Dos poemes de formigueta i deu pensaments divins
31 Gener, 2013 07:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La formigueta
La formigueta, discreta,
tot passant sota una fulla,
endevina que és poruga,
li preocupa ser tan bleda.
Ha tingut altres històries
de temences i de pors,
ha parlat amb els pugons,
li han relatat les memòries.
La formigueta, discreta,
troba, de sobte, el gran gra,
traginar-lo tant li fa,
però el porta a casa seva.
Posada en tal aventura,
troba l'ocell rapinyaire,
ella ho nota en tot l'aire
i s'amaga amb molta cura.
Però un soldat trafegot
li dóna prova d'escarni,
és un soldadet poc savi
només fet a crits i a cops.
En aquestes que l'ocell
s'enduu el gra i la formiga,
en el cel, troba l'amiga
qui li doni sucre i mel.
El formiguer
Porto el vestit del gra,
tot un dau de sucre dolç,
el polsimet d'una col
amb un bri sec de safrà.
Oferint tal meravella
cap companya em dóna llum,
han tocat les nou en punt
en el cim d'aquella església.
A corre-cuita que vaig,
sense ordre ni farola,
veig la lluna com s'envola
damunt la copa de faig.
El formiguer és enrenou,
la reina que s'esvellega,
obre i tanca la parpella
per afirmar: No n'hi ha prou!
Massa dèries per menjar
en aquest estiu planer,
massa gent per a lluitar,
la meitat no poden més.
Quan la lluna farà via
i els estels restaran orfes,
en ajaurem a les fosques
oblidant qui porta el dia.
Pensaments divins
Jesús negocia amb Judes l'any de la nova traïció.
Satanàs odia les temptacions virtuals.
Déu no sap si emetrà bons celestials.
Jesús busca apòstols amb bona comprensió oral.
Déu estudia una nova creació amb homes muts.
Satanàs vol ampliar l'infern, entrarà a la borsa.
Déu adaptarà l'escala de Jacob posant una rampa.
Com l'home s'afebleix, Satanàs augmenta la compra de sal.
Queda prohibit pensar en tot el regne celestial.
Els carnívors de l'arca de Noè, estaven sedats.
Dos poemes sense son i deu pensaments educatius
29 Gener, 2013 06:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Llevar-se d'hora
Llevar-se d'hora,
sense patir son,
és venir al meu món.
Un món de promesos
i somnis lleugers
on ser tafaner
és un mal negoci.
No tenir més soci
que un àngel feixuc
qui cerca aixopluc
entre cent miracles.
Com riuen els altres,
no saben perquè,
el camí els reté
de tornar-se savis.
Un camí planer,
sense cap frontera,
on la font primera
té aigua també.
Llevar-se d'hora
farà aquestes dèries,
oblideu misèries,
ens cal quedar bé.
Sense son
A les sis del matí,
qui ho diria,
com dorm la Maria
somiant amb clavells
i parlen ocells
del gran arbre estant
i creu l'aviram
amb un sol punyent.
Porten els carrers
mil vestits amb flors,
pugen els records,
em troben despert.
I quan són les set,
els carros trascolen,
les pedres esmolen,
sortim del desert.
Baixant del terrat
el dimoni diu:
Lleva't puix és viu
el foc de la llar!
I com me l'estimo
un menjar eixerit:
les sopes amb llet
sense son ni crit.
Pensaments educatius
Estic bé, avui, només he plorat tres vegades.
He provat de dialogar, però tots eren déus.
He posat un exercici per al nen i dos per als pares.
Hem fet un concurs de redacció, he qualificat els títols.
Dels vint que no escoltaven, n'hi havia un de sord.
Puc aconseguir que no vulgui entrar ningú.
Tots han passat el test, anava molt lent.
He rebaixat els excel·lents a una ampolla de vi.
Avui, puntuaran només les respostes incorrectes.
Estic tip d'anar a l'escola i que canviïn els alumnes.
Dos poemes amb temps i deu epitafis
27 Gener, 2013 08:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No porta el temps
No porta el temps
ni nobles ni fantasmes,
només els quatre
o cinc manifassers,
aquí, a la plaça,
es prega pel solet
i tots són somnis
porucs, ben morts de gana.
Potser, el divendres,
prompte, pel matí,
serà, en el poble,
aquell home tan ric,
com posa, ensems,
els riures i les festes,
però, més tard,
la campana, més vella,
crida a la cleda:
pastors i ovelles,
toca, de pressa,
les hores del migdia
i el ric se'n va,
troba a la família:
la vella tieta,
és muda i va a missa.
No porta el temps
altre enrenou,
cansat és clou,
demà un altre dia.
No tinc ni vull
No tinc ni vull:
hores malfeineres,
ombres passatgeres,
enveja i orgull.
Ni ho he demanat
ni espero arribar
per tal de guanyar.
Avui, he venut:
dolça melangia,
la nit i migdia
i tot a bon preu,
no espero l'hereu
ni guanyar l'amor,
ja sabeu qui sóc?
El rei del silenci
perdut, en mal temps,
per aquells parents
quan cerquen senderi
i tot per un sou
petit com la nou,
petit i mullat.
No tinc ni vull
aplegar a ser rei,
només el servei
del sord més preat.
Epitafis
Compta cent i surto.
Abans, tampoc ho era viu.
Porta'm sis espelmes!
Necessito saber qui va empènyer.
Segueixo morint sol.
Si et mors aquest mes, tindràs mil punts.
Estic mort, suposo que no et sap greu.
Podríeu dir-me la data de defunció?
Vist des d'aquí, no és el mateix.
Em sento com a dispers.
La guerra
25 Gener, 2013 06:38
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La guerra:
1) És el més cruel dels dissentiments.
2) Neix de la lluita per trobar tresors i espais.
3) És la cavalcada al més negre dels inferns.
4) Comença quan es desvetlla certa feblesa.
5) S'inicia en trobar una excusa raonable.
6) Justifica la necessitat dels guerrers.
7) Troba, amb dificultat, tots els vençuts.
8) Aconsegueix noves reformes estructurals.
9) És la millor manera de crear herois.
10) Acabarà amb el darrer alè de l'espècie.
Dos poemes amb Carnestoltes i deu pensaments divins
23 Gener, 2013 07:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Les corrues
Esperant el sacrifici
de les dates importants,
els pecats faran seguici,
lliurarem beguda i carn.
Ens posarem amb el batlle,
el ministre, el diputat,
els podríem vestir d'enzes
sense prendre gaire mal.
Els direm que són tanoques,
lladregots fets al cabal,
malefactors sense treva,
salvadors del bé i del mal.
Només dura quatre dies
aquest son tan important,
la meitat seran de festa,
de pena, l'altra meitat.
Les corrues per la plaça,
per carrers amples i grans,
els pobres a la finestra
amb flaire gran de menjar.
I després, torna el silenci,
la cendra posada al cap,
llarga festa de Quaresma:
un infern on fer bondat.
Carnestoltes
He sentit la meravella
d'aquest riure principal:
menjar carn sense aturada,
raonar com un sidral.
Atrevir-se a fer de dona
guarnida de cap a peus
i passejar per la plaça
esperant aplegar al cel.
Per oblidar tota ombra,
hem de prendre l'esperit,
com buidaré aquella bóta,
aquella de negre vi.
Parlarem de les errades,
els pujarem a la creu,
tot cristià serà jueu
per gaudir dels miserables.
Carnestoltes, quatre voltes,
per matar a l'enemic,
és talment un mal antic
viure així: A les revoltes!
Acabada bogeria
amb gran missa i capellans,
molta cendra als vilatans
puix han gaudit nit i dia.
Pensaments divins
Jesús no tenia cap amic flequer ni encarregat de piscifactoria.
Déu m'estima tant que ni m'escolta.
Jesús vol canviar el desert per un balneari.
Judes li demana a Jesús una altra oportunitat.
Si he d'anar al cel, vull la reserva.
Judes s'atipa d'enviar missatges a Jesús.
Per anar al cel, us recomano el tramvia blau.
Déu i Satanàs han signat un pacte de no agressió.
Déu puja a vint miracles els mínims per accedir a sant.
He fet tres pecats al canvi de guàrdia dels àngels.
Dos poemes d'empènyer i deu pensaments educatius
21 Gener, 2013 06:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Si amor empeny
Si amor empeny
i la paraula és pobra,
els averanys
et porten al mai més,
has de saber
que viure, entre penombra,
ens deixa anar
a un regne sense fe.
Si amor empeny
i la mossa és princesa,
els alturons
com semblen quasi plans,
el seu mirar
és una flama encesa,
el seu callar
et porta al gran desert.
Si amor empeny
només reclama:
Conviure amb la desgana,
morir gelat de fred!
Has de saber
Has de saber,
puix l'hora és ben feixuga,
que l'amor parla,
parla i estreny,
no ha de finir
el monstre de la tarda,
sense més pena,
a dintre del cafè.
El convidat
arriba, empeny la porta,
es posa a seure
dessota el finestró,
al seu costat,
una noia formosa,
li dóna un riure,
el mira i se'n va.
Has de saber,
puix l'amor crida d'hora,
ser amatent,
captaire, mig tanoca.
Pensaments educatius
Llegeix amb dificultat, els temps futurs acaben sent presents.
M'estimen tant que no em deixen començar.
L'inspector vol que faci un curset de camuflatge.
Els he pujat tres punts, n'he suspès la meitat.
Mentre tingui aquest pare, no m'atreveixo a suspendre'l.
Si Déu anés a escola, potser tindríem cinc manaments.
Ordenar vint caps pertany al departament de miracles.
Són tan intel·ligents que llegeixen sense ulls.
Hem fet una classe profitosa de vuitanta segons.
L'inspector vol resultats: alumnes, vint; professor,un.
Dos poemes caiguts i deu epitafis
19 Gener, 2013 07:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fulla viatgera
Quan cau la fulla,
se sent el vell sotrac,
el gran misteri
de la tardor primera,
ni vull saber
on troba el seu catau,
el seu repòs
de fulla viatgera.
Ahir, al cim,
somreia amb deler,
prenia el sol,
li feia bona cara,
mai reposava,
farcida de volers,
jugant ensems
que feia la comanda.
Ara, ja dorm
en aquell llit amic,
sense enemic,
desfent-se a poc a poc.
La figuera
L'ha despullat:
el vent a la figuera,
li ha pres, rabiós,
la força dels cabells.
Dormint al sol,
hi ha la catifa estesa,
d'un marronós
qui s'ha cruspit el verd.
On són les figues?
En panxes alienes,
demanant sempre
que escampin les llavors!
El vell mestral,
un cop malefactor,
fa la comanda:
Les portarà a bon port!
La primavera
li conta a la figuera:
Ja tens dos fills,
els altres no hi són!
Epitafis
Heu de venir recomanats.
Tard o d'hora ens veure'm.
Només rebo els dies parells.
T'estem esperant!
No paro de pensar.
Com anem de salut?
Vull tenir problemes!
No sé on havíem quedat.
Ni sé qui ha de pagar.
Ho sento, he perdut els nervis.
El teatre
17 Gener, 2013 07:01
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El teatre:
1) Neix de la necessitat de ser escoltats.
2) És una bona manera de fer asseure els homes.
3) Aconsegueix fer realitat un seguit de somnis.
4) És on cadascú procura prendre altra entitat.
5) Va néixer el primer dia de l'existència humana.
6) Necessita de la participació de tots els presents.
7) Dóna papers i bocins d'escenari.
8) No respecta ni éssers ni fallides.
9) Fa servir tota mena de sorolls i silencis.
10) Ens porta a acceptar i emmirallar-nos.
Dos poemes amb Sant i deu pensaments divins
15 Gener, 2013 07:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nostre patró
Nostre patró,
el Sant,
amic de les feres,
de porcs i someres
petites i grans,
rau en el desert
de pau i prudència,
cercant la gran ciència:
Déu i l'univers!
Posat en aquestes
nobles intencions,
vénen els pregons
dimonis d'infern.
El Sant com se'ls rifa,
com van les tenebres,
com solten mosteles,
comença la lluita.
I Satan com perd
i l'àngel com guanya,
nostre Sant ni ràbia
ni, avui, passa fred.
Enmig les fogueres,
nostre Sant com riu,
com tornen les feres
al foc, al caliu.
Un cascavell
Avui, d'hora,
m'han posat
un cascavell
nou de trinca,
amb un llaç
ben pentinat
i una capa
prou petita.
I miolo
com un gat
malcriat
i passerell,
com voldria
dir a l'ocell:
Oblidem
puix som germans!
Processó
de quatre tombs
i la neula de farina,
a la plaça, la musica,
al carrer, tots ben mudats
i després:
un bon dinar,
tarda curta
i a somiar.
Pensaments divins
Dimoni a l'atur, temptarà caps de setmana.
Jesús tornarà als miracles si baixa l'audiència.
El vi de Canaan era sense alcohol.
Satanàs farà d'àrbitre a la lliga d'ascens.
Es demana als àngels que no volin a la migdiada.
Al Judici Final, no s'acceptaran recursos.
Estava arribant al cel, quan vaig trobar una pecadora.
El millor de l'infern és que no et deixen portar la dona.
Sant Pere diu que els metges li emboliquen el llistat.
Enlloc diu que Jesús aprengués a nedar.
Dos poemes d'espera i deu pensaments educatius
13 Gener, 2013 07:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Si l'amor ve
Si l'amor ve,
que sigui prompte,
el fer recompte
porta el seu temps.
Si d'abraçades,
si de coïssors,
si de mirades,
si el fer-se fosc.
Si l'amor ve,
que porti mandra
car l'amistança
ni deixa fer.
Ulls de babaus,
el mirar lluny,
cor en un puny
cercant la pau.
Si l'amor ve,
cerca un palau
perquè li plau
dormir de rei.
Posa-li flors,
els encanteris,
tots els misteris,
tèbies dolçors.
Mai
Mai un carrer
ha estat tan sol
ni un voler
lluny del consol.
He estimat
des de fa temps,
molt he plorat,
trobant desert.
Una tarda,
un passeig,
la més maca
ni la veig.
Mai una casa
ha estat tan bella
ni els balcons
tan ben guarnits
ni una jove
tan superba
ni un galant
tan esquifit.
Dolça espera
per mirar,
primavera
per plorar.
Pensaments educatius
Ara, tancaré la porta i suportaré els dubtes.
La lliçó va ser magistral, no la va entendre ningú.
Com el mestre era vell, li feien la traveta de tard a tard.
La millor resposta mai correspon a una pregunta.
Una classe sol ser una república popular ingovernable.
Em prenc la til·la i començo a corregir l'examen.
Els nois eren educats, em mossegaven per ordre.
He sentit a dir que han tancat les escoles del cel.
Tenen feina, estan empenyent la porta per a què no entri.
Han aconseguit escriure una redacció de tres paraules.