Epigrames (CXXXIX)

13 Gener, 2024 19:27
Publicat per jjroca, Epigrames



A la casa 
de l'enyor,
mai em canso
de fer el sord.


He comprat
per al meu ruc:
un morral,
s'ha quedat mut.


Quan cauen les fulles
i el foc s'encén,
venen mil agulles
a cavall del fred.


Com dorm, al cup,
un vi cansat,
me l'han trepitjat
amb uns peus prou bruts.


Quan la lluna
va a ponent,
li remuga,
però no el sent.


No és pas bona
solució:
Anar una estona,
creure que és bo.


No demano
per a mi
ni reclamo
el meu destí.


Una plaça
amb un banc,
el dia passa
mentrestant.


A la panxa
del més ric,
mai la gana
para el llit.


Poques dents
i menys queixals,
mengem verd,
ens farà mal?


Entaforat
al meu llit,
el dimoni
s'ha adormit.


Manta gana
per a donar,
de la meva,
me'n puc estar.


En comptades
ocasions,
els dolents
seran més bons.


Com demano
per tenir:
Poca guerra,
més de vi!


Quan el núvol
veu al sol,
com li diu
que, ara, no vol.


Una casa,
amb un jardí,
massa feina
ha de tenir.


Quan el sol
va a l'hivern,
diu que toca
haver fred.


Les nines cantaven
a la plaça estant,
les tardes passaven
sense deturar.


Una bruixa
m'ha de dir
que em convé
dir-li que sí.


Sense pedres
al camí,
el passeig
no és per a mi.


No sabia
on era el jou,
però em crida,
fa enrenou.


Una casa,
sense vi,
és eixuta,
em fa glatir.


Si ho demanes
un xic més,
porto branques
i l'hivern.


Una bona mossa,
al balcó estant,
veig com va mirant,
mai li farem nosa.


Un capvespre,
he de finir
sense mestre
a qui obeir.


A la nit,
sota els estels,
tot l'eixerit,
pujarà al cel.
 

Mai començo
a manar
ni arreplego
i puc marxar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: