Dos poemes de monstres i deu epitafis

29 Juny, 2011 06:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Espera


Hi havia una vegada,

en el país del mai més,

un monstre sortit d'un peix,

com de sardina salada.

Tenia les galtes roges,

els ulls de color de mar,

les orelles de les grans,

els nas gros i sense celles.

Quatre potes ben unglades,

la cua de mal portar,

mil escates per tapar,

una panxa de les grasses.

Era fort com un castell,

un treballador de mena,

menjava sense atuell,

mai anava de cacera.

El bon monstre es va morir

un dilluns cap al migdia,

va acabar sense patir,

oblidat de la família.

L'enterraren sota el pont,

a la porta d'una cova,

encara sento els seus roncs,

espera una vida nova.


Una porta


Mireu, el monstre m'ha dit,

avui, que estava content:

quant de gran és l'esperit

si tragina un xic de fe.

Passa hores, prenent ombra

al dessota del gran pi,

amb el costum de patir,

ara, seu tota l'estona.

Els pagesos el comprenen,

neguitegen els soldats,

sempre hi ha un bocabadat

que s'amaga, però el veuen.

Nostre monstre ni suporta

les ambicions i el neguits,

hauria estat molt més ric

si guanyés el que pertoca.

Ell estima viure així,

navegarà per mil mons,

només busca, entre records,

una porta per eixir.

 

Epitafis

 

Demà, em recolliré d’hora.

He vist que veniu prompte.

Sempre esteu plorant.

Acabo de tenir una idea.

Necessito un advocat.

Tinc prou temps per sortir-me’n.

Estic en el meu pes ideal.

Encara menjo sense sal.

Heu vist el carter?

Sóc un home acomodat.

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La salvació

27 Juny, 2011 10:17
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

   La salvació:


  1) És la barca de rems que no espera ningú.

  2) Neix cinc segons després que l’home.

  3) És la més perdurable de totes les guerres.

  4) Dóna molta feina per tan minsos fruits.

  5) Ha de trobar el necessitat amb el carnet a la boca.

  6) Coneix les nostres mancances i ens empaita sovint.

  7) Prediu el final tres cops per vida.

  8) Troba els seus enllestint pancartes.

  9) Demana la bestreta cada cert temps.

10) Oblida els mansos i homes de poca fe.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de ratolí i deu pensaments divins

24 Juny, 2011 07:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Voldria ser


Tot de sobte, arriba l'alba,

sempre el troba afamat,

de petit, sento com brama,

és tan ruc, tan esverat.

Entre palla, em desperto,

he fugit de casa el gat,

és mixino un xic guerxo,

somiador, esbojarrat.

Té cap gros, amples bigotis,

un color, a mitges, blanc,

és felí sense encanteri,

ple de pols i mala sang.

Tots els dies, com m'empaita

per la casa i el jardí,

és pensa que l'he trobada

la porta del meu gaudir.

Per un tros de poma agra,

per un centimet de gra,

sempre fa la mala cara,

carota de no esmorzar.

Corre com a santa cosa,

mai es cansa el borinot,

fins diria que fa nosa

la dèria d'aquest gatot.

De vegades, l'acompanyo

els dies de l'hivern fred,

tot s'asseu vora de l'amo,

veure el foc és prou distret.

Flama amunt pugen els somnis,

prenyats de formatge i pa,

voldria ser un ratolí

dormint en un llit d'enciam.


Gran enveja


Un dia, de bon matí,

viatjaré fins a la mar,

el nebot del meu cosí,

farà un mes que va marxar.

Treballa de malfeiner

en una casa de vins,

xarrupa tots els dedins,

d'una bóta de boter.

Els dissabtes va a la plaça,

vénen pa i bon formatge,

no porta per equipatge

sinó una bossa de llana.

És un lladre trafegot,

amic d'anar a les cent cuines,

reconeix totes les truites,

sap on amaguen els ous.

Passarem una quinzena,

posarem la panxa al sol,

i, si el mata un mussol,

he de fer-li gran revenja.

Sóc un ratolí de mena,

cerco brega en tots els camps,

em coneixen tots els grans,

massa, en tenen gran enveja.

 

Pensaments divins

 

Judes farà de pregoner per festes de Setmana Santa.

Vaig perdre la gràcia als seixanta anys.

El descompte començarà a partir de deu pecats.

Els pescadors convidaran Jesús en acabar la veda.

Satanàs decideix suspendre les temptacions els dilluns pel matí.

Satanàs proposa calderes individuals a la sala dels rics.

Sembla mentida que Déu no vingui quan el crido.

S’ acceptaran temptacions si es poden justificar.

Senyor Déu: He trobat les claus del cel!

El preu dels miracles cotitzarà en borsa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes entre aranyes i deu pensaments educatius

21 Juny, 2011 08:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Rancunioses


Dissortades,

malfeineres,

desnodrides,

al racó.

La mestressa

vol neteja,

cerca escombra,

ve el mal cop.

Entossudides,

les aranyes,

volen mosques

per menjar.

Tot ho proven,

tot ho espatllen,

són tan nostres,

tant i tant.

Rancunioses,

les aranyes,

volen menja,

tenen fam.

S'esvaloten,

com s'indignen,

arrepleguen

i se'n van.


Aranya poruga


L'aranya s'enfila,

aplega i enganxa,

atura i amida,

al punt, gira el cap.

I torna a la festa

de fer son treball:

anar amunt i avall,

acabar la xarxa.

Posar-se amanida,

callada, al racó,

esperar qui crida,

aturar qui es mou.

I punxar la panxa,

l'esquena o el cap,

i xuclar una estona

per tal de menjar.

Aranya poruga,

discreta i roent,

oblida la gent,

guerreja o muda!

 

Pensaments educatius

 

Estic content, tinc tots els alumnes mirant per la finestra.

Quan tot anava bé, un es va despertar.

Mala sort, en tinc dos que pensen.

Obriu el llibre per la pàgina vint i..., a veure què passa.

Ara, en saben més, sobretot de queixar-se.

Mai he entès com un i un fan un parell.

Mentre penso, continuo existint?

He ofert als pares tota la gama de qualificacions.

Estimada senyora: Veig que redacta millor que el seu fill.

Els nois no tenen deures, només els han de fer.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes per al foc i deu epitafis

18 Juny, 2011 08:45
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El gran foc


Arriba el dia

on el sol va

pel camí llarg,

fort i llunyà.

Llavors la lluna

com l'escridassa,

és juny i passa

sense parar.

La gent senzilla

xiscla i es mou,

la fruita troba

el temps més dolç.

Aplega festa

massa important,

la bruixa esclata,

vol prendre part.

Els homes vells

són sabedors,

cerquen les fustes

per fer el gran foc.

Les cases volen

un xic de fred,

però no piulen,

no diuen res.


Els fantasmes xisclen


A la plaça del davant,

hi haurà foguera,

dolça coca de Sant Joan

sarau i festa.

Les joves trobaran nuvi,

està manat,

els joves seran promesos,

faran la part.

A la plaça del darrere,

reviu l'enyor,

la velleta prega

sense cap sort.

Els fantasmes riuen,

tot d'amagat,

esperen passar nit

fugint del Sant.

Però el foc s'encén,

vénen els fums,

els fantasmes xisclen,

fugen al punt.

 

Epitafis

 

Acabo de perdre una orella.

He d’anar a l’infern, necessito crema.

He mort en pecat, però me’l volen prendre.

Vaig demanar hora per morir a les sis.

Estic disposat a creure el metge.

Compte amb l’assegurança de vida!

Callo per consell de l’advocat.

Estava a l’hort, dalt la figuera.

El torró, el vull tou.

Compte, que vaig a sortir!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El diari

16 Juny, 2011 12:38
Publicat per jjroca, Aproximacions


     El diari:

 

  1) Viu del passant suposant el futur.

  2) És una manera dolenta de tractar els arbres.

  3) Posa al tinter el pensament quotidià.

  4) Explica històries que no he viscut mai.

  5) Intentar adobar una veritat suposadament dubtosa.

  6) Té poc temps per pair tot el que vol menjar.

  7) Es va edificant entre desitjos i realitats.

  8) Li demana al paper una resistència temporal.

  9) Neix de la munió per arribar a la privacitat.

10) Té insuperables defuncions estoiques.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb mosquits i deu pensaments divins

13 Juny, 2011 06:55
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Un mal cop


Dintre l'aigua,

adormit,

veig com calla

el mosquit.

En un temps,

minyó petit,

però aplega

el gran neguit.

Tot de sobte,

ningú ho sap,

abandona

el seu tancat

i recorre

amples camps

cercant tolls

on sojornar.

Un mal dia,

sent la fam,

com comença

a treure sang.

Per la nit

ve l'hora bona,

punxa i punxa

noi i noia.

En aquestes,

un mal cop,

com esclata,

com es mor.


Com t'atipes


On vas etern traginer

cercant amics sanguinaris?

És el fet d'anar pels barris

qui t'acosta prop la gent.

Amb un fibló eixerit,

una volada encisera,

vas trobant dolça deessa

tota estirada en el llit.

Reposes entre llençols,

esperes bona tenebra,

et llances per la drecera

esperant aplegar al tou.

Allí, trobaràs, galdós,

el nèctar més apetent,

tindrà color vermellenc,

com t'atipes de debò.

 

Pensaments divins

 

El preu de les misses ha pujat, però hi ha descomptes a l’engròs.

Judes prepararà una nova vinguda de Jesús.

Jesús farà un master en noves tecnologies.

De fet, els arbres viuen al cel.

Déu odia la novel·la històrica.

Jesús va ressuscitar en tres dies, va tardar prou en decidir-se.

Déu viu al paradís i no paga impostos.

Satanàs demana a Samsó que provi les noves cadenes.

Satanàs ofereix bistec els divendres de quaresma a meitat de preu.

Tres àngels nous temptaran l’estàtua de la llibertat. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes entre figueres i deu pensaments educatius

10 Juny, 2011 10:29
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Dues figueres


Dues figueres molt galanes,

enmig de la plana estant,

discuteixen si els humans

són dolents o miserables.

La vella diu a la jove:

Mira, deixem-ho anar,

la calor ens ve a molestar

i no sortirem de pobres!

Però la jove defensa

un sentiment enfortit:

Els homes són afeblits,

mai cercaran la noblesa!

La vella li explica històries

de la voreta del foc,

de prendre part en el joc,

de somnis i de cabòries.

La jove veig com s’escalfa,

farà créixer tot el fruit,

descansarà enmig del buit,

formarà part de la faula.


Un donzell


Prop la font, hi ha una figuera

tan alta com un castell,

sota d’ella, hi ha un donzell

que somia en ser princesa.

La figuera orgullosa

no accepta tal tarannà,

el donzell voldria anar

a la guerra de la rosa.

Lluitaria amb un vestit

fet de seda i d’organdí,

amb espasa d’un or fi,

amb lluna de mitja nit.

La figuera està que crema

vol al donzell aixafar,

però un roure li parlà

de la pau de nostra terra.

Les paraules han fet cove,

la geganta s’entendreix,

mireu el donzell com creix

tan ben plantat i tan noble.

La batalla fou lleugera,

cap fulla es despentinà,

nova albada despertà,

trobà dormint la figuera.

 

Pensaments educatius

 

L’àvia m’ho deia: Acabaràs parlant sol!

Estan aprenent que els llibres no mengen.

Proveu d’endollar-los els ulls al cap.

Repartiu la lliçó, un mosset per a cadascú.

Ara, hauria de venir: Podeu seure!

Si hem de tornar a pensar, malament!

Si xerren més de tres, intentem fer una coral.

No porteu el món a l’escola, no el podreu encabir.

El nen és molt intel·ligent, encara no hem topat.

He començat la classes després de desar els àngels de la guarda. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes entre rucs i deu epitafis

07 Juny, 2011 08:35
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Dissortat amor

 

Brama el ruc, prou insolent,

envoltat de sàvia gent

dessota de l’ample pont.

Cada remuc és un cant,

salvatge, inversemblant,

anuncia el seu dolor.

La somera va partir,

un dilluns pel dematí

lligada dalt del camió.

Anava cap a ciutat,

no cal dir com s’ha acabat,

aquest dissortat amor.

Pasturaven dolços prats,

estaven enamorats,

a l’estiu, a la tardor.

Però l’amo envelleix,

la somera ho sofreix:

ha de partir sense sort.

 

Si fóra ruc

 

Pare, si fóra ruc,

sense casa ni aixopluc,

viuria enmig del vent.

Allí, diuen que la gent,

té galdós el pensament,

massa volen ser sabuts.

Pare, si un ruc jo fóra,

no guanyaria altra cosa

que aplegar a ser feliç.

Allí, voltat de somrís,

viuria mon paradís

farcit de pau i fermesa.

Pare, ruc he de ser,

per gaudir l’avinentesa:

Ho seré, no tinc pas pressa!

 

Epitafis

 

He oblidat a qui devia diners.

Estic fet pols!

M’han demanat que em quedi.

Necessito, urgentment, la manicura.

M’han pres el pèl.

He vingut perquè m’avorria.

Estic mort per un dia.

M’estic fent a la idea.

He de suportar els comentaris?

He mort per canviar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La tranquil·litat

05 Juny, 2011 07:17
Publicat per jjroca, Aproximacions


   La tranquil·litat:


  1) És la pausa sense treball.

  2) No vol res més que no ser.

  3) Dubta entre la ignorància i la feblesa.

  4) Comença just abans de despertar.

  5) Només coneix un indret de la casa.

  6) Sempre arriba quan has de sortir.

  7) Odia l’escombra i les bones intencions.

  8) És un desordre perfectament suportable.

  9) Acull bé una certa quantitat de diners.

10) Gosa regnar en paratges estèrils.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs