Blanca vela

28 Agost, 2020 06:43
Publicat per jjroca, Llibres

Poesia clàssica i contemporània

Joan Josep Roca Labèrnia (Ulldecona-Montsià) 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dia al castell

28 Agost, 2020 06:41
Publicat per jjroca, Llibres

Poesia clàssica i contemporània

Joan Josep Roca Labèrnia (Ulldecona-Montsià) 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Campanetes de l'encert i set poemes més

24 Agost, 2020 07:20
Publicat per jjroca, Poemes

Campanetes de l’encert


Campanetes, de l’encert,

sonen prou llunyanes,

massa llums sense caler,

massa ponts sense baranes.

Car anem cansats de cos,

entre riures i cançons,

davallen les il·lusions,

flueixen a poc a poc.

Caminarem, cap al cim,

per albirar nostra vall

i somiar cap al migdia.

Haig la joia amanida

puix no vol terrabastall

perquè fila: feble i prim.


Aniré per via


He passat pel son

tebi d’un moment,

quasi inconscient,

amable del tot.

A les hores dolces,

lluny de soledat,

algú m’ha deixat:

llum entre les ombres.

En el sempitern

paratge humà,

esdevé follia.

Aniré per via

per on vol anar

aquest món proper.


Jugant plegats


M’agrada escriure, amb caire desllibert,

mirant, cofoi, els jorns de ma tendresa,

sou nouvinguts a ma volguda festa

on reconec ma terra i l’indret.

Jugant, plegats, en les nits d’estiu

a parar el pot o a la corretgeta,

era, el nostre, un pensament altiu

i, córrer un xic, em feia agafar pressa.

Els amics grans marcant la seva llei

i l’agutzil posant el crit i l’ordre

en llargues tardes enmig de les vacances.

Amb verdes canyes, fèiem les noves llances

i manteníem aquell posat ferotge

per decandir quan aplegava un rei.


Batalles


És un deure

entremaliat:

Callar i creure

en el combat!

Amb pedres,

fustes i cordes,

com concebre

les derrotes.

Batalles

als alturons

i ferides.

Massa vides

entre records

i contalles.

 

Era un home

 

 Era un home

traginer,

quasi pobre

i mentider.

Havia terres

riu enllà

i tenebres

per donar.

Els dissabtes,

ben begut

i malfeiner,

li va caler

tornar-se mut

amb tant diable.


Al noble terrat


Al noble terrat,

sento les converses

de joves princeses

qui volen sa part.

Amb un ric marit,

flairós, a la vora,

la poncella troba

pare pels seus fills.

Sense penitents

per bastir una caixa

on hi haurà cançons.

Uns pobres minyons,

gaire sense gràcia,

seran obedients.


Pedres de gegant


No hi ha pedres de gegant

amb un regust carabassa,

ha de ser la gent, quan passa,

qui me les anirà emprant.

En un racó del castell,

sento el senyor esvellegar-se,

diu que voldria guanyar-se:

un tresor i mig rampell.

Ha estat un mes sense guerra

ni traïdors ben assenyats,

disposat a fer història.

És llavors, quan la memòria

va passejant per uns prats

sense perdre massa terra.


Caminant de fer camí


Caminant de fer camí,

amb més passes que un cargol,

he provat de viure sol,

allunyat de tot mesquí.

He posat les meves penses

a la trista solitud,

he comprat i malvenut

la meitat de les promeses.

Com sóc un son esberlat,

dormo, en el si del bosc,

sense arbre ni terrat.

Ben vestit i atrafegat,

haig un bon polsim de sort

per fugir de l’entrellat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Innocents i estèrils i sis poemes més

18 Agost, 2020 15:30
Publicat per jjroca, Poemes

Innocents i estèrils


A l’hora tardana,

quan el sol proclama

que es troba cansat,

sento la nostàlgia,

la força i la ràbia

pujar al meu terrat.

Innocents i estèrils

amb els riures tebis,

empenyent el temps,

vénen del passat

amb un to pausat

i tou el cervell.

Bona és l’ocasió

de pregar el perdó.


A l’hora del convit


És a l’hora del convit

quan s’acosta l’infinit.

Quatre peixos a la bassa,

tres roselles en el camp,

un pagès qui va menjant,

ple de fam i mala traça.

Primavera, a les golfes,

enllestint els somnis nous,

vull les sopes amb dos ous,

bona fruita a les postres.

El nostramo és prou valent

per a encetar la jornada,

però, a ulls d’enamorada,

pensa poc i va perdent.


Una mossa em pretén


És quan toca el treballar

quan, amb el son, ensopego,

en veure la feina, prego

i, després, l’he de deixar.

Una mossa em pretén

des de fa una setmana,

només li faig mala cara,

però riu i ni s’ofèn.

Diu que l’amor l’ha deixat:

deslliberta i esblaimada,

amb ganes de no fer res.

Com li he dit que estic sorprès,

però es tanta la feinada

que potser li'n faré part.


Esclau seré


Esclau seré

d’un deure desvalgut

i vaig passant

per terres isolades,

carrers i places

han de trobar-me eixut

i escric perquè

ho han manat les fades.

Mes tot és dolç,

hi ha llum a les murades

i vaig, perdut,

sota d’un temps serè.

He de lluitar,

però me’n sé estar.


Estrany el cos


Estrany el cos

em diu que l’he de creure

i vaig pensant:

un dia claudicar,

però, al redós,

com m’estalvio seure,

haig el gran deure

d’anar endavant.

No haig res més

que camí de pujada

i un alturó.

Tot un senyor

m’espera a la vesprada,

he de ser el pres.


En un no ser


En un no ser,

avanço per la vida,

empenyo el vent

per si no vol partir.

Sóc quasi un déu

enmig d’hores ben fosques,

entre les mosques,

porto ma creu.

He de lliurar

terres, al meu dimoni,

un cop o dos.

Vull haver gos,

petit i un xic borni,

per passejar.


Desigs amanits


Hauria de dir,

amics de fortuna,

que anirem a una

fins que sigui dit.

Empreses ferotges

al cap del carrer,

no són gaire dolces

sota un cel esquerp.

Car som amanits

a lliurar aquest cor

a empreses profanes.

Al carrer, hi ha flames

i, vora del foc,

desigs amanits.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LVII)

14 Agost, 2020 15:23
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Déu crea, però li costa administrar.

He provat d'anar a l'infern, però l'han amagat.

La Parca vingué a buscar-me, però portava pressa.

Si moro en diumenge, quin dia puc aplegar al cel?

No he pogut ser sant, em faltaven dues recomanacions.

Déu prohibirà al cel: vent i tempesta.

La Verge no vol més de dues processons per setmana.

Ara, peco en tirades de cinc.

Judes promourà els miracles de disseny.

Sant Pere vol canviar les claus per targetes.

Satanàs invertirà en màquines escurabutxaques.

Anava a pecar, però he perdut el llistat.

Jesús no sap trobar el seu poble.

Déu provarà: el canviar de terrissa.

El ca Cèrber ha decidit fer vaga de caps caiguts.

Caront vol que Déu dragui el riu.

Només vull aprendre a transformar aigua en vi.

Els nouvinguts al cel faran un màster d'obediència.

Voldria fer el traspàs entre àpats.

Estic esperant que sant Pere acabi d'enllestir.

Satanàs ha demanat que li porti dos padrins.

Satanàs prohibirà l'entrada d'ànimes irresponsables.

Déu provarà de fer homes sense cap.

Restarà prohibit fer miracles per encàrrec.

Satanàs està pendent que li talli el queixal del seny.

Demà, vull les temptacions en acabar de sopar.

Ja puc fer miracles senzills.

Cerco sant per a compartir aureola.

Déu amplia l'univers per a treure's sants de sobre.

Satanàs té por d'anar a l'atur.

Jesús necessita paràboles entenedores.

Jesús vol aprendre a tocar la guitarra abans de tornar.

Dos apòstols s'han oferit a predicar en rap.

La Verge no vol processons a l'hora de la novel·la.

Ni se m'acut entrar al cel en hora punta.

Satanàs ha decidit canviar de pintor.

Els pecadors de carn a la cua de la dreta.

Déu parlaria si no fes por.

A Judes encara li dura el mal al coll.

Satanàs ha abandonat l'infern per a fer amics.

No em fa cas ni l'àngel guardià.

Déu i Satanàs canviaran els papers.

Satanàs ensenyarà a mentir amb més gràcia.

Per anar a l'infern, línia 666.

I si peco més, em creixerà la cua?

Per la crisi, els cecs esdevindran bornis.

Necessito una ànima pecadora tot el cap de setmana.

Només els màrtirs, podran asseure's a les assemblees.

Suposo que el sol del cel es lleva més tard.

Déu era Un i es cansà d'estar sol.

No vull anar al cel, ja he conegut a prou gent.

Han repartit la gràcia, ha anat tota als rics.

No vull ser ric, però porta'm més gana.

Sant Josep es vol passar a l'alumini.

Déu encara no ha entès la línia recta.

He fet el primer quart d'hora del curset de creador.

La Verge somia amb un vestit més curt.

Jesús era feliç i vingué el pecat a fer-li la guitza.

Judes vol una barca per si no pot caminar al damunt de l'aigua.

Estic cercant el meu infern fet a mida.

Aprendre a ser sant, aprima?

Satanàs també vol deixebles illetrats.

L'infern és semblant al cel, però amb diners.

Li he demanat a Déu que es quedi el meu cos.

He comprat dues oracions més per si peco.

Necessito estoig per a guardar els pecats més bons.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LVII)

14 Agost, 2020 15:20
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He aconseguit fugir deu segons.

En tinc dos a punt per pensar.

Solen escoltar-me uns vint segons.

M’agrada donar les lliçons a preu fet.

De segur que, un de tots, no dorm.

De segur que parlo a destemps.

Possiblement, un de tots, és de sucre.

Darrerament, els deixo somiar una estona.

He decidit completar els controls.

No poso deures perquè ens enfadem.

Sempre amplio les solucions.

Va ser, entrar a classe, i perdre els llums.

Els he fet saber que m’agrada perdre.

Hi havia un temps on només manava un.

És asseure’ns i sortir.

Fins ahir, vint no eren deu.

El que ens costa és sincronitzar els rellotges.

Cada cinc dubtes, obrirem una carpeta nova.

Encetem el curs: barca nova i tripulants vells.

Caminem, entre crits, cap al silenci.

He llençat una idea, deu ser la darrera del dia.

He decidit canviar vint criteris d’avaluació.

He decidit fer un control sorpresa sense preguntes.

He aconseguit que tres alumnes absents siguin intermitents.

He arribat al tercer nivell de concreció en apuntar la nit.

Va ser: començar la lliçó i arribar els terratrèmols.

Espero, en acabar la classe, veure l’arc de sant Martí.

Suposo que estudiar deu ser una sedimentació temperada.

He provat de reduir l’explicació fent servir mètodes mecànics.

Després de patir sis reformes educatives, hauré de pintar la pissarra.

Els alumnes tenen coneixements, però se’ls amaguen.

He aconseguit ser un dirigent un xic desorientat.

Els ensenyo conceptes, la classe és petita.

De moment, tres alumnes no em suporten.

Un dia d’aquests, de segur que escolten.

La saviesa sempre vol més llum.

A cada pregunta, els deixo dues sortides d’emergència.

Estan aprenent a perdre’m de vista.

Amb tres paraules més ja tinc una ratlla.

Aprenen poc, però sense ensurt.

M’escolten menys del que pensen.

És precís una bona barca per a anar per una mar de dubtes.

He aconseguit obrir un llibre sense provocar una tempesta.

N’he fet seure un terç, els altres dos ja estan esgotats.

He començat la lliçó encomanant-la a la saviesa.

Per a no perdre temps, faré preguntes concèntriques.

Hem començat la lliçó i l’hem deixat tres vegades.

Ara, els dic que callin cada trenta-set segons.

Fa dues setmanes que no em senten.

He parlat amb els dubtes per a què s’endrecin.

D’una classe de nou minuts me n’han sobrat cinc.

Per a aprendre, avui, he fet servir quatre replans.

Oficialment, cap alumne és massa complicat.

He deixat els alumnes al replà per a què agafin dubtes.

He treballat la memòria no record quant temps.

La capacitat d’esforç resta immaculada.

Assumeixo que sumen a l’engròs.

Aprenen tant que dubto ho puguin valorar.

He aprofitat que eren asseguts per a fer una becaina.

Necessito canviar massa baules al procès d’ensenyament.

He decidit eliminar dubtes raonables.

Una qüestió és haver ales i l’altra, volar.

Fa tres dies que llegim la mateixa ratlla.

Necessito un armari gran per a deixar les errades.

Hem aplegat a la tercera pàgina, he llençat un coet.

Estic desconcertat: ensenyo o aprenc?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Després de missa i vermut i set poemes més

14 Agost, 2020 15:17
Publicat per jjroca, Poemes

Després de missa i vermut


Després de missa i vermut,

com avancen els amors,

uns seran decebedors,

els altres ja són perduts.

Les poncelles, els vestits,

la joia sense mesures,

un sol Déu a les altures

i, al terra, pa de pessic.

Les festes assenyalades

fan, avui, de bon portar

si troben vi i taverna.

Posem que demà hi ha treva,

sense seny ni treballar,

més enllà de les murades.


Qui el voldrà matar?


És el drac ferotge

del tot complaent,

pensant amb la gent

pobra o mediocre.

Vora la ciutat,

ha un llogaret,

ventilat, discret

on fer mitja part.

I menja, si cal,

lletugues i cols

sense protestar.

Qui el voldrà matar

si cerca un bressol

vora el foc pairal?


Les preades meravelles


I llavors, han de venir

les preades meravelles,

en un cel ben ple d’estrelles,

perquè podéssim dormir.

Més enllà dels alturons,

hi ha una pausa galana,

és el seny qui m’acompanya

en comptades ocasions.

Car vaig passant les promeses,

les mancances i els neguits

sense massa aldarulls.

A la platja, ni llaguts

ni un mariner ensopit

mig pensant amb les poncelles.


Hi ha els dos moltons


Poseu-me la pensa

al dedins del sac,

el vull ben lligat

amb corda ferrenya.

Com em plau volar

cercant el remei

ni palau ni rei

em voldran guanyar.

Entre manta cabres

hi ha els dos moltons

empassant-se l’herba.

Ha de ser temença

viure als alturons

els vespres i tardes.


He de viure com senyor


Na Mariona del meu cor

no m’escolta ni s’espanta,

encara no en té seixanta,

però ja es queixa de tot.

Em demana per casar

una albada a l’ermita,

encara no tinc camisa

ni parament de la llar.

Però el sogre és matiner,

ha deu finques i tractor,

la feina sense aturar.

Entre vinya i oliverar

he de viure com senyor

ple de presses i diners.


Una ràbia estesa


Hauria de dir,

dintre la pobresa,

que una ràbia estesa

s’apropa a mi.

Em duu atabalat

un bon enemic

qui s’ha tornat ric

des que s’ha casat.

La núvia n’era dolça,

entrada en edat

i filla d’un metge.

Ell no té ni fetge,

però fa bondat

i ha bona bossa.


Caminoi del mar


Caminoi del mar

ni compto les hores,

allí, no hi ha ombres

ni res per guanyar.

Els peixos se’n riuen

quan ve el pescar,

després, com es lliuren

al fet de pensar.

Dofins i daurades,

destres en nedar,

avancen i somien.

Orenetes nien

i un temps se’n va

a altres contrades.


Un drac quasi gegant


I sant Jordi endevina,

quan s’acosta a Montblanc,

que hi ha un drac quasi gegant

qui, a la por, a tots convida.

És així la mala fera,

feta al deure d’espantar,

el vell rei va demanar:

un cavaller en primavera.

Com el drac ja s’ho pensa,

puix s’acosta el combat,

vol començar a tocar el dos,

però ha un deure massa gros

i retorna a fer costat

al passat d’una llegenda.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LVII)

14 Agost, 2020 15:15
Publicat per jjroca, Epitafis

Veniu quan us convingui.

Avui, no puc fer més miracles.

Fa dies que no sento ningú.

Passat un temps, fins te n'alegres.

Ahir, em van dir de tot.

Heu de saber que estic tranquil.

Avui, no faré de fantasma.

La veïna encara té por.

Demà, em saltaré el règim.

Dues lletres més i el taüt serà meu.

Estic pels seus ossets.

Odio el xivarri!

Descansi en pau, on és Pau?

Ni sé el què dir-te.

He oblidat el PIN del telèfon.

He demanat l'ajut de la dependència.

M'he tret un bon pes de sobre.

El mes vinent acabo el règim.

N'estic tip de promeses.

Si us plau, respecteu el torn.

No hi sóc, la senyora està enllestint.

Porta'm cafè i paga'l!

L'altra vegada, l'enterrament em sortirà de franc.

Fa cinc nits que no dormo.

Ahir, vaig passar força por.

Dubto de la immortalitat.

Necessito rentar el cap i tallar.

Només vaig pagar la primera nit.

Algú ha vist el carter?

Veig que no estàs preparat.

Necessito un altre coixí.

Quasi estic a les tornes.

De moment, no guanyo res.

No em demanis cap favor.

Darrerament, ni em constipo.

Què vols que et digui?

Igual si que estava malalt.

Estic aquí per compromís.

Necessito un salvador.

Ahir, no vaig aprendre massa.

Com l'estimo, l'esperaré.

Us puc assegurar que sóc a dintre.

Algú em pot donar el canvi?

Fa dies que no tinc gana.

Veniu sol o acompanyat?

Avui, em bull el cap.

Penso, però malament.

He de sortir a renovar el carnet.

Prova de tocar el dos.

Només escoltaré els recomanats.

Pel preu del lloguer, no discutirem.

Vulgues que no, et duc avantatge.

He descobert que em faig nosa.

Ensenya'm el carnet!

Han posat un control d'alcoholèmia a la porta.

Cada dia compto menys.

M'alegro de no veure't.

Demà, toca «spa».

He descobert que m'enyoro.

Ja passaré a pagar.

A reveure fins a la nit.

Tinc la sort d'esquena.

No vaig encertar l'hora.

Gairebé m'he perdut.

No sé ben bé on he d'anar.

He comprat el bitllet amb descompte.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LVII)

14 Agost, 2020 15:13
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Per què sofrir, si ja sabem a què hem vingut?

Al regne de l'oblit, ni rei he trobat.

Venc el meu temps perquè no sé com aprofitar-lo.

Mai agrairem a les dones el que ens suporten.

Els homes parlen, lluiten, però no saben conservar.

Si una dona calla, no atorga, comprèn.

Darrere d'un gran home, una dona; darrere d'una gran dona, ningú.

Si elles parlen més deu ser que és necessari.

Tinc la clau de casa però la casa és seva.

No discuteixo amb dones perquè no sé perdre.

El poble el pot governar un home, però no el mou.

A la dona no li dol el temps d'ajudar.

Demano a Déu que les dones no vulguin ser homes.

Les dones van lluny, però necessiten tornar a casa.

L'home vol una dona muda i ella que parli.

El millor de no anar sol és que no deixes ningú enrere.

Em proposen la vida eterna, però tinc poca paciència.

Tot i no sent una cadira, passo molt temps acompanyant-la.

Parlava amb la paret i de poc que no em contesta.

El pitjor de ser vidu és que t'has de comprar els mitjons.

M'agradaria ser pobre i tenir més diners.

L'únic bo de ser vell és si tens poca pressa.

La sort és una cambra complaent.

Possiblement, si moro, sortiré guanyant.

Estimar una dona és ofendre'n una altra.

Per molt cansats que tingui els ulls, mai s'asseuen.

Si els diners es noten, és que estic perdent visió.

Només vaig veure una dona i de poc que em perdo.

Mireu si és modern el món que ni sap qui sóc.

Pujar escales és acomiadar-se del terra.

La pitjor de les pors és no tenir-ne.

Una ovella m'avantatja, ella m'escolta.

Vulguis que no, un acaba somiant.

Ens perd als homes, mantenir inútils secrets.

La felicitat és una pluja interior que t'estova.

Jesús no va jutjar el món, era harmoniosament correcte.

Tinc massa servents en el palau corporal.

La natura no es deixa seduir per les bones intencions.

Seria polític, però tinc el costum de pensar.

Sempre he venut el cos a un preu reduït.

Estic tan sol que ni em sento.

Si Jesús és la veritat, on ha parat casa?

Estic tan preocupat en menjar que només passo gana.

El paradís és el darrer lloc on penso anar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (LVII)

14 Agost, 2020 15:10
Publicat per jjroca, Poemes curts

Quan el vent de dalt

parla amb la campana,

sento la proclama

d'aquest foc pairal,

com enyoro casa.


Tardes sense ombra,

aplega l'agost,

parla d'un congost

on ni l'aigua plora

quan es va fent fosc.


Sempre, cal morir

quan la vida passa,

delera, es cansa

i no vol glatir,

benvinguda Parca.


En el si de la follia,

he bastit el meu castell,

no té regne ni poncell

ni demana l'alegria,

és com és.


Veniu-me a buscar

en terres altives,

sóc perdonavides,

no me'n puc estar,

bastit d'enganyifes.


Amb ben poca sort

i un amor barroer,

com m'agrada ser:

captaire del tot,

menjar m'està bé.


Com he demanat,

al meu déu proper,

pensar d'amagat,

somiar altres temps,

avui, m'ha deixat.


En ser a l'estiu,

m'agraden les nits

plenes d'esperits

qui cerquen caliu

i ser bons amics.


Tot per emplenar

a les hores baixes,

estem de rebaixes,

per tal de fruitar,

massa són estranyes.


Massa son

pel dematí

ve quan plou

i em torno gris,

sóc així.


A les tardes llargues

minses d'enrenou

és quan diu el bou

que estima les vaques,

no sé si està tot.


Per demà

no vull amics

que els més rics

volen viatjar

per gaudir.


He cantat

les cent cançons

he trobat

perduts els sons

de comiat.


Sense ganes

de menjar,

he aturat

per descansar,

m'he passat.


Hauré de cercar

en el si de l'infern

dies per a l'hivern

per si he de lluitar

amb grans infidels.


Quan el sol crema

i l'ombra arrauleix

cerco la figuera

que somia quan creix,

és tan venturera.


Amb misses i processó,

la pluja arriba

suposo que amb fatiga

i demanant el perdó,

dèries de la vida.


Quan sóc amatent

de bones paraules

em porten les baules

a un futur incert,

em planyo debades.


Per a ser bon bevedor

de garnatxa i de cervesa

cal aprendre sense pressa

i agafar ben prompte el son,

per als altres queda la resta.


Si un déu poruc

demana amnistia

que ho pensi de dia

mentre dormi begut,

m'agrada fer via.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs