Dos poemes amb fantasmes i deu pensaments educatius
31 Octubre, 2011 13:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fantasma
Al castell, no hi ha tenebres,
massa nits, ens han deixat,
els fantasmes fan comiat,
van cercant en altres terres.
El senyor no vol rivals,
espanta com el primer,
és, diríem: matusser,
matusser i espavilat.
Es passa la mitja nit
recercant totes les cambres,
és mentider, prou amable,
rancuniós, ple de delit.
No he dir que tots el ploren
per tenir senyor tan bo,
ho fan quan el troben sol
envoltat de blanques robes.
És d'esperit venturer
vestit amb els raigs de lluna,
no li queda ni una engruna
on es pugui parlar el bé.
Fantasma del castell gros,
recorre, esguerra i crida,
uns diuen que és un talòs
esquinçat i fet a mida.
Necessito
Entre minses alegries
que la vida va deixant
una esdevé ben gran,
ens apropa altres vides.
Fantasmes sense castell
van passejant per la plana,
el llevant els engalana,
sempre van amb mil atuells.
Els ha deixat un misteri
a la vora de la font,
si els crido, no hi són,
hauré desfet l'encanteri.
He de tenir, si de cas,
un nou pany per a la porta,
la meitat de la mà morta,
bona vista i bon nas.
Fantasmes de mitja tarda,
de capvespre i llarga nit,
on heu deixat l'esperit?,
el cerco, el trobo en falta.
Deixeu-me el gaudi de dies
la disbauxa del morir,
demà no podré venir,
no tinc eines amanides.
Necessito un armari
una aixada de pagès,
un cove mig ple de fe,
el demanar i un rosari.
Pensaments educatius
Al darrere de tots, n'hi ha un que no xerra.
No aconsegueixo entendre perquè no fan servir l'oïda.
Vaig estar un minut content, havia corregit el solucionari del control.
Menteixo tant que m'equivoco.
Per tal d'aprovar el fill, vaig avaluar l'interès de la mare.
Només heu de respondre les preguntes.
Hem aconseguit sortir al pati amb puntualitat.
Mentre recullen, amago, acuradament, tots els improperis.
Els resultats demostren que aprendre no té relació amb ensenyar.
Tots passaran el curs, necessito tres barques.
Dos poemes de ploure i deu epitafis
29 Octubre, 2011 06:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Llença aigua
En el cim, del tot confós,
un vell núvol s'acomoda,
sent, de prop, que arriba l'hora
de complir tracte gloriós.
Sant Pere, veieu com crida,
mala veu la deixa anar,
no és aquest el tarannà,
però la feina l'obliga.
Poca aigua, massa camps,
és hora de fer mullat,
té pensament esguerrat,
avorrit del poble humà.
No voldria ni escoltar,
no voldria ni sentir,
però Déu li parla clar:
Pere, no han de patir!
Rancuniós, aixeca el cap,
mana tocar les trompetes,
els tambors, les panderetes,
la gresca tira endavant.
Quan la música ressona,
engrescada, dalt del cel,
tot el núvol vol ser mel,
llença aigua de la bona.
Com corren tots els pagesos,
com s'omplen totes les fonts,
com riuen tots els turons,
com fugen els malentesos.
Tot plovent
Trenca el tel el caragol,
aixeca el cap la ginesta,
cada vall és una festa,
una festa sense sol.
Les formigues cerquen fulles,
aixopluc totes les aus,
fins diria que les naus
volen noves aventures.
La pluja recorre, encara,
la meitat del pensament,
que pobra és aquesta gent,
tot plovent, fan mala cara.
Corren els rius sense pressa,
cantussegen els rierols,
encara dirà la vella:
Ni puc seure al carreró!
Epitafis
He oblidat on em vaig quedar.
Porto un embolic amb els anys.
Sí, senyora, sí; sóc jo mateix.
Records a tots els presents.
Sobretot, no facis tard.
Per fi, respiro tranquil.
Per anar a l’ infern, decanteu a l'esquerra.
No descarto tocar el dos.
Vull aprendre a cantar.
Ho sento, no he menjat res.
La poesia
27 Octubre, 2011 06:39
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La poesia:
1) Neix de la necessitat imperiosa de volar.
2) Prova de lligar, acuradament, les paraules.
3) Es mou entre el ritme i el desencís.
4) Té cura de mantenir un equilibri dubtós.
5) És el gran viarany entre boca i orella.
6) Amaga secrets que intenten fugir.
7) Porta l'escriptor a regirar mil calaixeres.
8) Necessita la pau del vespre o la pausa del matí.
9) Pot passar anys amagada entre papers.
10) No vol res més que pertànyer a altres cors.
Dos poemes fantasmagòrics i deu pensaments divins
24 Octubre, 2011 12:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els fantasmes
Entre riures
i rialles,
apareixen
els fantasmes.
Són esquerps,
malaguanyats,
deslliberts,
malbaratats.
Sense regne
ni castell,
van vivint
el seu infern.
No els mateu,
no faran mal,
teniu fe,
veieu que fan.
Esgaripen
i singloten,
escridassen,
fan ganyotes.
Obriu portes,
poseu llum,
ensenyeu-los
com es fuig.
Les campanes
Com les cases de la vila
han posat pany i tancats,
els fantasmes tenen gana,
fa mig any que no han menjat.
El capellà crida els joves,
els pujarà al campanar,
els ensenya les campanes,
com es mouen en voltar!
Tot el poble és un soroll,
una crida per sortir,
les campanes parlen totes,
parlaran fins al matí.
Els fantasmes espantats,
en sentir tan gran soroll,
abandonen la contrada,
cercaran altres racons.
Ja no queden ni castanyes
ni vi dolç ni panellets,
les campanes alenteixen,
emmudeixen, fan recés.
Pensaments divins
Arribis quan arribis al cel, sempre hi ha rosari.
Tres miracles més i em donen el diploma.
Provaré d'entrar a l’ infern sense recomanacions.
Satanàs vol calderes amb control de cocció.
Jesús, de moment, portarà bótes d’aigua.
Déu vol provar la disfressa de pomera.
Goliat diu que no tornarà a lluitar amb el mateix casc.
Samsó haurà de canviar les guineus per esquirols.
Sant Pere acceptarà la porteria si hi ha veda de peix blau.
Judes diu que, ara, només vol fer comèdies.
Dos poemes fora de lloc i deu pensaments educatius
21 Octubre, 2011 11:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No vull
Ni em plau el vent
en tardes del diumenge
ni el restar dret
pensant en l'avenir,
estic pendent
potser serà del fetge,
em vol despert
quan sóc a mitja nit.
No vull saber
on reposen les hores,
aquelles empreses
farcides de guanyar,
demà, potser,
aplegaran els monstres,
amb cent històries,
millor ni batallar.
Només un vers
Tinc, a boqueta nit,
ganes de viure,
ganes d'escriure
només un vers.
Però la musa
tan tafanera,
tan encisera
em parla i diu:
Només un vers,
és minsa cosa,
ni farà nosa,
escriu-ne més!
Com jo li prego,
amb melangia:
No tinc el dia,
no he pogut més!
Ella amenaça,
ho farà amb traça,
com m'acoquino,
estic sorprès.
On han quedat
les hores dolces?,
ni tinc les forces,
estic cansat.
Pensaments educatius
El nen aprèn, ja menysté en català.
Ha estat mala sort, passava pel davant la porta quan sonà el timbre.
Un emperador és un nen a casa de l’àvia.
Per suportar millor els alumnes, m’he apuntat a fer castells.
L’alumne té memòria selectiva, no recorda cap nom de verdura.
Jesús va anar al desert, era un carrer sense pastisseria.
Si calleu, us deixaré triar la nota.
Tenen tants llibres que obliden per a què serveixen.
Demà mateix els diré que sóc a classe.
Aplegarà un dia en el que no caldrà aprendre més.
Dos poemes refredats i deu epitafis
18 Octubre, 2011 07:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un constipat
Després de passar l'estiu
cercant les pregones ombres,
aplega tardor i tornes
a la voreta del riu.
Llavors vénen eixes hores
de mancança de bonior,
un pensa que ser senyor
és el gaudir sense sobres.
I bategues, sense ales,
cercant aire on volar,
el vell cos no ho sap notar
i comencen les febrades.
Mal de gola, mal de cap,
l'esbatussada ferrenya,
el nas gotima, es queixa,
assegura que et fas gran.
I passes per un desert
esgotant tota paciència,
digueu si la providència
hauria de trobar el secret.
Un constipat ens fa veure
la nostra vana il·lusió,
és la sort qui porta el cos,
és la por qui farà aprendre.
Un xic de fred
Arribada la tardor,
la mare temperatura,
diria que perd altura
ni li comenta al meu cos.
És així com tot aplega
a un món indiferent,
és el passar de la gent,
és la vida qui va a guerra.
I la camisa ignora
com arriba un xic de fred,
podria dormir despert
i deixar-lo sempre afora.
Però és la gran dissort,
la que porta aquest mal,
l'he deixat ben dintre el cap,
espero que sigui mort.
Epitafis
No us mengeu la botifarra.
Noto com un gran buit.
Estimada Parca: Ja pots venir!
Ho veig tot diferent.
Tinc la factura a la butxaca.
Ara, m’he deixat el carnet!
Algú em pot posar al sol!
Un got de vi, si us plau!
Ho sento, he perdut la clau.
El dia de difunts són d’excursió.
El treball
16 Octubre, 2011 09:06
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El treball:
1) Neix del principi de no fer-nos nosa.
2) Va definir, com ningú, el concepte de setmana.
3) En una de les seves davallades, va topar amb els diners.
4) Crea l'obligació a l'home i la supervivència a la natura.
5) Desenvolupa el camuflatge i la imaginació.
6) Aconsegueix classificar els homes per oficis.
7) Sempre és ben rebut a la casa del pobre.
8) Sap escurçar les festes i vacances.
9) Ha d'anar a cercar els homes a la taverna.
10) Sol empipar-se amb avis i nets.
Dos poemes tardorencs i deu pensaments divins
13 Octubre, 2011 06:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com la fulla
Com la fulla,
quan belluga,
ensinistra el seu pensar.
Com s'arruga,
es torna muda,
esperant el daltabaix.
Com la fada,
isolada,
estrenarà mal de cap.
I riurà cada muntanya,
portant banya
amb soledat.
Vindrà
Massa sol
té el gira-sol,
està a punt per assecar.
Les cent velles,
amb corbelles,
mai es cansen de segar.
Neguiteja la calor,
la tardor
diu que vindrà.
La mestressa,
prou ofesa,
espetega en el parlar.
Com la vila
va i somia
diu que crida
i vol callar.
Com de sobte
acaba el conte
no hi ha bronze
ni lluitar.
Pensaments divins
Han obert una oficina al cel, venen viatges al purgatori.
Déu busca substitut per anar a fer un vol.
Satanàs està provant-se pells de corder.
Tomàs patrocina els científics.
Maria ha comprat un sarró per si Jesús vol fer de pastor.
Jesús pujarà a la creu si el peguen amb “Super glue”
Déu està conscienciat: Canviarà el sol per una estrella de baix consum!
Senyor Déu: Peco molt, però ho faig amb gràcia!
A l’infern, fan misses amb pa sec i vinagre.
Tinc un dimoni amic, em tria els pecats.
Dos poemes amb fulles i deu pensaments educatius
10 Octubre, 2011 05:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No restareu
On trobareu
la llum del dia,
el clar país
on neix el vent?
No sentireu
eixa alegria,
eixe matís
que es va perdent.
No plorareu,
amb melangia,
el gran avís
prenyat de fred.
Ni restareu,
no hi ha porfídia,
tot és finit,
el món us perd.
Heu de ser
Des de dalt de l'alturó,
us crida la gran natura,
heu de prendre l'aventura,
heu de fer el saltiró.
El palau, que us pertanyia,
ha perdut el color verd,
el gegant, veieu, té fred,
no us vol per companyia.
Heu de fugir, esperonades,
totes baixant i gronxant,
les primeres us diran
on fareu les aturades.
Ajagudes damunt llit,
composant el matalàs,
desvalgudes pel fracàs,
lliurades al vostre occit.
Però hi ha una hora dolça,
un ventijol de garbí,
potser ell dirà que sí,
us portarà sense nosa.
Ha de ser el darrer viatge,
entre revolts i entrebancs,
heu de ser com molts humans
plens de cor, buits d'equipatge.
Pensaments educatius
Són educats, se’n burlen d’un en un.
Li he dit al metge: Només els odio cinc dies cada setmana!
Hem de fer un experiment, ara, estem pregant.
Ja sé que el seu fill en sap més, però sigui discreta.
No hi ha escoles per a nens intel·ligents, no fan falta.
Sé que poden callar, però els ho recordo.
Cal pujar el preu dels paraigües, avui, hi són tots.
Es demana a l’alumnat que utilitzi les portes de tant en tant.
Ara, netejarem la classe i traurem els plàstics dels llibres.
Encara que el be sigui petit, no s’escriu amb be baixa.
Dos poemes d'amics i deu epitafis
07 Octubre, 2011 05:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El bon amic
Ni pregunta ni demana
ni esbatana
les portes del meu infern,
és dolç minyó per la festa,
em segresta
quan ho esbrina massa verd.
Quan el vi em puja al cap
i es fa grat
esdevenir mig pollastre,
ell recorda com em dic,
bon amic,
mai em deixa en aquest tracte.
Si la mossa m'amoïna
i m'obliga
a donar comptes al cel,
és quan l'amic em convida,
de per vida,
a restar sent infidel.
I quan la Parca pregona,
tan bufona,
em tingui el viatge fet,
vindrà l'amic tot volant,
esperant,
que se'l pugui endur a ell.
Mig amic
De vegades, es fa noble,
prou mediocre,
aquest vell i mig amic,
m'ofereix les seves hores,
sempre toves,
a un preu que no he de dir.
Em regala, amb la fortuna,
mitja lluna,
un cove de somiadors,
com li compro, amb cent monedes,
les maneres
de gaudir un món o dos.
Però ai, si li demano
o proclamo
aquells nobles sentiments,
el veig córrer a tota pressa,
sense queixa,
tot fugint com ho fa el vent.
Mig amic de hores toves,
enmig bromes,
tot singlotant per la mar,
deixa'm veure on amagues
i on guardes
el tresor que et vaig deixar.
Epitafis
M’han dit que véns demà.
Ara, ja sóc dintre.
El metge tenia poca fe.
Encara tinc una mica de por.
Pensava que seria pitjor.
Porto dies sense badallar.
M’estic fent a la idea.
Li vaig dir: Frena!
Ara, us ho contaré...
Estic aprenent a parlar pels colzes.