El llegir i set poemes més
05 Maig, 2024 07:49
Publicat per jjroca,
Poemes
El llegir
L’aventura de saber
no haurà hora ni té mida;
quan la pensa està amanida,
al bon cap li feu saber.
Com ell anirà al davant
o, si li plau, al darrere;
no poseu ni all ni pebre
puix ho trobareu picant.
Enceteu el llibre nou,
ben a prop de la finestra,
per si cerqueu un bon llum.
El llegir és gran costum
i la joia es manifesta
quan el temps prou es reclou.
Sentir l’amor
Sentir l’amor i ser galant
en descobrir una poncella,
no li heu de dir com és de bella,
puix mira envers i prou que ho sap.
Pujar al cavall, recórrer el món
per conquerir el gran castell,
trobar el goig de fer-se vell
sense oblidar ni un dels records.
I batallar, en cent batalles,
per a tenir nova fortuna:
una gran cambra on reposar.
Venir la nit, sense aturar,
per a gaudir d’aquella engruna
de l’esperança que es pot copsar.
Gran fama
Surt el sol
i en tornen quatre;
mig beguts,
del tot callats.
Han de fer un disbarat
i retrobar els ensurts
a la vora del vell catre
on han bastit un tresor.
Les begudes que demanen
ningú les voldrà pagar
puix diuen que són molt cares.
Poca festa si és debades
i tots fugen, està clar,
al castell de la gran fama.
Posarem dues cols
Camins que he trepitjat,
desitjos sense fi;
com espero la nit
per a rebre dos plats.
La gana es fa ferrenya
quan no hi ha el berenar,
el dejuni és prou clar:
vingué a la primavera.
Hem de lluir la roba
ben farcida de flors
i estreta en desmesura.
Si la gana no atura,
posarem dues cols
tot ballant dintre l’olla.
Aventures i dissorts
Prop la porta de la casa,
he posat vella cadira;
la tarda esdevé tranquil·la,
poca gent que ve i que passa.
Amb un llibre a la mà,
enceto les hores dolces,
les he demanat quasi totes
fins a l’hora de sopar.
Aventures i dissorts
van posant-se, a les ratlles,
sense fer-me massa cas.
Nostre heroi no té ni nas
i va perdent, mig debades,
entre juguesques i pors.
El llum ja es tanca
La princesa s’ha vestit
com si tocara el casar,
no aplegarà cap marit
perquè el drac no el deixarà.
Aquest drac ja es fa vell
i voldria tendra carn;
com li falten dues dents,
massa sopa ha de menjar.
La lluita està servida
quan arriba el cavaller
amb espasa, escut i llança.
Com que el llum ja es tanca,
la batalla és el primer;
després, veure’m qui convida.
El meu orgulll
Mitjançant el meu orgull,
vull tornar a la infantesa;
quasi havia la promesa
d’avançar sense l’escull.
Mariner, bon mariner,
no podré pujar a la barca;
quan es mulla per la traça
de viatjar pel nou paper.
Em llevava pel matí
per a jugar amb les formigues
qui traginaven el blat.
Quan féiem la mitja part,
les tenia per amigues
a la vora del coixí.
Quasi els podré dir
Quasi els podré dir,
als monstres de la sort,
com és de gran la por
quan m’allito a dormir.
Allí, es reuneixen
amb fúries i fantasmes;
engeguen les proclames
i criden prou i es queixen.
Quasi els podré dir
que vaig cap a l’infern
per a trobar fortuna.
De gràcia, ni una engruna
i passo prou despert
per territori amic.