15 Setembre, 2024 12:21
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la casa
de l'Enric,
qui no entra
no és amic.
Comentava:
posseir un ramat,
el pastor se'n reia
i anaven passant.
A les quatre
del matí,
ve un lladre
i em pren la nit.
Com haig tanta son,
fins m'adormiria
vora l'establia
per veure qui es mou.
Les vacances
de l'estiu
cerquen platja,
bosc o riu.
He trobat
el rei Gaspar
i he provat
de demanar.
A les ombres
de la cambra,
dormen totes
sense manta.
Mai demano
per dinar:
ni poc vi
ni massa pa.
A les festes
de l'hivern,
corre el dia
i prompte es perd.
Una mossa
em convida
a penar
tota la vida.
En el regne
dels porucs,
dos són bornis,
tres són muts.
En el clos
del gran somiar,
tots s'avenen
per a entrar.
La feblesa
del meu cor
diu que plou,
però fa sol.
A la lluita
dels valents,
n'hi van dos,
en conten cent.
Per la tarda
i al matí,
la fortuna
es riu de mi.
A la rambla
de les flors,
en negocis,
guanyen tots.
Com comenta
el meu amic:
Dintre el bosc,
només hi ha pins!
A la casa
d'en Romeu,
cadascú
veu el que beu.
Com estimo
d'amagat,
m'enfado
si em ve de grat.
He demanat
el tenir:
Poques hores
de glatir!
Si la mort
em ve a buscar:
de segur
que em trobarà.
Si hagués hores
per donar,
les hauria
d'amagar.
Amb les pedres
del camí,
em vull fer:
casa i abric.
I com era
el més valent,
sense pressa,
anava fent.
A l'illa
dels covards,
un vas d'aigua
és oceà.
L'oreneta,
cercant niu,
com pregona:
nou estiu.
La Mariona,
del meu cor,
es fa bona
quan s'adorm.
01 Setembre, 2024 06:26
Publicat per jjroca,
Epigrames
Li demano
festejar
i ella em parla
de casar.
Us diria,
de bon grat,
que m'adormo
havent pensat.
Quatre cases
del carrer
són tancades,
sense fe.
A la banda
de llevant,
el petit
es va fent gran.
Sense massa
compliments,
l'hivern passa
enmig del fred.
Cerco jove
per a mi
que m'estimi
perquè sí.
I pendent
d'anar a volar,
passo el temps
en un somiar.
A la casa
dels valents,
tenen pressa,
no han temps.
Amb la joia
que jo tinc,
cada festa
en són cinc.
Com demana,
li diré
que l'escolto
si em convé.
A la casa
dels vençuts,
si plorem,
ens diuen: Rucs!
No haig terres
per donar
ni collites
per plorar.
El fantasma
del meu cor
prega massa
i menja poc.
Quan apleguen
les raons,
faig fugida
a altres mons.
Com m'agrada
anar al treball
mai acabo
d'arribar.
I si em voleu
fer glatir:
Doneu-me aigua,
priveu-me el vi!
Si la lluna
em ve a cercar,
comenteu-li
que ha fet tard.
Com la mossa
del meu cor:
puja, baixa,
ho fa tot.
Com volia
el casar,
si no mana,
ja ho farà.
Si no plou
quan he manat,
ni em sap greu,
faré salat.
Si m'estimes
de valent,
no em demanis
massa temps.
Mai em canso
de lloar:
els vespres
dalt del Montsià.
He parlat
amb el meu cos
i he pensat
que era un talòs.
A la lluna,
el ruc plorava
perquè el sol
no s'apropava.
Quasi era
un mig mort
i abraçava
com un pop.
El més murri
del carrer,
menja, calla
i queda bé.
Les comandes
del castell
són ben maques
per a ells.
17 Agost, 2024 05:18
Publicat per jjroca,
Epigrames
Per ser pobre
i tafaner,
sestejar
i mirar bé.
Si no cerco
altres raons,
mana l'amo
i tots som bons.
Com m'ha dit
en Llucifer:
En dilluns,
ho tinc prou verd!
En ser gran,
m'agradaria,
feinejar
un xic al dia.
Si em planyo
un poc més,
igual guanyo
sense fer.
Com que soc
poc decidit,
he comprat el pa,
m'he deixat el vi.
I si plou,
un dia al mes,
dormiré
en el recés.
El dimoni
com m'ha dit
que treballi
d'esperit.
Una jove
ha demanat
que l'estimi
de bon grat.
La marona
no ha pressa
ni comenta
ni es queixa.
Quan Maria
em ve a buscar,
de segur
que hem de ballar.
Si em demanes
per eixir
et diré
que he de mentir.
No em voldria
equivocar,
però somio
i tant em fa.
Massa pedres
del camí
ni declamen
ser allí.
Les topades
amb la mort
són massa agres
i parlen poc.
És quan vaig
a treballar
quan observo
que faig tard.
I si trobo
solució,
tanco fira
i faig un mos.
Si m'escanyes
et diré
que faig passes
quan convé.
I si vens
per demanar
posa la pressa
i deixa-la anar.
Com posaria
el son
en el llit
per si s'adorm.
Massa riures
sense flors
i queviures
a l'engròs.
En dormir
la primavera,
es queixava
una abella.
Mai demano
per a mi:
ni ser amo
ni haver amics.
Les temences
són així:
Són lleugeres
d’esperits!
Sota l'ombra
del gran pi,
esperaria:
el fer-me ric.
A la casa
dels valents,
massa criden,
ningú ho sent.
Amb la feina
a mig fer,
menjo poc,
però a pleret.
01 Agost, 2024 08:47
Publicat per jjroca,
Epigrames
El meu avi
em va dir:
Cerca festa
sense vi!
Entre tantes
solucions,
em caldrà
cercar raons.
Em pregunto,
en estimar,
si, demà,
em tocarà.
En el regne
de la por,
penso prou
i somio poc.
Una lluna
em portarà
a perdre el seny
fins a demà.
Com et deia
aquest matí:
Vull la feina
lluny d'aquí!
A la casa
de la mort,
hi ha més dubtes
que paors.
Em proposo
aquest dubtar
per si em deixen
prendre'n part.
Quan la mossa
vol somiar,
mai duu pressa
en arribar.
Amb la feina
que jo tinc,
faré festes
fins a mil.
Tanta feina
per a fer
i m'obligo
a anar al cafè.
Parlo amb l'arbre
per si em deu
i m'ha dit:
Posa tu el preu!
Suposo
que he de morir,
però no goso
emmalaltir.
L'avantatja
de parlar amb Déu
és que crides
i no et sent.
Com em deia
el meu ruc:
Pensa tu
que jo no puc!
He comprar
per a dinar:
Massa pasta
i poca carn!
Massa dies
per anar
i mai penso
com tornar.
A les hores
de la nit,
hi ha fantasmes
sense llit.
Passo hores
sense dir
i setmanes
sense crit.
Per a perdre
els diners,
no cal vendre
ni fer res.
Mai demano
massa feina
ni encomano
bona eina.
Com em deia
el meu amic:
Si no menges,
ets més ric!
Si no ploro
pel matí,
tard aplego
a la nit.
Poca pressa
per anar
i ni em deixen
treballar.
Meravelles
del meu cor
ni les penso
ni les moc.
A la casa
de l'hereu,
cadascú
fa el que veu.
Com volia
anar a ballar,
li demano
i se'n va.
15 Juliol, 2024 21:41
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la casa
de ponent,
poca joia
i manta gent.
La lluerna
m'ha de dir
que s'adorm
a mig matí.
En el regne
del conhort,
dos no ploren
si l'altre no pot.
A la finca
del burgès,
hi ha més feina
que diners.
Quatre roses
al jardí,
ningú sap
qui és el veí.
Una vida
de cargol:
Anar a jaure
en sortir el sol!
Com demano
esdevenir:
Un xic savi,
però ric!
La caseta
del Montsià
es deleix
per badallar.
A la casa
de ponent,
hi ha més amos
que servents.
He trobat
en Manelic
i he pensat
el bé que estic.
A la casa
del valent,
quan hi ha feina
no hi ha gent.
A la lluna
pujaria,
si m'estimessis
un dia.
Entre tantes
solucions,
posen nafres
les raons.
A la casa
de la por,
els valents
no tenen lloc.
I si la mort
em ve a veure,
li diré
si em puc asseure.
Mai demano
per a mi
massa feina
perquè sí.
Hauràs de saber,
dolça estimada,
que l'amor no ve
si no se'l demana.
En el vol
d'orenetes,
com me'n surto
de tenebres.
Una rosa
hi ha al jardí,
està ben sola,
no em fa amic.
Li contava
al meu llop
que haig gana
i menjo por.
Les comandes
del pagès:
haver collita
i guanyar res.
I quan voli,
cap al cel,
vull garlandes
i cascavells.
Una mossa
es riu de mi,
es pensa
que no l'he vist.
Parlaré amb la mosca
del sucre i la mel,
i, si prou s'acosta,
li'n faré la pell.
A la casa
del parent:
aplegar tard,
sortir al moment.
És a l'hora
de dinar
quan aturo
el meu somiar.
He de dir
que m'esguerra
cercar pau
allí on hi ha guerra.
01 Juliol, 2024 04:35
Publicat per jjroca,
Epigrames
La nineta
del meu cor
diu que mengi,
però poc.
Quan ja soc
a mig matí
és quan planyo
per dormir.
A la porta
de l'infern,
riuen dos
i en ploren cent.
He comprat
el matalàs,
però encara
no em fa cas.
Si em pregunta,
li diré
que m'agrada
tal com és.
Al moment
de posar el nas,
Déu digué:
L'hauré errat?
A les portes
del neguit,
en ser obertes,
surten crits.
Massa cases
on regnar
i el vent
les vol tombar.
A les portes
de la mort,
van les presses
a poc a poc.
A la casa
de l'Oriol,
qui no menja
no es mou.
Manta hores
de la nit,
venen totes
sense crit.
El dilluns
és un mal dia
per a omplir-se
d'alegria.
Una jove
em vol parlar;
en un cove,
fa de bon somiar.
Vint-i-quatre
saberuts;
vint-i-tres,
s'han quedat muts.
Com demano
per a mi:
A les deu,
anar a dormir!
En el regne
de la sort:
compres massa
i vens tot.
Fa tres dies
que festejo
i, en començar,
com quequejo.
Per a ser
bon mentider,
cal lluitar
sense caler.
Una festa
amb enciam
ni protesta
ni es fa gran.
A la casa
de la sort:
N'entren massa,
en surten pocs!
Na Joana
diu de mi
que soc borni
perquè sí.
A la casa
del poruc:
Entro savi,
surto ruc!
Em convida
Llucifer:
Menjar gras
i no fer res!
I quan toquen
a casar:
Prendre bossa
i no parar!
Diu el pobre
al paller:
Per a dormir,
ja m'estàs bé!
Quan li canto
la cançó,
com fa rialla
de debò.
El vent parla
amb el bosc
i s'enfada
a poc a poc.
14 Juny, 2024 09:36
Publicat per jjroca,
Epigrames
Al carrer
de la dissort,
el darrer
passa com pot.
Amb tres pedres
i un coixí,
si t'ofenen,
ves a dormir.
Com demano
per a viatjar:
espardenyes,
vi i pa.
La més maca
del jardí,
quan floreix,
es riu de mi.
Per a ser
bon pescador,
cal anar
i passar por.
Quan el sol
vol maridar,
veu la lluna
i no se'n va.
La més maca
d'aquest lloc
és callada
i menja poc.
Si li parlo
de valent,
mira, calla
i no ho sent.
Una mossa
va al mercat,
cerca dolç
i fa salat.
Les paraules
van al vent
per si troben
qui les sent.
A la casa
del davant,
el petit
es fa més gran.
Mai convido
a berenar
si després
volen sopar.
Menjar poc
i pair bé,
massa feina
per a fer.
He cercat
el meu corriol:
lluny del vent,
a prop del sol.
No haig temps
per a penar
si em toca
a l'endemà.
Les muntanyes,
per les nits,
porten banyes
i xerrics.
A la casa
del valent,
mai aplega:
pluja i vent.
Na Maria
diu que sí
i no gosa
ballar amb mi.
Entre tantes
solucions,
prefereixo
els alturons.
Diu que lluita
de valent,
però es queixa
com la gent.
Les comandes
de la fe,
venen prompte,
marxen bé.
A la guerra
dels vençuts,
dos en parlen,
la resta, muts.
Quan la mossa
es riu de mi,
m'entaforo
fins a la nit.
Com no hi havia
solució,
vaig asseure'm
de debò.
Les petjades
de la nit
porten pausa
i esperit.
Com plorava
com un be,
li digué:
Encara em vols?
Cada vespre
duu sa nit:
a pleret,
sense neguit.
01 Juny, 2024 06:04
Publicat per jjroca,
Epigrames
No hi ha hores
a la nit
on s'amagui
l'esperit.
I ve la mort
sense temença,
no porta pressa
ni plata ni or.
Com hauria
de guanyar:
força i gana
pel demà.
Ni vull ni sé,
sense alegria,
anar al cafè
dia rere dia.
A les voltes
del migdia,
em llevo
sense alegria.
No vull regnes
per a mi,
només casa
i poder dir.
Amb les bones
intencions,
com es perden
les raons.
Un gegant dormia
en el si del bosc;
quan era prou fosc,
la gana li eixia.
Una casa,
sense vi,
fa basarda
a no dir.
Una mosca
em preguntava
on havia
de parar casa.
Si el llum
és massa fort;
quan em parla,
faig el sord.
El pagès
li crida fort,
el cavall
diu que no pot.
Una jove
està per mi,
però el son
la fa patir.
Com havia
pocs diners,
menjava
per l'interès.
La més maca
de les flors
gairebé
ni sap d'amors.
Una fulla,
del pi gros,
mal enceta
mals d'amors.
Si veniu
per trobar llum,
emporteu-vos:
foc i fum.
És un goig
veure venir
orenetes
a fer el niu.
Una tarda
i un matí
van de pressa
perquè sí.
A la vora
del camí,
passa el vent;
no n’està per mi.
Si m'estima,
li diré
que, quan dormo,
em trobo bé.
Amb seixanta
convidats,
no hi ha vici
ni pecats.
És un llum
tan tafaner
que, apagant-se,
queda bé.
Com la vaca,
d'aquest prat,
menja herba
i ho fa de grat.
Una missa
i prendre fam
no és gaudir
ni bé ni mal.
Porta vaques
a la font,
les més magres
tenen por.
No vull caure
en l'oblit
de guanyar
i haver delit.
13 Maig, 2024 05:42
Publicat per jjroca,
Epigrames
Venen totes
de ponent
i s'escanyen
lentament.
Al capvespre,
venen pors
mai no saben
trobar un port.
A la barca
li han eixit:
manta ganes
de dormir.
L'amor demana
el seu palau,
però qui mana
diu: No em plau!
Quan el riure
em ve a cercar,
el queviure
no el deixa anar.
He de demanar,
al bon Satanàs
una mossa jove,
no em farà ni cas.
Per estranyes
i grans raons,
mai demanes
solucions.
A la casa
del corriol,
la mestressa
s'omple de sol.
Esperant
la primavera,
he passat:
fred i gelera.
La juguesca
de l'amor
posa pressa
a la tardor.
Com la mossa
ha convidat
a estimar-me,
ha fet salat.
A l'hivern,
cada carrer
és més ample,
més lleuger.
Com haig ganes
de dormir,
les garlades
faig finir.
En demano
per dinar:
sopa sola,
no n'hi ha.
El silenci
de la nit
com reclama
l'esperit.
Una taula,
sense pa,
despullada
ha d'estar.
Com la mare
ha de dir:
Vine prompte
pel matí!
Al dematí,
vaig a la feina,
a migdia,
perdo l'eina.
Una mossa
em comentava
que, estimar,
tampoc li agrada.
Amb més gana
que diners,
la setmana
dura un mes.
Al bon Déu,
he demanat:
Menjar poc!,
per si de cas.
A la festa,
vaig al ball
per a aprendre
a no mirar.
Com havia
poca sort,
menjo cebes
del meu hort.
A la bassa,
he vist un peix
que nedava
en escreix.
Les mirades,
en llegir,
com es perden
pel camí.
He posat el cap
vora la finestra
per si hi ha una festa
al carrer de dalt.
Mai espero
altre món
que gaudir
sense haver son.
01 Maig, 2024 06:39
Publicat per jjroca,
Epigrames
Quan aplega el fred
a la casa vella,
en el cel, l'estrella
diu que ho té tot fet.
No demano
per a mi:
ni el morir
ni l'haver amo.
L'amor volia
anar a viatjar,
però aquesta vida
no el deixa anar.
Una rosa,
en el jardí,
està sola
quan fa nit.
Pare, quan faci vent
i la mar s'enfadi
potser no m'agradi
anar a cercar peix.
A la casa
del més ric,
falta gana
i sobra amic.
Anirem plegats
a gaudir una estona
del ball d'envelat,
del somrís de noia.
Si demà
toca morir,
ho tinc clar:
He de fugir!
És la mossa,
quan se'n riu,
qui ens porta
el nou estiu.
La mare cantava
des de bon matí,
el reiet mirava,
era ben feliç.
Com, avui,
he demanat:
joia i caliu,
he fet salat.
La més dolça
de les flors,
quan perd força,
és tot un plor.
Amb seixanta
mariners,
qui no balla
no fa res.
I sento com plou
des del llit estant
i la fulla es mou,
cerca l'entrellat.
Quan aplego
pel matí,
ensopego
amb el dormir.
La més jove
vol jugar
i la vella
sola està.
Cinc caminen
per un prat,
quatre es priven
de somiar.
Quan em llevo
de dormir,
ensopego
amb el coixí.
A la casa
d'en Sisquet,
mengen vuit,
en paguen set.
Quan desperto
per la nit,
com em queixo
vora el llit.
Quan em queixo
del veí,
la mestressa
em crida a mi.
Tinc avui
per a dinar:
poc de cuit
i molt de pa.
Si m'estimes
de valent,
les veïnes
ni les sents.
No m'agrada
el dormir
amb tres caps
i un sol coixí.
Ni l'amor sabia
que havia de venir,
va aplegar un dia
des de bon matí.
Car no espero
haver més
que follia
tot el mes.
Les tempestes
del meu cor
són com festes
per a molts.
