Epigrames (CXLVI)

01 Maig, 2024 06:39
Publicat per jjroca, Epigrames





Quan aplega el fred
a la casa vella,
en el cel, l'estrella
diu que ho té tot fet.


No demano
per a mi:
ni el morir
ni l'haver amo.


L'amor volia
anar a viatjar,
però aquesta vida
no el deixa anar.


Una rosa,
en el jardí,
està sola
quan fa nit.


Pare, quan faci vent
i la mar s'enfadi
potser no m'agradi
anar a cercar peix.


A la casa
del més ric,
falta gana
i sobra amic.


Anirem plegats
a gaudir una estona
del ball d'envelat,
del somrís de noia.


Si demà
toca morir,
ho tinc clar:
He de fugir!


És la mossa,
quan se'n riu,
qui ens porta
el nou estiu.


La mare cantava
des de bon matí,
el reiet mirava,
era ben feliç.


Com, avui, 
he demanat:
joia i caliu,
he fet salat.


La més dolça
de les flors,
quan perd força,
és tot un plor.


Amb seixanta
mariners,
qui no balla
no fa res.


I sento com plou
des del llit estant
i la fulla es mou,
cerca l'entrellat.


Quan aplego
pel matí,
ensopego
amb el dormir.


La més jove
vol jugar
i la vella
sola està.


Cinc caminen
per un prat,
quatre es priven
de somiar.


Quan em llevo
de dormir,
ensopego
amb el coixí.


A la casa
d'en Sisquet,
mengen vuit,
en paguen set.


Quan desperto
per la nit,
com em queixo
vora el llit.


Quan em queixo
del veí,
la mestressa
em crida a mi.


Tinc avui
per a dinar:
poc de cuit
i molt de pa.


Si m'estimes
de valent,
les veïnes
ni les sents.


No m'agrada
el dormir
amb tres caps
i un sol coixí.


Ni l'amor sabia
que havia de venir,
va aplegar un dia
des de bon matí.


Car no espero
haver més
que follia
tot el mes.
 

Les tempestes
del meu cor 
són com festes
per a molts.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: