Epitafis (XXIII)

30 Juny, 2019 06:47
Publicat per jjroca, Epitafis

Ho sento, tinc el dia torçat.

He descobert que no sabia respirar.

Us ben asseguro que m'he quedat cec.

Us voldria presentar a la meva veïna.

Ni penso en tornar-me a casar.

Vull saber qui m'ha pres les sabates.

He venut l'ànima, però no he cobrat.

Tampoc cal que ens posem així.

Aquesta vegada, no us votaré.

Estic esperant una carta de recomanació.

Acabo de fer, cent divuit anys.

A hores d'ara, ja dec ser savi.

Sento dir-vos que teniu mal aspecte.

Encara tinc molta son.

No em prengueu les flors.

El negre no us prova.

No em trec el fred de sobre.

Tampoc cal que te'n burlis.

Segurament, estaré per casa.

Procureu no fer soroll.

Per l'aniversari, he demanat una rondalla.

He demanat el trasllat.

S'ofereix mort sense experiència.

Et dono la paraula.

Heu de fer-me tres trucs.

A veure, quan quedem?

Suposo que és una visita de cortesia.

Sento molt no estar per vosaltres.

Aquesta, no la puc respondre.

Ni sé com comença el cel.

De moment, estic a prova.

Qui demana per mi?

Fins a la primavera, guanya el plàstic.

Fa temps que he demanat una bústia.

Us aconsello esborrar els deures.

Normalment, no tenim massa pressa.

Estic estudiant ofertes per viatjar.

L'avi encara em sermoneja.

Deixeu-me l'adreça i ja us trucaré.

Necessito diners per comprar el nínxol de sota.

Estic tip de passar desapercebut.

Procura morir en temps de rebaixes.

El metge m'ha donat l'alta.

Necessito saber quan vindràs.

He aconseguit tenir bona salut.

Si has de tornar, porta'm les dents.

No us cregueu que dormir faci el cap gros.

Guanyo poc, però estalvio.

Puc estar un any sense menjar ni beure.

Ho sento, m'acaben de contar un acudit.

El soterrador té el meu número de mòbil.

El vi no mata, va ser l'ampolla.

Encara tenim una plaça lliure.

Respecteu la cua!

La sessió golfa? Sis ninxos més endavant.

Sento com un buit al cap.

Ja pots cridar! No hi sóc.

Necessito un cervell per posar la por.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXIII)

30 Juny, 2019 06:45
Publicat per jjroca, Pensaments festius

No dubteu mai davant d'una dona, quedeu-vos o correu.

Sóc un home important, he d'aconseguir gastar més.

No suporto ser pobre, ho deixo caure.

El perill de treballar és si t'agrada.

No és estrany no trobar a Déu, té massa cases on anar.

Un arbre és un frare que no surt del monestir.

Cada dia em guardo una estona per créixer cap a endins.

Només demanaré que em posin uns déus distrets.

Cap home arriba a ser ric, si no té un bon armari.

Estic planificant el temps, ell només riu.

Estic lluny de saber on sóc.

És tan maca que ni ho diu.

La vellesa és el país de les muntanyes.

Dos peus no són massa per estar sempre dret.

He parlat massa, estic amb deute amb Telefònica.

Vulgues que no, em pensava que viure era diferent.

Sóc tan pobre que començo a penedir-me.

Només puc perdre el que he conegut.

Sóc un insecte social, només necessito aprendre a creure.

És bonic estar cansat, no tens ganes d'anar enlloc.

He escollit mal de cap, és més intel·ligent.

No penseu mal de mi, jo tampoc ho faig.

Sóc massa orgullós, evacuo poques vegades.

No tinc rei, ell no ho sap.

Volia comprar-me un ruc, em va fer pena ser el seu company.

Tinc por a morir, crec que ho faré malament.

Plou perquè els apartaments al cel són massa carregosos.

Si no teniu vertigen podreu arribar a ser un núvol.

És un mal amant, no té gust pels perfums.

Vaig intentar posseir la veritat, donava massa disgustos.

He provat de creuen amb Déu, ara creuré sol.

Possiblement la Verge és la dona que té més vestits i corones.

He trobat la pau, ara no sé com agafar-la.

Em costa pensar, potser és massa car.

Vaig provar de beure, però el vi estava dintre de l'ampolla.

Era una casa de ric, es notaven les factures en tots els envans.

Dormir és bo, no ho diguéssiu als rics.

Caminar és la millor manera de deixar el carrer enrere.

Em volen fer anar al cel, es veu que aquí faig nosa.

Us portaria un altre món, però me'l prendríeu.

Ha estat un encert trobar-vos, sempre us he defugit.

És molt bonic viure, no tenim gaire per triar.

He arribat a reconèixer que dormir és un càrrec unipersonal.

Proveu d'entendre'm, és una empresa dissortada.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XXIII)

30 Juny, 2019 06:39
Publicat per jjroca, Poemes curts

Dolces hores de la nit

en un estiu que trafega,

a la plaça, massa crits,

una mossa, prou ofesa,

tot pensant en no glatir.


Al Senyor, demano:

dolces hores per pensar,

les més toves, les regalo,

les més fermes, vull guardar:

en un cove, per si guanyo.


Si els seus ulls demanen:

un amor planer,

poseu-me, el voler,

ben desat, en capses,

per si em té present.


Poseu, al cel,

força sentinelles

per si les estrelles

cerquen el saber

el que deia d'elles.


Per donar-li un bes:

saltaria les muntanyes,

lluitaria amb les mil banyes

i restaria despert,

neguitós, a estrebades.


Al carrer

del desesper

no hi ha bé

per gaudir,

sols glatir.


Massa dies,

si no crides,

no serveixen

per a res,

és com és.


Pobra sort,

en el desert,

com es perd,

no té nord

ni sap on és.


El riu de la vida

com es va perdent,

l'estimar pretén

el trobar la mida

d'un subtil moment.


Per a fer camí

no calen tresors

ni nobles raons

ni amics de debò,

només saber: On?


Les tardes d'estiu

són tan isolades

que el fugir del niu

convida, a vegades,

a un futur nociu.


En mon caparró,

s'entrebanca un somni:

Vull ser un dimoni

sense cap raó!,

porteu-me on el torni.


Si estimar fóra volar.

de segur que estimaria,

però el cos no vol anar,

vol aferrar-se a una vida

on es perd entre pecats.


En un racó del cervell,

he trobat força mentides,

estaven ben amanides

per a fer un reguitzell,

n'hi havia de totes mides.


Dormint en el prat,

a les hores baixes,

he sentit les vaques:

menjant i trescant,

somiant amb muntanyes.


La formiga amiga

no sap on deixar

una fulla enorme

qui fa mal de cap,

innocent, mediocre.


Quan el son demana

un llit per a mi,

com li dic que sí,

sóc fill de nissaga

qui empaita el dormir.


A la font del prat,

les roses vermelles

demanen estrelles,

fer la mitja part,

ni es cansen ni breguen.


A l'amor voldria

trobar en un recés

per sentir el vell frec

de la melangia,

mai em diu on és.


Estimat diumenge:

Conta-li al dilluns

que no es perdre punts

el no poder entendre!

Havem tant de rucs.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XXIII)

30 Juny, 2019 06:29
Publicat per jjroca, Epigrames


Una noia maca
em dóna raó,
el nuvi és un tro:
veloç, poca-traça.
 

Quan les fulles
van al llit,
els follets
senten els crits.
 

Bon pare, caseu-me,
trobeu-me pubilla,
si mana o crida,
puc ensordir o creure.
 

Amb el pic, la pala,
cercaré un tresor,
si perdo la gana,
planyeu-me del tot.
 

Quan l'amor aplega
al balcó de dalt,
la lluna s'emplena
de somnis preats.
 

La barca vella,
quan entra a port,
es mostra bleda,
glatir la pot.
 

El rei demanava
deixar el seu palau,
sempre hi ha un babau,
fent la gara-gara.
 

La tardor cantava
vora de la llar,
una cançó esparsa
d'un enamorat.
 

Massa pedres,
al terrat,
conten penes
del passat.
 

Si l'amor demana
que surti al carrer,
doneu-me l'espasa,
vull ser cavaller.
 

Me l'estimo, de passada,
entre pedres del camí,
quan em veu, com escridassa,
com pregona, està per mi.
 

La Verge parlava
amb un caire dolç,
Jesús escoltava,
guaitava l'enyor.
 

Per no ser la Ventafocs
al bon Déu demanaria:
una capsa amb pebrots
i tomates d'amanida.
 

Per perdre diners,
tot el món et crida,
escolteu  primer
i desprès feu via.
 

A la casa del pagès
toquen les dotze i la una,
la mestressa no diu res,
però creu que es va fent muda.
 

Paraules d'amor
van per les estances,
les dolces són vanes,
les agres són dol.
 

Quan arriba el fred,
sense mitges parts,
les vaques demanen
estables tancats.
 

A la plaça 
de ponent,
cada vespre
porta un prec.
				
Ben vestit i pentinat,
he anat a gran empresa,
la pubilla resta ofesa,
diu com sóc d'espavilat.
 

Com formiga,
pel corriol,
vaig fent via
si fa sol.
 

A la lluna plena,
com diré que sí,
vaig com la lluerna
amb pas eixerit.
 

Ni he demanat
ser en un palau
ni vull el regal
de viure de franc.
 

Massa casa
per a mi,
massa estança
per dormir.
 

Amb un regalim 
de la bóta vella,
engego la festa
si el vi és eixerit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

En Llucifer m'ho ha dit i set poemes més

26 Juny, 2019 06:28
Publicat per jjroca, Poemes

En Llucifer m’ho ha dit


Com voldria altre rei,

el qui haig no fa patxoca,

s’enfada, diu el que no toca

perseguint arreu per llei.

Un rei fet al pensar

amb els pobres impacients,

als benvolguts i conscients

quan són a punt per plorar.

El demano pel matí,

el desitjo al migdia,

el suplico per la nit.

En Llucifer m’ho ha dit:

Espera’t un altre dia,

potser el porti fins aquí!


He passat terres i valls


He passat, terres i valls,

recercant indrets de pau,

no ho he trobat al palau

ni enmig dels encenalls.

En ma vida no hi ha seny

ni racó per a la follia,

m’agrada la companyia

dels arbres i d’algun be.

Així governo els meus dies

amb la dolça solitud

que mai més em serà estranya.

De tant en tant, una canya

es gronxa d’un vent feixuc

esperant haver mil vides.


Els fantasmes de la nit


Els fantasmes de la nit

com treballen sense pors,

són valents, empipadors

i sorprenen els veïns.

Descansen, en el castell,

en una sala petita,

de tard a tard, van a missa

i empaiten els donzells.

Els fantasmes, ja se sap,

els dissabtes, fan bugada

i netegen els llençols.

Mai avancen com cargols

ni pensen en fer bona cara

en aplegar al mercat.


Els catorze versos


Els catorze versos

fan de bon portar

quan volen anar

entre malentesos.

Comencen, de sobte,

i van avançant,

passes d’un gegant

amb cara de pobre.

Lluny d’avinentesa,

m’esperen tres reis

per a fer comanda.

El viure no cansa,

però no ha el remei

ni porta fermesa.


Amb una porta ferrenya


Amb estrofes i rodolins,

vénen quatre esguerra-pins

enmig d’enciam i tomata.

Les taüts ben preparades,

amb una porta ferrenya,

per a descobrir el paradís,

com voldria el compromís

per gaudir tan digna empresa.

Orenetes, llangardaix

i algun poruc tafaner

aniran a trobar el peix.

Podria ser un daltabaix,

però em manca un nou calaix

per a omplir-lo ben ple.


Parlem d’amor


Parlem d’amor,

sense peresa,

amb la mà estesa,

obert el cor

i viatgem

per terra fèrtil

fugint d’un premi

mentre somiem.

Parlem d’amor:

mesos i dies,

matins i nits,

cerquem els mims,

lluny de fatigues,

trobant clarors.


Dolça primavera


Dolça primavera,

porta de l’estiu,

plorem, amb el riu,

per la gran quimera.

Banyem els records

amargs del cafè

on tot s’esdevé:

agre i perdedor.

Dolça primavera,

parla-li a l’abella

del gran enrenou.

Quan el vent ho mou,

vull sentir com crema:

fatiga i espera.


A la sínia, brama el ruc


A la sínia, hi ha enrenou

i la figuera s’ho mira,

qui li portarà la figa

per a ajuntar-la amb la nou?

La pagesa, he de dir,

com feineja camp i casa,

farà créixer la nissaga

de l’albada a la nit.

A la sínia, brama el ruc

i l’aigua fresca singlota

quan aplega al reguer.

Com passa l’estiu també,

enmig festes, llarg de boca,

però amb pensament poruc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XXII)

25 Juny, 2019 05:50
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Sortir-se'n del caos és anar a parar al buit.

Satanàs diu que només posarà tres quilos de patates per caldera.

Un terç dels dimonis estan en contracte temporal.

No ho hauria de dir, però Jesús està en hores baixes.

Putifar li ha dit a Josep que ha canviat de dona.

Déu està disposat a vendre la Terra a meitat de preu.

Si Déu fóra espanyol s'anomenaria: Diez!

He decidit fer-me ric i anar al cel.

Judes li ha proposat a Jesús una assegurança de vida.

Al cel, no hi ha problemes perquè no hi ha solucions.

Aniré a l'infern si puc pecar els dissabtes.

M'ha tocat un dimoni que té al·lèrgia a les pomes.

Satanàs vol un nou joc olímpic: carrera de calderes.

Déu creà el cervell dels homes, però no li posà una guia.

Judes comenta que Jesús no és millor enòleg.

Samsó mai dorm prop d'unes tisores.

Jesús no creu que un Bon Pastor hagi de portar xerrac i claus.

Déu viu, sovint, en un forat negre.

Satanàs permetrà curses de braus si li deixen tallar les orelles.

La Verge vol que Jesús eviti les males companyies.

He demanat que em posin el Judici Final en dilluns.

Satanàs farà un congrés de temptacions per la xarxa.

Judes està provant de convertir aigua en sangria.

Satanàs cerca psicòlegs per recuperar dimonis depressius.

Déu ha demanat als àngels que ampliïn la cobertura.

Si vols anar al cel, prem l'u.

Sant Pere restringirà les sortides nocturnes del cel.

Tres àngels han demanat asil a Satanàs.

Han prohibit a la Parca portar més de tres condemnats per viatge.

Jesús només ha convençut a tres dels antics deixebles.

Queda prohibit caminar sobre les aigües amb les sandàlies brutes.

Déu no vol assolir els resultats de la creació.

Es demana als pecadors una mica de responsabilitat.

Satanàs ha proposat a Déu: dies de vint-i-set hores.

La Verge ha demanat a Jesús que es vacuni per al tètanus.

Jesús acceptaria substitut per a la pujada al Gòlgota.

Satanàs vol fitxar el drac de Sant Jordi.

L'associació antialcohòlica no vol misses amb vi.

Judes comentava: No torno a Jerusalem ni begut!

Sant Joan Baptista no posarà el nom de Salomé a cap batejada.

Els pecadors de tercera només podran conduir patinet.

Jesús ha dit: Qui vulgui ser Rei que pugi a la creu!

Les escoles celestials tenen els patis força llargs.

Satanàs diu que els pecats són accions preferents.

Judes ha estat nomenat corresponsal de banca.

Déu ha dit: Farem Quaresma quan baixi el preu del peix!

Han aprovat passar el Divendres Sant a dilluns.

Jesús procurava que els rucs caiguessin al pou els dissabtes.

Les figueres fruitaven quan Jesús s'acostava.

Déu també va aprendre a ser Pare.

Jesús li ha demanat a Pere que aprengui de pastor.

Satanàs proposarà trobades amb àngels d'esquerres.

El sindicat d'àngels ha demanat vacances per Setmana Santa.

Déu està disposat a habilitar un nou planeta per a rics.

Déu demanarà deu miracles per a obtenir el diploma de sant.

La Verge vol canviar el disseny de l'aureola dels sants.

He vist a David triant pedres i gomes per a la fona.

Sant Miquel està perfeccionant tàctiques de combat.

Sant Jaume anirà a Galícia si el clima és adient.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XXII)

25 Juny, 2019 05:47
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Visita d'inspecció: El mestre respira!

O els alumnes es mouen o hi ha terratrèmol.

Mestre jubilat s'ofereix a no ensenyar res.

Ni vull saber on vaig deixar la lliçó.

A partir d'ara, els claustres es faran de frec a frec amb l'hospital.

Es necessita mestre, tampoc cal que domini la lectura.

Les classes començaran a les nou i ...

Alumnes díscols han fet un grup de rap.

El mestre sua, fins i tot, el dia del cobrament.

Per promocionar, es faran avaluacions suggerides.

Aprenen idiomes: tots et more.

Ensenyeu poc, però amb esperit.

Queda prohibit fer sumes d'emportar.

He aconseguit fer llibres de tres fulls.

Ha estat un curs ràpid, ple a vessar.

Tampoc cal que es posin a treballar.

De vint alumnes, dinou volen ser banquers, l'altre, polític.

Tinc un alumne nou, qui li traurà el plàstic?

No vull saber com s'acabarà la lliçó.

Parlo menys i no penso gaire.

Els llibres de suport no van sota la pota de la taula.

De fet, sempre són a l'esbarjo.

Posaré un control, suposo que se n'adonaran.

Tot va ser: Posar notes i arribar la tempesta!

Vull ser mestre, faré un curset de miracles.

La mare feia un seguiment curós, però no sabia qui era el mestre.

L'escola tenia recursos; en algun lloc, eren amagats.

Tenen moltes ganes d'aprendre, però es contenen.

Saben emplenar la fitxa del mestre nou en vint minuts.

He posat força notables, són així.

Hauria de repetir curs, però hi ha el perill que aprengui.

Ensenyarem tres idiomes a fi que no n'aprenguin cap.

De les deu preguntes, nou són de sucre.

He començat la classe de sota la taula estant.

Els primers dies de curs, fins i tot, em saluden.

Mestre substitut pot arribar a ser sant.

He donat les notes, n'he encertat un dos per cent.

Tenim conceptes, la majoria amb bon estat.

Mestre nou confon classe i armari.

He fet un control, era dolç.

He de revisar els caps, hi ha fugues de cervells.

Farem una ampliació de classe, traurem el sol.

Ha tret un excel·lent, no ho sabia que hi fora dintre.

Estic esperant que facin el salt, he de recollir-los.

He fet un concepte en trossos i li he posat sal.

No tinc enemics, però me'ls porten.

Cada cop que poso un problema en surten cent.

Estic content, la darrera reforma no obliga a pensar.

Estan aprenent, atureu el món.

Mestre desmotivat, vol aprendre a volar.

Farem una avaluació bimestral cada dues setmanes.

He corregit les avaluacions, ara, a confessar-me.

No els puc suspendre, vivim en un forat negre.

Vaig posar una avaluació al taulell, per si de cas.

Déu va posar deu manaments, no sol improvisar.

Ha superat el curs fent servir una enclusa.

Aplicarem la tercera llengua, el mim.

L'aula romandrà tancada per inventari.

Ha passat el curs aprenent a no fer.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XXII)

22 Juny, 2019 06:21
Publicat per jjroca, Epitafis

Necessito taüt amb pedals.

Porto anys pensant el mateix.

Tornaria a viure amb condicions.

La propera vegada vull ser ric.

Assumeixo que faig mala cara.

Compte, que no avisen!

No em passa res pel cap.

Estic amb la decepció!

Cada dia el nínxol creix.

Em vaig fent a la idea.

M'ho estic rumiant.

Era un home de poca vida.

Tampoc n'hi ha per tant.

He perdut el crèdit.

Ara, li toca a...

No em parlo amb cap veí.

Porta'm flors i et faré de bo.

Només em queden dos pecats.

Acabaré parlant sol.

Estic buscant nínxol a la costa.

No penso tornar en dies.

He anat a un viatge astral.

Em pregunto: Per què has vingut?

Saps el darrer acudit?

Necessito saber on he d'anar.

Tampoc cal que arribis d'hora.

Sempre he estat un home fred.

Poseu-vos en el meu lloc.

He d'anar al banc a donar fe.

Ho provo, però em canso.

Acabo de saber que no hi sóc tot.

Jo tampoc volia venir.

He demanat que m'ajornin el Judici.

Noto que m'enfado menys.

Necessito nínxol a l'ombra per passar l'estiu.

Has de saber que t'he guanyat.

Ni sé com he aplegat aquí.

Estic aprenent a no fer nosa.

Estic perdent la paciència.

No suporto visites de més de deu minuts.

Ho sento, estic a l'altra vida.

Només tornaré si m'ho demanen.

En cinc minuts, estic amb vostè.

Només dec sis mil parenostres.

Avui, vull macarrons!

He aconseguit el meu pes ideal.

Li he demanat per sortir.

Acabo de perdre una feina.

T'estem preparant la benvinguda.

Estalvieu-vos els comentaris.

Estic fent un curset de psicomotricitat.

Endevina qui sóc!

Deixa't d'excuses i entra!

El metge diu que no treballi gaire.

Dintre d'un sobre guardo l'herència.

No tinc ni set.

Qui em demana?

Si us plau, crideu-me per dinar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXII)

22 Juny, 2019 06:19
Publicat per jjroca, Pensaments festius

La societat sol construir amples carrers sense sortida.

La societat vol abolir la vellesa o almenys amagar-la.

Li molesta al jovent: Córrer més que el vell i no deixar-lo enrere!

Avui costa molt trobar espais oberts sense forasters.

No temo el meu cos sinó el dels altres.

La salut deu ser petita pel que costa trobar-la.

Si m'ofereixen salut, per què volen que els pagui?

El millor negoci és tenir-los a tots connectats.

Si us dono temps lliure no el malgastéssiu pensant.

La mare Terra té massa fills inadaptats.

Sempre he admirat la gent que no té llibreta d'estalvis.

Quan acabi del tot, m'emportaré la meva casa.

L'home perfecte és innegociable.

Ser pobre estaria bé si els defectes també se n'anessin.

El que perd a les dones és el seu afany per ser escoltades.

L'amistat és la caixa forta on guardem les hores baixes.

El problema de l'ull és que només pot mirar el que no li amaguen.

Les dones reformen la seva casa i els homes la deixen decaure.

Que una dona s'avorreixi és tragicòmic.

Penso que el treball es va posar per als que no saben fer res més.

Pensar és tenir fills sense problemes.

El savi no posa a la seva boca les paraules dels altres.

Qui no traspassa la ignorància no pot aprendre.

El pitjor defecte és no saber com tancar les orelles.

Podria descansar si oblidés qui sóc.

Aniria més a missa si en tingués menys al meu davant.

Exigeixo a Déu mantenir les oficines obertes.

El dia del meu judici espero que Déu estigui de bon humor.

El millor de tenir dona és que ja estàs col·locat.

Quan veig la sogra, endevino el meu futur.

Si he de seguir viu almenys doneu-me menjar.

Si moro prompte em llevaré feina de sobre.

Com s'ha de morir una dona si té tant per enllestir?

El pitjor de no ser homosexual és que tens menys referències.

Si algú em coneix, porta avantatge.

Estic penedit, no vull deixar de pecar.

M'he fet gran, ara només puc mirar els qui creixen.

És un encert casar-te, no cal que pensis més.

Una noia maca és, intel·ligentment, suportable.

Estic resolent un enigma, de moment sé com no es fa.

Estic perdent identitat, peso cinc quilos menys.

Escombraria amb més ganes si la rateta no s'hagués trobat el dineret.

Xiular és fer sortir l'aire grinyolant.

Sense dones, els jardins només serien horts.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XXII)

22 Juny, 2019 06:12
Publicat per jjroca, Poemes curts

Per anar a segar

ni falç ni corbella

que estimo rosella

i no vol marxar,

diu que no té pressa.


A la casa del mut,

regna el silenci,

és on troba aixopluc:

el gran misteri,

on l'he vençut.


Si la nit venia

a trobar-me al llit,

com li manaria:

Troba'm el melic!

No sé si ho faria.


Massa reietons

no seran negoci,

cal cercar un soci

que pensi per tots,

ha de ser un dimoni.


Manta melangies

porten un coixí

per si han de dormir

la meitat dels dies,

mana el gran botxí.


Tota la recança

ni fa bon portar

ni vull ensenyar

quan porto amistança,

és un repte clar.


Portaré al redós,

de la gran figuera,

aquella quimera

qui viu amb tots dos,

potser passatgera.


Quan el pobre llop

se sent més poruc,

cerca l'aixopluc

un xic més a prop,

és quan l'hem perdut


Porteu-me al regne

de pau i d'oblit

per trobar l'amic,

per guarir d'un setge

ben dolç i ensopit.


He sentit a dir

que la gran semblança

em porta a amistança

on no cal sentir

qui creu o qui mana.


Dolços cavallers

tenen gosadia

de seguir la guia

dels herois primers,

perden de seguida.


Si l'amor primer

fóra de veritat,

un somni preat

em faria ser:

tendre enamorat.


Sento, quan la veig,

aires de tempesta,

riures d'una festa

que mai m'he permès,

massa malifeta.


Al racó del vent,

on singlota l'arbre,

sento el miserable

com ho va dient:

He trobat culpable!


Si la mort demana:

que estigui a punt,

deixaré el costum

de sentir la gana

per menjar de gust.


A les hores del migdia,

quan el dos em diu que prou,

vull haver la gran cobdícia

per a sortir d'aquest pou

on em posà la fatiga.


Amb amics i mendicants,

he bastit una parada,

he de vendre els més grans

per haver una bona estada

en el regne dels cristians.


Al bon Déu, demano:

una mica d'il·lusió,

allunyar-me del meu amo

per trobar bona ocasió

de lliurar-me mentre planyo.


Per anar al mercat,

cal dormir a l'herbei,

prendre l'esmorzar

i aplegar el primer

per no fer salat.


Al bagul dels somnis,

he trobat, dormint:

quatre dracs ferotges

envoltats de nins:

per sota i per sobre.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3  Següent»