Dos poemes per tombar l'any i deu pensaments divins
30 Desembre, 2012 07:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
L'any venturer
L'any acaba
entre crits i pors,
massa perdedors
pregonant basarda.
Amics invidents
farcits de mentides,
cartes amanides
per trobar fidels.
I res em plany,
voltat de silencis,
de savis i necis
demanant paranys.
L'any venturer
cridarà a la porta
buida de jovent.
El petit país
on vivim d'emprat
com ha demanat
un polsim d'encís.
Una tarda acaba,
una nit arriba,
així és la vida
tan dolça i amarga.
Passar l'any
Pare,
si fóra batlle,
posaria la senyera,
ben mudada,
com de festa
a un país
on fer l'estada.
Pare,
si fóra rei,
entre pobles i ciutats,
trobaria, de bon grat,
els servents
picant les pedres.
Pare,
si fóra déu,
posaria manaments,
mataria els innocents
per tornar-los a la vida.
Pare,
si fóra home,
demanaria, a l'engròs,
passar l'any,
seguir talòs
i, glatir,
enmig l'esglai.
Pensaments divins
Si aneu al cel, procureu no dir-ho als coneguts.
Satanàs està que talla claus, avui no hi ha crucifixió.
Portava tres setmanes parlant amb Jesús quan em van dir que no hi era.
Només té vint pecats, a la sala de postulants.
La Verge li recomana a Jesús un altre jersei de llana.
Demà mateix, m'apunto a un curset de miracles.
Judes fa dos mil anys que va al psicòleg.
Samsó és el patró dels espinacs.
David ha oblidat llençar amb la fona.
Jesús vol tornar al desert, allí, no hi ha cobertura.
Dos poemes en acabar l'any i deu pensaments educatius
28 Desembre, 2012 05:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Matar l'any
He de matar l'any
amb el llapis vell,
neguit i un rampell
maleit i estrany.
Li he de dar, per llei,
una mort segura,
foll sense cordura,
ningú creurà amb mi.
Ha estat tan superb,
tan prop d'aventura
que prendre cordura
seria un encert.
Ens volen posar,
captius d'una llei,
dessota d'un rei
que aspira manar.
I no, no volem
el cel tan proper,
volem anar bé,
lliurar nostra fe.
Estret el camí,
minsa llum de lluna,
tenir la fortuna,
matar i no morir.
Si s'acaba
Si s'acaba el món,
voldria aprendre
les dolces cançons.
Anar a les fosques
sense demanar
ni regnes ni hostes.
Si s'acaba l'any,
hauria en el plat
un pensar amb parany.
Una bossa plena
de propòsits nous:
aprendre, de pressa,
per tenir un mal sou.
Treballar, a la força,
en un país vell,
ser bon passerell,
obtenir una bossa,
la falç, el martell,
l'himne de la rosa.
I després, morir
per la bona causa,
obtenir rebaixa
per arribar al cel,
allí, on Sant Miquel,
va guanyar la lluita
a un Satan corprès.
Pensaments educatius
Hem fet un examen de còpia i pega, ni comento els resultats.
Hem de retallar, traurem els controls.
La mare s'ha posat en el meu lloc, he anat a prendre cafè.
Ha aconseguit els objectius mínims: Sap com es diu.
Apliquem les retallades, només sistema binari.
Dibuixa una esfera i dibuixà una lleona.
Aprofitant que no miren, demanaré auxili.
Per estudiar, cal desconnectar el cervell.
Els donaré les notes quan seran prou lluny.
Estan pensant, ni saben com.
Dos poemes amb Satan i deu epitafis
26 Desembre, 2012 08:18
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Satanàs, Jesús és nat
Satanàs,
Jesús és nat
en el portal de Betlem,
el visiten els tres Reis,
porten missatge i presents.
Josep ha deixat les fustes
per acomplir el manament,
aplegat amb la Maria,
calla, rumia, pensa i sent.
Satanàs,
demana a Herodes:
Hauries de posar remei,
no deixis créixer aquest Nin,
deu voler manar després!
Satanàs,
Jesús és nat,
cel i terra l'acaronen,
pot esdevenir aquell Home
que domini mal i bé.
En el portal de Betlem,
tenen la llum d'un estel,
blanca llet i dolça mel
i un demanar: Teniu fe!
Satanàs
A la porta del cel,
l'hivern comença,
al portal de Betlem,
el Minyó aplega.
En Josep no ha arribat,
cerca més llenya,
la Senyora li ha dit:
El fred em crema!
A la porta del cel,
he trobat àngels,
tots parlaven de mel
i de castanyes.
Na Maria respon:
No tingueu pressa,
a la cova propera,
no hi ha ni son!
A la porta del cel,
hi ha bon negoci,
Satanàs fa de llop,
altre de soci,
és la creu de l'ofici
qui vol el somni.
Epitafis
Estic provant de despertar.
Em vaig morir per l'enterrament.
Voleu un consell: No vingueu d'hora!
Professió...? Difunt!
Full de reclamacions a l'interior.
Et moriràs de riure!
Tot va bé!
Compte amb l'assegurança!
No vull més excuses!
Necessito un confessor.
La bombeta
23 Desembre, 2012 08:02
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La bombeta:
1) Neix de la mancança humana.
2) Sol treballar a una certa altura.
3) Coneix bé el caràcter fort dels electrons.
4) Sol tenir fortes rampes al peu.
5) Viatja sense massa destorb.
6) Sap que l'home aprecia la seva constància.
7) Està acostumada a horaris nocturns.
8) No té massa por de l'escalfor.
9) Ajuda l'home a pensar.
10) Acostuma a morir en reiniciar la feina.
Dos poemes darrers i deu pensaments divins
21 Desembre, 2012 06:14
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Si ve la mort
Si ve la mort
a posar melangia,
a endur-se, emprats,
els somnis i recers,
hauré de dir:
Demà m'agradaria
llevar-me tard,
dormir com el qui més!
Si ve la mort
i porta, en el llistat,
tot el meu nom,
hauré d'acomiadar-me:
d'aquell vell gos,
de cases i carrer,
dels estimats,
dels meus veïns de poble.
Si ve la mort
que truqui dolçament,
que porti sort,
no vull deixar res més.
Deixaré el llapis
M'ha de trobar
amb el llapis feixuc,
la goma vella,
la pàgina esblaimada,
el meu camí,
per fi, s'ha d'aturar,
no tinc res més:
Un somni i una fada!
Un vell poema
raurà avergonyit
puix eixa ment
no prem la gosadia
i va l'estrofa
filagarsant un vers,
un altre vers,
sobtadament, el crida.
Deixaré: el llapis,
la goma, tot l'enginy,
em cal finir,
han aplegat els savis.
Pensaments divins
Judes ha provat d'ensarronar a dos dimonis novells.
Per anar a l'infern, oblidi la línia blava.
Satanàs necessita un expert en malifetes.
Estimat Satanàs: Prepara'm el vestit i la caldera!
Anava a pujar al cel, quan he perdut les butlles.
He portat unes cartes per si la cua de l'infern és llarga.
Podria anar al cel, però no es porta.
Es prega pecar sense pressa i anotar-ho al full d'incidències.
Dues ales valen més que dues banyes.
Estic tip de fer pecats, compraré un laxant.
Dos poemes esperant Nadal i deu pensaments educatius
19 Desembre, 2012 07:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un Betlem
Farem un Betlem, potser,
amb la vaca i la somera,
un caganer de tercera
i una estrella en tot el cel.
Posarem a Sant Josep
fora o dintre del pessebre,
els tres Reis o potser quatre
amb cavalls o amb camells.
Un Jesús pelat de fred,
dos pastors amb quatre ovelles,
una casa sense teules,
un riu gran o petitet.
Però no li mancaran
la dotzena de cançons,
les ametlles, els pinyons
i mig got de moscatell.
L'alegria ensucrada,
tot pensant, què vol el rei?,
un Herodes al servei
del poder i la nissaga.
Un vint-i-cinc de desembre
serà el dia de Nadal,
serà la festa cabdal,
desitgem el seu pervindre.
Avança desembre
Encetat desembre,
arribat el fred,
vull posar el pessebre,
vaig a cercar verd.
Molsa de la bona,
branques de timó,
un cabàs de terra,
encenalls i tot.
Pedres i pedretes,
algun branquilló,
marro del cafè
i, de fusta, el pont.
I les figuretes
de la capsa vella
i la gran estrella
i el teló de fons.
Els tendres vailets
mirant i menant,
arbres redreçant
al petit desert.
Avança desembre,
s'acosta Nadal,
la missa del gall,
el donar i el rebre.
Pensaments educatius
La guerra de la independència comença als dotze anys.
Els dono les respostes abans que preguntin.
Dos monòlegs haurien de sumar un diàleg.
Ni goso en ensenyar les consonants.
Hem acabat el tema u, parlava de la por.
Aprenen molt de pressa, després de la a els ensenyaré la u.
Cap dels déus gosa acompanyar-me.
Dubtava de la seva intel·ligència fins que em van destronar.
Només tenim un problema, l'hem de guarir.
El rendiment acadèmic ha estat bo, no n'he perdut cap.
Dos poemes envellits i deu epitafis
17 Desembre, 2012 06:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Havent dinat
La costa avall,
camí del cementiri,
ni dóna ganes
ni estimo començar,
llevar-se d'hora
i prendre el gran vici:
sopes amb llet
farcides de bon pa.
Anar, després,
a cercar vella plaça
i dir a la jove:
Bon dia, Déu us guard!
Per oblidar,
cap dia porta traça,
el matí passa,
migdia, mitja part.
Havent dinat,
enceto bona sesta,
potser, la tarda,
em portarà el comiat.
Quan la vella
Quan les joves
van a plaça
i no deixen
de xerrar,
dono pas
a seure a taula
per llegir
o per somiar.
El cafeter,
de cabells blancs,
com remuga
i estossega,
esperant
l'avinentesa:
el cobrar
sense treball.
Quan la vella
atura el foc,
el dinar és a punt,
deixo hores
de garbuix
i enfilo
tot el plat.
Epitafis
A reveure!
No ploreu abans d'hora.
Qui es vol morir primer?
Acabo de tenir un disgust.
El pagès és el qui renega.
Sóc dintre, no és broma.
Necessito un altre tallaungles.
Estic endreçant els ossos.
El veí de la dreta sempre té la raó.
Si vols anar al cel, vota P.P.
La independència
15 Desembre, 2012 06:08
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La independència:
1) Ha de ser la pitjor de les esclavituds.
2) Neix de la necessitat de dependre d'un mateix.
3) És perjudicial que mengi massa.
4) Vol viure en països on la gent sap mirar.
5) Prefereix estances sense decoració.
6) Aprèn més dels silencis que de les paraules.
7) Li agrada passejar pel mig del carrer.
8) Va massa cara per poder-la comprar.
9) Cal defensar-la dia i nit.
10) Mai hauria de morir per una bona causa.
Dos poemes amb llum i deu pensaments divins
13 Desembre, 2012 07:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Passa la nit
L'hivern és fred
en el desert
de l'establia,
dessota el cel
un foc encès
vora la vila.
Els pastorets,
tots mig gelats,
prenen el vi,
és un vi dolç,
un xic amarg,
però amb encert.
Passa la nit
quan és fa clar
i el cel esclata,
un estol d'àngels
com van baixant
per fer comanda.
Un pastor lliura
formatge i llet
al bon Josep
i na Maria,
endolorida,
ens mostra el Nen.
Vull aquesta estrella
En el cel,
corrandes,
per Betlem,
pastors,
ben plenes les cases,
ben buits els sarrons.
Àngels anuncien
gran esdevenir:
Ha nascut el Nen,
ha arribat el Crist!
De les portes velles,
surten els minyons,
van fent tombarelles,
van fent el pregó:
Vull aquesta estrella
qui el cel presideix,
vull veure com creix
i com meravella!
Enmig del pessebre,
entre palla i llana,
aquest Nin reclama:
Torneu-me al meu Regne!
Però el Pare gran
no està per cedir:
Fill, has de morir,
és el teu manat!
Pensaments divins
Sant Lluc mai privaria la festa nacional dels toros.
Al Judici Final, hi haurà un recés cada sis hores.
Si voleu parlar amb Jesús, truqueu al seu mòbil: 025122012
Sant Cristòfol demanarà a Jesús que mengi menys o vagi a peu.
Abans de fer un miracle, acoteu la zona.
Jesús tornarà quan endevini el seu futur.
Tinc un problema de fe, els altres els he venut.
Déu vol una Bíblia on no hi hagi tan mala sort.
Caïm va matar el seu germà perquè les ovelles se li menjaven les pomes.
Per a ser sant, primer has de fer un curset de primers auxilis.
Dos poemes enamorats i deu pensaments educatius
11 Desembre, 2012 06:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
És tan maca
És tan maca,
tan galana,
vestideta de colors,
qui demana,
tota ufana,
el rajolí de l'amor.
És tan seva,
tan superba,
tan feta a l'estimar,
qui rondina,
nit i dia,
esperant, tot esperant.
No hi ha roses
ni aloses,
pregonant el seu jardí,
només passen
i repassen
meravelles i oblits.
És tan maca
i m'agrada,
és l'amor qui fa glatir.
Estimem
Sentinella,
dels meus somnis,
no acaronis
pensaments,
regala'm,
dolça estimada,
una tarda
sense infern.
Amb facècia,
porta festa,
manifesta
nostre amor.
Estimem,
amb gosadia,
nit i dia,
plata i or.
Acarona'm
sense pressa,
dóna'm, d'esma,
un petó.
Pensaments educatius
No crideu, es pensaran que demaneu auxili.
Tinc esperit de mestre, no es deixa veure.
Aprendre és un llum que sol restar apagat.
He de millorar, n'hi ha dos que segueixen escoltant.
Canvio llibre per llapis sense memòria.
El permeto criticar sense fer comentaris.
Tenen problemes de comptar: set o vuit.
És un ensenyament molt disciplinat: Les idees en columnes de tres.
L'infinit és la distància ideal entre alumnes.
Acabo de recollir les respostes amb una escombra.