Dos poemes amb fantasmes i deu pensaments educatius

31 Octubre, 2011 13:58
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Fantasma


Al castell, no hi ha tenebres,

massa nits, ens han deixat,

els fantasmes fan comiat,

van cercant en altres terres.

El senyor no vol rivals,

espanta com el primer,

és, diríem: matusser,

matusser i espavilat.

Es passa la mitja nit

recercant totes les cambres,

és mentider, prou amable,

rancuniós, ple de delit.

No he dir que tots el ploren

per tenir senyor tan bo,

ho fan quan el troben sol

envoltat de blanques robes.

És d'esperit venturer

vestit amb els raigs de lluna,

no li queda ni una engruna

on es pugui parlar el bé.

Fantasma del castell gros,

recorre, esguerra i crida,

uns diuen que és un talòs

esquinçat i fet a mida.


Necessito


Entre minses alegries

que la vida va deixant

una esdevé ben gran,

ens apropa altres vides.

Fantasmes sense castell

van passejant per la plana,

el llevant els engalana,

sempre van amb mil atuells.

Els ha deixat un misteri

a la vora de la font,

si els crido, no hi són,

hauré desfet l'encanteri.

He de tenir, si de cas,

un nou pany per a la porta,

la meitat de la mà morta,

bona vista i bon nas.

Fantasmes de mitja tarda,

de capvespre i llarga nit,

on heu deixat l'esperit?,

el cerco, el trobo en falta.

Deixeu-me el gaudi de dies

la disbauxa del morir,

demà no podré venir,

no tinc eines amanides.

Necessito un armari

una aixada de pagès,

un cove mig ple de fe,

el demanar i un rosari.

 

Pensaments educatius

 

Al darrere de tots, n'hi ha un que no xerra.

No aconsegueixo entendre perquè no fan servir l'oïda.

Vaig estar un minut content, havia corregit el solucionari del control.

Menteixo tant que m'equivoco.

Per tal d'aprovar el fill, vaig avaluar l'interès de la mare.

Només heu de respondre les preguntes.

Hem aconseguit sortir al pati amb puntualitat.

Mentre recullen, amago, acuradament, tots els improperis.

Els resultats demostren que aprendre no té relació amb ensenyar.

Tots passaran el curs, necessito tres barques. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de ploure i deu epitafis

29 Octubre, 2011 06:49
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Llença aigua


En el cim, del tot confós,

un vell núvol s'acomoda,

sent, de prop, que arriba l'hora

de complir tracte gloriós.

Sant Pere, veieu com crida,

mala veu la deixa anar,

no és aquest el tarannà,

però la feina l'obliga.

Poca aigua, massa camps,

és hora de fer mullat,

té pensament esguerrat,

avorrit del poble humà.

No voldria ni escoltar,

no voldria ni sentir,

però Déu li parla clar:

Pere, no han de patir!

Rancuniós, aixeca el cap,

mana tocar les trompetes,

els tambors, les panderetes,

la gresca tira endavant.

Quan la música ressona,

engrescada, dalt del cel,

tot el núvol vol ser mel,

llença aigua de la bona.

Com corren tots els pagesos,

com s'omplen totes les fonts,

com riuen tots els turons,

com fugen els malentesos.


Tot plovent


Trenca el tel el caragol,

aixeca el cap la ginesta,

cada vall és una festa,

una festa sense sol.

Les formigues cerquen fulles,

aixopluc totes les aus,

fins diria que les naus

volen noves aventures.

La pluja recorre, encara,

la meitat del pensament,

que pobra és aquesta gent,

tot plovent, fan mala cara.

Corren els rius sense pressa,

cantussegen els rierols,

encara dirà la vella:

Ni puc seure al carreró!

 

Epitafis

 

He oblidat on em vaig quedar.

Porto un embolic amb els anys.

Sí, senyora, sí; sóc jo mateix.

Records a tots els presents.

Sobretot, no facis tard.

Per fi, respiro tranquil.

Per anar a l’ infern, decanteu a l'esquerra.

No descarto tocar el dos.

Vull aprendre a cantar.

Ho sento, no he menjat res. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La poesia

27 Octubre, 2011 06:39
Publicat per jjroca, Aproximacions


       La poesia:


  1) Neix de la necessitat imperiosa de volar.

  2) Prova de lligar, acuradament, les paraules.

  3) Es mou entre el ritme i el desencís.

  4) Té cura de mantenir un equilibri dubtós.

  5) És el gran viarany entre boca i orella.

  6) Amaga secrets que intenten fugir.

  7) Porta l'escriptor a regirar mil calaixeres.

  8) Necessita la pau del vespre o la pausa del matí.

  9) Pot passar anys amagada entre papers.

10) No vol res més que pertànyer a altres cors.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes fantasmagòrics i deu pensaments divins

24 Octubre, 2011 12:02
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Els fantasmes


Entre riures

i rialles,

apareixen

els fantasmes.

Són esquerps,

malaguanyats,

deslliberts,

malbaratats.

Sense regne

ni castell,

van vivint

el seu infern.

No els mateu,

no faran mal,

teniu fe,

veieu que fan.

Esgaripen

i singloten,

escridassen,

fan ganyotes.

Obriu portes,

poseu llum,

ensenyeu-los

com es fuig.


Les campanes


Com les cases de la vila

han posat pany i tancats,

els fantasmes tenen gana,

fa mig any que no han menjat.

El capellà crida els joves,

els pujarà al campanar,

els ensenya les campanes,

com es mouen en voltar!

Tot el poble és un soroll,

una crida per sortir,

les campanes parlen totes,

parlaran fins al matí.

Els fantasmes espantats,

en sentir tan gran soroll,

abandonen la contrada,

cercaran altres racons.

Ja no queden ni castanyes

ni vi dolç ni panellets,

les campanes alenteixen,

emmudeixen, fan recés.

 

Pensaments divins

 

Arribis quan arribis al cel, sempre hi ha rosari.

Tres miracles més i em donen el diploma.

Provaré d'entrar a l’ infern sense recomanacions.

Satanàs vol calderes amb control de cocció.

Jesús, de moment, portarà bótes d’aigua.

Déu vol provar la disfressa de pomera.

Goliat diu que no tornarà a lluitar amb el mateix casc.

Samsó haurà de canviar les guineus per esquirols.

Sant Pere acceptarà la porteria si hi ha veda de peix blau.

Judes diu que, ara, només vol fer comèdies. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes fora de lloc i deu pensaments educatius

21 Octubre, 2011 11:24
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


No vull


Ni em plau el vent

en tardes del diumenge

ni el restar dret

pensant en l'avenir,

estic pendent

potser serà del fetge,

em vol despert

quan sóc a mitja nit.

No vull saber

on reposen les hores,

aquelles empreses

farcides de guanyar,

demà, potser,

aplegaran els monstres,

amb cent històries,

millor ni batallar.


Només un vers


Tinc, a boqueta nit,

ganes de viure,

ganes d'escriure

només un vers.

Però la musa

tan tafanera,

tan encisera

em parla i diu:

Només un vers,

és minsa cosa,

ni farà nosa,

escriu-ne més!

Com jo li prego,

amb melangia:

No tinc el dia,

no he pogut més!

Ella amenaça,

ho farà amb traça,

com m'acoquino,

estic sorprès.

On han quedat

les hores dolces?,

ni tinc les forces,

estic cansat.

 

Pensaments educatius

 

El nen aprèn, ja menysté en català.

Ha estat mala sort, passava pel davant la porta quan sonà el timbre.

Un emperador és un nen a casa de l’àvia.

Per suportar millor els alumnes, m’he apuntat a fer castells.

L’alumne té memòria selectiva, no recorda cap nom de verdura.

Jesús va anar al desert, era un carrer sense pastisseria.

Si calleu, us deixaré triar la nota.

Tenen tants llibres que obliden per a què serveixen.

Demà mateix els diré que sóc a classe.

Aplegarà un dia en el que no caldrà aprendre més. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes refredats i deu epitafis

18 Octubre, 2011 07:22
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Un constipat


Després de passar l'estiu

cercant les pregones ombres,

aplega tardor i tornes

a la voreta del riu.

Llavors vénen eixes hores

de mancança de bonior,

un pensa que ser senyor

és el gaudir sense sobres.

I bategues, sense ales,

cercant aire on volar,

el vell cos no ho sap notar

i comencen les febrades.

Mal de gola, mal de cap,

l'esbatussada ferrenya,

el nas gotima, es queixa,

assegura que et fas gran.

I passes per un desert

esgotant tota paciència,

digueu si la providència

hauria de trobar el secret.

Un constipat ens fa veure

la nostra vana il·lusió,

és la sort qui porta el cos,

és la por qui farà aprendre. 

 

Un xic de fred


Arribada la tardor,

la mare temperatura,

diria que perd altura

ni li comenta al meu cos.

És així com tot aplega

a un món indiferent,

és el passar de la gent,

és la vida qui va a guerra.

I la camisa ignora

com arriba un xic de fred,

podria dormir despert

i deixar-lo sempre afora.

Però és la gran dissort,

la que porta aquest mal,

l'he deixat ben dintre el cap,

espero que sigui mort.

 

Epitafis

 

No us mengeu la botifarra.

Noto com un gran buit.

Estimada Parca: Ja pots venir!

Ho veig tot diferent.

Tinc la factura a la butxaca.

Ara, m’he deixat el carnet!

Algú em pot posar al sol!

Un got de vi, si us plau!

Ho sento, he perdut la clau.

El dia de difunts són d’excursió.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El treball

16 Octubre, 2011 09:06
Publicat per jjroca, Aproximacions


  El treball:

 

  1) Neix del principi de no fer-nos nosa.

  2) Va definir, com ningú, el concepte de setmana.

  3) En una de les seves davallades, va topar amb els diners.

  4) Crea l'obligació a l'home i la supervivència a la natura.

  5) Desenvolupa el camuflatge i la imaginació.

  6) Aconsegueix classificar els homes per oficis.

  7) Sempre és ben rebut a la casa del pobre.

  8) Sap escurçar les festes i vacances.

  9) Ha d'anar a cercar els homes a la taverna.

10) Sol empipar-se amb avis i nets.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes tardorencs i deu pensaments divins

13 Octubre, 2011 06:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Com la fulla


Com la fulla,

quan belluga,

ensinistra el seu pensar.

Com s'arruga,

es torna muda,

esperant el daltabaix.

Com la fada,

isolada,

estrenarà mal de cap.

I riurà cada muntanya,

portant banya

amb soledat.


Vindrà


Massa sol

té el gira-sol,

està a punt per assecar.

Les cent velles,

amb corbelles,

mai es cansen de segar.

Neguiteja la calor,

la tardor

diu que vindrà.

La mestressa,

prou ofesa,

espetega en el parlar.

Com la vila

va i somia

diu que crida

i vol callar.

Com de sobte

acaba el conte

no hi ha bronze

ni lluitar.

 

Pensaments divins

 

Han obert una oficina al cel, venen viatges al purgatori.

Déu busca substitut per anar a fer un vol.

Satanàs està provant-se pells de corder.

Tomàs patrocina els científics.

Maria ha comprat un sarró per si Jesús vol fer de pastor.

Jesús pujarà a la creu si el peguen amb “Super glue”

Déu està conscienciat: Canviarà el sol per una estrella de baix consum!

Senyor Déu: Peco molt, però ho faig amb gràcia!

A l’infern, fan misses amb pa sec i vinagre.

Tinc un dimoni amic, em tria els pecats.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb fulles i deu pensaments educatius

10 Octubre, 2011 05:45
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


No restareu


On trobareu

la llum del dia,

el clar país

on neix el vent?

No sentireu

eixa alegria,

eixe matís

que es va perdent.

No plorareu,

amb melangia,

el gran avís

prenyat de fred.

Ni restareu,

no hi ha porfídia,

tot és finit,

el món us perd.


Heu de ser


Des de dalt de l'alturó,

us crida la gran natura,

heu de prendre l'aventura,

heu de fer el saltiró.

El palau, que us pertanyia,

ha perdut el color verd,

el gegant, veieu, té fred,

no us vol per companyia.

Heu de fugir, esperonades,

totes baixant i gronxant,

les primeres us diran

on fareu les aturades.

Ajagudes damunt llit,

composant el matalàs,

desvalgudes pel fracàs,

lliurades al vostre occit.

Però hi ha una hora dolça,

un ventijol de garbí,

potser ell dirà que sí,

us portarà sense nosa.

Ha de ser el darrer viatge,

entre revolts i entrebancs,

heu de ser com molts humans

plens de cor, buits d'equipatge.

 

Pensaments educatius 

 

Són educats, se’n burlen d’un en un.

Li he dit al metge: Només els odio cinc dies cada setmana!

Hem de fer un experiment, ara, estem pregant.

Ja sé que el seu fill en sap més, però sigui discreta.

No hi ha escoles per a nens intel·ligents, no fan falta.

Sé que poden callar, però els ho recordo.

Cal pujar el preu dels paraigües, avui, hi són tots.

Es demana a l’alumnat que utilitzi les portes de tant en tant.

Ara, netejarem la classe i traurem els plàstics dels llibres.

Encara que el be sigui petit, no s’escriu amb be baixa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'amics i deu epitafis

07 Octubre, 2011 05:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El bon amic


Ni pregunta ni demana

ni esbatana

les portes del meu infern,

és dolç minyó per la festa,

em segresta

quan ho esbrina massa verd.

Quan el vi em puja al cap

i es fa grat

esdevenir mig pollastre,

ell recorda com em dic,

bon amic,

mai em deixa en aquest tracte.

Si la mossa m'amoïna

i m'obliga

a donar comptes al cel,

és quan l'amic em convida,

de per vida,

a restar sent infidel.

I quan la Parca pregona,

tan bufona,

em tingui el viatge fet,

vindrà l'amic tot volant,

esperant,

que se'l pugui endur a ell.


Mig amic


De vegades, es fa noble,

prou mediocre,

aquest vell i mig amic,

m'ofereix les seves hores,

sempre toves,

a un preu que no he de dir.

Em regala, amb la fortuna,

mitja lluna,

un cove de somiadors,

com li compro, amb cent monedes,

les maneres

de gaudir un món o dos.

Però ai, si li demano

o proclamo

aquells nobles sentiments,

el veig córrer a tota pressa,

sense queixa,

tot fugint com ho fa el vent.

Mig amic de hores toves,

enmig bromes,

tot singlotant per la mar,

deixa'm veure on amagues

i on guardes

el tresor que et vaig deixar.

 

Epitafis

 

M’han dit que véns demà.

Ara, ja sóc dintre.

El metge tenia poca fe.

Encara tinc una mica de por.

Pensava que seria pitjor.

Porto dies sense badallar.

M’estic fent a la idea.

Li vaig dir: Frena!

Ara, us ho contaré...

Estic aprenent a parlar pels colzes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs