Dos poemes de monstres i deu epitafis
29 Juny, 2011 06:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Espera
Hi havia una vegada,
en el país del mai més,
un monstre sortit d'un peix,
com de sardina salada.
Tenia les galtes roges,
els ulls de color de mar,
les orelles de les grans,
els nas gros i sense celles.
Quatre potes ben unglades,
la cua de mal portar,
mil escates per tapar,
una panxa de les grasses.
Era fort com un castell,
un treballador de mena,
menjava sense atuell,
mai anava de cacera.
El bon monstre es va morir
un dilluns cap al migdia,
va acabar sense patir,
oblidat de la família.
L'enterraren sota el pont,
a la porta d'una cova,
encara sento els seus roncs,
espera una vida nova.
Una porta
Mireu, el monstre m'ha dit,
avui, que estava content:
quant de gran és l'esperit
si tragina un xic de fe.
Passa hores, prenent ombra
al dessota del gran pi,
amb el costum de patir,
ara, seu tota l'estona.
Els pagesos el comprenen,
neguitegen els soldats,
sempre hi ha un bocabadat
que s'amaga, però el veuen.
Nostre monstre ni suporta
les ambicions i el neguits,
hauria estat molt més ric
si guanyés el que pertoca.
Ell estima viure així,
navegarà per mil mons,
només busca, entre records,
una porta per eixir.
Epitafis
Demà, em recolliré d’hora.
He vist que veniu prompte.
Sempre esteu plorant.
Acabo de tenir una idea.
Necessito un advocat.
Tinc prou temps per sortir-me’n.
Estic en el meu pes ideal.
Encara menjo sense sal.
Heu vist el carter?
Sóc un home acomodat.
La salvació
27 Juny, 2011 10:17
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La salvació:
1) És la barca de rems que no espera ningú.
2) Neix cinc segons després que l’home.
3) És la més perdurable de totes les guerres.
4) Dóna molta feina per tan minsos fruits.
5) Ha de trobar el necessitat amb el carnet a la boca.
6) Coneix les nostres mancances i ens empaita sovint.
7) Prediu el final tres cops per vida.
8) Troba els seus enllestint pancartes.
9) Demana la bestreta cada cert temps.
10) Oblida els mansos i homes de poca fe.
Dos poemes de ratolí i deu pensaments divins
24 Juny, 2011 07:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Voldria ser
Tot de sobte, arriba l'alba,
sempre el troba afamat,
de petit, sento com brama,
és tan ruc, tan esverat.
Entre palla, em desperto,
he fugit de casa el gat,
és mixino un xic guerxo,
somiador, esbojarrat.
Té cap gros, amples bigotis,
un color, a mitges, blanc,
és felí sense encanteri,
ple de pols i mala sang.
Tots els dies, com m'empaita
per la casa i el jardí,
és pensa que l'he trobada
la porta del meu gaudir.
Per un tros de poma agra,
per un centimet de gra,
sempre fa la mala cara,
carota de no esmorzar.
Corre com a santa cosa,
mai es cansa el borinot,
fins diria que fa nosa
la dèria d'aquest gatot.
De vegades, l'acompanyo
els dies de l'hivern fred,
tot s'asseu vora de l'amo,
veure el foc és prou distret.
Flama amunt pugen els somnis,
prenyats de formatge i pa,
voldria ser un ratolí
dormint en un llit d'enciam.
Gran enveja
Un dia, de bon matí,
viatjaré fins a la mar,
el nebot del meu cosí,
farà un mes que va marxar.
Treballa de malfeiner
en una casa de vins,
xarrupa tots els dedins,
d'una bóta de boter.
Els dissabtes va a la plaça,
vénen pa i bon formatge,
no porta per equipatge
sinó una bossa de llana.
És un lladre trafegot,
amic d'anar a les cent cuines,
reconeix totes les truites,
sap on amaguen els ous.
Passarem una quinzena,
posarem la panxa al sol,
i, si el mata un mussol,
he de fer-li gran revenja.
Sóc un ratolí de mena,
cerco brega en tots els camps,
em coneixen tots els grans,
massa, en tenen gran enveja.
Pensaments divins
Judes farà de pregoner per festes de Setmana Santa.
Vaig perdre la gràcia als seixanta anys.
El descompte començarà a partir de deu pecats.
Els pescadors convidaran Jesús en acabar la veda.
Satanàs decideix suspendre les temptacions els dilluns pel matí.
Satanàs proposa calderes individuals a la sala dels rics.
Sembla mentida que Déu no vingui quan el crido.
S’ acceptaran temptacions si es poden justificar.
Senyor Déu: He trobat les claus del cel!
El preu dels miracles cotitzarà en borsa.
Dos poemes entre aranyes i deu pensaments educatius
21 Juny, 2011 08:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Rancunioses
Dissortades,
malfeineres,
desnodrides,
al racó.
La mestressa
vol neteja,
cerca escombra,
ve el mal cop.
Entossudides,
les aranyes,
volen mosques
per menjar.
Tot ho proven,
tot ho espatllen,
són tan nostres,
tant i tant.
Rancunioses,
les aranyes,
volen menja,
tenen fam.
S'esvaloten,
com s'indignen,
arrepleguen
i se'n van.
Aranya poruga
L'aranya s'enfila,
aplega i enganxa,
atura i amida,
al punt, gira el cap.
I torna a la festa
de fer son treball:
anar amunt i avall,
acabar la xarxa.
Posar-se amanida,
callada, al racó,
esperar qui crida,
aturar qui es mou.
I punxar la panxa,
l'esquena o el cap,
i xuclar una estona
per tal de menjar.
Aranya poruga,
discreta i roent,
oblida la gent,
guerreja o muda!
Pensaments educatius
Estic content, tinc tots els alumnes mirant per la finestra.
Quan tot anava bé, un es va despertar.
Mala sort, en tinc dos que pensen.
Obriu el llibre per la pàgina vint i..., a veure què passa.
Ara, en saben més, sobretot de queixar-se.
Mai he entès com un i un fan un parell.
Mentre penso, continuo existint?
He ofert als pares tota la gama de qualificacions.
Estimada senyora: Veig que redacta millor que el seu fill.
Els nois no tenen deures, només els han de fer.
Dos poemes per al foc i deu epitafis
18 Juny, 2011 08:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El gran foc
Arriba el dia
on el sol va
pel camí llarg,
fort i llunyà.
Llavors la lluna
com l'escridassa,
és juny i passa
sense parar.
La gent senzilla
xiscla i es mou,
la fruita troba
el temps més dolç.
Aplega festa
massa important,
la bruixa esclata,
vol prendre part.
Els homes vells
són sabedors,
cerquen les fustes
per fer el gran foc.
Les cases volen
un xic de fred,
però no piulen,
no diuen res.
Els fantasmes xisclen
A la plaça del davant,
hi haurà foguera,
dolça coca de Sant Joan
sarau i festa.
Les joves trobaran nuvi,
està manat,
els joves seran promesos,
faran la part.
A la plaça del darrere,
reviu l'enyor,
la velleta prega
sense cap sort.
Els fantasmes riuen,
tot d'amagat,
esperen passar nit
fugint del Sant.
Però el foc s'encén,
vénen els fums,
els fantasmes xisclen,
fugen al punt.
Epitafis
Acabo de perdre una orella.
He d’anar a l’infern, necessito crema.
He mort en pecat, però me’l volen prendre.
Vaig demanar hora per morir a les sis.
Estic disposat a creure el metge.
Compte amb l’assegurança de vida!
Callo per consell de l’advocat.
Estava a l’hort, dalt la figuera.
El torró, el vull tou.
Compte, que vaig a sortir!
El diari
16 Juny, 2011 12:38
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El diari:
1) Viu del passant suposant el futur.
2) És una manera dolenta de tractar els arbres.
3) Posa al tinter el pensament quotidià.
4) Explica històries que no he viscut mai.
5) Intentar adobar una veritat suposadament dubtosa.
6) Té poc temps per pair tot el que vol menjar.
7) Es va edificant entre desitjos i realitats.
8) Li demana al paper una resistència temporal.
9) Neix de la munió per arribar a la privacitat.
10) Té insuperables defuncions estoiques.
Dos poemes amb mosquits i deu pensaments divins
13 Juny, 2011 06:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un mal cop
Dintre l'aigua,
adormit,
veig com calla
el mosquit.
En un temps,
minyó petit,
però aplega
el gran neguit.
Tot de sobte,
ningú ho sap,
abandona
el seu tancat
i recorre
amples camps
cercant tolls
on sojornar.
Un mal dia,
sent la fam,
com comença
a treure sang.
Per la nit
ve l'hora bona,
punxa i punxa
noi i noia.
En aquestes,
un mal cop,
com esclata,
com es mor.
Com t'atipes
On vas etern traginer
cercant amics sanguinaris?
És el fet d'anar pels barris
qui t'acosta prop la gent.
Amb un fibló eixerit,
una volada encisera,
vas trobant dolça deessa
tota estirada en el llit.
Reposes entre llençols,
esperes bona tenebra,
et llances per la drecera
esperant aplegar al tou.
Allí, trobaràs, galdós,
el nèctar més apetent,
tindrà color vermellenc,
com t'atipes de debò.
Pensaments divins
El preu de les misses ha pujat, però hi ha descomptes a l’engròs.
Judes prepararà una nova vinguda de Jesús.
Jesús farà un master en noves tecnologies.
De fet, els arbres viuen al cel.
Déu odia la novel·la històrica.
Jesús va ressuscitar en tres dies, va tardar prou en decidir-se.
Déu viu al paradís i no paga impostos.
Satanàs demana a Samsó que provi les noves cadenes.
Satanàs ofereix bistec els divendres de quaresma a meitat de preu.
Tres àngels nous temptaran l’estàtua de la llibertat.
Dos poemes entre figueres i deu pensaments educatius
10 Juny, 2011 10:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dues figueres
Dues figueres molt galanes,
enmig de la plana estant,
discuteixen si els humans
són dolents o miserables.
La vella diu a la jove:
Mira, deixem-ho anar,
la calor ens ve a molestar
i no sortirem de pobres!
Però la jove defensa
un sentiment enfortit:
Els homes són afeblits,
mai cercaran la noblesa!
La vella li explica històries
de la voreta del foc,
de prendre part en el joc,
de somnis i de cabòries.
La jove veig com s’escalfa,
farà créixer tot el fruit,
descansarà enmig del buit,
formarà part de la faula.
Un donzell
Prop la font, hi ha una figuera
tan alta com un castell,
sota d’ella, hi ha un donzell
que somia en ser princesa.
La figuera orgullosa
no accepta tal tarannà,
el donzell voldria anar
a la guerra de la rosa.
Lluitaria amb un vestit
fet de seda i d’organdí,
amb espasa d’un or fi,
amb lluna de mitja nit.
La figuera està que crema
vol al donzell aixafar,
però un roure li parlà
de la pau de nostra terra.
Les paraules han fet cove,
la geganta s’entendreix,
mireu el donzell com creix
tan ben plantat i tan noble.
La batalla fou lleugera,
cap fulla es despentinà,
nova albada despertà,
trobà dormint la figuera.
Pensaments educatius
L’àvia m’ho deia: Acabaràs parlant sol!
Estan aprenent que els llibres no mengen.
Proveu d’endollar-los els ulls al cap.
Repartiu la lliçó, un mosset per a cadascú.
Ara, hauria de venir: Podeu seure!
Si hem de tornar a pensar, malament!
Si xerren més de tres, intentem fer una coral.
No porteu el món a l’escola, no el podreu encabir.
El nen és molt intel·ligent, encara no hem topat.
He començat la classes després de desar els àngels de la guarda.
Dos poemes entre rucs i deu epitafis
07 Juny, 2011 08:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dissortat amor
Brama el ruc, prou insolent,
envoltat de sàvia gent
dessota de l’ample pont.
Cada remuc és un cant,
salvatge, inversemblant,
anuncia el seu dolor.
La somera va partir,
un dilluns pel dematí
lligada dalt del camió.
Anava cap a ciutat,
no cal dir com s’ha acabat,
aquest dissortat amor.
Pasturaven dolços prats,
estaven enamorats,
a l’estiu, a la tardor.
Però l’amo envelleix,
la somera ho sofreix:
ha de partir sense sort.
Si fóra ruc
Pare, si fóra ruc,
sense casa ni aixopluc,
viuria enmig del vent.
Allí, diuen que la gent,
té galdós el pensament,
massa volen ser sabuts.
Pare, si un ruc jo fóra,
no guanyaria altra cosa
que aplegar a ser feliç.
Allí, voltat de somrís,
viuria mon paradís
farcit de pau i fermesa.
Pare, ruc he de ser,
per gaudir l’avinentesa:
Ho seré, no tinc pas pressa!
Epitafis
He oblidat a qui devia diners.
Estic fet pols!
M’han demanat que em quedi.
Necessito, urgentment, la manicura.
M’han pres el pèl.
He vingut perquè m’avorria.
Estic mort per un dia.
M’estic fent a la idea.
He de suportar els comentaris?
He mort per canviar.
La tranquil·litat
05 Juny, 2011 07:17
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La tranquil·litat:
1) És la pausa sense treball.
2) No vol res més que no ser.
3) Dubta entre la ignorància i la feblesa.
4) Comença just abans de despertar.
5) Només coneix un indret de la casa.
6) Sempre arriba quan has de sortir.
7) Odia l’escombra i les bones intencions.
8) És un desordre perfectament suportable.
9) Acull bé una certa quantitat de diners.
10) Gosa regnar en paratges estèrils.