Dos poemes per acabar l'any i deu pensaments divins

29 Desembre, 2011 05:18
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Somnis i diners


Desembre avança,

poca gent el plany,

aquest darrer any,

no el volen a plaça.

Massa melangies,

massa pocs diners,

perdut l'interès,

sols creixen follies.

Els pobres banquers,

patint per tothom,

s'emporten a port

somnis i diners.

Un any massa incert

per posar-lo al cim,

el gras vol ser prim,

el pobre ho té verd.

Un Cronos estèril

ni vol el passar,

deixeu-lo marxar,

que trobi, que cerqui.

Seiem a la llar

a les darreries,

deixem nits i dies

que arribi el demà.


Cerquen perdó


Ha passat l'any

sense fermesa,

el pobre es queixa,

el ric es plany.

Ens donen l'aigua

tota a l'engròs,

llarga la seca,

amb prou calor.

Bé de mentides,

prou d'embolics,

manta de crits,

massa enganyifes.

Ni els nobles caps

tenen raó,

cerquen perdó

per no pensar.

Ombres de guerres,

minsos els guanys,

tot sembla estrany

enmig les penes.

Cerquem la glòria

enmig del pa,

volem menjar,

omplir la bossa.

 

Pensaments divins

 

El cel organitzarà un concurs de poesia religiosa.

L’infern està de festa, han ordenat dimonis nous.

Déu vol traspassar àngels esquerps.

Jesús viatja d’incògnit, ni el Pare ho sap.

Satanàs vol més punts d’informació en tot el regne.

Aquest hivern la temperatura de l’infern no passarà de vint graus.

Necessito àngel de la guarda amb caps de setmana lliures.

Descoberta la fórmula de la Coca-cola, volem saber que beurà Déu.

Judes no vol ser el patró dels corders.

Satanàs vol comprar accions de fàbriques de regulació de trànsit. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes vora la llar i deu pensaments educatius

26 Desembre, 2011 06:27
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Ni massa deures


Ni temps feixuc

ni hores maldades,

arriben dies

del nou hivern.

El monstre parla

de bretolades,

d'enraonades,

d'anar perdent.

Desembre eixut,

de nou, avança,

ens porta a tots

el dolç Nadal,

deixeu els estris

i les contalles,

encenem foc,

guaitem la llum.

Ara, és el temps

de fer corrandes

al bon Jesús,

a Betlem, nat,

no li poséssiu

ni massa deures

ni massa pena

puix vol jugar.


Les flames nobles


Hem bastit d'hora

tota la llenya,

què necessita

el gran hivern?

Hem fet comanda

de botifarra,

de bon vi negre,

de pa i de seny.

Podeu trobar-vos

davant la llar,

amb minsa pressa

i buits de pap,

anar cremant

la vella llenya

d'una olivera

encara gran.

Les flames nobles

faran patxoca

mentre s'enlairen

enmig del ball,

esperarem

a l'hora bona,

toquen les dotze,

missa del gall.

 

Pensaments educatius

 

Quan va arribar l'ordinador, els arbres van riure un dia.

Què deu fer un ratolí al costat d'un ordinador?

Estic assolint conceptes, necessito més ciment.

He confós un test d'intel·ligència amb un de clavells.

Cada dos dies els passo l'antivirus abans de sortir de classe.

L'examen era una mica complicat, s'havia de contestar.

Un alumne no se'n burla de mi, parlaré amb el psico-pedagog.

Avui, les classes haurien de començar.

Jesús era bon mestre perquè podia fer miracles.

Tinc sort que una part dels alumnes no se'n surten.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb Nadal i deu epitafis

23 Desembre, 2011 03:18
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Maria espera


La jove parella,

camí de Betlem,

ni porta l'estrella,

angúnia només.

Els temps hivernals,

neu en tots els cims,

corders massa prims

en tots els corrals.

La història comença

sense cap ensurt,

no tenen promesa

ni minso aixopluc.

La jove parella

aplega a Betlem,

les cases tancades,

els carrers estrets.

En una de totes,

s'endevina llum,

els crida Josep:

- Necessito ajut!

Un home els obre,

en Josep demana:

- Preciso una estança!

   Vull només un sostre!

L'home proposa

com s'ha d'arreglar,

la Verge es posa

blanca com la calç.

Oberta la cleda,

on pessebre hi ha,

na Maria espera,

l'hora d'Infantar.


Dinar de Nadal


L'avia prepara:

la taula, els plats,

la jove demana:

baldanes i carn.

- Tenim escudella,

   després llagostins,

   pastissos d'ametlla,

   el cava i el vi!

La jove no encerta

que avui és Nadal,

un dinar de festa,

festa principal.

No sap que un Minyó

va néixer a Betlem,

una nit amb sol:

lluminós, proper.

L'avia traurà

noves estovalles,

els gots de cristall,

les copes daurades.

Dinar de Nadal,

després sobretaula,

la tarda com passa,

després, tots se'n van.

 

Epitafis

 

Si m’ajudes, podem cantar.

Estic esperant que em torni el canvi.

No patiu, no em mouré d’aquí.

Aquí, tots ens coneixem.

Els dissabtes em llevo d’hora.

Encara no ha arribat la rentadora.

Us he deixat una nota sota el taüt.

Algú m’ha pres l’anell i el rellotge.

Algú sap si el lleter es mort?

A partir de demà, vull llet enriquida amb calci.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El nadó

21 Desembre, 2011 12:00
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

  El nadó:


  1) Conserva la majoria de les virtuts.

  2) Ha de començar a treure les dents.

  3) Plorarà i anirà prenent pràctica.

  4) Aconsegueix que féssim el ridícul.

  5) No té problemes en ensenyar la panxa.

  6) No veu clar on comença l'altre.

  7) Mai comenta la morfologia d'un plat.

  8) Reconeix, de seguida, un pediatra.

  9) Té dies llargs plens de somnis.

10) Deixarà el seu regne quan vulgui natura.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de marxa i deu pensaments divins

18 Desembre, 2011 06:58
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Qui volarà?


On han marxat

les orenetes?

Qui volarà

sota el cel gris?

Aquí, a la vila

ni empaiten presses,

els joves surten

d'un món petit.

Al carrer, queden

els vells corpresos,

els bancs promesos

no han arribat,

paraules toves

sense interessos,

ni escalfa el sol

ni parla clar.

On han marxat

les orenetes?

Qui els ha portat

a altres indrets?

Aquí, a la plaça

no hi ha negoci

ni hi ha canalla

ni tenim drets.


On han marxat?


On han marxat:

les flors,

les tombarelles,

les porugues estrelles

i les boniors?

On han marxat:

les hores,

les tafaneres,

aquelles nits senceres

tan temptadores?

On han marxat:

les taules

del gran cafè?

Només queda la fe

de les paraules.

On ha marxat:

el riure,

el seu anar?

No el sé trobar

ni el puc descriure.

On heu marxat,

dolces guspires

del meu amor?

Ni espero ser senyor

ni és dolç el viure.

 

Pensaments divins

 

Satanàs posarà dutxes al costat de la sala de calderes.

Satanàs creu que portar banyes fa créixer la desconfiança.

Déu pensa que Jesús hauria d’estar casat.

Hi havia un temps, però Déu el va foragitar.

Si hi ha més humans, haurem de compartir àngels.

Estava Déu en el cel, quan va arribar la idea.

Déu hauria de començar on acabo.

Satanàs està decebut, els homes juguen i no pequen.

La Verge presidirà una associació de santes.

Jesús no rebrà visites el Divendres Sant.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes prou foscos i deu pensaments educatius

15 Desembre, 2011 05:13
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Prego silenci


Escriure, així, mai em convida,

vaig amatent del meu destí,

la gran sentència de per vida:

El suar molt porta el patir!

Arrenglerades totes les hores,

massa promeses per a complir,

estic al cas d'aquestes obres:

Massa són poques per no morir!

Com vaig rabiós menjant les ungles,

ben capficat en no ser res,

els manadors tenen les cures,

els amples dolls tenen poder.

De tant en tant, com la somio,

vida més bona no he de gaudir,

no puc dir res, com em retiro,

prego silenci fins al morir.


He de morir


Ni llum ni fum ni hores baixes,

dintre la cova només fa fred,

les joves perden llur interès,

ahir, em deien: Què no m'estimes?

L'empresa llarga, la gana molta,

el menjar minso, el riure lluny,

entre els dimonis, en tindré un,

és llefiscós, ben poca-solta.

Fugits el vi, els sentiments,

la lluita llarga per la noblesa,

a casa un vell, ni roba estesa

ni massa ganes d'anar perdent.

Prenc el dimoni per sota el braç,

pel llarg cabell o per l'orella,

a mig camí, solta una queixa,

és tan monòton, tan pertinaç.

El món com passa, de nou, s'enfila

per carrerons mancats de llum,

com resto sol, ni ningú vull,

és la riquesa, qui, de lluny, crida.

Estret el cor, ampla l'esquena,

al cementiri, la gran passió,

cap a les dotze, toca el sermó,

he de morir, ningú espera.

 

Pensaments educatius

 

Aquest curs, podreu aprendre a terminis.

Aprenen a compartir: un excel·lent per a cada sis alumnes.

Jesús va néixer a Betlem o a la plaça de l'ajuntament?

He demanat als Reis una classe sense enrenou.

Tinc dos alumnes que pensen, connectaré l'alarma.

No tinc sort, només, he perdut dues dents.

El metge no em donà la baixa, el seu fill és alumne.

Tinc tres alumnes superdotats, no acostumen a venir.

Estan treballant, no els desperteu.

Li he dit a la pissarra que es vagi a dutxar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes temporals i deu epitafis

12 Desembre, 2011 06:03
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Tinc temps


Tinc temps dels déus,

me'l deixen al coixí,

a mitjanit,

em porten la cistella,

allí, guarnit,

farà la tombarella,

s'endinsarà en el pit

sense dolor ni creu.

Al més enllà,

fineixen els honors

ni hi ha remors

dels incipients mortals,

no hi ha colors

ni éssers principals,

tot és ben clar.

Tinc tot el temps,

no me'l puc acabar,

l'he de deixar

guardat a l'alturó,

vindran els lladres,

com se'ls veurà el llautó,

han de fugir amb el vent.

No vull res més

que aprendre a poc a poc,

somiar en seure a prop

de l'alzina propera,

sentir com tot és nou,

pertànyer a la drecera,

tornar el darrer recés.


Massa fre


Si vull glatir,

tinc hores a l'escreix,

un sentiment

difícil de pair,

no cal patir,

el món veurà con neix

la nova ment.

Podré trobar

el sac de melangies,

el cove d'alegries,

el miratge perdut,

esdevindrà

un personatge mut

farcit de fellonies,

notablement eixut.

No he de mirar,

la cova dels traïdors,

dels somiadors

que esperen el nou dia,

és tot ben ple

d'aventures porugues,

amb massa fre,

sojorno el cel quan crida.

 

Epitafis

 

Estic en un paradís fiscal.

Als pobres, ni ens deixen votar.

He pres les flors d’una veïna rica.

Us aconsello no tenir gos.

Demà, igual vaig a les rebaixes.

Desperteu-me a les vuit, si us plau!

Si no pregues, li diré al Pare.

Algú em pot portar una manta?

No responc en cas d’incendi.

Trobo a faltar les classes d’equitació. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La raó

10 Desembre, 2011 08:15
Publicat per jjroca, Aproximacions

   La raó:


  1) Mai troba casa on passar la nit.

  2) Va néixer en el desconcert primer.

  3) Vol aprendre, però no li donen eines.

  4) Oscil·la entre l'ètica i l'estètica.

  5) Cerca un bon arbre per poder seure.

  6) Espera trobar-se algun dia amb el temps.

  7) Menja massa per poder pair.

  8) No sol anar de bracet amb els pobres.

  9) Dubta si es podrà jubilar.

10) Morirà quan el sol surti per ponent.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb establia i deu pensaments divins

07 Desembre, 2011 12:43
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Tenen estable


És temps d'hivern

qui passa per Betlem,

cansat el sol, el fred

per places i carrers.

Maria, a l'aixopluc,

espera el part,

Josep és tot ensurt

ni sap on va.

Gelats indrets,

minsos de tot,

blancor de neu

sense escalfor.

Josep pregunta,

ningú respon,

la nit apunta,

Els deixa el sol.

Per tota empresa,

talment petita,

aplega festa,

festa esllanguida.

Tenen estable

on sojornar,

arriba el pacte

de l' Infantar.


La nit és dia


Aplega nit

a l'establia,

tou el marit

de na Maria.

La nova estrella

Els dóna llum,

gran meravella

amb riure eixut.

No sabrà com

en Josep troba

petit Minyó,

Fill de la Dona.

Dubtes finits,

somnis estranys

són ben guarnits,

ben principals.

Vindran els Reis,

altres pastors,

portant presents

per al Nadó.

A l'establia,

passen neguits,

la nit és dia,

estava escrit.

 

Pensaments divins

 

Déu creu que es va passar en castigar Sodoma.

Hi havien més déus, però se’n van anar.

Satanàs sap que, a Déu, només li donen disgustos.

Volia ser sant, esperava les rebaixes.

Déu està construint un spa al setè cel.

Déu acusa Satanàs de competència deslleial.

Déu ha canviat el menú, ha tret la llagosta.

Cel en quarantena per una epidèmia de sants.

Satanàs ha fet una treva per fer un inventari.

Déu permetrà fumar en cuines i cambres de bany. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes pels Nadals i deu pensaments educatius

04 Desembre, 2011 09:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Jesuset somriu


Venturós el temps

si porta alegria,

el Fill de Maria

arriba a Betlem.

Després d'un viatge,

prou llarg i pesat,

aplega el Nounat,

anuncia l'àngel.

Poncelles, pastors,

tot és meravella,

el sostre desvetlla,

mostra el seu tresor!

Al cel, les trompetes

desgranen cançons,

a terra, s'escolten

rondalles de cor.

Jesuset somriu,

la Mare el gronxa,

dormirà una estona

cercant el caliu.

En serra propera,

es veuen els Reis,

van cercant el Déu

sortit de l'estrella.


Aplega el Minyó


Una nit tan fredolica

envaeix petit Betlem,

com la foscúria pretén

empetitir cada mida.

El poble, a casa estant,

enceta tots els gresols,

defora creixen les pors

al dedins ploren envans.

Per aquells estrets carrers,

jove fuster neguiteja,

voldria trobar la menja,

la cerca amb pocs diners.

Per a després, una estança

on la Dona resguardar,

no es poden consolar,

van perdent minsa esperança.

Una estrella nova esclata,

omple les cases de llum,

els pastors amb sa cabrum,

senten riure la muntanya.

Després d'una llarga estona

aplega el Minyó Rei,

a l'estable, la pau creix,

té una Verge per Marona.

 

Pensaments educatius

 

No perdeu temps sumant, ningú vol ser semblant.

He posat pocs deures, cal afavorir la responsabilitat.

Eviteu fer reunions de claustre en zones inundables.

Per mantenir-los a ratlla, fomenteu la geometria.

Es prega difamar en privat.

Per ensenyar el sis necessito dues mans.

L'alumne és bo, el faré repetir.

Tinc tres alumnes nous, total: vint-i-set!

Ensenyava perquè li manava el cos, d'inspectors.

L'anava a suspendre quan va arribar el germà gran. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs