recollir insatisfacció.

 5) És un ofici sense ànim de jubilació.

 6) Té el terra per paradís i el cel per infern.

 7) Espera que l’any vinent sigui de bona collita.

 8) Li sobren els afanys i li falten les paraules.

 9) Arribarà a ser vell sense saber com ho ha fet.

10) Sap que la terra acabarà endrapant-lo.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes veritables i deu pensaments divins

08 Gener, 2011 19:02
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Podria contar mentides

 

Mireu el poble si en sap,

que de riures fa corrandes,

de sutja, bon massapà,

de la fosca, les albades.

I el batlle n’és de bo,

que, sent sucre, es torna mel,

ensinistra el llobató,

llença or i amaga fel.

Podria parlar dels arbres,

dels carrers i de la font,

dels qui neixen per ser marbre,

però es tornen bons minyons.

Podria contar mentides,

una a una, més de cent,

les porto ben amanides

però sé que les perdré.

 

Mossa dolça

 

Té els ulls de la lluerna,

el front gran, de color gris,

mai li ha de faltar l’encís,

és mossa dolça i prou plena.

Amb riures a les sabates,

amb cistell ben eixerit,

podria cercar marit,

té les hores ben donades.

La festejo els dilluns,

sense pressa, al gran fanal,

li ofereixo gran cabal:

Set gallines i dos rucs!

Em mira, veig que li agrado,

em llença quatre petons,

dels quatre, dos són prou bons,

la resta topen al carro.

Els dissabtes la passejo,

per la plaça, si ella vol,

no cal dir: Sortirà el sol!

Ho he de dir: Com em marejo!

 

Pensaments divins

 

No puc morir en gran pecat, no em cabria al taüt.

Déu governa el cel, no li abelleix més feina.

Que la terra és l’ infern, ho confirmen els salvadors que tenim.

Per ara, Satanàs no sap on visc.

Aquí on som, Satanàs ha de ser estranger.

Al cel no hi ha lladres, les joies les guarda Satanàs.

Per anar al cel, seguiu la línia blava.

Satanàs ha anat al psiquiatra, assegura que no és el dolent.

La paciència de Déu és el gran misteri de la Creació.

El caos vindrà quan al cel arribin els salvadors.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de Reis i deu pensaments educatius

05 Gener, 2011 18:37
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

El gran estel

 

Avancen tost els camells,

per planes i serralades,

les hores són avançades,

els capvespres són molt freds.

Tot portant els nobles Reis

apleguen prop de Betlem,

qui els espera, ho sabem:

Una parella i un Nen

amb prou pena i neguit!

A una banda, jeu el bou,

l’acompanya la somera,

un angelet sense treva

va dient missatges nous.

Els Reis apleguen els tres,

mig decebuts, al pessebre,

esperaven tot un regne

de grandària i de saber.

Passada la mitja estona

senten la força del cel,

al damunt el gran estel

la bona nova pregona.

 

La gran carta

 

Enviada la gran carta

al meu amic Baltasar,

desitjo que ha d’arribar

en pocs dies la comanda.

Li he demanat: Ample sou,

el desig de viatjar,

una casa on reposar,

tres estels, un altre sol.

He pregat que tot ho posi

en un farcell de paper,

amb un llaç de color verd,

i ho deixi on li plagui.

 

Pensaments educatius

 

Assoleix els continguts i beu sense dificultat.

Necessita millorar: Calla, però tard!

No sé si ho entén, però en sap d’empipar.

No podem declarar guerres obertes, només intentar la rebel·lió.

Poseu feina fins que arribi el silenci.

He fet una reflexió, ara, estic esguerrat.

Tinc alumnes amb dos ulls, però un no mira.

La lliçó anava amb un desordre respectuós.

He posat les notes de l’examen: No n’he encertat cap!

Els alumnes aprenen, em posen millors paranys. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs