Epitafis (LXXXVI)
04 Agost, 2023 09:01
Publicat per jjroca,
Epitafis
De poc, us podré ajudar.
Estic canviant de necessitats.
Cada dia, feinejo menys.
Estic buscant el queixal del seny.
Descanso amb pau, però em fa mal un os.
Encara dec ser viu, ahir van venir a cobrar.
Ixo poc per la por dels ocupes.
He malvenut el termòmetre.
Si no responc, és que he sortit.
Demà, no penso fer massa.
Si em recupero, on podré anar?
Estic feliç perquè no escolto a ningú.
No pregunteu, m’he tornat franc.
No sé on posen les sardines que enterren cada any.
He decidit deixar els negocis.
Encara no sé perquè no em vol?
El veí està per mort natural, feia un mes que no menjava.
Estic millorant, ja ploro sense llàgrimes.
Normalment, no discutim.
M’he tret la despesa per alimentació.
Quasi, enyoro els xerraires.
Aquest túnel és massa llarg.
Possiblement, ja he perdut el seny.
Vull anar al paradís per a atipar-me de pomes.
Estic perdut, han tocat a morts i encara no estic al cementiri.
Avui, eixiré; em fa mal el crani.
Estic sorprès, he demanat silenci i em creuen.
No vull despertar, el somni és molt maco.
Gairebé em puc considerar fadrí.
Ho sento, he anat a descansar al sofà.
Com estalviem en menjar, viatgem sovint.
Estic content, he aconseguit passar sense sou.
Em queixo del soterrador, no em saluda mai.
De moment, la dona ha fet venir sa mare.
Els capvespres medito, perdoneu les molèsties.
Estic travessant el desert de la conformitat.
Solem aprofitar les hores mortes.
Segueixo amb la dieta rigorosa.
No rebré sense cita prèvia.
Tancat per jubilació.
Ni em queixo ni vull tornar.
Fins a quan, pot durar el reuma?
Li he dit que es mogui, però no creu.
Sortiré quan faci sol a mitjanit.
Necessito un nínxol amb eixida d’emergència.
No sabia què fer: estalviar o morir-me.
Si agafo un poc d’empenta, igual me’n surto.
Per a evitar crítiques, he esborrat l’adreça del nínxol.
He vingut per a passar comptes amb l’amo.
No mengis això, va dir-me; em vaig lluir.
He decidit no cobrar per hores.
Si ve la veïna, desperteu-me.
De moment, el forat segueix negre.
No vull visites de més de cinc minuts.
He assolit el meu problema de comunicació.
Estic buscant el seny.
Necessito eixir, vull anar a la fira del taüt.
Fa temps que sóc aquí i no m’han dut cap pastís.
El viatge al cementiri li va durar noranta anys.
Epitafis (LXXXV)
04 Juny, 2023 22:25
Publicat per jjroca,
Epitafis
A partir d’ara, no faré cas a ningú.
Darrerament, només escolto ànimes en pena.
Algun dia, rebré bones notícies.
Estic obert a noves sensacions.
Soc aquí per a no anar a casa.
Estic trist, m’ha tocat el soterrador mut.
Si surto, qui em voldrà rebre?
Vull provar d’enfadar-me per si m’escalfo.
Només haig neguits els caps de setmana.
He decidit canviar la creu del taüt.
Abans, només tenia els peus freds.
Avui, he despertat mandrós.
El metge em recomana que prengui el sol.
Ho sento, estic una mica deprimit.
Ahir, va venir un negociant.
No sento queixar la senyora, m’hauré quedat sord.
Odio el cementiri perquè mai sortim de la nit.
Algú em pot despertar sense neguit?
De fet, no soc de sortir massa.
Estic decebut, fa tres dies que no em queixo.
De fet, he vingut de vacances.
He deixat de ser dependent.
Ho sento, però no vull comentar res.
Segurament, hauré d’anar a GAES.
Prompte, podré cobrar un trienni.
He reduït horaris per l’epidèmia.
Tot i sent mort, no suporto alguns vius.
Estic pensant com milloraré la meva autonomia.
Darrerament, ni m’abelleix sortir.
El veí és militar, prova de posar-nos drets.
Estic amb la senyora, però no discutim.
Dinar sense dents no és el mateix.
Ahir, la dona em despatxà del nínxol.
Estic trist, ja quasi no tinc pessigolles.
A l’estiu, vaig a un cementiri de muntanya.
Tinc un veí optimista, diu que sortirem prompte.
Si no m’estima, quina cara voleu que faci?
Si moro en diumenge, quin és l’horari de la barca.
És molt afalagadora, diu que està pels meus ossets.
No m’agrada el taüt, li fa falta un altre pany.
Tots els dijous, donen cupons de regal.
Ara, que puc menjar de tot, no tinc diners.
Demà és l’aniversari, guarniré el nínxol.
He aconseguit ser un home discret.
Si
soc a les acaballes, què toca ara?
He perdut l’assegurança
de vida.
Endevina qui em malparla?
Abans d’entrar, pensa d’acomiadar-te.
Si surto a mitja nit, serà pecat?
Darrerament, ni provo el vi.
Ara, només faig pel·lícules de por.
Sense presses, no és el mateix.
Hi ha un veí qui es queixa sovint.
Tinc un altre nínxol per als caps de setmana.
Aquí, no es pot viure!
Fa tres dies que no tinc gana, hauré mort?
Estic enfadat, dec fer mala cara.
Ja he canviat set vegades de despertador.
Un dia d’aquests, estaré despullat.
Epitafis (LXXXIV)
23 Març, 2023 11:56
Publicat per jjroca,
Epitafis
Ja ha arribat un altre valent.
Havia promesa, però no sé on és.
M’agrada no tenir la dèria de respirar.
He cercat la força per tot el nínxol.
Ara, he oblidat qui mana.
He aconseguit lliurar-me de les mentides.
Perdoneu si faig tard.
Només em queden les trenta monedes.
Fa una setmana que no penso.
Haig una sensació de buit.
Tampoc cal que et posis en el meu lloc.
Torno de seguida, he anat a demanar pròrroga.
No vull córrer, m’he donat més temps.
Fa dies que no em queixo de ningú.
He comprat una bossa gran per si de cas.
Estic ben enfadat, no em parlo amb ningú.
Si em toca la loteria, compraré dos nínxols més.
N’ha vingut un que no era al llistat.
Continuo espantat.
Necessito l’adreça d’una ortopèdia.
Gairebé, estic amansit.
Demà, no em ve bé ressuscitar.
Demà, és dia de pagar.
Ho sento, he anul·lat les visites.
No sé, ben bé, on posaré la dutxa.
A partir de demà: Alimentació líquida!
El que menys em costa és fer-me el llit.
Algú em vol convidar a sopar?
No vingueu demà, tinc festa!
He aconseguit un horari reduït de visites.
Em preocupa mostrar-me tal com soc.
No sé si, amb vitamines, me’n sortiré.
Avui, pensaré per si de cas.
No sé, ben bé, com em distrauré.
Per fi, he après a no respirar.
Podríem dir que soc un difunt tranquil.
Mai sé com imposar-me un horari.
El revisor no sol passar quasi mai.
De moment, només puc vendre les celles.
Vull canviar de nínxol, no m’agrada l’ambient.
Espero que, pocs, sabessin la meva adreça.
No tinc fotografia perquè, darrerament,feia mala cara.
No me’n vaig per peresa.
Gairebé, estic desanimat.
Encara que em portin ciris, no m’hi veig.
He demanat una altra oïda per si de cas.
Si t’esperes prou, no trobaràs ningú.
Tampoc cal que ens posem a discutir.
Enyoro una mica de xivarri.
Esteu dispensats de lloar-me.
No estic massa preocupat pel preu de les flors.
No feu tard, he d’acabar d’hora.
Necessito una bústia per als encàrrecs.
No vull deixar de ser optimista.
No fer res també cansa.
Ja no sé ben bé on hauria d’anar.
Demà, rebré les vint-i-quatre hores.
Voldria fer un curset de mobilitat.
Estic content, la veïna no em parla.
Epitafis (LXXXIII)
08 Gener, 2023 11:36
Publicat per jjroca,
Epitafis
Li he dit a la senyora que no penso canviar les cortines.
Acabo d’arribar i ja m’enyoro.
Suposo que trobaré l’estança llarga.
M’estic acostumant a pensar poc.
Darrerament, ni badallo.
Aprofitaré la cera dels ciris per a depilar-me.
Queda prohibit: Oferir feina!
He anat a demanar el permís d’obres.
Per fi, he deixat de fer-me vell.
Puc escoltar, però no opinar.
No he aconseguit ser el dropo de l’any.
Ara, podré cercar el seny.
He aconseguit oblidar l’enveja.
Vaig malvendre les flors, eren de plàstic.
No em moc per si miren.
Canviaré de matalàs, em fan mal els ossos.
Per fi, he aconseguit el meu pes ideal.
Estic trist, ja no sento el toc de difunts.
Normalment, no penso amb la feina.
Si he d’eixir, vull un paraigua.
Estudiaria per a déu, però són massa crèdits.
Em portaré bé una bona estona.
Es prega, a les visites, tous comentaris.
He aconseguit reduir el neguit.
He trobat la porta del temps.
Procureu no fer un posat seriós.
Ho sento, però us duc avantatge.
De moment, només escolto a prop.
M’han dit que hi ha ofertes de taüts.
Encara estic sorprès.
Han vingut a comprar-me el taüt.
Ja saps que no parlo gaire?
Un moment, que tinc la ràdio engegada.
M’estic acostumant a xerrar sol.
Penso que em denegaran el crèdit.
Un moment, he de rebre els nouvinguts.
Ja et deia que no portessis pressa en venir.
Només donaré la contrasenya als amics.
Per a demà, m’apetiria paella.
Hauré d’eixir, avui, em fan la missa.
Ho sento, no puc obrir a ningú.
Compte, al tercer toc, tanquen els nínxols!
De fet, he vingut perquè la senyora m’ho ha dit.
Vull llogar el nínxol el mes d’agost.
Necessito un gos que no tingui dents.
Es prega als nouvinguts que guardin silenci.
He vingut perquè la feina no em deixava viure.
Estic content, ja no sé on tinc el nord.
Necessito cinc minuts de feina per setmana.
Estic pendent de millorar.
Doneu-me temps i em faré a la idea.
Llogo nínxol amb bon veïnat.
Vull eixir, necessito que em cridin.
No confio amb els veïns.
Si entres, igual et fan quedar.
Darrerament, haig més problemes que solucions.
Procureu no venir sense avisar.
Necessito cames noves i eixir corrent.
Descanso amb pau, però em diverteixo poc.
Epitafis (LXXXII)
04 Novembre, 2022 11:26
Publicat per jjroca,
Epitafis
Si t’acostes prou, et diré on tinc un tresor.
L’estilista m’ha prohibit eixir del nínxol.
Reconec que ja no puc mesurar a passes.
Si portes paper, et faré un plànol del cementiri.
Estava pensant que igual no me’n surto.
Els primers set anys són els pitjors.
Ni us dic el que dura la resta.
Només recordo que manava poc.
He llogat a Caront per a portar records a la barca.
No em deixen eixir sense fanals al taüt.
Ho sento, he començat una vaga de fam.
Necessito un rellotge i algú que li doni corda.
Des que sóc aquí, he sortit dues vegades a signar.
Us aconsello que només porteu una bossa de mà.
Per a ressuscitar, tria la cua llarga.
Encara no he entès perquè no estic viu.
Si torno, podré canviar d’ofici?
Darrerament, no em poso amb ningú.
Fa dies que soc aquí i ningú demana per mi.
Estic esperant, he quedat amb el veí.
He après a mirar amb les orelles.
Dono el condol per exhaurit.
Encara em queden uns bocins de fe.
He perdut les ganes de penedir-me.
He canviat de nínxol, necessito nous veïns.
Necessito eixir, m’ha caducat la targeta.
No sé perquè encara tinc dubtes.
Quasi me’n ric dels refredats.
Feinejo, però no suo.
Soc un recull de bones intencions.
He fet una excursió al nínxol del veí.
Fa dies que no em confesso.
Estic content: avui, em fa mal el cap.
Tant patir i ja he arribat.
Si us plau, crideu-me a les nou per a anar a missa.
No sé ben bé on m’he perdut.
Tampoc és moment d’haver presses.
Prompte començarà la funció.
He vingut per si de cas.
Si estic prou temps, igual m’agrada.
Per molt que tornis, no et pagaré.
He demanat pressupost per a arreglar la façana.
Vaig aprenent a no fer nosa.
M’ha costat aprendre a callar.
Suposo que, demà, faré dejuni.
Gairebé sóc prescindible.
Quan havia après a no fer res, he mort.
He fet una festa, acabo de pagar el nínxol.
Només he vingut a relaxar-me.
Seguiré aquí per a aconseguir més punts.
Us faig saber que no estic content.
He oblidat quan faig l’aniversari.
He començat un pla d’estalvi.
Porto dies sense veure el sol.
Us puc regalar cremes per a la pell.
Estic trist, m’han regalat un rellotge.
No sé com, però he agafar fred.
Necessito una bossa per si em porten berenar.
Algú em pot regalar un desfibril·lador.
Epitafis (LXXXI)
16 Setembre, 2022 09:07
Publicat per jjroca,
Epitafis
He mort sense aixecar sospites.
He decidit fer-me les ungles.
Em fa mal un os, ha de ser la humitat.
Vaig venir per a participar.
Les queixes per correu, si us plau.
Ara, m’ho prenc millor.
Algú sap quan em toca cobrar?
Si em dius el nom, puc mirar quan vindràs!
De segur que vaig escabellat.
He deixat de ser un bon partit.
M’he apuntat al sorteig d’un panteó.
Ja no em queda gens de virtut.
No sé com dir-ho, però m’han confinat.
Pel que has de veure, no et cal portar pressa.
He decidit no contestar a ningú.
Tres anys més i només vindré a dormir.
He perdut tres ossos en una juguesca.
Estic pendent del darrer informe mèdic.
De vegades, ni sé on anar.
Ni m’alegra perdre pes.
Espero trobar el temps que he perdut.
Ni vull saber perquè has vingut.
He mort per a canviar d’ofici.
Ni recordo quan feia els anys.
Algú em pot dir com se surt?
Encara dec sis parenostres.
Em quedaré un altre mes.
Algú sap en quin nínxol hi ha un perruquer?
He fet saber a la senyora que he enllestit.
Tampoc calia que em poséssiu tants diners!
Encara no sé si estic mort.
De segur, que m’havia tocat la loteria.
No passo por encara que me’n sobra.
No ens posem d’acord en el toc de morts.
He anat a buscar dents, vull eixir a sopar.
Estic content, he canviat el taüt per una capsa de sabates.
Començo a tenir sensació d’asfíxia.
Un dia d’aquests, em vindran a buscar.
No volia, però he hagut de venir.
Podeu anular-me tots els compromisos.
Demà, pel matí, no estaré per a ningú.
Estic neguitós, he sentit lladrucs.
Compraria una jaqueta, però no sé la talla.
He fet un màster per a aprendre a fer el mort.
Estic esperant un sopar de jubilats.
Estic decebut, he perdut la combinació del nínxol.
Deixeu la sortida lliure, he canviat de taüt.
Si teniu cames, feu-les servir.
El soterrador ens ha prohibit respirar.
El metge m’ha dit que no perdi l’esperança.
De fet, puc acompanyar-vos en el sentiment.
Espero, demà, poder llevar-me d’hora.
Em faré frare, ja tinc el vot de silenci.
Pensaria, però necessito un llum.
No cal que em lloéssiu, m’he quedat sord.
Guardo les claus del cotxe per si de cas.
Si m’estimàveu, no em poseu deures.
Ara, tinc una altra visió del món.
Epitafis (LXXX)
11 Juliol, 2022 09:35
Publicat per jjroca,
Epitafis
Agrairia els relats curts.
Ni recordo perquè m’enfadava.
Torno a començar les vacances.
No us ho creureu, però estic perdut.
Ho sento, però he fet fallida.
Posaré una queixa, vull un calendari.
M’estima tant que ni m’enyora.
He sentit a dir que el meu nou cos està de camí.
Estic esperant les fúries de l’infern.
Els valents, els posem més enfora.
He demanat permís per a tenir gos.
Des que sóc aquí, ni respiro.
Una mica més i no vinc.
Estic de guàrdia, he de rebre els nous difunts.
Encara no he rebut el certificat de defunció.
He aconseguit que no em facin olor els peus.
Ens han prohibit sortir sense avisar.
He hagut de tancar el nínxol pel COVID.
A poc a poc, ja m’aniré refent.
Darrerament, ni sé on anar.
Estic esperant un veí per a fer-li la punyeta.
Si ja estic sord i mut, puc aprendre mim?
He posat la foto del gos que em va mossegar.
Estic content, encara no he perdut la gana.
Algun dia, encara tinc pors.
Ni sé a qui convidar.
Si penso, podré fer un vol?
Ha vingut la senyora, el color del nínxol no li agrada.
Hauré de sortir a buscar sal.
Us faig saber que m’ha arribat l’hora.
Necessito una bústia per al correu.
Darrerament, la feina no m’atabala.
Prompte, ja podré llogar un tros del nínxol.
Estic provant de deixar de fumar.
Els dijous, els dedico a pensar.
Ho donaré tot, m’he fet solidari.
Avui, no estic per vendre.
Ho sento, però no puc rebre!
Estic esperant una oferta de bona feina.
A partir de demà, em cuidaré.
Penso que he perdut els papers.
M’he proposat aprendre a ballar.
A l’estiu, solem eixir a sopar.
No he vingut per a fer cap negoci.
Podria dir que tinc una posició estable.
Ara, tampoc ho veig clar.
Gairebé ja sóc lliure.
No puc eixir del pou de la reflexió.
He deixat la categoria de nouvingut.
De moment, no parlo amb ningú.
De vegades, dubto que hagi mort.
Em volen fer fora per busca-raons.
No aconsegueixo llevar-me d’hora.
Si torneu demà, us donaré un consell.
Ja fa mesos que no fumo.
Posa’t com vulguis, però no penso eixir!
Si torno, em donaran un altre cap?
No aconsegueixo inscriure’m a cap xerrada.
Estic esguardant l’amic per a saludar-lo.
Epitafis (LXXIX)
17 Maig, 2022 12:10
Publicat per jjroca,
Epitafis
Estic neguitós i no sé com sortir-me’n.
Si no porteu un perruquer, no puc eixir.
Darrerament, no tinc bones notícies.
No em fan por ni els enemics.
M’han proposat ressuscitar, no n’estic decidit.
Prompte necessitaré una capsa per a posar els ossos.
Estic meditant, no sé si podré dinar.
He anat a cercar herbes remeieres.
Per a eixir de dia, he de demanar permís?
De vegades, em sento sol.
Segurament, ja sóc sord!
A partir d’avui, els faré esperar.
No hi sóc, he demanat festa.
Fa o no fa, penso com ahir.
Estic content: Ara, no em mossego la llengua.
He passat de la depressió al transfuguisme.
No contesto per no molestar.
Si em desperto d’hora, hauré premi?
Ni recordo on era ahir.
Ja ho sé que no m’escolta ningú.
Porto dies cercant una solució.
Necessito un nouvingut per a fer parella de jocs.
Estic preparat per a passar desapercebut.
Si no trobo un altre camí, aniré a Roma.
Sóc un mort sense fronteres.
Cerco nínxol sense hipoteca.
Em va matar el riure.
De moment, he renunciat al vi.
Què apostes que he sortit?
Conta’m què m’he perdut?
Sóc aquí perquè no he pogut triar.
Ni sé on paren les celles.
Ni sé què em passa pel cap.
No ha vingut ningú, ja saben que sóc pobre.
Només em queda la dent d’or.
Anem al metge, em noto com a fred.
Quan sigui mort, qui anirà a la feina?
Ara mateix, ni sé perquè sóc aquí!
Darrerament, no vaig d’excursió.
Algú s’ha descuidat de posar-me un plat.
Prepareu-vos per a passar gana.
No eixiré per si no em reconeixen.
Ni sabia que tenia tants ossos.
Després de veure-la així, ja no l’estimo.
No puc sortir, he agafat fred.
He fet sort, no em cal anar al cementiri.
Gairebé ja sóc prescindible.
Descanso amb pau, però menys.
Als capvespres, no ens deixen cantar.
He vingut perquè m’han fet fora de casa.
Sóc aquí per recomanació.
He apostat, amb el veí, que eixiré el primer.
A partir de la propera setmana, només eixiré en dijous.
He descobert una fugida d’àtoms.
Cerco nínxol amb calefacció.
La senyora tenia raó: Sóc un home fred!
Encara no m’he decidit a tenir ofici.
Aprofitaré per enllestir, el veí dorm.
He hagut un malson, m’havia mort.
Epitafis (LXXVIII)
17 Maig, 2022 12:07
Publicat per jjroca,
Epitafis
Us faig saber que, avui, tinc gana.
No he trobat un peu per a llevar-me.
No sé ben bé com m’han portat.
A la butxaca, tinc l’imprès de l’assegurança.
Cada dia, xerrotejo menys.
He menystingut dos treballs de fantasma.
Si arribeu tard, pagareu penyora.
Vaig morir fa poc i ja faig nosa.
Si pago bé, eixiré aviat?
Segueixo una dieta exigent.
Aviat, us donaré les noves.
Ja no estic dels nervis.
Llegeixo, però sense il·lusió.
Estic quasi convençut que els ases no volen.
En guanyar una mica de pes, sortiré.
En un rampell, me n’aniré.
No em digueu com he vingut.
M’he quedat per l’esbarjo.
He escrit la carta als Reis.
He desat el sac de les mentides.
Apropa’t més que no et puc veure!
Afanya’t, és dia de paga!
Ni quasi recordo el Pare Nostre.
Benvinguts al «resort»!
Aquesta setmana no penso bellugar-me.
Estic pendent de la loteria de cecs.
No puc eixir, he de guardar quarantena.
El veí està trist, acaba d’arribar la senyora.
Cerco nínxol amb dues finestres.
He decidit canviar-me la roba.
No he aconseguit cap núvia grassa.
Estic tancant la porta de l’esperança.
M’he apuntat a un curset de recuperació.
Doneu records a la senyora.
Estic pregant per a no tornar.
Ha de ser festa, he sentit un sorollet.
El veí és un neguit, treballava de traginer.
No us comento com tinc les ungles.
Si heu de morir, procureu matinar.
Fins ara, tot va bé.
He començat l’any amb ben poques ganes.
Des que sóc aquí, no ho veig clar.
Vull tornar sense cap motiu.
No haig hores baixes, totes mesuren igual.
El darrer son sol ser prou llarg.
He decidit no eixir per la pandèmia.
No sé com ho veus, però estic prou content.
Estic esperant, ha promès que vindrà avui.
Dues hores més i surto a berenar.
Avui, m’han venut una rentadora.
El veí es queixa sovint.
Cada matí, estic més content.
Ja porto una setmana sense rebre crits.
No sabia que hi havia dejunis llargs.
De vegades, ni haig hores de pensar.
Necessito una mica més de paciència.
Prou sovint també penso amb vosaltres.
El soterrador em va dir que no plori.
He comprat un cadenat per a tancar el nínxol.
Epitafis (LXXVII)
12 Març, 2022 16:16
Publicat per jjroca,
Epitafis
Si no ve ningú més, penjaré el cartell.
El del costat, anava per a geni.
No patiu, ja us despertaré.
Encara no sé si ja sóc a l’atur.
Voldria separar els morts dels difunts.
Segons amb qui, ni em parlo.
No us apropeu, puc estar infectat.
No et demano que m’ajudis a sortir.
Tampoc us he demanat que em seguiu.
He decidit canviar de propòsit.
No m’agrada el dia de nínxols oberts.
M’ha tocat un veí cridaner.
Estic pendent del goig de conversar.
Ha vingut l’amo, però no li he dit res.
No puc atendre més de cinc minuts.
Espero que el viatge us sigui lleu.
Anava a eixir, però sembla que plourà.
Fa dies, que no em sento els peus.
Si un dia ressuscito, hauré de pagar els deutes?
Us aconsello que oblideu les presses.
No sé si he de sortir a dinar o me’l porten.
No sé perquè tinc tanta mandra.
Per fi, he aconseguit ser un home fred.
No sé perquè em vaig endreçar els queixals.
Vaig pujar a la barca de Caront perquè feia descomptes.
Necessito un altre taüt que tingui cuina.
Gairebé, ja he perdut el meu seny.
M’estic apropant a la ingravidesa.
Veig el soterrador, encara fa mala cara.
Sento ploure o és el gos de la veïna qui ha tornat.
Des que sóc aquí, peco menys.
No us puc convidar, encara no tinc la cuina.
He perdut la sensació de fred.
Estic estalviant com mai!
Ja porto una setmana sense pensar.
Ahir, em van fer una festa sorpresa.
Demà passat, pot tornar a ser ahir.
La senyora està contenta, ha aconseguit aprimar-se.
Ara, m’ho prenc d’una altra manera.
Venc cilici en bon estat.
No recordo on ens havíem quedat.
Tornaré quan tot sigui de franc.
En morir vaig veure un llum, era de franc.
Si veniu de pressa, hi ha ofertes de taüts.
Mai em pensava acabar així.
Ja sóc més a prop de l’ésser viu.
He hagut de demanar un any més de permanència.
No hi sóc, he anat a fer-me ric.
Parlaria, però sóc sincer.
Veniu demà, avui, haig l’hora baixa.
He perdut el temps.
He curat de l’orgull.
Només vaig a misses de difunts.
Darrerament, estic més positiu.
Demà mateix, organitzo un viatge.
Sóc aquí i encara no m’ho puc creure.
Estic aprenent un altre paper.
Ben bé, ja no sé per on.