Dos poemes de formigueta i deu pensaments divins

31 Gener, 2013 07:16
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La formigueta


La formigueta, discreta,

tot passant sota una fulla,

endevina que és poruga,

li preocupa ser tan bleda.

Ha tingut altres històries

de temences i de pors,

ha parlat amb els pugons,

li han relatat les memòries.

La formigueta, discreta,

troba, de sobte, el gran gra,

traginar-lo tant li fa,

però el porta a casa seva.

Posada en tal aventura,

troba l'ocell rapinyaire,

ella ho nota en tot l'aire

i s'amaga amb molta cura.

Però un soldat trafegot

li dóna prova d'escarni,

és un soldadet poc savi

només fet a crits i a cops.

En aquestes que l'ocell

s'enduu el gra i la formiga,

en el cel, troba l'amiga

qui li doni sucre i mel.


El formiguer


Porto el vestit del gra,

tot un dau de sucre dolç,

el polsimet d'una col

amb un bri sec de safrà.

Oferint tal meravella

cap companya em dóna llum,

han tocat les nou en punt

en el cim d'aquella església.

A corre-cuita que vaig,

sense ordre ni farola,

veig la lluna com s'envola

damunt la copa de faig.

El formiguer és enrenou,

la reina que s'esvellega,

obre i tanca la parpella

per afirmar: No n'hi ha prou!

Massa dèries per menjar

en aquest estiu planer,

massa gent per a lluitar,

la meitat no poden més.

Quan la lluna farà via

i els estels restaran orfes,

en ajaurem a les fosques

oblidant qui porta el dia.

 

Pensaments divins

 

Jesús negocia amb Judes l'any de la nova traïció.

Satanàs odia les temptacions virtuals.

Déu no sap si emetrà bons celestials.

Jesús busca apòstols amb bona comprensió oral.

Déu estudia una nova creació amb homes muts.

Satanàs vol ampliar l'infern, entrarà a la borsa.

Déu adaptarà l'escala de Jacob posant una rampa.

Com l'home s'afebleix, Satanàs augmenta la compra de sal.

Queda prohibit pensar en tot el regne celestial.

Els carnívors de l'arca de Noè, estaven sedats.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes sense son i deu pensaments educatius

29 Gener, 2013 06:56
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Llevar-se d'hora


Llevar-se d'hora,

sense patir son,

és venir al meu món.

Un món de promesos

i somnis lleugers

on ser tafaner

és un mal negoci.

No tenir més soci

que un àngel feixuc

qui cerca aixopluc

entre cent miracles.

Com riuen els altres,

no saben perquè,

el camí els reté

de tornar-se savis.

Un camí planer,

sense cap frontera,

on la font primera

té aigua també.

Llevar-se d'hora

farà aquestes dèries,

oblideu misèries,

ens cal quedar bé.


Sense son


A les sis del matí,

qui ho diria,

com dorm la Maria

somiant amb clavells

i parlen ocells

del gran arbre estant

i creu l'aviram

amb un sol punyent.

Porten els carrers

mil vestits amb flors,

pugen els records,

em troben despert.

I quan són les set,

els carros trascolen,

les pedres esmolen,

sortim del desert.

Baixant del terrat

el dimoni diu:

Lleva't puix és viu

el foc de la llar!

I com me l'estimo

un menjar eixerit:

les sopes amb llet

sense son ni crit.

 

Pensaments educatius

 

Estic bé, avui, només he plorat tres vegades.

He provat de dialogar, però tots eren déus.

He posat un exercici per al nen i dos per als pares.

Hem fet un concurs de redacció, he qualificat els títols.

Dels vint que no escoltaven, n'hi havia un de sord.

Puc aconseguir que no vulgui entrar ningú.

Tots han passat el test, anava molt lent.

He rebaixat els excel·lents a una ampolla de vi.

Avui, puntuaran només les respostes incorrectes.

Estic tip d'anar a l'escola i que canviïn els alumnes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb temps i deu epitafis

27 Gener, 2013 08:02
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


No porta el temps


No porta el temps

ni nobles ni fantasmes,

només els quatre

o cinc manifassers,

aquí, a la plaça,

es prega pel solet

i tots són somnis

porucs, ben morts de gana.

Potser, el divendres,

prompte, pel matí,

serà, en el poble,

aquell home tan ric,

com posa, ensems,

els riures i les festes,

però, més tard,

la campana, més vella,

crida a la cleda:

pastors i ovelles,

toca, de pressa,

les hores del migdia

i el ric se'n va,

troba a la família:

la vella tieta,

és muda i va a missa.

No porta el temps

altre enrenou,

cansat és clou,

demà un altre dia.


No tinc ni vull


No tinc ni vull:

hores malfeineres,

ombres passatgeres,

enveja i orgull.

Ni ho he demanat

ni espero arribar

per tal de guanyar.

Avui, he venut:

dolça melangia,

la nit i migdia

i tot a bon preu,

no espero l'hereu

ni guanyar l'amor,

ja sabeu qui sóc?

El rei del silenci

perdut, en mal temps,

per aquells parents

quan cerquen senderi

i tot per un sou

petit com la nou,

petit i mullat.

No tinc ni vull

aplegar a ser rei,

només el servei

del sord més preat.

 

Epitafis

 

Compta cent i surto.

Abans, tampoc ho era viu.

Porta'm sis espelmes!

Necessito saber qui va empènyer.

Segueixo morint sol.

Si et mors aquest mes, tindràs mil punts.

Estic mort, suposo que no et sap greu.

Podríeu dir-me la data de defunció?

Vist des d'aquí, no és el mateix.

Em sento com a dispers.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La guerra

25 Gener, 2013 06:38
Publicat per jjroca, Aproximacions


   La guerra:


   1) És el més cruel dels dissentiments.

   2) Neix de la lluita per trobar tresors i espais.

   3) És la cavalcada al més negre dels inferns.

   4) Comença quan es desvetlla certa feblesa.

   5) S'inicia en trobar una excusa raonable.

   6) Justifica la necessitat dels guerrers.

   7) Troba, amb dificultat, tots els vençuts.

   8) Aconsegueix noves reformes estructurals.

   9) És la millor manera de crear herois.

10) Acabarà amb el darrer alè de l'espècie.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb Carnestoltes i deu pensaments divins

23 Gener, 2013 07:05
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Les corrues


Esperant el sacrifici

de les dates importants,

els pecats faran seguici,

lliurarem beguda i carn.

Ens posarem amb el batlle,

el ministre, el diputat,

els podríem vestir d'enzes

sense prendre gaire mal.

Els direm que són tanoques,

lladregots fets al cabal,

malefactors sense treva,

salvadors del bé i del mal.

Només dura quatre dies

aquest son tan important,

la meitat seran de festa,

de pena, l'altra meitat.

Les corrues per la plaça,

per carrers amples i grans,

els pobres a la finestra

amb flaire gran de menjar.

I després, torna el silenci,

la cendra posada al cap,

llarga festa de Quaresma:

un infern on fer bondat.


Carnestoltes


He sentit la meravella

d'aquest riure principal:

menjar carn sense aturada,

raonar com un sidral.

Atrevir-se a fer de dona

guarnida de cap a peus

i passejar per la plaça

esperant aplegar al cel.

Per oblidar tota ombra,

hem de prendre l'esperit,

com buidaré aquella bóta,

aquella de negre vi.

Parlarem de les errades,

els pujarem a la creu,

tot cristià serà jueu

per gaudir dels miserables.

Carnestoltes, quatre voltes,

per matar a l'enemic,

és talment un mal antic

viure així: A les revoltes!

Acabada bogeria

amb gran missa i capellans,

molta cendra als vilatans

puix han gaudit nit i dia.

 

Pensaments divins

 

Jesús no tenia cap amic flequer ni encarregat de piscifactoria.

Déu m'estima tant que ni m'escolta.

Jesús vol canviar el desert per un balneari.

Judes li demana a Jesús una altra oportunitat.

Si he d'anar al cel, vull la reserva.

Judes s'atipa d'enviar missatges a Jesús.

Per anar al cel, us recomano el tramvia blau.

Déu i Satanàs han signat un pacte de no agressió.

Déu puja a vint miracles els mínims per accedir a sant.

He fet tres pecats al canvi de guàrdia dels àngels.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'empènyer i deu pensaments educatius

21 Gener, 2013 06:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Si amor empeny


Si amor empeny

i la paraula és pobra,

els averanys

et porten al mai més,

has de saber

que viure, entre penombra,

ens deixa anar

a un regne sense fe.

Si amor empeny

i la mossa és princesa,

els alturons

com semblen quasi plans,

el seu mirar

és una flama encesa,

el seu callar

et porta al gran desert.

Si amor empeny

només reclama:

Conviure amb la desgana,

morir gelat de fred!


Has de saber


Has de saber,

puix l'hora és ben feixuga,

que l'amor parla,

parla i estreny,

no ha de finir

el monstre de la tarda,

sense més pena,

a dintre del cafè.

El convidat

arriba, empeny la porta,

es posa a seure

dessota el finestró,

al seu costat,

una noia formosa,

li dóna un riure,

el mira i se'n va.

Has de saber,

puix l'amor crida d'hora,

ser amatent,

captaire, mig tanoca.

 

Pensaments educatius

 

Llegeix amb dificultat, els temps futurs acaben sent presents.

M'estimen tant que no em deixen començar.

L'inspector vol que faci un curset de camuflatge.

Els he pujat tres punts, n'he suspès la meitat.

Mentre tingui aquest pare, no m'atreveixo a suspendre'l.

Si Déu anés a escola, potser tindríem cinc manaments.

Ordenar vint caps pertany al departament de miracles.

Són tan intel·ligents que llegeixen sense ulls.

Hem fet una classe profitosa de vuitanta segons.

L'inspector vol resultats: alumnes, vint; professor,un.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes caiguts i deu epitafis

19 Gener, 2013 07:28
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Fulla viatgera


Quan cau la fulla,

se sent el vell sotrac,

el gran misteri

de la tardor primera,

ni vull saber

on troba el seu catau,

el seu repòs

de fulla viatgera.

Ahir, al cim,

somreia amb deler,

prenia el sol,

li feia bona cara,

mai reposava,

farcida de volers,

jugant ensems

que feia la comanda.

Ara, ja dorm

en aquell llit amic,

sense enemic,

desfent-se a poc a poc.


La figuera


L'ha despullat:

el vent a la figuera,

li ha pres, rabiós,

la força dels cabells.

Dormint al sol,

hi ha la catifa estesa,

d'un marronós

qui s'ha cruspit el verd.

On són les figues?

En panxes alienes,

demanant sempre

que escampin les llavors!

El vell mestral,

un cop malefactor,

fa la comanda:

Les portarà a bon port!

La primavera

li conta a la figuera:

Ja tens dos fills,

els altres no hi són!

 

Epitafis

 

Heu de venir recomanats.

Tard o d'hora ens veure'm.

Només rebo els dies parells.

T'estem esperant!

No paro de pensar.

Com anem de salut?

Vull tenir problemes!

No sé on havíem quedat.

Ni sé qui ha de pagar.

Ho sento, he perdut els nervis.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El teatre

17 Gener, 2013 07:01
Publicat per jjroca, Aproximacions


   El teatre:


   1) Neix de la necessitat de ser escoltats.

   2) És una bona manera de fer asseure els homes.

   3) Aconsegueix fer realitat un seguit de somnis.

   4) És on cadascú procura prendre altra entitat.

   5) Va néixer el primer dia de l'existència humana.

   6) Necessita de la participació de tots els presents.

   7) Dóna papers i bocins d'escenari.

   8) No respecta ni éssers ni fallides.

   9) Fa servir tota mena de sorolls i silencis.

10) Ens porta a acceptar i emmirallar-nos.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb Sant i deu pensaments divins

15 Gener, 2013 07:33
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Nostre patró

 

Nostre patró,

el Sant,

amic de les feres,

de porcs i someres

petites i grans,

rau en el desert

de pau i prudència,

cercant la gran ciència:

Déu i l'univers!

Posat en aquestes

nobles intencions,

vénen els pregons

dimonis d'infern.

El Sant com se'ls rifa,

com van les tenebres,

com solten mosteles,

comença la lluita.

I Satan com perd

i l'àngel com guanya,

nostre Sant ni ràbia

ni, avui, passa fred.

Enmig les fogueres,

nostre Sant com riu,

com tornen les feres

al foc, al caliu.


Un cascavell


Avui, d'hora,

m'han posat

un cascavell

nou de trinca,

amb un llaç

ben pentinat

i una capa

prou petita.

I miolo

com un gat

malcriat

i passerell,

com voldria

dir a l'ocell:

Oblidem

puix som germans!

Processó

de quatre tombs

i la neula de farina,

a la plaça, la musica,

al carrer, tots ben mudats

i després:

un bon dinar,

tarda curta

i a somiar.

 

Pensaments divins

 

Dimoni a l'atur, temptarà caps de setmana.

Jesús tornarà als miracles si baixa l'audiència.

El vi de Canaan era sense alcohol.

Satanàs farà d'àrbitre a la lliga d'ascens.

Es demana als àngels que no volin a la migdiada.

Al Judici Final, no s'acceptaran recursos.

Estava arribant al cel, quan vaig trobar una pecadora.

El millor de l'infern és que no et deixen portar la dona.

Sant Pere diu que els metges li emboliquen el llistat.

Enlloc diu que Jesús aprengués a nedar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'espera i deu pensaments educatius

13 Gener, 2013 07:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Si l'amor ve


Si l'amor ve,

que sigui prompte,

el fer recompte

porta el seu temps.

Si d'abraçades,

si de coïssors,

si de mirades,

si el fer-se fosc.

Si l'amor ve,

que porti mandra

car l'amistança

ni deixa fer.

Ulls de babaus,

el mirar lluny,

cor en un puny

cercant la pau.

Si l'amor ve,

cerca un palau

perquè li plau

dormir de rei.

Posa-li flors,

els encanteris,

tots els misteris,

tèbies dolçors.


Mai


Mai un carrer

ha estat tan sol

ni un voler

lluny del consol.

He estimat

des de fa temps,

molt he plorat,

trobant desert.

Una tarda,

un passeig,

la més maca

ni la veig.

Mai una casa

ha estat tan bella

ni els balcons

tan ben guarnits

ni una jove

tan superba

ni un galant

tan esquifit.

Dolça espera

per mirar,

primavera

per plorar.

 

Pensaments educatius

 

Ara, tancaré la porta i suportaré els dubtes.

La lliçó va ser magistral, no la va entendre ningú.

Com el mestre era vell, li feien la traveta de tard a tard.

La millor resposta mai correspon a una pregunta.

Una classe sol ser una república popular ingovernable.

Em prenc la til·la i començo a corregir l'examen.

Els nois eren educats, em mossegaven per ordre.

He sentit a dir que han tancat les escoles del cel.

Tenen feina, estan empenyent la porta per a què no entri.

Han aconseguit escriure una redacció de tres paraules.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs