Decideixen volar i set poemes més

19 Desembre, 2020 17:59
Publicat per jjroca, Poemes

Decideixen volar


I les fulles, en aquestes,

com decideixen volar,

a l’arbre volen deixar

sense ombres manifestes.

Com va decandint el verd

i aquella noble feinada,

cerquen catifa daurada

i ningú sabrà què perd.

És la tardor encisera

la qui va trucant la porta

i s’endinsa a la casa.

Demano la llar preada

per si algun déu m’escolta

i aplega per la drecera.


Quan aplega el sol


A la mar, hi havia

una barca vella,

dessota una estrella,

joiosa, vivia.

Però un mariner,

un dia, s’ofèn

i llavors pretén

ser bon mentider.

La barca l’escolta

i es posa a plorar

en ple desconsol.

Quan aplega el sol,

com deixa anar

un xic de revolta.


Jugant amb el fred


Amb un nou jersei

i somriure ample,

avanço com quatre,

dormo a l’herbei.

Diríem que sóc,

de mena, sorrut,

miserable i mut,

massa trafegot.

En un ja no ser,

camino dempeus

cap a altra banda.

No lluny de la casa

trobo les mil neus

jugant amb el fred.


Com voldria set vides


Haig ganes de lliurar,

estimada tardor,

un plat diví al senyor

per si li escau menjar.

Anirem desplaents

per guanyar el sacrifici,

com demano l’ofici

de fugir de la gent.

Acomiado les fulles,

al de dalt del terrat,

empaitant les formigues.

Com voldria set vides

per a ser com un gat

conversant amb erugues.


Entre vents i rondalles


Entre vents i rondalles,

tot tragina, tot es mou,

cal escoltar l’enrenou

dels minyons voltats de mares.

Benvolguda la contalla

qui traspassa els carrers

entre penses i volers,

amb menys garrofa que palla.

En el port, no hi ha tempesta

ni mariners enfeinats

en endreçar mar i barca.

Un dimoni fa l’estada

entre pobres dissortats

per eixir de la desfeta.


Amb quatre arbres


Em plau somiar

en terres isolades

sense carrers ni cases,

la mar un xic enllà.

Amb quatre arbres,

hauré de fer mon ombra,

la força prou em sobra

i avanço entre paratges.

Un pont, un rierol,

un ramat amb pastor

dibuixen la contrada.

Deixeu-me altra vegada

empaitant la minsa sort

per a bastir el meu dol.


Paraules vénen


Paraules vénen

cercant mon esperit,

algú m’havia dit

com s’entretenen.

Paraules van

entre alturons i núvols

viatjant dintre catúfols

sense voler el mullar.

És el pensar

qui calla i s’abraona

tot i observant.

Com sóc distant,

la joia m’esperona

de tard a tard.


El carrerons de la vila


He pensat que, per a saber,

necessito tarda plana,

un heroi dintre la casa

que sigui manifasser.

Per volar, poseu-me terra

tota dolça i complaent

i, per sentir-me valent,

canvieu-me pedra per sorra.

Una mar sempre amanida

a calmar-se i fruitar

un cop li aplegui el llum.

És un somni ben profund

qui em convida a visitar

els carrerons de la vila.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXV)

12 Desembre, 2020 06:48
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Quan Déu m’allunyi del món, qui pagarà el transport?

Es veu que tinc una ànima que no s’atreveix a volar.

M’he equivocat i he tornat la vista a un mut.

Satanàs ha vingut d’hora, hem de passar comptes.

El bo del cel és que ajornen les factures.

Es fa saber que, a l’infern, només fan foc els dilluns.

Amb temperatures baixes, només funcionen un terç de les calderes.

Els divendres fan seminaris per recuperar la fe.

He hagut de comprar més vi per a poder-me salvar.

Aniré al cel quan els veïns facin vacances.

La pregunta és: Al cel, qui fabrica la mel?

Sant Pere, aquesta setmana, ha visitat tres deus.

Fins ara, havia confiat amb els profetes.

A partir d’ara, confessions per facebook.

Va ser: entrar al cel i refredar-me.

Li dec tres pecats a Satanàs per a pujar un esglaó.

Els dilluns acostumo a pecar menys.

Satanàs promocionarà les pluges àcides.

Es fa saber que, al cel, hi ha demanda de pagesos.

Satanàs ha entrat en una crisi d’identitat.

Déu no pensa posar rellotges a la sala del tro.

He proposat a Satanàs fer un infern de portes obertes.

Seré dimoni temptador si lliuro els caps de setmana.

Si he de morir en diumenge, vull pròrroga.

M’he apuntat al llistat de salvadors.

Necessito que sant Pere em faci costat a la barca.

Déu necessita el benefici del dubte.

Podria ser àngel, però no em prova volar.

He hagut de rescindir l’assegurança de vida.

No vull anar al cel per a perdre diners.

A la vora del gran foc, el dimoni parla poc.

Déu va posar el dolor per a facilitar els nostres límits.

El primer càstig diví va ser el dubte.

La Verge enyora el temps de Natzaret.

Satanàs promocionarà un concurs de noves idees per a pecar.

Jesús considera que el paper de Judes ha millorat.

Sant Pere ha demanat a Jesús que posi més classes de peixos.

He demanat una parcel·la del paradís.

Quants dels meus àtoms estan disposats a anar al cel?

Satanàs nominarà el pecador del mes.

Sant Pere vol que entrin al cel només els vacunats.

He hagut d’acceptar un dimoni d’ofici.

La Verge no atendrà a l’hora de la sesta.

Abans d’entrar a l’infern, he d’endreçar els pecats.

Si faig tres pecats més entraré al sorteig.

Déu participarà en un seminari de relaxació.

Fa falta un Creador per als caps de setmana.

Estic trist, haig massa pecats repetits.

He anat a l’infern a cercar pecats nous.

Si em fan sant, podré viatjar de franc?

No vull anar al cel, em trauran l’àngel guardià.

Falten dimonis més responsables.

Necessitem un altre condemnat que sàpiga jugar a cartes.

He demanat un dimoni que entengui el català.

M’han condemnat a escoltar tres misses diàries.

Sant Joan Baptista només farà horari d’estiu.

No aniré a l’infern, no em deixen entrar el gos.

Al cel, han prohibit pensar més de trenta segons seguits.

Déu encara no ha aconseguit a l’home intel·ligent.

He decidit apuntar-me al cel dels rics.

Déu no entén perquè no mor.

Àngel, sense destí, es dedicarà a unflar globus.

M’ha tocat un dimoni que està sord.

Al cel, el Nadal dura mig any.

Llucifer està preocupat perquè no té pessigolles.

Al cel, el vi mai fa mal.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXV)

12 Desembre, 2020 06:46
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Mai desafio els alumnes a no fer res.

La classe era petita, però igualment ens gelàvem.

He aconseguit tres alumnes invisibles.

Abans de posar notes, consultaré l’horòscop.

Necessito mestre de suport amb quatre braços.

Encara no sé perquè em deixen entrar.

No aprenen, però llueixen molt.

Els he fet callar, però la classe no em deixava.

Tenien un dubte, però l’han regalat.

Ni vull saber on m’han guanyat.

Podeu xisclar, però amb respecte.

Han encertat dues respostes, cal aturar el món.

De segur que ja ho deuen saber.

Miren, però dubto que s’hagin despertat.

Ja anem, de errada en errada, sense defallir.

Els he proposat fer una redacció i tres ja tremolen.

Amb les be, ja ni m’atreveixo.

Treballem la memòria fins que oblidem.

Els nombres enters només els treballem els dilluns.

Si els fes cas, els divendres ja volaria.

He fet una comprensió escrita de dues síl·labes.

Ja tenen el llibre, de segur que l’operen.

Ja saben que els menjadors no són les golfes.

Els menteixo sovint per si perdo el fil.

He canviat la taula, perquè ja la coneixien.

El llop vol aprendre: Psicologia per a ovelles.

Els he prohibit que contestin sovint.

Estic cercant un ull menys crític.

Era mal alumne, no vaig poder aprendre gaire.

Els posaria problemes, però no me’n sobren.

Podria orientar-los si cerquessin un camí.

Ja saben que dues lletres poden ajuntar-se.

No aprenen massa, però tampoc ploren.

Si en trobo un que faci cas, el proposaré de sant.

M’han prohibit dir cap veritat.

Ens solem entrebancar a la segona paraula.

Els posaria un nou, però està massa alt.

Penseu que sembrar és un treball molt discret.

En cas de dubte, compreu-vos un sarró.

Els més ràpids prop de la porta d’eixida.

Ignoro saber qui m’ha de creure.

La porta de l’enteniment només té un sentit.

Aprenent a llegir, no cal entendre res.

És bon alumne, no vull saber el que pensa.

En tancar el llibre, guaiteu que no se’n vagi cap lletra.

Només han entès: Deixeu de pensar!

Necessito més atenció que permanència.

Viatjant, entre dubtes, és senzill perdre’s.

Els he posat exercicis, tenen problemes de flexibilitat.

En fer-los asseure, me n’adono que falten cadires.

Ho entenen, però dubten si ho sé.

A cada cruïlla, en perdo un parell.

Necessito llums de llarga distància.

Hem encetat el llibre i no sembla nou.

Amb dos mesos més, ja sabran entrar sols.

Els he proposat aprendre a terminis.

He fet sort, tinc tres alumnes de seixanta-sis anys.

Quasi llegeixen sense pensar.

Avui, els he prohibit aprendre res.

Haig bones notes a preus rebaixats.

Ja porten dues pàgines amb massa lletres.

Procureu acabar el llibre abans del mètode.

Sumen bé, però canvien el resultat.

Un príncep no és una capsa de galletes.

Haig pocs alumnes interessats en el camí.

Poso força interès en no ser reconegut.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Un nan perdut i set poemes més

12 Desembre, 2020 06:42
Publicat per jjroca, Poemes

Un nan perdut


Un nan perdut

en un reialme immens,

sol i abatut,

fill pròdig del seu temps.

No vol res més

ni res me l’alliçona,

cercà una dona

per fer-li un bes.

Maleït somni

qui porta enlloc

i que malmet.

Estar despert

porta paor

o un gran dimoni.


Guarir del mal d’amor


Caminant no vull res més

que seure una estona

per contar-li a la marona

com, avui, estic compromès.

La pubilla, he de dir

que m’estima de passada,

però sempre m’acompanya

a un paratge sense nit.

Li donaria el tresor

que plauria a una donzella

si sabés on ha d’anar.

Però prega per marxar,

ben prompte, a casa seva,

per guarir del mal d’amor.


Havem els ulls


I res es perd

i quasi s’encomana:

haver la gana

del gran saber.

Havem els ulls,

un nas, la boca

i els pertoca

lliurar els esculls.

Anem avant,

anem enrere

i de biaix.

Dintre el calaix

la pensa pena

i va sotjant.


En un terra tan preciós


Com la dolça soledat

em convida a prendre’n part.

En un seguit d’aventures,

dediquem un temps gasiu

massa hivern i poc estiu

per a viatjar a les altures.

En un terra tan preciós,

tan bastit per milers d’arbres

ens tornem ben miserables

sense trobar el gran tresor.

Caminants cercant camí

i bojos des de l’albada,

la feblesa és massa cara

per a un cos quasi mesquí.


Quan el terra és tou


Quan el terra és tou

i el vi és al cup,

cerco l’aixopluc

voreta del foc.

Com la xemeneia

porta tot l’encís

i conta la teia:

contes de gaudir.

Si la gana enceta,

i es buit el rebost,

vaig a la botiga.

Faig una amanida

amb bledes i col

que allunya la pena.


Llevar-se d’hora


En el sentit diví de la paraula

noto l’escletxa que em porta a l’hivern,

del tot sovint, la raó es perd

i es vol trobar asseguda a taula.

Som els mortals: punyents i envejosos,

anem pel món amb dèries incompreses,

volem trucar les ràbies en tendreses

i malvenem la carn per quatre ossos.

Del gran seguit, algú pren la fugida

i s’entafora en buits ben viatgers,

estimo els deures banyats amb sacrifici.

Llevar-se d’hora, haurà de ser gran vici

i passen dies, de cop, manifassers,

abans de la creu, un senyor fa la crida.


Una mena de refugi


Una mena de refugi

on poder posar els ous,

els més valents no són bons

per calmar dolors i vici.

Aconseguiré altre rei

en viatjar a terres llunyanes

i no pensar en aturar.

És, després, quan deixo anar

un camí on pledejar,

de pobre, me’n puc estar.

Negociant sense negoci

i ric esdevingut a menys,

dieu-me si puc, almenys,

esperar, de nou, altre soci.


Una rosa encisera


Una rosa encisera,

tot presidint el jardí,

em comenta que és allí

des de finir primavera.

No vol plaça ni mercat

ni senyor a qui enganyar,

tan sols, li he de demanar:

anar vivint sense esclat.

Les murades persisteixen

i no aturen a la nit

per a fer la vella estada.

De ben segur que m’agrada

menjar el pa de pessic

si els altres insisteixen.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXV)

12 Desembre, 2020 06:40
Publicat per jjroca, Epitafis

Procuro ésser discret.

No penso anar a la manifestació.

M’he donat d’alta al sindicat de morts.

Gairebé ja he canviat de sexe.

He de pensar: Què faré demà?

Em nego a fer-me a la idea que no mano.

Si mantinc el cap fred, igual haig premi.

He perdut el sentit d’assalariat.

Per hores, no he trobat feina.

Ahir em van llogar per a fer el mort.

Al darrer examen de consciència, va suspendre.

Només estaré fins a la tardor.

Gairebé, faig tard!

Per ara, no faig massa nosa.

Caront no m’ha tornat el canvi.

Sóc aquí per obedient.

Hauré d’espavilar, només em queden dos dits.

Necessito: pinta i desodorant.

Suar? Suo poc.

Procuro pensar sense presses.

Si has de venir, no arribis d’hora.

Us puc donar un consell, però caduquen prompte.

Estic sol, però no ploro.

Dos cops a l’any, faig inventari!

En un tres i no res, torno a casa.

Un dels meus veïns no sap cuinar.

Ara, que puc beure, no m’abelleix.

La propera setmana ja em toca manar.

He demanat un ull de suport.

Haig problemes de mobilitat.

Algú sap si fa sol?

Vull instal·lar una placa solar.

Jo era un dels que feien bona cara.

Si t’abelleix em pots tornar a matar.

Demà em donaran un altre punt.

He sortit a cercar queviures.

Gana, gana, no en tinc massa.

La dona diu que torni de seguida.

Procuro no fer massa nosa.

El veí sempre està demanant.

En fer-se fosc, fem bondat.

A pitjor, no puc anar.

Tampoc cal que portis pressa.

Pertanyo al comitè de rebuda.

No suporto els acudits.

Ja us podeu emportar la pau.

Demà, de segur que cobro.

Amb pocs diners ens abastim.

Va ser morir-me i anul·lar despeses.

He aconseguit dominar les presses.

Ara, penso, però menys.

Prova de ser menys crític.

Pagaria per no tornar.

Aprofitaré aquest temps per a propòsits nous.

No penso demanar un altre crèdit.

Potser demà em llevaré més prompte.

El dia de l’enterrament estava més seriós.

Des que sóc aquí he rebutjat dues propostes de festeig.

Ni me s’acut engegar la ràdio.

Em sap greu que no vulguis venir.

Per fi, m’he tret els diners de sobre.

Darrerament, em queixo menys.

Ofereixo nínxol sense mobles.

Estic perdent el sentit d’orientació.

He rebut una queixa per sorollós.

Mirant, des d’aquí, tot és prou fosc.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXV)

12 Desembre, 2020 06:36
Publicat per jjroca, Pensaments festius

En el pitjor dels casos et salvaràs.

Estic tan bé que ni visc.

Era tan dolent el salari que m'hi posava sucre.

Escriure és planxar-se el cervell.

Si em coneixeu, sabeu més que jo.

La societat m'ajuda a destruir més de pressa.

Tenim tan bons governants que no els creu ningú.

Viure és la més pesada de les bromes.

La dona encara espera que l'home la porti al paradís.

Estic estudiant com emportar-me el que estimo d'aquest món.

És tan poca cosa l'home que no arriba a mal acudit.

Estic viu, però dubto que vagi enlloc.

L'arbre pensa que no paga la pena viatjar.

Tinc tants problemes que no tinc on deixar-los.

Estic observant que les pedres parlen poc.

Per molt que camini no aprendré a volar.

Aprenent a viure, aniràs perdent els veïns.

Tinc massa morts coneguts per anar-me'n de buit.

El millor de viure en un poble és que les cases et saluden.

Els sots viuen on hi ha eleccions.

La felicitat és el més equilibrat dels oblits.

No vull anar de festa, vull viure allí.

Parlaria, però estic escoltant.

Si moro, sempre hi haurà qui ho celebrarà.

Tinc tan pocs amics que en caben dintre el cor.

Em lloen tan poc que no m'enganyen.

Si us convé, tracteu-me de senyor.

Déu m'escolta tant que no em sent.

Si ja escric, què més voleu de mi?

Els intel·ligents tenen més feina en llegir-se el cervell.

La roba ens demostra que tenim presons de fils.

L'amor és un càlcul de percentatges.

El problema és que la figuera està plena de pensadors.

Festejaré, si no trobo res més.

Visc en un carrer on no passen més que dies.

La vida ens omple de voluntat els buits de les mancances.

He enganyat tan pocs que dormo tranquil.

Sóc tan ruc que no tinc ni tanques.

Dieu-li a Déu que un dia vaig pensar.

El pitjor de ser pagès és que els diners no es mengen.

Mai us presentaré el dimoni que em dicta.

L'home no dubta de l'home, se n'aprofita.

Sóc tan responsable que m'acomiado contínuament.

Sóc tan ruc que no tinc ni preu.

El millor negoci viu a la casa del futur.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (LXV)

12 Desembre, 2020 06:33
Publicat per jjroca, Poemes curts

La vella campana,

vivint al cloquer,

diu que no pot ser

viure amb la galvana,

de segur que és cert.


Per haver parents

en totes les cases,

pertanyo al moment

de dir quant m'agrades,

quina dolça ment.


He emprat el tren

tranquil de la tarda

quan la vall repassa,

de nou, suaument,

sense massa gana.


La tarda plana

dessota del sol,

un eixerit núvol

diu que cerca casa,

li ensenyo un corriol.


Vora de la platja,

ben cremat del tot,

endevino com m'agrada

l'ombra beneïda de l'om,

deu ser raó de nissaga.


En el temps florit

de la primavera,

la pluja enceta

el si del jardí,

serà tot promesa.


Les paraules toves,

en el trist passar,

voldrien anar

a dormir amb les ones,

deleixen pel mar.


Massa joves,

al jardí,

em fan gaudir

de sentir seves:

tardes i nits.


Quan la rosa troba

l'orgullós clavell,

mai li diu quan bell

és l'amor de dona,

li produeix rampell.


Sempre arriben

a la mort

els qui escriuen

sense por,

després riuen.


Aplega la nit

quan li diu al sol:

Deixa'm un bocí,

d'aquest menjar dolç!,

com se'n va a dormir.


M'haurà vestit el dimoni,

a la voreta del foc,

amb camisa de cotó

per si hi ha qui se n'adoni

que a migdia era llop.


Viatjo, volant com toca,

fins a l'aldea global,

diria que sóc pardal

encara que parlo mal

i avanço com un tanoca.


He segellat la porta

ingrata de la paciència,

escriure és agra ciència

que sovint esclata tota,

cal demanar providència.


Hauria de dir,

si em permetés la follia,

que gaudir de l'avarícia

és inestable gaudir,

prefereixo la cobdícia.


Per a ser bon perdedor,

caldrà ser dels matiners,

dels que callen quan es verd,

dels que cerquen grans amors,

no cal dir com fineix tot.


Quan la papallona

gronxa pel meu hort,

sento la coïssor,

el rec mentre plora,

és mon petit cor.


Estimar, estimaria

si em volguessis d'amagat,

dormiríem en el prat

fins aplegar a migdia

quan és l'hora de dinar.


Malgrat que treballo,

un cop cada segle,

mai parlo del mestre,

del rei o de l'amo,

es veu que badallo.


Per tal de mentir,

parlo amb les roselles

de terres més tendres

on no cal morir,

veig com no s'ho creuen.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (LXV)

12 Desembre, 2020 06:26
Publicat per jjroca, Epigrames

Quan la casa parla,
les nits de l'estiu,
sento aire festiu,
però clou i passa.
 
Manta hores 
de la nit,
com m'han dit
que ploren totes. 
 
Quan el teu amor
esdevé quimera,
la flama es planteja:
lliurar-se del tot.
 
Sento xisclar:
noves orenetes,
atrafegadetes
en criar altre cop.
 
Sentiré, al decurs
de la primavera,
nou cantar dels rius,
florir de la userda.
 
La vella dormia
dessota d'un sol,
amb vestit de dol,
sense companyia.
 
Com posar-li 
cascavell
si és tan vell 
i viu al barri.
 
Per haver
tants mals d'amor,
cal saber 
on deixar el cor.
 
En un prat,
sense roselles,
plora el blat 
pregant per elles.
 
En sentir com cau,
la pluja primera,
va a cercar un cau,
per si no té pressa.
 
Com plora el ric
quan esdevé la Parca,
vol comprar la barca,
no en duu ni cinc.
 
El ruc dormia
amb somni d'or,
la sínia el crida:
Feu-me mil tombs!
 
Mira com em plau,
mirar-te una estona
que el cor s'enamora
i cercar un palau.
 
Si l'amor primer,
m'anés a trobar,
voldria volar:
tot un any o més.
 
En el curt viatjar
de les fulles velles,
no he trobat estrelles
on poder restar.
 
Quan l'amor dormia
en el fons del llit,
demanà esperit,
però no n'hi havia.
 
La tarda viatjava
voltada d'encís,
era al paradís:
ningú demanava.
 
Si la jove 
no m'ha vist,
és que visc:
sorrut i pobre.
 
A la casa gran,
les portes tancades
parlen amb envans
de lluites passades.
 
Estimar voldria
el llum dels teus ulls,
sense massa esculls,
quant bé ho faria.
 
En el si del pou,
dormen els misteris,
viatgen, sense necis,
per haver raó.
 
La lluna demana
quan el sol la veu:
haver una germana
per a jugar ensems.
 
La pluja plorava
en ser a l'hivern,
sense massa fred,
plena de basarda.
 
Cada vespre,
en ser al llit,
em faig tendre,
esporuguit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Nova tardor i set poemes més

07 Desembre, 2020 07:16
Publicat per jjroca, Poemes

Nova tardor


Parlant amb les fulles

de nova tardor,

les notes porugues,

pensant amb la mort.

Vindrà la temença

pel camí del mig,

es perdrà el desig,

la vella creença.

Però tot s’avé

al signe dels temps

i el cos confia.

Fins una altra vida

em tragina el vent

qui m’atansa el fred.


El paradís dels muts


Escric, avui, cansat de ma misèria

per a entreveure els minsos raigs de llum,

algú dirà que escriure és un costum

ben reservat a homes sense ciència.

I van les lletres, de sobte, avançant

per un blanc full poruc i prou estèril

on he deixat la força del pretèrit

posant llavors per a un futur pesant.

Però els milhomes no volen l’aixopluc

de quatre ratlles bastides sense sostre

qui van perdent enmig de la tempesta.

Com ells raonen el deure de la festa

per a guanyar el triple o el doble

mentre avancen pel paradís dels muts.


Estrets carrers


Van les ratlles, a l’engròs,

a cercar una lluerna,

les paraules porten queixa

i, aleshores, qui les vol?

Caminants sense camí

com ens porten a la lluna,

de la raó, vull engruna

puix, ben prompte, em sento tip.

Un pensament venturer

em posarà moll als ossos

per a aprendre a suportar.

No espero altre demà

per passejar, petits gossos,

per planes i estrets carrers.


Trist encert


En el garbuix de la ment,

com es perden els conceptes,

els paraments, les receptes

per a ensenyar el dolç moment.

Cavaller sense cuirassa

en una guerra perduda,

necessito altra muda

per a entendre el que passa.

El pensament va i es perd

enmig de planys i mesures

sense aplegar a cap port.

Innocent i prou capcot

avanço entre motllures

per a aplegar al trist encert.


Estic confós


Avui, diré: amics i vilatans

que estic confós i planyo pel futur,

hauré de rebre les passes i l’ensurt

enmig fantasmes qui volen pels envans.

Com tots serem propers i miserables

amb els cent dubtes anant pel gran corriol,

només els gats enceten els miols

potser per gana o per mostrar-se amables.

I passa el temps i enceten les converses,

a plaça estant, asseguts en el banc,

ben disposats a treure un xic de llum.

Però no puc, segueixo amb el costum

de salvar el món dels ennegrits taujans

qui no estan lluny de noves malifetes.


Quatre gats


Al reialme de l’oblit

com un pobre es torna ric.

Les muntanyes sota els núvols

no esperen massa clarianes,

és tardor, uns dies rúfols

porten manques i fantasmes.

La finestra tafanera

de segur que s’ha d’obrir,

el seu amo és mesquí,

és d’aquells d’anar a la seva.

Com trafego pel carrer

a despit de quatre gats,

mai, els he notat prou farts

i esgarrapen si convé.


Porteu-me el seny


Porteu-me el seny

en un pot petit,

minso d’esperit,

com el cos m’estreny.

Avanço quan puc,

callo i estossego

ni planto ni sego

ni trobo aixopluc.

Rere una finestra,

veig una carona,

ha de ser una estona

d’una festa incerta.

I poc més a dir

fins anar a dormir.


Escric a lloms


Escric a lloms d’un temps escanyolit

i, a cada ratlla, em sobren les paraules,

és llarga vida qui s’emplena de baules

i vaig perdut, esquerp i ensopit.

És al meu temps on s’acosten hores

prenyades, moltes, amb aires de mestral,

no em capfico, pensar em fa prou mal

i vaig passant tot enmig de les ombres.

Per si em voleu una història contar,

hauré de seure en un camp d’oliveres,

d’aquelles velles cansades de pregar.

No em donéssiu ni tomates ni cebes

puix us faig saber que fan de mal empassar

i em faran posar les galtes vermelles.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXIV)

01 Desembre, 2020 14:47
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Quan Déu m’allunyi del món, qui pagarà el transport?

Es veu que tinc una ànima que no s’atreveix a volar.

M’he equivocat i he tornat la vista a un mut.

Satanàs ha vingut d’hora, hem de passar comptes.

El bo del cel és que ajornen les factures.

Es fa saber que, a l’infern, només fan foc els dilluns.

Amb temperatures baixes, només funcionen un terç de les calderes.

Els divendres fan seminaris per recuperar la fe.

He hagut de comprar més vi per a poder-me salvar.

Aniré al cel quan els veïns facin vacances.

La pregunta és: Al cel, qui fabrica la mel?

Sant Pere, aquesta setmana, ha visitat tres deus.

Fins ara, havia confiat amb els profetes.

A partir d’ara, confessions per facebook.

Va ser: entrar al cel i refredar-me.

Li dec tres pecats a Satanàs per a pujar un esglaó.

Els dilluns acostumo a pecar menys.

Satanàs promocionarà les pluges àcides.

Es fa saber que, al cel, hi ha demanda de pagesos.

Satanàs ha entrat en una crisi d’identitat.

Déu no pensa posar rellotges a la sala del tro.

He proposat a Satanàs fer un infern de portes obertes.

Seré dimoni temptador si lliuro els caps de setmana.

Si he de morir en diumenge, vull pròrroga.

M’he apuntat al llistat de salvadors.

Necessito que sant Pere em faci costat a la barca.

Déu necessita el benefici del dubte.

Podria ser àngel, però no em prova volar.

He hagut de rescindir l’assegurança de vida.

No vull anar al cel per a perdre diners.

A la vora del gran foc, el dimoni parla poc.

Déu va posar el dolor per a facilitar els nostres límits.

El primer càstig diví va ser el dubte.

La Verge enyora el temps de Natzaret.

Satanàs promocionarà un concurs de noves idees per a pecar.

Jesús considera que el paper de Judes ha millorat.

Sant Pere ha demanat a Jesús que posi més classes de peixos.

He demanat una parcel·la del paradís.

Quants dels meus àtoms estan disposats a anar al cel?

Satanàs nominarà el pecador del mes.

Sant Pere vol que entrin al cel només els vacunats.

He hagut d’acceptar un dimoni d’ofici.

La Verge no atendrà a l’hora de la sesta.

Abans d’entrar a l’infern, he d’endreçar els pecats.

Si faig tres pecats més entraré al sorteig.

Déu participarà en un seminari de relaxació.

Fa falta un Creador per als caps de setmana.

Estic trist, haig massa pecats repetits.

He anat a l’infern a cercar pecats nous.

Si em fan sant, podré viatjar de franc?

No vull anar al cel, em trauran l’àngel guardià.

Falten dimonis més responsables.

Necessitem un altre condemnat que sàpiga jugar a cartes.

He demanat un dimoni que entengui el català.

M’han condemnat a escoltar tres misses diàries.

Sant Joan Baptista només farà horari d’estiu.

No aniré a l’infern, no em deixen entrar el gos.

Al cel, han prohibit pensar més de trenta segons seguits.

Déu encara no ha aconseguit a l’home intel·ligent.

He decidit apuntar-me al cel dels rics.

Déu no entén perquè no mor.

Àngel, sense destí, es dedicarà a unflar globus.

M’ha tocat un dimoni que està sord.

Al cel, el Nadal dura mig any.

Llucifer està preocupat perquè no té pessigolles.

Al cel, el vi mai fa mal.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs