Epitafis (XI)
27 Març, 2019 21:32
Publicat per jjroca,
Epitafis
De vegades, penso que no hi sóc.
He rebut sis propostes per tornar.
Passo de l'estètica.
Ara, resulta que no m'estimava.
Necessito pintura d'interior.
Sóc a punt per dormir.
A la tardor, hi ha més ambient.
No ho sé, acabo d'arribar.
De moment, som més homes.
Només tinc una disfressa.
Estic aquí al dessota esperant trobar nínxol.
No vull ni pensar com me'n sortiré.
Si has de venir, espavila!
Cinc minuts més i me'n vaig.
No confieu amb els salvadors.
És qüestió de prendre paciència.
Necessito un soci emprenedor.
No insistiu, avui no surto.
Heu de saber que els veïns també han mort.
Espero un cop de sort.
Necessito servent discret.
A la tarda, paro per meditar.
El dia de difunts farem ball.
Em pregunto: Per què he mort!
He rebut la visita de tres mosques.
Al nínxol de sota, sempre és primavera.
Vaig al logopeda, però no me'n surto.
Els dissabtes estic neguitós.
Algú sap si tornaré?
No patiu, em trobo millor.
Si teniu salut, no la veneu.
Si no pots venir, escriu-me.
Ara, em costa fins el braille.
Dubto que t'ho pugui pagar.
En sis mesos, ja hauré mort.
Ara mateix, no sé el meu aniversari.
Em sap greu no veure't més.
Quant deu valer, avui, un enterrament?
No sé ben bé perquè he mort.
Acabo de saber que ens veurem aviat.
He demanat als Reis una perruca nova.
Mai endevino quin serà el proper.
El veí del costat tenia una salut de ferro.
Si us plau, els precs per escrit.
Si us plau, no més acudits de morts.
Sense barret, no penso sortir.
Gairebé ni ens barallem.
No vingueu en vint-i-cinc, surto a cobrar.
No crec que demà hagi de ressuscitar.
Estic cercant la sala del Judici Final.
Hauré d'anar a l'infern, tinc un advocat d'esquerres.
Vaig morir per una ximplesa: Volia aturar un tren!
Noto com si em faltés l'aire.
Aprendre a fer el mort, pot durar una eternitat.
Estic mort per a reduir despeses.
Aprèn a morir en quinze dies.
Ho sento, però no vaig venir a l'enterrament!
S'aconsella morir-se sense massa xivarri.
Pensaments festius (XI)
27 Març, 2019 21:27
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Només aprenc a les hores baixes i cares.
Pensar és posar les lletres on cal.
Núvia de divuit anys i rica, quelcom no rima.
Empleno amb diners els buits de mancances.
Pensar es trobar la mesura exacta d'allunyament.
On es pot recollir el temps perdut?
Pago el psiquiatre perquè em sembla més barat que el mossèn.
Parlar del temps és tenir pensament de rellotge.
Pensar es tirar l'ham al mar de la saviesa.
Parlar va fer l'home trair el pensament.
Passar comptes és feina de desvalguts.
Pensar, més que vestir, és despullar.
Pecar és l'únic estimulant que ens queda.
Pel calb, el crani és una ungla de més.
Per què el temps no té el doctorat ?
Pel camí, sempre trobareu el temps que passa.
Pel Nadal, amago les dents i escurço la llengua.
Pensament desat, idea perduda.
Pequeu mentre no us faltin forces pel penediment.
Per a l'home, la dona és el desig que no s'acaba d'aconseguir mai.
Pensar és només posar idees en renglera.
Per a la mosca, tot són ombres de por.
Per què dius que m'estimes si emplenes el meu lloc.
Per a què tinc tantes cambres si només puc estar en una?
Penso perquè no sé on vaig.
Per què les paraules m'empresonen?
Poc que saben les xifres per a què les fem servir.
Per a ser un senyor cal agafar-se a la corbata.
Per a tornar necessitaràs moltes ganes.
Per què quan em fereixes no sono com un violí?
Poc sap el viatger que viu sobre una bola viatgera.
Per a veure-ho clar, em sobren els plecs del cervell.
Per als núvols, els pobles són vestits de quadres que han de mullar.
Podria ensenyar-vos més però seria perillós.
Per què els banquers guarden diners si només són papers?
Per ara, vaig emmagatzemant sospirs i desitjos.
Podria passar el dia cercant el meu destí.
Poc sap la pluja l'enrenou que fa en caure.
Perdoneu la poca fe que us confereixo.
Per l' ull, se'n va el desig espatllat.
Per manca de cadenats, van crear els diners.
Per molt que la minvin, la meva presó és més petita.
Podeu escriure encara que ignoréssim el veritable motiu.
Poc puc ensenyar el que m'amagueu.
Per què Déu castigà els arbres a restar drets i amb braços en creu?
Poemes curts (XI)
27 Març, 2019 21:01
Publicat per jjroca,
Poemes curts
A la flor demano
tot el verd i el roig,
després com em planyo,
com em torno sord,
només vull ser l'amo.
Al vell paradís
mai manca un ocell,
potser passerell,
potser malaltís,
és un cant molt vell.
No vull per amic
un petit dimoni,
sempre ben farcit,
sense que s'adoni
que menja per cinc.
Porto somnis al sarró,
embolcallats amb paper,
si ho demanes, ho faré,
et diré on caben tots:
En un cap qui pensa bé!
La llarga agonia
de l'hivern passat
va acabar un dia,
perquè no se sap,
hi ha massa malícia.
Tornaré a sentir
noves estrebades
d'aquelles ventades
que solen venir:
matins i vesprades.
Sant Jordi demana,
al drac més dolent,
pactar un moment,
deixar: la contrada,
la festa, la gent.
Si la rosa sola
no et parla de mi,
és ben poca cosa
ni sap el que dir
ni serà formosa.
En un lloc desert,
on la terra crema,
sento com s'esberla
un desig secret:
Tornar a casa meva!
La rosa vermella,
al jardí estant,
diu que hauria estat:
joiosa rosella
voltada de blat.
A l'amor primer,
donem-li suport,
que vingui, amb el cor,
a cercar el roser
quan li plagui al sol.
No té nom,
aquesta userda,
si no albira
el meu amor
en el si
de primavera.
Poseu-me a les mans
la deu de la plana
quan dorm la muntanya
tot cercant esguard
en sines de calma.
Primavera dolça,
priveu-me del vent,
d'aquell petit fred
que, al vespre, s'acosta
per mirar i saber.
A la platja, les ones
parlen d'enrenou,
es troben ben soles,
no volen ni son
ni promeses toves.
El ruc com dormia,
somiava altres temps
amb homes pacients,
cercant l'alegria
en camps i carrers.
No hauré més por
a l'hora dolça
quan tot reposa
en fer-se fosc
i neix la broma.
Com em plauria
seure un moment
quan fuig el dia:
dolç, innocent.
Voldria, amor,
sentir com l'alba
puja a la galta
posant calor,
portant la calma.
Estels de la nit,
feu-me els amanyacs,
porteu-me els tancats
on dormen els rics:
valents, estimats.
Epigrames (XI)
27 Març, 2019 16:16
Publicat per jjroca,
Epigrames
Com diu la cançó:
Si hi ha una princesa,
el drac no té pressa,
és mos del més bo.
En un llibre hi ha:
lletres i aventura,
un pèl de cordura
i un somni entre mans.
No haig res més
que un xic de terra
i una lluerna
enmig del cel.
Per no plorar,
vull un negoci:
sense cap soci,
sense guanyar.
Si la mare vol
i el nin li creu,
només sentireu:
riures i cançons.
Porto una mosca
en el caparró,
quan la fera es mulla,
de segur que plou.
Amb un cànter
i un anar,
cerquen nuvi
per tornar.
Fa trenta anys
que s'ha casat
i els guanys
no han arribat
Quan la núvia parla
i el nuvi creu,
el festeig s'allarga
i l'amor ni ve.
I la mort ferrenya
demana per mi,
anem a la grenya
la meitat de nits.
Si és casat i grassonet,
no porta pressa,
a la taula ho té parat:
menjar i feblesa.
Vull ser cavaller
per lliurar poncelles,
guanyar en mil empreses,
glatir en el castell.
El mestre voldria:
ordre i savi estar,
ho pot demanar,
però no n'hi havia.
Entre riures,
entre flors,
les poncelles
preguen molt.
Tinc un amic ogre,
massa saberut,
diu que m'ha vençut,
però encara és prompte.
Quan l'amor em dóna
el llit i el coixí,
reposo una estona,
em poso a dormir.
Massa cases,
al camí,
per trobar
on viu l'amic.
Demà, us donaré
el regne de l'occit,
no sé si el trobaré,
té por, viatja amb mi.
Entre roses i clavells,
la trobo ofesa,
doneu-me altra promesa
puix no tinc altre atuell.
La mare marona,
que n'està per mi,
em busca una mossa,
vol fer-me el més ric.
Avui, el bon Déu,
qui prega per tots,
m'ha dit que ser ateu
és tot un tresor.
A la font,
el vent de dalt
li ha posat
minso cabdal.
Per a fer diners,
no calen amics,
fan falta sis rics
i unes bones dents.
Aquest drac,
tan mala traça,
vol carbassa
en un plat.
Coneixeria princesa i set poemes més
24 Març, 2019 06:10
Publicat per jjroca,
Poemes
Coneixeria princesa
Amb la gana que, avui, tinc,
menjaria dotze plats,
tres de dolç, nou de salat
i una ampolla de bon vi.
Després de les queixalades,
engolides i bons glops,
em posaria, en el tros,
a somiar sense estrebades.
Coneixeria princesa,
una reina, un rei
i una corona brillant.
Al palau, fóra estadant
i, complint la bona llei,
guanyaria: or i terra.
Demano bon fill
En el gran desert
de la ingravidesa,
veig vida planera
i plena d’encert.
Tan bon averany
no haurà malefici,
estimo aquest vici
de sentir-me estrany.
Car visc, en el bosc,
envoltat de cérvols
i algun gras conill.
Demano bon fill,
que no sigui brètol
ni dur com un soc.
Vol ser la princesa
Com la tarda plana
mou a l’enrenou,
trafega l’aranya,
somriu el cargol.
La muntanya parla
dessota d’un sol
qui tot ho esbatana
mentre fa el seu vol.
La més dolça jove
parla amb un mirall
una mica ofesa,
vol ser la princesa,
però un espantall
la mira de sobte.
La mossa demana
La gana la tinc
i porto espardenya,
som massa enemics
qui anem a la grenya.
La mossa és formosa,
haurà pretendents,
massa innocents,
perdran la penyora.
La mossa demana
vestit per lluir
de fil i de seda.
El cor com em crema
sense res per dir,
no vol més batalla.
Vella abella
Com remuga vella abella,
la formiga és amatent,
veu el blat com va creixent,
com la feinada s’enceta.
El corriol es posa verd
sota un cel que va plorant,
un núvol, de dalt estant,
diu que s’espanta i es perd.
Vella abella cerca flors
que li siguin profitoses
i li donin el seu fruit.
Potser, tres de cada vuit,
es queixen d’aquestes coses
i somiquen enmig de plors.
Fa mala cara
És un ruc massa valent
per donar tombs i més tombs,
els amos mai seran bons
ni ell serà massa dolent.
S’escapa, de bon matí,
de la quadra on sojornava,
va cansat, fa mala cara
i s’allunya pel camí.
Com s’acomiada en passar
del gran pi a l’olivera
qui li donen un retret:
On trobaràs el que perds?
Bona palla per a menja,
un bon sostre per pensar.
I com era mariner
I com era mariner,
ma casa era la barca,
la frontera, el coster,
el despertar era a l’alba.
Els dies de mala mar,
el vent em duia gronxant
i quan el vent afluixava
el goig es feia ben gran.
Al port, entre barques velles,
s’engegaven les cançons
i el rom regalimava.
Era, en entrar a casa,
quan venien somicons
amb brunzir de cent abelles.
Us parlo des de mon llit
Us parlo, des de mon llit,
sense ganes de decebre,
com m’empaitava la febre,
com em guanyava el glatir.
Vida amarga, vas de vi,
una corrua d’espant,
al bell mig de quatre sants,
aplegava mitja nit.
A les parets, fantasia,
les ganyotes a l’envà
amb sentiment de poruc.
Amb el cos, faig el que puc
i espero, un bon demà,
per haver més gosadia.
Pensaments divins (X)
23 Març, 2019 20:03
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
La Verge presidirà una associació de santes.
Jesús no rebrà visites el Divendres Sant.
El cel organitzarà un concurs de poesia religiosa.
L’infern està de festa, han ordenat dimonis nous.
Déu vol traspassar àngels esquerps.
Jesús viatja d’incògnit, ni el Pare ho sap.
Satanàs vol més punts d’informació en tot el regne.
Aquest hivern la temperatura de l’infern no passarà de vint graus.
Necessito àngel de la guarda amb caps de setmana lliures.
Descoberta la fórmula de la Coca-cola, volem saber que beurà Déu.
Judes no vol ser el patró dels corders.
Satanàs vol comprar accions de fàbriques de regulació de trànsit.
Satanàs permetrà desfilades de carnaval sense sortir de l'infern.
Jesús proposa convertir aigua en petroli.
Déu està estudiant la venda de miracles en paquets de sis.
Sant Pere, disgustat, s'ha comprat una barca de pesca.
Satanàs estalviarà energia, només encendrà calderes els matins.
Estic fent un àlbum de pecats, me'n falten dos.
Només es podran fer miracles a partir de set diòptries.
Tres deixebles de Jesús s'han fet protestants.
Queden prohibits els pecats de carn en horari infantil.
Dos sants van perdre l'aureola el dilluns de carnaval.
Satanàs ha inaugurat un hotel de cinc torxes.
Es prega a Déu que passi per recepció.
Demà no hi haurà misses, els forners fan vaga.
Abans de la confessió es farà un test d'alcoholèmia.
Jesús volia debutar a Jerusalem, Sant Pere portava l'espasa.
Era a punt d'entrar al cel quan vaig trobar Salomé.
La colla vella posarà l'estrella de Betlem.
Déu no ens visita perquè sap com demanem.
Déu està estudiant deixar fumar a les esglésies.
Déu ha creat una varietat de ceps sense alcohol.
Satanàs desconfia de les temptacions de disseny.
Queden suprimits els rosaris en època de rebaixes.
Sant Pere ha pecat: Pescava sense llicència!
Quan Sant Pere sentia el gall, perdia la gana.
Estava Déu creant l'home quan li arribaren els dubtes.
Jesús busca voluntaris per delegar la torna.
Cinc dimonis volen opositar per tornar a ser àngels.
En tot l'univers, només cap un principi del bé i un del mal.
Sant Pere ha demanat canviar la porta del cel per un laberint.
Satanàs espera que Déu crei homes més complicats.
De moment, els electrons encara no s'han rebel·lat contra Déu.
Déu reunirà els sants a la sala del tron per fer inventari.
Jesús necessita responsable per a campanya de promoció.
Satanàs està disposat a vendre els drets d'autor a una editorial.
Déu limitarà la prohibició de vendre pollastre els divendres de Quaresma.
Satanàs està enfadat amb Déu, li ha enviat tres pobres sense recomanacions.
Sant Pere ha demanat un circuit tancat per a les processons.
Satanàs ha fet una sala sense fums per a ànimes delicades.
Déu allargarà la vida dels justos per tal d'evitar aglomeracions.
Jesús està estudiant una passió virtual amb tres dimensions.
Déu ordenarà els seients d'acord amb la competitivitat.
Satanàs em proposa pecar a terminis.
Jesús multiplicarà pans amb permís dels flequers.
Jesús recordarà als successors que només té una túnica.
Déu proposa un sindicat verticals amb força replans per recuperar-se.
Tot i tenint moltes cases i palaus, Déu ha de dormir al ras.
Estic pendent de judici, no puc fugir del meu cos.
Pensaments educatius (X)
23 Març, 2019 19:55
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He fet un bon discurs, no hi havia ningú més.
Cobro per ensenyar i, a més, puc aprendre.
He entrat a classe, he deixat la vergonya al calaix.
Els alumnes criden, no cal dir el que m'estimen.
Aprendre, ara, és una línia corba i trencada.
Estan aprenent, no els desperteu.
Tinc alumnes crítics: criden i neguitegen.
La classe anava bé, només quequejava.
Estan estudiant física, es veu com estudien.
Estava fent un examen quan va endevinar una resposta.
Els números eren racionals, algú havia de pensar.
Tinc alumnes bons, fins diria que els sobra sal.
El resultat ha estat bo: comencen les vacances.
N'he suspès un, però l'he subjectat amb força.
Eren bons alumnes, mai em deixaven treballar.
S'esforcen prou, de fet, ni els noto.
I un dia, la saviesa va acabar amb l'escola.
Cansat de reformes, vaig decidir quedar-me sord.
Una mica més i no n'encerten cap.
La conselleria donarà un portàtil si presenten el carnet de conduir.
Plaça de conseller d'ensenyament: No fa falta experiència.
Els alumnes tindran educació si aconsegueixen trobar-la.
Es demanen mestres, han de saber fugir a temps.
Estava ensenyant-los un bitllet quan me l'han furtat.
Per posar notes, només faré servir les bales del sis al deu.
Eviteu suspendre si no saben levitar.
Aquest any el curs començarà al gener.
Els alumnes tenen un bon rendiment, el vint per cent no callen mai.
Tenim objectius terminals i llançadores.
Tenen cinc hores lectives, però no les fan servir.
Per fi, han descobert que un llibre petit no serveix per a fumar.
No entenen com poden haver dos números primers.
He fet un examen d'ecologia, han deixat el full en blanc.
És un alumne intel·ligent, posa l'aigua en una cistella.
Doneu-los fulls de paper i munteu una torre de control.
He donat dues hores per fer l'examen, la meitat ja dormen.
La classe era civilitzada, les pilotes que tiraven eren de paper reciclat.
Havien de fer lectura, però els llibres tremolaven de por.
Un verb transitiu no és necessari que vagi per l'autopista.
Fem horari intensiu: hores de deu minuts.
Feu entrar primer el qui porta els caramels.
Tenen tres oportunitats per triar les qualificacions.
Els veig educats, em malparlen d'un en un.
La raó està a vint per un.
Aviso el cent dotze i reparteixo les notes.
El darrer que recordo era la cara de la mare.
Els horaris seran flexibles, tots de plàstic.
Vaig dir: Poseu-vos en el meu lloc!, i m'abraonaren.
Estic convençut que aprenen amb pas segur i pausat.
La lliçó era ocasional, la vaig vendre a baix preu.
Tinc un deute amb els alumnes però no els penso pagar.
Tenen un rei a la panxa i un pidolaire al cap.
Aplego d'hora a classe, desitjant que em facin riure.
Em fan tantes preguntes que dormo com un sant.
Fa mesos que cobro pel rendiment i em moro de gana.
Quan ja coneixien el tres arriba el sistema binari.
Li donaré un excel·lent perquè em fa nosa.
Epitafis (X)
20 Març, 2019 06:51
Publicat per jjroca,
Epitafis
Estic en un paradís fiscal.
Als pobres, ni ens deixen votar.
He pres les flors d’una veïna rica.
Us aconsello no tenir gos.
Demà, igual vaig a les rebaixes.
Desperteu-me a les vuit, si us plau!
Si no pregues, li diré al Pare.
Algú em pot portar una manta?
No responc en cas d’incendi.
Trobo a faltar les classes d’equitació.
Si m’ajudes, podem cantar.
Estic esperant que em torni el canvi.
No patiu, no em mouré d’aquí.
Aquí, tots ens coneixem.
Els dissabtes em llevo d’hora.
Encara no ha arribat la rentadora.
Us he deixat una nota sota el taüt.
Algú m’ha pres l’anell i el rellotge.
Algú sap si el lleter es mort?
A partir de demà, vull llet enriquida amb calci.
Necessito saltar-me el règim.
Si feu intenció de venir, porteu una camisa neta.
No obriu si no és per quedar-vos.
Ho sento, he posat un passador per dintre.
Ara, pensava amb vostè.
He demanat un trasllat de cementiri.
Una mica més avall tinc la núvia.
La senyora tampoc m’escolta.
Com era garrepa, vaig morir a les rebaixes.
Cerco estudiant per compartir el nínxol.
Demà mateix, et vinc a veure.
Es prega silenci a partir de mitjanit.
La clau del taüt la té la veïna.
Porto una setmana sense plorar.
Si has de venir, truca’m!
Estic bé, no m’han trobat res!
Ahir mateix, no vaig dinar!
He demanat pressupost per canviar un canelobre.
Ho sento, tinc al·lèrgia a les abelles.
Al tercer any, notaràs milloria.
Acabo de saber que no he mort.
Doneu-li les noves a la senyora.
Ni aquí, em sento a gust!
Estic amagat, Déu em buscava.
Un moment, em demanen.
Les cartes amb lletra grossa, si us plau!
Acabo de llegir el primer llibre.
Tinc dubtes del meu aniversari.
Procureu estalviar-vos la vetlla.
Apunteu-me a un curset de dansa.
Ho sento, he tingut un ensurt.
Tinc moltes ganes de veure’t.
Us notifico que he canviat el pany.
Ho sento, però no t’ho puc dir.
Darrerament, ni tinc memòria.
Ahir, vaig rebre el darrer condol.
A l’estiu, és una altra cosa.
Afanyeu-vos, hi ha places limitades.
Sóc aquí per respecte a una bona oferta.
Pensaments festius (X)
20 Març, 2019 06:39
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Mentre poso els dos ulls d'acord ja he fet tard per aprendre.
Menys mal que el llapis no veu el que escric.
Ningú sap ocupar el meu lloc a l’hora de perdre.
Més val que només sabéssiu el que us vull mostrar.
Mirar cap a l'orient es veure passar el canvi.
Mireu si és petit l'univers que es pot posar entre dos números.
Morir és el darrer dels enganys.
Necessito escriure per alleugerir el pensament.
Ni al millor de vosaltres li confio la meva salvació.
Ni la nit se'n refia d'ella.
Ningú demana al ruc que sigui un home.
No apagava el llum per por de ferit algun electró.
No busqueu en mi la part que us falta.
No cal que poséssiu dimonis, apagueu els llums.
No conec altra cosa sinó la mancança.
No em fa por l'abundància sinó la tibantor.
No és casualitat buscar als papers els camins desconeguts del paisatge.
No és casualitat que els ulls s'obren a l'inrevés de la boca.
No és el cervell poc intel·ligent, els seus servents són ineptes.
No és estrany que els dits dels dormilegues semblen avorrits.
No és que la nit sigui fosca sinó els ulls incompetents.
No fer res és símbol d'equilibri.
No he de deixar néixer la por.
No he pogut escoltar-me mai sense pressa.
No hem d'oblidar mai que un solter és un home desaprofitat.
No hi ha dubte que intento parlar amb mi.
No li cal a la dona fer tantes coses per fruitar.
No m'atreveixo a emmirallar-me cada dia.
No passes llistat als amics si no vols perdre'ls amb el recompte.
No patiu per la mort, ella sempre us trobarà.
No penso prou però empento cent portes.
No ploro per mi, ploro pel què em passa.
No portava a sobre ni la càrrega del passat.
Només es fan vells el noranta-nou per cent dels homes.
No es buida el plat de l'amor sense emplenar-lo d'odi.
Passar fulls d'un diari és ventar les notícies.
No sé on deixar els meus problemes.
Passaré avui el desert de cada dia.
No sé on deixar els pensaments que em destorben.
No sé on vaig, d'on vinc ni qui sóc però els veïns em coneixen.
Passen els anys pels més estrets viaranys.
No tinc pressa en morir perquè és un tren que no perd ningú.
Passo per la vida i només veig gent que va a morir-se.
No va ser bona idea dibuixar l'infern amb colors tan càlids.
Pecar serveix per aprendre a penedir-se.
Poemes curts (X)
20 Març, 2019 06:32
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Sol de primavera
com vol enllestir
a la flor primera
quan es vol morir,
mai podrà ser reina.
El ruc anava
a tombs i tombs,
l'aigua cantava
sorgint del fons,
el rec plorava.
Quan la pluja parla
en carrer i teulats,
un sent la basarda
dels dies passats,
dies sense gràcia.
Si l'amor volia
romandre amb mi,
com li manaria
que digués que sí,
haig vella follia.
La mare acarona
per la nit al nin,
ha passat l'estona
sense pas dormir,
és la malaltia.
Poseu-me a les mans
el somriure ample,
el sentir-me humà
envoltat de tractes,
mai serem cristians.
Tinc, pel teu amor,
dolça bogeria,
visc a contracor,
sofreixo i em crida
aquell vell bruixot.
Portem les lloances
serralada amunt
on lliuren les vaques
aquell minso ensurt
de pensar amb els altres.
Si la lluna plena
ve a demanar,
digueu que em crema
el desig d'estar
fora de la reixa.
Entre amor i melangia,
vaig de promès,
porto un cove d'alegria
del tot encès
per un foc que m'humilia.
Al déu de la mort
ofereixo, avui,
un polsim de por,
altre de garbuix,
que fosc ho tinc tot.
No demano anar
al regne dels vius,
no em deixen estar
ni preguen quan dius
que és millor callar.
Els camins de pedra,
corriolets de fang,
quan ve primavera,
s'omplen com abans
de lluita ferrenya.
De les roses del jardí,
una m'escolta,
com em tracta de mesquí,
de poca-solta,
perquè odia viatjar amb mi.
La pluja cantava
lluny del rierol,
la fulla plorava
demanant al sol,
poc que l'estimava.
Amb massa delers,
fugint d'aventures,
van els meus volers
cap a altres pastures:
verdes, sense més.
La casa vella
no vol ni llar
ni bou ni esquella
ni sopar tard,
n'estic tip d'ella.
La jove demana,
quan es pon el sol,
el riure de gana,
fugir del condol,
mai fa bona cara.
Porteu-me amic
al preat món
on ser segon
no està mal vist,
és prou pregon.
No conto mentides
ni em plau l'ocasió
de viure mil vides
amb semblant sarró,
és qüestió de mides.