Epitafis (LXXXI)

16 Setembre, 2022 09:07
Publicat per jjroca, Epitafis

He mort sense aixecar sospites.

He decidit fer-me les ungles.

Em fa mal un os, ha de ser la humitat.

Vaig venir per a participar.

Les queixes per correu, si us plau.

Ara, m’ho prenc millor.

Algú sap quan em toca cobrar?

Si em dius el nom, puc mirar quan vindràs!

De segur que vaig escabellat.

He deixat de ser un bon partit.

M’he apuntat al sorteig d’un panteó.

Ja no em queda gens de virtut.

No sé com dir-ho, però m’han confinat.

Pel que has de veure, no et cal portar pressa.

He decidit no contestar a ningú.

Tres anys més i només vindré a dormir.

He perdut tres ossos en una juguesca.

Estic pendent del darrer informe mèdic.

De vegades, ni sé on anar.

Ni m’alegra perdre pes.

Espero trobar el temps que he perdut.

Ni vull saber perquè has vingut.

He mort per a canviar d’ofici.

Ni recordo quan feia els anys.

Algú em pot dir com se surt?

Encara dec sis parenostres.

Em quedaré un altre mes.

Algú sap en quin nínxol hi ha un perruquer?

He fet saber a la senyora que he enllestit.

Tampoc calia que em poséssiu tants diners!

Encara no sé si estic mort.

De segur, que m’havia tocat la loteria.

No passo por encara que me’n sobra.

No ens posem d’acord en el toc de morts.

He anat a buscar dents, vull eixir a sopar.

Estic content, he canviat el taüt per una capsa de sabates.

Començo a tenir sensació d’asfíxia.

Un dia d’aquests, em vindran a buscar.

No volia, però he hagut de venir.

Podeu anular-me tots els compromisos.

Demà, pel matí, no estaré per a ningú.

Estic neguitós, he sentit lladrucs.

Compraria una jaqueta, però no sé la talla.

He fet un màster per a aprendre a fer el mort.

Estic esperant un sopar de jubilats.

Estic decebut, he perdut la combinació del nínxol.

Deixeu la sortida lliure, he canviat de taüt.

Si teniu cames, feu-les servir.

El soterrador ens ha prohibit respirar.

El metge m’ha dit que no perdi l’esperança.

De fet, puc acompanyar-vos en el sentiment.

Espero, demà, poder llevar-me d’hora.

Em faré frare, ja tinc el vot de silenci.

Pensaria, però necessito un llum.

No cal que em lloéssiu, m’he quedat sord.

Guardo les claus del cotxe per si de cas.

Si m’estimàveu, no em poseu deures.

Ara, tinc una altra visió del món.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXX)

11 Juliol, 2022 09:35
Publicat per jjroca, Epitafis

Agrairia els relats curts.

Ni recordo perquè m’enfadava.

Torno a començar les vacances.

No us ho creureu, però estic perdut.

Ho sento, però he fet fallida.

Posaré una queixa, vull un calendari.

M’estima tant que ni m’enyora.

He sentit a dir que el meu nou cos està de camí.

Estic esperant les fúries de l’infern.

Els valents, els posem més enfora.

He demanat permís per a tenir gos.

Des que sóc aquí, ni respiro.

Una mica més i no vinc.

Estic de guàrdia, he de rebre els nous difunts.

Encara no he rebut el certificat de defunció.

He aconseguit que no em facin olor els peus.

Ens han prohibit sortir sense avisar.

He hagut de tancar el nínxol pel COVID.

A poc a poc, ja m’aniré refent.

Darrerament, ni sé on anar.

Estic esperant un veí per a fer-li la punyeta.

Si ja estic sord i mut, puc aprendre mim?

He posat la foto del gos que em va mossegar.

Estic content, encara no he perdut la gana.

Algun dia, encara tinc pors.

Ni sé a qui convidar.

Si penso, podré fer un vol?

Ha vingut la senyora, el color del nínxol no li agrada.

Hauré de sortir a buscar sal.

Us faig saber que m’ha arribat l’hora.

Necessito una bústia per al correu.

Darrerament, la feina no m’atabala.

Prompte, ja podré llogar un tros del nínxol.

Estic provant de deixar de fumar.

Els dijous, els dedico a pensar.

Ho donaré tot, m’he fet solidari.

Avui, no estic per vendre.

Ho sento, però no puc rebre!

Estic esperant una oferta de bona feina.

A partir de demà, em cuidaré.

Penso que he perdut els papers.

M’he proposat aprendre a ballar.

A l’estiu, solem eixir a sopar.

No he vingut per a fer cap negoci.

Podria dir que tinc una posició estable.

Ara, tampoc ho veig clar.

Gairebé ja sóc lliure.

No puc eixir del pou de la reflexió.

He deixat la categoria de nouvingut.

De moment, no parlo amb ningú.

De vegades, dubto que hagi mort.

Em volen fer fora per busca-raons.

No aconsegueixo llevar-me d’hora.

Si torneu demà, us donaré un consell.

Ja fa mesos que no fumo.

Posa’t com vulguis, però no penso eixir!

Si torno, em donaran un altre cap?

No aconsegueixo inscriure’m a cap xerrada.

Estic esguardant l’amic per a saludar-lo.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXIX)

17 Maig, 2022 12:10
Publicat per jjroca, Epitafis

Estic neguitós i no sé com sortir-me’n.

Si no porteu un perruquer, no puc eixir.

Darrerament, no tinc bones notícies.

No em fan por ni els enemics.

M’han proposat ressuscitar, no n’estic decidit.

Prompte necessitaré una capsa per a posar els ossos.

Estic meditant, no sé si podré dinar.

He anat a cercar herbes remeieres.

Per a eixir de dia, he de demanar permís?

De vegades, em sento sol.

Segurament, ja sóc sord!

A partir d’avui, els faré esperar.

No hi sóc, he demanat festa.

Fa o no fa, penso com ahir.

Estic content: Ara, no em mossego la llengua.

He passat de la depressió al transfuguisme.

No contesto per no molestar.

Si em desperto d’hora, hauré premi?

Ni recordo on era ahir.

Ja ho sé que no m’escolta ningú.

Porto dies cercant una solució.

Necessito un nouvingut per a fer parella de jocs.

Estic preparat per a passar desapercebut.

Si no trobo un altre camí, aniré a Roma.

Sóc un mort sense fronteres.

Cerco nínxol sense hipoteca.

Em va matar el riure.

De moment, he renunciat al vi.

Què apostes que he sortit?

Conta’m què m’he perdut?

Sóc aquí perquè no he pogut triar.

Ni sé on paren les celles.

Ni sé què em passa pel cap.

No ha vingut ningú, ja saben que sóc pobre.

Només em queda la dent d’or.

Anem al metge, em noto com a fred.

Quan sigui mort, qui anirà a la feina?

Ara mateix, ni sé perquè sóc aquí!

Darrerament, no vaig d’excursió.

Algú s’ha descuidat de posar-me un plat.

Prepareu-vos per a passar gana.

No eixiré per si no em reconeixen.

Ni sabia que tenia tants ossos.

Després de veure-la així, ja no l’estimo.

No puc sortir, he agafat fred.

He fet sort, no em cal anar al cementiri.

Gairebé ja sóc prescindible.

Descanso amb pau, però menys.

Als capvespres, no ens deixen cantar.

He vingut perquè m’han fet fora de casa.

Sóc aquí per recomanació.

He apostat, amb el veí, que eixiré el primer.

A partir de la propera setmana, només eixiré en dijous.

He descobert una fugida d’àtoms.

Cerco nínxol amb calefacció.

La senyora tenia raó: Sóc un home fred!

Encara no m’he decidit a tenir ofici.

Aprofitaré per enllestir, el veí dorm.

He hagut un malson, m’havia mort.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXVIII)

17 Maig, 2022 12:07
Publicat per jjroca, Epitafis

 

Us faig saber que, avui, tinc gana.

No he trobat un peu per a llevar-me.

No sé ben bé com m’han portat.

A la butxaca, tinc l’imprès de l’assegurança.

Cada dia, xerrotejo menys.

He menystingut dos treballs de fantasma.

Si arribeu tard, pagareu penyora.

Vaig morir fa poc i ja faig nosa.

Si pago bé, eixiré aviat?

Segueixo una dieta exigent.

Aviat, us donaré les noves.

Ja no estic dels nervis.

Llegeixo, però sense il·lusió.

Estic quasi convençut que els ases no volen.

En guanyar una mica de pes, sortiré.

En un rampell, me n’aniré.

No em digueu com he vingut.

M’he quedat per l’esbarjo.

He escrit la carta als Reis.

He desat el sac de les mentides.

Apropa’t més que no et puc veure!

Afanya’t, és dia de paga!

Ni quasi recordo el Pare Nostre.

Benvinguts al «resort»!

Aquesta setmana no penso bellugar-me.

Estic pendent de la loteria de cecs.

No puc eixir, he de guardar quarantena.

El veí està trist, acaba d’arribar la senyora.

Cerco nínxol amb dues finestres.

He decidit canviar-me la roba.

No he aconseguit cap núvia grassa.

Estic tancant la porta de l’esperança.

M’he apuntat a un curset de recuperació.

Doneu records a la senyora.

Estic pregant per a no tornar.

Ha de ser festa, he sentit un sorollet.

El veí és un neguit, treballava de traginer.

No us comento com tinc les ungles.

Si heu de morir, procureu matinar.

Fins ara, tot va bé.

He començat l’any amb ben poques ganes.

Des que sóc aquí, no ho veig clar.

Vull tornar sense cap motiu.

No haig hores baixes, totes mesuren igual.

El darrer son sol ser prou llarg.

He decidit no eixir per la pandèmia.

No sé com ho veus, però estic prou content.

Estic esperant, ha promès que vindrà avui.

Dues hores més i surto a berenar.

Avui, m’han venut una rentadora.

El veí es queixa sovint.

Cada matí, estic més content.

Ja porto una setmana sense rebre crits.

No sabia que hi havia dejunis llargs.

De vegades, ni haig hores de pensar.

Necessito una mica més de paciència.

Prou sovint també penso amb vosaltres.

El soterrador em va dir que no plori.

He comprat un cadenat per a tancar el nínxol.



 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXVII)

12 Març, 2022 16:16
Publicat per jjroca, Epitafis

 

Si no ve ningú més, penjaré el cartell.

El del costat, anava per a geni.

No patiu, ja us despertaré.

Encara no sé si ja sóc a l’atur.

Voldria separar els morts dels difunts.

Segons amb qui, ni em parlo.

No us apropeu, puc estar infectat.

No et demano que m’ajudis a sortir.

Tampoc us he demanat que em seguiu.

He decidit canviar de propòsit.

No m’agrada el dia de nínxols oberts.

M’ha tocat un veí cridaner.

Estic pendent del goig de conversar.

Ha vingut l’amo, però no li he dit res.

No puc atendre més de cinc minuts.

Espero que el viatge us sigui lleu.

Anava a eixir, però sembla que plourà.

Fa dies, que no em sento els peus.

Si un dia ressuscito, hauré de pagar els deutes?

Us aconsello que oblideu les presses.

No sé si he de sortir a dinar o me’l porten.

No sé perquè tinc tanta mandra.

Per fi, he aconseguit ser un home fred.

No sé perquè em vaig endreçar els queixals.

Vaig pujar a la barca de Caront perquè feia descomptes.

Necessito un altre taüt que tingui cuina.

Gairebé, ja he perdut el meu seny.

M’estic apropant a la ingravidesa.

Veig el soterrador, encara fa mala cara.

Sento ploure o és el gos de la veïna qui ha tornat.

Des que sóc aquí, peco menys.

No us puc convidar, encara no tinc la cuina.

He perdut la sensació de fred.

Estic estalviant com mai!

Ja porto una setmana sense pensar.

Ahir, em van fer una festa sorpresa.

Demà passat, pot tornar a ser ahir.

La senyora està contenta, ha aconseguit aprimar-se.

Ara, m’ho prenc d’una altra manera.

Venc cilici en bon estat.

No recordo on ens havíem quedat.

Tornaré quan tot sigui de franc.

En morir vaig veure un llum, era de franc.

Si veniu de pressa, hi ha ofertes de taüts.

Mai em pensava acabar així.

Ja sóc més a prop de l’ésser viu.

He hagut de demanar un any més de permanència.

No hi sóc, he anat a fer-me ric.

Parlaria, però sóc sincer.

Veniu demà, avui, haig l’hora baixa.

He perdut el temps.

He curat de l’orgull.

Només vaig a misses de difunts.

Darrerament, estic més positiu.

Demà mateix, organitzo un viatge.

Sóc aquí i encara no m’ho puc creure.

Estic aprenent un altre paper.

Ben bé, ja no sé per on.



 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXVI)

10 Gener, 2022 10:55
Publicat per jjroca, Epitafis

El dolor és el millor tafaner del cos.

Estic esperant les rebaixes.

Gairebé, ni em trobo a faltar.

Encara no tinc prou referències.

És una sort no estar viu.

Quasi, m’he cansat del pecat d’avarícia.

He perdut bona part dels complexos.

Em faria il·lusió posar una cortina al taüt.

En ser mitja nit, apagaré el llum.

Ara, tinc esperit esportiu.

Demà, agafaré el cotxe, encara tinc els quinze punts.

D’una orella, no sento.

El metge va dir que em refaria.

De moment, no haig problemes d’acceptació.

Estaria disposat a feinejar els dimecres.

Es prega no insistir en canviar de lloc.

Va dur un pollastre, però oblidà les dents.

Va entrar un lladre i va eixint plorant.

Estic content, us deixo que m’ensarroneu.

Em preocupa que no em deixin respirar.

Estic cercant la pau per a descansar.

Desperteu-me, però amb delicadesa.

Estic entrant a la casa de l’oblit.

He estat a punt de demanar la baixa.

Si he de sortir, vull unes ulleres de sol.

He passat d’home pobre a pobre home.

Darrerament, quasi ni opino.

Ho sento, però m’he posat tendre.

Vull eixir del país del son.

Encara no sé on he deixat els deures.

Vaig venir perquè deia que m’esperava.

Si vaig morir ahir, demà ja puc eixir?

Com li he de dir que no cridi tan fort.

De moment, ja tinc un bitllet de bus.

He arribat d’hora per no fer cas a la senyora.

És un mentider, diu que sóc un mort.

Si voleu entrar, alceu el braç.

Sortosament, no faig molta vida social.

Ara, festejo millor, no em poso vermell.

Si torno a viure, recuperaré la feina?

O plou, o la veïna, de dalt, plora.

Estic reduint el llistat d’amics.

Ni sé on comprar el desig.

Haig una veïna delicada, s’espanta quan em veu.

Ho sento, no he passat la inspecció tècnica de difunts.

Estic desanimat, fa tres dies que no badallo.

Estic pensant en deixar de somiar.

No obriu el taüt, està desendreçat.

Algú sap per què sóc aquí?

Darrerament, ni suo.

Estic avorrit, ja fa vint hores que és avui.

Com a molt, porteu la foto del gos.

Ja li deia a la dona que no em tocava venir.

He entrat només a xerrar una estona.

Algú sap on és el servei?

No em facis dir el que penso.

Torneu demà, he d’anar a la perruqueria.

Què teniu per a sopar?

Em pensava ser més fort que el bou.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXV)

10 Gener, 2022 10:53
Publicat per jjroca, Epitafis

Estic de vacances.

He demanat sortir els caps de setmana.

Qui té una estona per a xerrar?

Ni sé quan tindré l’alta.

Ni sé quan cobraré la quitança.

Estic tip de fer monòlegs.

Canvio taüt per una gerra d’argila.

He de sortir a comprar un poc de calç.

Estic començant a no ser pesat.

No espero rebre males notícies.

Avui, no tinc res per menjar.

M’han demanat de sortir.

He passat una nit sense escoltar ningú.

Vulgues que no, vas perdent la fe.

A partir d’ara, només puc guanyar.

Estic comprant la glòria a terminis.

He mort per a guanyar el concurs de malfeiners.

Tot i estant mort, em volen cobrar rebuts.

He mort per si aconsegueixo fer menys nosa.

Necessito uns mitjons més gruixuts.

Cerco un fotògraf sense perjudicis.

Em volen desnonar, ofereixo taüt en bon estat.

Ara, entenc allò del règim.

Algun cap de setmana, m’ofereixo de fantasma.

He fet un curset de malfeiner.

Ara, faig un seminari per a arribar a sant.

Necessito un nínxol sense cobertura.

La Parca ha vingut a excusar-se.

Tres anys més i ja podré volar.

No sé ben bé com he de sortir-me’n.

Estic dubtant entre: sóc i no sóc.

Si has de tardar molt, potser no hi sigui.

Ha de ser de nit, el veí té un ciri encès.

Vull demanar hora al traumatòleg.

He perdut la llengua, em tornaré mut?

Gairebé, he perdut la voluntat.

Volia sortir, però he perdut la clau del taüt.

Tal com em veig, hauré de fer horari nocturn.

Si has de tornar, porta’m un entrepà.

Fa una setmana que busco una dent.

He fet un llistat amb les dates d’arribada.

Avui, Caront fa vaga: Carpe diem!

He signat un pacte de silenci.

Em pensava que, ara, no passaria por.

Perdoneu el desordre, estava pensant.

Us haureu d’acostumar a converses curtes.

Per al Judici Final, a quin jutjat m’he d’adreçar?

A l’hivern, reduiré les hores d’atenció.

No estic massa bé, truqueu al 112.

He de trobar un jutge que no surti corrents.

No suporto ser mort els dies festius.

El pitjor va ser perdre la juguesca.

No puc marxar, he renovat el lloguer del nínxol.

Sabeu si la meva professió d’ara és: Aturat!

He insistit molt, però no he pogut entrar els records.

Haig la fe en una capseta.

Només he comprat el bitllet d’anada.

Normalment, només ploro els dies de paga.

Sóc aquí per un refredat sense milloria.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXIV)

01 Maig, 2021 05:34
Publicat per jjroca, Epitafis

L’espai sol canviar en setmanes.

No m’acabo de refer.

Necessito assimilar una mica de desconcert.

Demà mateix, em poso a feinejar.

Ni puc endevinar quan eixiré.

Si voleu alguna consulta, agafeu un tiquet.

Els matins, rebré sense protocol.

Anant d’aquí cap allà, he trobat mesura.

Ho sento, he sortit a rebre els reis.

Demà, plegaré a hora.

Necessito un doble per a feinejar amb espasa.

Avui, faré poca via.

No recordo on m’havia quedat.

Perdoneu, però m’he quedat com a mort.

Algú em podria portar bones noves.

He decidit romandre unes hores més.

Necessito que torni la paciència.

M’estic recuperant del darrer rebut.

No sé ben bé d’on han tret aquesta corbata.

Si porteu pressa, no truqueu.

Ha de ser divendres, la veïna ha marxat al mercat.

Ha de ploure perquè no sento riure a ningú.

Ja portem un vidu per seixanta vídues.

Sóc aquí per indolent.

Prefereixo que parlis tu.

Necessito un vestit clar.

He seguit una mossa fins aquí.

El metge m’ha prohibit caminar.

Ara, penso amb els ossos.

Suposo que ja he descansat prou.

El veí és un recomanat.

De cinc que han vingut; a tres, els devia diners.

No vull ni pensar.

Abans d’eixir, he de fer-me uns retocs.

Gairebé, ni em passen els anys.

Procureu no molestar.

Ens falta un per a anar a protestar.

El cap de setmana contractaré un salvador.

Estalvieu-vos parlar més fort.

Darrerament, ni em pentino.

He aconseguit fer menys nosa.

De fet, només necessito prendre l’aire.

Si veieu la senyora, doneu-li records.

Ho sento, però he perdut la memòria.

Si voleu cobrar: a la filera de la dreta.

De segur que no porteu cap gos?

Ahir, em van robar el temps.

Fa dies que no tinc por.

Estic començant a recuperar-me.

Si fa fred, feu dos trucs.

Darrerament, no em deixo veure.

No he trobat ofertes per a tornar.

He oblidat el pes dels anys.

He aconseguit perdre els compromisos.

He arribat fugint de les presses.

Va ser: entrar i perdre la fe.

Fa temps que espero trobar la glòria.

No estic d’acord en romandre aquí.

He canviat la pensa pel silenci.

Vull sortir a renovar el D.N.I.

No aconsegueixo lliurar-me de l’enyor.

No és possible que m’hagi enganyat.

Només pagaré si me’n surto.

Va ser: entrar i perdre’m.

Parla més fort, he perdut una orella.

Necessito un cuiner el cap de setmana.

Els dilluns em toca neguit.

Si me’n surto, us ho contaré.

Noto un cert rampell.

Quasi ja no tinc reuma.

Ho sento, vaig haver de vendre el nínxol.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXIII)

15 Abril, 2021 14:39
Publicat per jjroca, Epitafis

Posa’t com vulguis, però no et contestaré.

Demà vull començar a anar amb globus.

Pràcticament dormo sense plorar.

Vull saber com va un rellotge.

Oblideu-vos d’invertir diners.

Cerco soci per a muntar un negoci.

El de menys és quan pensem.

No hi sóc, he anat d’enterrament.

Va ser morir-me i deixar de pagar.

No em puc morir, han tancat el registre.

Si et mors en dimarts, porta el rebut a la mà.

Als tres que arribin primer, els pagarem un sopar.

M’han pres la bossa del temps.

Dubto del moviment variable.

Quan plou em relaxo més.

Encara no sé quan vindràs.

He arribat prompte per si cas.

Darrerament, ni tinc febre.

Ja torno a ser un animal de sang freda.

A partir de la propera setmana, només rebré els dijous.

Em dolen els diners que vaig gastar en dietètica.

Estic perdent les ganes de fastiguejar.

Com era ric, llogà pallassos a l’enterrament.

Poden fer ball, m’he quedat sord.

Per fi he trobat la brúixola.

Dormo menys, però no em capfico.

No es moria per por de perdre la pensió.

Ara, resulta que el taüt era emprat.

Si us plau, les queixes per escrit.

Estic aprenent a no pensar.

Avui, no estic per regalar res.

Si surto, em manaràs feina?

Passo setmanes sense plantejar-me res.

Si has de tornar, porta’m un somriure.

Ja estic content, tenim batlle.

Espero sortir i trobar una botiga.

Necessito un gos que sigui de metall.

He entès que vol dir: Estar despullat!

Us atendré si no em feu matinar.

Ja t’ho vaig dir que no hi seria.

No me’n vaig per mandra.

No acostumo a sortir sense avisar.

Tinc un número de la grossa.

Es demana: abreujar els comentaris.

Per falta de lloc, només admeto bitllets.

En cinc minuts, comença l’hora del pati.

Estic pendent que arribi la senyora.

Hauré de sortir a regar les flors.

Mai endevino quan tornes.

Necessito escala, he trobat núvia al nínxol de dalt.

Estic esperant la carta d’acomiadament.

El metge em va dir que m’hauria de moure més.

He descobert que ja no tinc febre.

De segur que plou, no sento ningú.

Viatjo amb tren pel descompte.

Els dilluns escric al diari.

Només respondré si no m’escoltes.

Si no surto prompte igual em deprimeixo.

Suposo que saps que estic disponible.

M’han donat festa per bon comportament.

Si treballo, no serà pel jornal.

Provaré de pensar sense cap.

Sortiré quan tingui el permís.

Estic estudiant un pla d’evacuació.

He aconseguit un amic desinteressat.

Qui té el meu coixí?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXII)

01 Abril, 2021 06:17
Publicat per jjroca, Epitafis

De la feina, no em queixo.

Ja he començat un pla d’evacuació.

Avui, ja porto dues eixides.

Poseu-me al dia!

De segur que somio.

He provat d’endreçar el taüt.

Porto uns dies que no descanso.

He vingut d’hora per a sorprendre la senyora.

Em va costar molt entrar el matalàs.

A partir d’ara, on he d’anar?

Em faran perdre la paciència.

He anat a comprar una cadira plegable.

No entenc què vol dir: Trencat de color!

Cada cop, m’empolaino menys.

Fa dues nits que somio que estic viu.

Ara, faig por, però sense ganes.

No us comento on vaig anar ahir.

Bé, però el condol ja me l’ha donat fa una estona.

Si em voleu content, emporteu-vos el veí.

Ho sento, però ja he venut el cos.

Ara, festejo sense contar mentides.

La darrera vegada, la Parca, m’agafà dormint.

Si mors més vell, fan descomptes.

Prompte, perdré la paciència.

Avui, ha estat un dia sense història.

No tenen respostes, les hauran perdut.

Ha passat el revisor, ja puc sortir?

Una estoneta més i m’escapoleixo.

Per a queixes, el nínxol de l’esquerra.

Procuro estar mort a les hores feineres.

Només he vingut a descansar.

He decidit llençar el rellotge.

Si ve la sogra, no penso enfadar-me.

Mort, amb experiència, acceptaria feina a l’aire lliure.

Sortiria, però tinc la grip.

Necessito silenci, ahir vaig fer tard.

Haig llit, però em falta la tauleta.

No he sortit, tinc mandra.

M’estic recuperant del son.

Un dia d’aquests, cridaré.

Estic esperant piles noves.

Quan arribis, ja ho tindré tot fet.

Necessito un coixí més tou.

Es van descuidar de posar-me les ulleres.

Estic perdent l’hàbit de llegir.

M’he alliberat prou de pressa.

Deu ser diumenge, encara no ha eixit ningú.

No sabria dir-te perquè he vingut.

Estic esperant un xic de llum.

He obert un consultori sentimental.

Tornaré en acabar el permís.

No vingueu en dilluns, estic meditant.

Ara, sóc més positiu.

Com a somni, és un pèl llarg.

Us prego: recolliment.

No he vingut per les vistes.

Darrerament, no escolto ningú.

No sé on he deixat la por!

Ara, em medico menys.

He somiat que em moria.

És la primera vegada que m’ha tocat.

Has fet sort, avui, no puc parlar.

El que em dol és no poder fer més teatre.

Si ressuscito, vull padrins.

A la caldera, triaré els ingredients.

He comprat un nínxol, a les rebaixes, per a la sogra.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 4 5 6 7 8 9  Següent»