Dos poemes eterns i deu epitafis

28 Febrer, 2013 07:41
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


He parlat


He parlat,

al déu del sol,

de l'amor

i del desig,

com m'ha dit:

Estic ben sol,

sense ordre

ni enemic.

He comprès

la gran missió:

treballar,

a la matinada,

pel rebuig

i pel conhort

d'una noia

enamorada.

Vull morir,

- m'ha dit el sol -

un capvespre

de l'hivern,

sense pressa

ni condol,

vull cercar

el meu desert!


Per la nit


Per la nit

i pel matí,

una lluna

enamorada

em comenta,

de passada,

perquè calla

i fuig de mi.

La cançó

ve de l'etern,

del reguitzell

de les hores,

presoneres

estan totes,

no vindran

passat l'hivern.

Per la nit,

quan vol brillar

ni el sol

voldrà cercar-la,

pobra lluna,

enamorada,

deixa'l fer,

que vagi sol.

 

Epitafis

 

En sentir el xiulet, podeu entrar.

Estic buscant el pijama.

Cerco núvia grassoneta.

Acabo el contracte el mes vinent.

M'he de posar les piles.

M'ofereixo per donar ensurts.

Puc demanar un desig?

Penso que ja sé on sóc.

En algun lloc, hi havia d'encabir.

Ha estat una sorpresa.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L'èxit

26 Febrer, 2013 06:42
Publicat per jjroca, Aproximacions


   L'èxit:


   1) Neix d'una idea sense massa oponents.

   2) Prefereix educar-se en una escola sense deures.

   3) Mai deixa que el facin seure al darrere.

   4) Acostuma a arribar quan l'amo no és a casa.

   5) No necessita saber el preu dels diners.

   6) Viatja, sempre, per carreteres sense sotracs.

   7) Fa que els babaus siguin intel·ligents.

   8) Sempre troba una hora bona per a deixar-nos.

   9) No vol viure en indrets foscos i rònecs.

10) Acaba morint envoltat de silencis i dubtes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de mal morir i deu pensaments divins

24 Febrer, 2013 07:25
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


He de morir


Pare,

com he de morir,

no vull prec

ni misses dites,

vull un jersei,

tres camises,

pantalons

d'un cotó fi.

Pare,

deixeu-me anar,

ben mudat, al cementiri,

tan jovent

ni sé l'ofici,

ni tinc temps

per festejar.

Pare,

no vull saber

quina és l'hora

de partida,

la maleta

és amanida

i he lligat

ben bé el farcell.


Una mort


Ara, que els tenia:

els vuitanta anys,

el títol de capsigrany,

d'anar deixant de fer via,

el bon Déu ha demanat:

Puja a la barca de vela,

acomiada't de qui vetlla,

tanca els ulls i fes bondat!

Aprenent del nou estat

on cap batlle m'acomoda,

on no hi ha els nins d'escola

ni el flequer guarint el pa.

En poc temps, he de marxar

per travessar el gran desert,

he de passar-lo despert

sense queixa ni rumiar.

És així la malaltia

que ens apropa a l'altre món,

on ser ric és tenir son

i allitar-se nit i dia.

Una mort, tan encisera,

és un plat de bon menjar,

ens apropa a l'endemà

i ens rep a casa seva.

 

Pensaments divins

 

Jesús és Fill del seu Pare, no es veu enlloc.

Ho sento, només he pecat en vuit manaments.

Si Déu és el meu Pare, perquè no és del Barça.

Dubto que Jesús arribés a bisbe.

Déu està esperant les darreres enquestes de popularitat.

Satanàs està convençut que té els peus plans.

La Verge assistirà a la propera desfilada de túniques.

Déu no s'atreveix amb el cant gregorià.

Sant Pere afirma que al cel hi ha set dones per home, no parla d'edats.

La Verge fa dos mil anys que busca una nora.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de paisatge i deu pensaments educatius

22 Febrer, 2013 06:00
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Al mercat


Si la llarga lletania

pot durar fins a dos anys,

ompliu: coves i paranys

per portar-los a la vila.

A la casa del pagès,

hi ha dies de tres setmanes,

glops de vi i queixalades

de menjar de tot i res.

Acostumat a prendre el sol

i mirar les neus altives

amb un plat de vuit olives

diu que passa i en té prou.

Les comares al mercat

per comprar el que abelleix:

molta patata, poc peix,

però, els dissabtes, bacallà.

És un món per a glatir

amb massa hores feixugues,

les sandàlies, dues mudes

i somiar sense coixí.

A la font, l'aigua desperta

amb desig d'anar al mercat,

no sentiu com l'han deixat:

Sempre enmig de la tempesta!


Rierol davalla


Rierol davalla

de la serra estant,

cal fer la comanda:

Aigua al mercat!

Camins de la plana,

amples d'enrenou,

el sarró, mil passes

i ben curt el sou.

Com parlen les portes

amb els carrerons:

Han fugit els joves

enmig processons!

Com tot s'endevina

més dolç i més tou,

acarona el bou,

diu que fa boirina.

Camins de muntanya

on dorm el cabrum,

on plou els dilluns

i es torna a la calma.

Estimat país

sense massa vicis

ni vol sacrificis

ni regna el botxí.

 

Pensaments educatius

 

Avui, el nombre primer, demà, el segon.

El jove va escriure, va ser una festa el comprovar que ho feia.

Estan asseguts, la fi del món s'acosta.

Arriba un moment màgic, tots estan cansats.

Intenten demostrar la gravetat, apartant el seu seient.

Mostren força interès els quinze primers segons.

Han sortit al pati a la velocitat de la llum.

Els he de convèncer: cinc minuts de llegir no causen ceguera.

Aplegats a una pàgina sense dibuixos, cinc s'han marejat.

No hi ha cap resposta que no es pugui aprofitar.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de magnicidi i deu epitafis

20 Febrer, 2013 06:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Deixeu-me matar


Deixeu-me matar

aquest any com toca,

és un any tanoca

cansat de viatjar.

Anar amunt i avall,

recorrent el món,

els pobres no hi són

ni poden menjar.

Amb el cotxe nou,

vaig cap a l'avió,

al cel, déu-n'hi-do,

el trànsit que es mou.

Esmorzo al país,

dino a l'altra banda,

arribo quan calma

la dèria que tinc.

I sóc talment ric,

foll com un aglà,

ningú em dirà

que sigui feliç,

ho tinc ben pelut,

ho tinc ben venut,

tot és al mercat.


Matem aquest any


En un any tan gras,

carregat de somnis,

vénen els dimonis

tot marcant el pas.

Nobles catalans,

ben farcits de pors,

amb pena i dolors,

anem pels estralls.

Rebent els insults

de la mare pàtria,

tenen tanta gana,

parlen sense embuts.

Nosaltres aquí,

entre trencacolls,

les puces i polls

ens donen les nits.

Matem aquest any

de malastrugança

ni Espanya ni França

ni el sol ens pertany.

I tornem al somni

de la independència,

és gaia la ciència,

algun cop vindrà.

 

Epitafis

 

No em prenguis les flors.

Estaré dos anys més i me'n vaig.

Algun dia, m'agradaria xerrar.

Encara ho porto prou bé.

L'àvia ho deia: És que no para!

Si heu de plorar, no vingueu.

I vostè, qui és?

He anat al nínxol de dalt.

Us faig saber que estic content.

Va ser un dia de rebaixes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El tren

18 Febrer, 2013 06:57
Publicat per jjroca, Aproximacions


   El tren:


   1) Va començar sent un tros d'olla a pressió.

   2) Representa el més ferreny dels cucs.

   3) Prova d'anar per carrers estrets i plans.

   4) A poc a poc, ha deixat de fumar.

   5) Sempre està disposat a què el decorin.

   6) Només té problemes en passos de nivell i agulles.

   7) Es pot passar hores xiulant.

   8) No té massa problemes en perdre o guanyar llargària.

   9) Sol tenir conductors que gairebé no coneix ningú.

10) Accepta anar i tornar, gairebé sempre, pel mateix camí.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de set i deu pensaments divins

16 Febrer, 2013 05:49
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Vi i vermut


Del pessebre,

he perdut:

bou i somera

i aquella estrella

ni ha vingut.

Al pessebre estant,

vénen els Reis,

en seran quatre?,

en seran tres?

I Jesús,

serà el Fill?,

farà bondat?,

sortirà, de pressa,

tot caminant?

Massa festes paganes

ens han deixat:

una fe sense ganes,

tot trontollant.

Esperant les promeses

d'un déu eixut,

passo dies bevent:

vi i vermut.


Ben begut


Anar per trencacolls

el cos demana

ni té esperança

ni té condol.

Acabada la feina,

mort el treball,

només queda una ampolla

dels encenalls.

Ni demano per beure

quan ve l'oblit

ni guanyaré la queixa

de l'esperit.

Ara, sec a taverna

vora el carrer,

com em ballen les taules

ni les conec.

Allí, passo les hores

entre cançons,

mariners, entre ombres,

mig cecs, mig sords.

Ben begut torno a casa

a tort i a dret,

tinc les cases comptades,

alguna es perd.

 

Pensaments divins

 

Satanàs vol ser més dolent, però es cansa prompte.

Per anar a l'infern, només cal tombar la cantonada.

Espero anar al cel sense demanar un crèdit.

Una vegada, hi havia un déu avorrit...

El botxí facilita estar ben preparat per salvar-se.

Si veniu de la terra, embarqueu per la porta set.

Es prohibeixen proves d'intel·ligència en tot el cel.

Volia netejar l'ànima, però sense centrifugar.

Déu volia fer un home, la primera vegada li sortí un simi.

Satanàs vol renovar l'infern, acomiadarà els pobres.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes massa freds i deu pensaments educatius

14 Febrer, 2013 06:35
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Les gebrades


En el món,

que jo conec,

totes les cases

són velles

ni somien

les estrelles

ni somien

ni els convé.

A l'hivern,

pelats de fred,

amb finestres

mig obertes,

com reparen,

satisfetes,

les deu bruixes

de l'hivern.

Com pregonen

les gebrades

a la vall

i al pujolet.

Tan petit

és el país

que mig núvol

ens corprèn.


Pelat de fred


Per ser només homenet,

la mare em vesteix de curt,

uns mitjons de color verd,

un jersei del tot caigut.

A les nou, cap a l'escola

prou dejú i pelat de fred,

al pati, tindrem la llet,

llet amb pols, de la més bona.

La filera fent cargol,

amb paperina i cullera,

tot el sucre més que bo

i, la llet, calentoneta.

Com el fred, baixant del cel,

endevina la misèria,

amb cara color de mel,

esblaimada, ben serena.

En el pati, quatre tolls

ens mostraran la gelera,

els ocells amb tremolors,

ben tibada la bandera.

Homenets d'un vell país

on el sol calenta i crema,

com diria que ha fugit

i no ha anat a casa meva.

 

Pensaments educatius

 

Avui, el nombre primer, demà, el segon.

El jove va escriure, va ser una festa el comprovar que ho feia.

Estan asseguts, la fi del món s'acosta.

Arriba un moment màgic, tots estan cansats.

Intenten demostrar la gravetat, apartant el seu seient.

Mostren força interès els quinze primers segons.

Han sortit al pati a la velocitat de la llum.

La lliçó era ocasional, la vaig comprar a les rebaixes.

Els he de convèncer: cinc minuts de llegir no causen ceguera.

Aplegats a una pàgina sense dibuixos, cinc s'han marejat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes per al sol i deu epitafis

12 Febrer, 2013 06:14
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Cansat el sol


Cansat el sol

es pon per la muntanya,

cap amic l'enganya,

cap amic el mou.

Un avorrit déu,

creant meravelles,

va posant estrelles

massa lluny del seny.

Nostre heroi rondina,

voldria marxar,

univers enllà,

per trobar l'amiga,

però hi ha una creu

de feina feixuga,

una gent que muda

enmig del gran fred.

I no hi ha res més

que un pacte secret,

un creador sencer

que ni vol ser rei.

Nostre déu es cansa,

encara que brega,

esperant l'estrella

a la mar en calma.


Lluna enamorada


Ni la lluna enganya

ni vol el parlar,

lluna enamorada

d'un sol ben llunyà.

Com surt cada dia

amb un vestit nou,

discreta a la llum,

mudada quan pot.

Enmig d'un passeig

tan dolç, melindrós,

cerca, el seu amat,

sent el seu heroi.

Tardes de l'hivern

quan el sol s'adorm

i no vol res més

que trobar l'amor.

La lluna li conta

històries de cor,

ell ni les escolta

ni escoltar-les vol.

Com idil·li tal

rau en un desert,

ella li proposa,

ell ni sap on és.

 

Epitafis

 

Ho sento, estic somiant.

Ni mort, tinc èxit.

Només unes paraules...

Ho veig tot negre.

Recordo fins l'enterrament.

Cerco excusa per sortir.

Suposo que vindràs.

Avui, no sé on anar.

Ho sé que tinc culpa.

Podeu continuar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La gent

10 Febrer, 2013 07:18
Publicat per jjroca, Aproximacions


   La gent:


   1) És un ésser proper i desconegut.

   2) Es manifesta en tota munió de problemes.

   3) Sol viure en tota mena d'habitacles.

   4) Es queixa, sempre, a deshora.

   5) No sol trobar indrets discrets on manifestar-se.

   6) Vol anar a un cel on no calgui saludar ningú.

   7) Té ofici per tal de no fer massa nosa.

   8) Coneix la poca avantatja d'emmalaltir.

   9) Vol rebre consideracions fora de lloc.

10) Acostuma a fer l'últim repòs voltat de veïns.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs