Dos poemes per estimar i deu pensaments divins

31 Març, 2011 11:19
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Ha fugit

 

Prendrà somni dolç amor,

després de tal desventura,

el patir com afeixuga,

com destria i com es mor.

No té passes la murada

per a seure i per anar,

és la llum del teu mirar

qui segresta, m’acomiada.

Blanques sabates i un llaç,

omplen el carrer de passes,

com em perdo entre les cases,

entre balcons i terrats.

Els sospirs arriben prompte

a la plaça i a la font,

poc que troben el teu cos,

com em feriran de sobte.

Escriuré el gran desig

a les portes i finestres,

totes les cambres són teves,

tota esperança ha fugit.

 

He de volar

 

I, si un dia tu m’estimes,

obriré el cor pregon,

aniré per les tentines,

esbrinant el quant i el com.

I, si un dia tu em mires,

encetaré la il·lusió,

cavalcaré, sense brides,

en un cavall de cartró.

I, si un dia tu em parles,

manaré fer callar el vent,

trucaré a totes les cases,

convidant a nins i vells.

I, si un dia tu em convides,

per la rambla, a passejar,

no podré, he de volar,

tinc les ales amanides.

 

Pensaments divins

 

La lliga antialcohòlica ha decidit suprimir una de cada tres misses.

Jesús parla amb anglès, diu: “My God" (El meu vas).

Per anar al cel, cal tenir gràcia: Aprèn a ballar!

Jesús està disposat a fer miracles sense xarxa.

Déu vindrà demà, ha donat hora!

La Verge li ha dit a Jesús: Compte amb les tatxes!

Déu és omnipresent, gairebé un regal.

Déu no m’estima, sap que em constipo sovint.

Jesús és a Betlem organitzant un sopar de quinta.

Senyor Satanàs: No em posi un dimoni del Madrid!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'anar fent i deu pensaments educatius

28 Març, 2011 10:04
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Esperar

 

Lentament, el sol comença

el camí d’allunyament,

el desig de ser present,

la innocència de la festa.

El mes de febrer s’acaba,

acarona el vent feixuc,

la garrofa torna al ruc,

el veig i fa bona cara.

La gasolina s’enfila

pels carrers de la dissort,

anar el cotxe a poc a poc,

anar a peu si saps la mida.

Preparar les paperetes,

retriat tots els partits,

mai votar els esquifits,

només faran malifetes.

Tornar a ésser només home,

que voldria ser a pagès,

menjar poc i no dir res,

mirar el cel, esperar els nostres.

 

Arribar

 

Passades vint primaveres,

dues tardors, tres hiverns,

veus l’enyorança que es perd

tot i cercant altres terres.

Han arribat els seguicis

de prohoms i guanyadors,

ho faran per quatre sous,

fugiran dels beneficis.

Encetarem primavera

amb campanya electoral,

quatre festes, vent de dalt,

la promesa matussera.

Parlaran de democràcia,

ompliran boca de fums,

obriran els ets i els uts,

el futur i la fal·làcia.

Arribar a port llunyà,

donarà aquesta avantatja,

després, la paraula raja,

pel camí, tota es perdrà.

 

Pensaments educatius

 

Entre crit, cal cultivar el silenci.

Dono per suposat que sóc el pitjor de la classe.

L’ escola espera, té tot el temps.

Estudiaven matemàtiques per saber com qualificar-se.

Trenta minuts d’ absència poden portar la reflexió.

Mai dubto que la mare no entén.

He repetit el curs trenta vegades, ja sé on comença.

No tinc alumnes dolents, només autònoms.

El nen resta sense portar, no li farà falta.

En matemàtiques, posem pins per fer rodones. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Un poema sense drac i deu epitafis

25 Març, 2011 10:15
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Minso enteniment

 

Per què vint-i-tres d’abril

ha de ser data galdosa,

si es parla d’un morir,

d’un cavaller i una rosa?

Si proclama primavera,

preat regne de les flors,

si governen els amors,

és quan prega una princesa.

Però clou, arriba el drac

per encetar el nou dia,

ens planteja gosadia

a les portes de Montblanc.

El rei, vestit de lluerna,

ho ha de deixar ben clar:

El poble ha de lluitar!

Foragitar aquesta fera!

No trobant cap voluntari,

com es posa a plorar:

El mal drac ha de guanyar?

Ha de ser el meu escarni?

Aplega, a hora primera,

el cavaller principal,

sense baixar del cavall,

es desfarà de la fera.

Abatut, es queixa el drac

en un doll de melangia,

la dragona que tenia,

fa poc temps, l’abandonà.

Ha trencat trenta muntanyes,

ha esberlat catorze ponts,

ha ferit, a queixalades,

setze valls, vuit alturons.

Ha cercat la pau del bosc,

la foscúria de la nit,

ha venut son esperit

a un dimoni consirós.

Avui, accepta la llança,

la ferida prop del cor,

ha perdut el seu amor,

vol morir sense recança.

Deixarà per testament:

Una terra sadollada

d’una sang enamorada.

Tenim minso enteniment.

 

Epitafis

 

Tinc prohibit vendre il·lusions.

Estic trist, he de tornar en un mes.

El cor m’ha dit que té vacances.

De salut, ara bé, gràcies!

Menys crits i més pregar!

De què estàvem parlant?

Necessito una mica d’intimitat.

Venc nínxol amb llogaters.

Sóc aquí des de l’alba.

He d’anar a comprar ciris. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El pensament

22 Març, 2011 10:08
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

        El pensament:

 

 1) És el viatge més econòmic i menys utilitzat.

 2) Necessita d’un cervell ordenadament desequilibrat.

 3) Comença sense pressa i s’ asseu quan li plau.

 4) Va del vull saber al regne de la penombra.

 5) Té massa gana per no menjar.

 6) Pressuposa que el cap no acabarà explotant.

 7) No té casa on dormir ni amo a qui creure.

 8) Va ensopegar a Grècia i encara no s’ha refet.

 9) Necessita més fred que calor.

10) Adoptaria qualsevol fill si el volgués estimar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes escuats i deu pensaments divins

19 Març, 2011 14:25
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

He de fugir

 

Deixeu-me dir: Amb la cua encesa,

espero al llit, el somni que esdevé,

he de sotjar, desfer l’avinentesa,

estomacar el monstre del mai més.

Mai he tingut ni empresa ni paraula,

estic venut, hauré perdut la sort,

entre els amors, només trobo la faula

entre mil joies, retrobaré el tresor.

Pujaré al cim, esclataran tempestes,

jovent banyut em mirarà rabiós,

deixaré fer, avui estem de festa,

dessota un arbre, de sobte, estic gelós.

Monstre rabiüt, empaites amb fermesa,

véns a cobrar un deute ben pactat,

avui, acaba el tracte assenyalat,

deixa’m volar, he de fugir de pressa.

 

Tinc amics

 

Sense paraula ni ofici,

a la sala de l’infern,

m’ agrada passar l’hivern

amb més pena que cilici.

Aprenent de mal dimoni,

com m’anomenen banyut,

dirien que vaig perdut,

mig geperut i tot borni.

Els dissabtes poca feina,

els diumenges venc pecats,

em diuen que mai he estat

malfactor en fer revenja.

Tinc amics en set calderes,

pecadors de bona fe,

uns demanen si els convé,

els altres fan de les seves.

Passo les hores preades

a la porta del davant,

tot rient i tot parlant

d’ aventures de fantasmes. 

 

Pensaments divins

 

Déu farà tard, ha trobat un control.

Satanàs és infalible, mai encerta la grossa.

Ja era prop del cel quan he perdut el certificat.

Un sant fa miracles, l’altre els posa en caixa.

Només sóc un pecador, en voldria ser tres.

Deixeu-me entrar al cel, em portaré bé!

A cap d’any, canvien les portes del cel, les posen de torró.

Satanàs té la grip A, sempre està al dia.

Necessito caldera a la zona “wifi”.

Hagués pogut morir amb gràcia, però vaig ensopegar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de sequera i deu pensaments educatius

16 Març, 2011 11:19
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Deixa la bossa

 

Febrer avança fred i mediocre

enmig la fúria del vent de dalt,

el llit del riu ni té cabdal,

el pagès mira com crida el poble.

Avui i ara, encara canten

les terres planes lluint sembrats,

els núvols passen, fugen plegats

aquí, al dessota, les penes manen.

Tot d’una, alhora, les dones preguen

omplen de ciris i de promeses,

en el cafè, només hi ha feres,

volen guanyar enmig tenebres.

Algun vell núvol, cansat, reposa,

va de camí on vol anar,

la gran muntanya ve a demanar:

Escolta i mira, deixa la bossa!

 

Sant Pere

 

Sant Pere, escolta un moment,

que tinc les hores pregones,

atura, no he d’ anar a soles,

vigila el meu pensament!

Sant Pere, el gran dels sants,

el de la pedra ferrenya,

només porto la desfeta:

la pluja ens ha deixat!

Sant Pere, porter del cel,

vull rajolí d’ aigua fresca,

estic sol a la finestra,

tinc poc sucre i massa fel!

Sant Pere, patró de barca,

amb somnis de mariner,

porta la pluja primer,

després, farem bona cara!

Sant Pere, escolta el pagès,

el qui remuga a tothora,

dóna-li aigua, si en sobra

i sinó en demanes més!

 

Pensaments educatius

 

No tenen faltes d’ ortografia, no fan servir les mateixes lletres.

Ho he aconseguit: Llegeixen sense escriure!

Com l’ oració era passiva, no pregava ningú.

L’ avaluació continua, acabarà als trenta anys.

Han fet una composició literària amb dues lletres.

M’ escolten amb tanta atenció que semblen dormir.

Parlava d’un riu quan s’ han posat a plorar.

Un llibre és un component de l’armari.

La intel·ligència dubta de la saviesa.

El complicat de ser mestre és la manca d’ orientació espacial.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes feixucs i deu epitafis

13 Març, 2011 13:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Escriure és tot patir

 

Enceto la primera estrofa

tot i deixant un mal son,

captaire de professió,

aprenent amb poca força.

Les paraules, a la vora,

voldrien entrar en el bosc,

miren arreu: massa fosc,

com enceten la revolta.

Els demano, si de cas,

una mica de mesura,

un fanal o mitja lluna

un bon lloc on posar el nas.

Maleïdes ventureres

com em fugen de les mans,

com s’emporten els encants,

em deixen les males feres.

Una estrofa endarrerida

acabarà aquest occit,

escriure és tot patir,

obeir ni em convida.

 

Lluita cabdal

 

Poques coses per a dir,

es van perdent per la fulla,

massa blanc és el camí,

massa negra és la despulla.

He obert mitja finestra

d’aquest cap tan matusser,

no cal dir com és l’empresa,

no cal dir com l’he de fer.

Unes ratlles ensopeguen,

altres tenen mal de cap,

poques lletres espeteguen,

volen ser al punt i a part.

Recomenço l’embranzida,

darrera lluita cabdal,

la gandula és amanida,

deixem-ho al punt final.

 

Epitafis

 

Ho sento, no recordo com et dius.

Trobo que encara et fas vell.

No m’importaria mudar-me.

No oblidis portar-me flors.

Fa dies que no puc escriure.

Estic castigat de cara al sostre.

Ho sento, però tinc feina.

Encara estàs enfadat?

He sortit per fumar.

Us puc revendre dues entrades del cel. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La mosca

10 Març, 2011 06:33
Publicat per jjroca, Aproximacions

        La mosca:

 

 1) Desconeix el concepte de línia recta.

 2) És una consumada tastaolletes.

 3) Dubta d’ aconseguir una mort assossegada.

 4) És un plat mediocre per a massa comensals.

 5) Està amatent a la primera escalfor.

 6) Va a l’ escola per distreure els nens.

 7) No dubta en encetar espais incerts.

 8) Va deixar el nas per a altres ocasions.

 9) Mai pensa en una depilació seriosa.

10) Pensa que el cel és un gran terròs de sucre.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de morir i deu pensaments divins

07 Març, 2011 11:26
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

A l’hivern

 

Hauré de morir a l’hivern

perquè em dol morir-me ara,

he comprat nou llit i, encara,

estava pagant el vell.

Hauré de morir a l’hivern

perquè he de fer escriptures,

les finques les tinc perdudes,

els beneficis són verds.

Hauré de morir a l’hivern

perquè el camí és a peu,

massa pobre per ser hereu,

massa noble per ser vell.

 

Em trobareu

 

Sortosament, si ve a visitar-me,

tinc els fulls en el calaix,

la cambra prou daltabaix,

disposat a acomiadar-me.

Res per emplenar la bossa

ben captaire d’enrenou,

he treballat per un sou,

mil silencis enmig l’ombra.

Vaig per ratlla venturera,

per amagar tot l’ emprat,

visc a poble, ho he triat,

massa vell per ser tronera.

Quan el batec espetegui,

el cor lliuri dels feixucs,

seré entre els vençuts,

tot vivint al cementiri.

 

Pensaments divins

 

Els sindicats d’àngels demanen una mica de marxa.

Satanàs obligarà la dutxa abans d’entrar a la caldera.

Déu no suporta els tests d’intel·ligència.

He fet tres pecats, però dos no entren a concurs.

Jesús necessita dotze ovelles que no mosseguin.

Anava cap al cel quan m’ha vingut el riure.

Déu m’escolta, li he vist una orella.

Satanàs rebrà els dissabtes de quinze a setze hores.

Jesús ha demanat la Setmana Santa al juliol.

Judes plora, ha perdut vuit monedes. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb fred i deu pensaments educatius

04 Març, 2011 10:26
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Foragitat

 

Carrer amunt i carrer avall,

sense pressa, sense taca,

amb forat a la sabata,

amb mig cap farcit d’estrall.

Tot el món li dóna esquena,

és un pobre geperut,

a cada porta, l’ensurt,

a cada dia, desfeta.

Amb menys cotó que camisa,

amb sargits de tota mena,

com la boca li esbufega,

com li han fet el fred a mida.

Un gran cartró per flassada,

mitja bossa per coixí,

ha arribat per patir,

no té son ni quasi gana.

Va ser, ara farà temps,

un estimat empresari,

foragitat del sagrari,

veig com li ploren els vents.

 

Massa mantes

 

Mig cove de llenya vella,

ben encesa la gran llar,

recomença, un nou ball,

un dansaire que s’ eleva.

Tres vailets de cara ampla,

escolten vella contalla,

a la quadra, entre la palla,

el ruquet ni riu ni salta.

La casa mig desvalguda,

amb finestres per pintar,

espera, per esperar,

massa temps sense aventura.

On rauen les joves belles?

El trafegar de la font?

Els vailets s’omplen de son,

la contalla sembla eterna.

L’ avi regira les branques,

el fumeral té singlot,

em sento prou trafegot

per menar altres fantasmes.

Els vailets pugen escales,

a la cambra, no hi ha llum,

tot el llit és embalum,

massa fred i massa mantes.

Amb el caparró tapat,

amb els peus tirant a marbre,

arriba el son com un lladre,

ha vingut de la ciutat.

 

Pensaments educatius

 

Un cop engeguen els ordinadors veus com van desconnectant.

Els alumnes no fallen en matemàtiques, sempre, saben els qui són.

No odio els alumnes, només les seves expressions.

Les classes començaran els dilluns, si no hi ha més remei.

Els parlava de l’ u i la meitat s’ han enfadat.

Arribarà un dia que anar a l’escola serà un somni.

Una escola era un reialme que ha esdevingut república.

Us diré les respostes de l’ examen sense cap mena d’ ordre.

Arquímedes ho va dir: Llença’ls a l’ aigua per veure si suren!

Els matemàtics grecs no en sabien gaire, mira com tenen les cases! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs