Epigrames (CXLI)

14 Febrer, 2024 19:15
Publicat per jjroca, Epigrames



Una casa
enmig del bosc,
havent gana
ho té tot.


Un novembre
escanyolit
ni té casa
ni té abric.


A la casa
on hi ha dos reis,
ja no hi caben
els camells.


No demano
per a mi
més que seure
al dematí.


Com haig pressa
per ser rei,
trec l'enveja
i poso llei.


L'alegria
del matí,
la traginava
la nit.


Massa gana
i poca son,
com l'infern
ja és a prop.


Amb quaranta
solucions,
els dolents
es van fent bons.


Una jove
ha demanat,
que la provi
d'oblidar.


Una truita,
amb poc pa,
és fàcil
d'ensarronar.


Si m'estima,
li diré
que, quan parla,
ho fa molt bé.


El gegant dormia
somiant en regnar,
com ho té ben clar:
És una enganyifa!


Manta hores
del matí,
volen totes:
el dormir.


Com m'agrada, 
en ser hivern,
la neu blanca
sense fred.


Com demano
per dinar,
el meu sol 
diu que se'n va.


Una bona
solució:
Menjar força,
pair-ho tot.


Mentre dormo
pel matí,
la fermesa
es riu de mi.


A la casa
del pagès,
només plou 
un cop al mes.


En els riures
de les flors,
veig les dèries
dels amors.


Si em convida,
li diré
que, si paga,
queda bé.


A les voltes
del corriol,
les roselles
volen sol.


Per anar
a dinar bé,
caldrà gana
i diner.


El tren passa
per la vall
sense fer 
escarafall.


Una menja 
i en tinc prou,
una truita 
amb vint ous.


A la casa
del barber,
prendré el pèl
li estarà bé.


Massa gana
i poca son,
meravelles
d'aquest món.
 

No hi ha hores
sense crit 
ni revoltes
sense nins.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: