Pensaments divins (XXXIX)

10 Novembre, 2019 16:12
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Tomàs dubta que Jesús vulgui tornar.

Protesta d'àngels per la pèrdua de qualitat humana.

Llucifer presidirà un fòrum de temptacions a distància.

Jesús s'ha fet un embolic amb el nou testament.

Sant Pere es nega a fer ploure els caps de setmana.

Moisès vol tornar al desert sense acompanyants.

Es prega als nous dimonis que no temptin a les pedres.

No vull anar a l'infern si no m'acompanya l'advocat.

Vull un diable nou, aquest em fa riure.

He arribat al cel o encara somio.

Necessito comprar tres pecats a qualsevol preu.

Satanàs porta una setmana cremant-se la cua.

He sentit a dir que al cel no hi ha hipoteques.

Sóc prou avorrit, sempre repeteixo el mateix pecat.

Mai sé si he d'entrar a la caldera abans de la sal.

Fa temps que sóc al cel i no m'han convidat a la festa.

Era a punt de fer un miracle quan van avisar per a dinar.

Satanàs no vol temptar Jesús, té poc esperit.

El dimoni m'ha prohibit xipollejar a la caldera.

Satanàs diu que, si no em porto bé, em tornarà el cos.

Queda prohibit fer miracles fora de l'horari.

Déu diu que, els deu manaments, es poden negociar.

Vull anar al cel si em treuen anys.

M'ofereixo de dimoni els caps de setmana.

El meu dimoni fa mesos que no em parla.

Va ser arribar al cel i començar les preguntes.

Vull anar al cel amb horari vespertí.

Déu allargarà les vacances de Pasqua.

Satanàs ni investigarà els casos de corrupció.

Jesús aprendrà a caminar pel damunt del gel.

Estic convençut que Judes ajudarà a portar la creu.

La Verge vol la recepta del pa de panses.

Déu creu que l'home, a quatre grapes, era més estable.

Satanàs estudia calderes amb oli reciclat.

Sant Pere està tip de fer bona cara als nouvinguts.

Vull un altre apartament, ara, visc amb dos predicadors.

He comprat preferents per si em jutgen més prompte.

Venint de la terra, estalvieu-vos les promeses.

Si aplego a sant, podré canviar l'aigua en brandi?

Necessito un simulador automàtic a les hores del rosari.

Satanàs es fa tou, invertirà més en apòsits per a les cremades.

He demanat una minva en l'horari dels turments.

Necessito company de caldera que sigui optimista.

Agraeixo a Déu que em faci invisible.

Noves sales al departament de psiquiatria del cel.

Al jardí celestial, hi ha més marietes que pugons.

A l'infern dels vells, hi ha pecats de carn de corder.

Satanàs vol comprar paelles i oli de gira-sol.

A l'infern han inaugurat la fira de nous turments.

Estic penedit, però feu via.

Els jardins celestials es tancaran més d'hora.

Llucifer fa paelles, però se li solen agafar.

Si he d'haure vida eterna, porteu-me un altre cap.

Déu vol posar un altre sol per als hiverns.

Satanàs ha demanat un certificat de bona conducta.

Vull anar al cel, però m'hauré de quedar?

He provat amb els miracles dels cecs, de moment, els deixo bornis.

Llucifer ha prohibit l'ús de l'aigua del Carme.

Déu pensa, podem apagar el llum.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XXXIX)

10 Novembre, 2019 16:09
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Estan aprenent més que jo.

Segurament, un de tots m'està cercant.

Avui, he decidit compartir les pors.

Vull conèixer com s'aconsegueix estar callat.

Estic prenent mesures de supervivència.

He de regirar els calaixos de la memòria.

Haig un alumne que fresa per no veure'm.

No he aconseguit arribar al centre de l'avorriment.

Les neurones folles van guanyant la batalla.

Mai he entès perquè no els conec.

Escric per si el cap se n'adona.

No he guanyat mai a cap dubte gran.

Vull encetar dies de tota mena.

Procureu deixar prou feina pel demà.

Estic ensenyant mètodes per a no guanyar.

Només em faltaria haver-ne un de savi.

No necessito centres de motivació negativa.

Suposo que ja endevinen on sóc.

Estic quasi convençut que no els mereixo.

Han endevinat que estic enfadat.

Estic desconcertat, el metge diu que no em capfiqui.

El futur serà l'estalvi, ara ja passem amb dos dígits.

Hem anat al zoo i després hem comparat.

Havem una pissarra per a guardar la pols.

Explicar és necessari, cal mesurar-ho amb cura.

M'agrada ser mestre de cinc a set del matí.

Porto les notes i les bosses de til·la.

Els veig entrar mentre preparo les eines.

Un de cada quatre sap que he arribat.

He demanat que desconnectin les presses.

Fa setmanes que espero alguna idea.

Va ser acabar-se les classes i començar a ploure.

Assoleixo que sóc inevitable.

El fet d'entrar a classe ja provoca desequilibri.

Sempre, solen escoltar quan no parlo.

Estic convençut que mai saben on vaig.

Amb setanta vegades set, ja notarem alguna diferència.

Quan ja els tenia asseguts, tocà el timbre.

Porten llibres, algun dia els diré per a què serveixen.

Mai sé a qui represento.

Els objectius terminals cal posar-los molt lluny.

Sempre, és millor que no us comparin.

Avui, he vingut a veure qui trobo.

Cada alumne, és un complet misteri.

Canvio els objectius mínims cada quart d'hora.

Sembla que, avui, no em coneixen.

Sempre, és bo defensar els principis.

La meitat són sords intermitents.

Necessito un cap de defensa personal.

En tinc tres que volen ser sants.

He demanat la baixa i m'han donat l'entresòl.

Tenen prou ganes de no veure'm.

Ja podeu encetar la caixa dels trons.

Podria dir que, en aquest moment, estan connectats.

Sempre, trobareu qui sembla penedit.

He aplegat d'hora per si me'ls volien prendre.

No hi ha dia que no pregui al cel.

No deuen ser tan dolents com manifesten.

La primera mesura és inspirar fort.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

En el petit corriolet i set poemes més

10 Novembre, 2019 16:07
Publicat per jjroca, Poemes

En el petit corriolet


Entre la pensa i l’oblit,

he de bastir les empreses,

sóc un heroi afeblit,

vianant de velles terres.

En el petit corriolet,

he de posar manta ganes,

m’agraden tardes pausades

esperant un nou hivern.

Amb una menja de cebes,

torradetes sense pressa,

he de parar minsa taula.

Deixeu-me obrir la baula

d’una cadena sencera

qui sorgeix de les tenebres.


He tallat tota la llenya


Dolça neu a les muntanyes,

al balcó, s’amaga el fred,

com demano un hivern

amb gran taula i estovalles.

He tallat tota la llenya,

haig a punt els encenalls,

la cacera ha de fer plat,

he deixat, al carrer, la pressa.

Haig un llibre per encetar,

la gandula és a punt,

m’acompanya el meu gat.

Posaré el món de part

dels qui viuen en ensurt

per si troben el guanyar.


En cada carrer


Com es tanca el poble

al si de l’oblit,

mig estabornit,

cansat i mediocre.

Han estat els anys

sempiterns maldestres,

demanant ser mestres

en el saber tant.

En cada carrer,

hi ha monotonia

i un pagès planyent.

Donem-li al vent

parlar de follia,

potser ho sabrà fer?


Galliner sense gallines


Tantes cases per guarir

volen les portes obertes,

al carrer de les finestres,

dormia el desig d’ahir.

Ni minyones a la plaça

ni orenetes al balcó,

és la tardor, poca traça,

la qui empeny sempre que pot.

Galliner sense gallines

i porquera sense porc

es preparen per a l’hivern.

Cada carrer és un infern

on demanen un xic d’or

i polseres de les fines.


Quan aplega al cafè


Aprenent de saberut,

mestre reial del no fer,

com em torno ben eixut

quan aplego al cafè.

Homes de les grans empreses,

profetes sense retorn,

ho enllesteixen, tot d’un cop,

desballestant mil promeses.

Cantaria les temences

si hagués més bona veu

i rebés llums a bescanvi.

Algun dia, he de ser savi

per poder garlar amb Déu

i carregar-li les penes.


No demano el mai més


No demano el mai més

puix la natura treballa,

poc es cansa i badalla,

mai s’acosta a l’interès.

Venim d’enlloc i sabem

que hi ha una porta oberta,

on ningú la veu completa

ni tant sols la comprenem.

Caminants sense camí,

a poc a poc, avancem

cap a unes noves contrades.

Necessitem velles fades

per a oblidar, en un moment,

la feblesa del destí.


Ens han vestit de temença


Sense amor ni providència,

passa la vida sobtada,

aprendre és una ciència

que dura tota l’estada.

Hem de venir a la vida

quan mai ningú vol marxar,

no hi ha pressa ni enganyifa,

no hi ha lloc on retornar.

Ens han vestit de temença

amb una mica de sort

per a avançar endavant.

Estic pensant en ser gran

abans de caure en el sot

on diuen que rau vida eterna.


Si he de ser una formiga


Si he de ser una formiga,

triaré un mes d’hivern,

prefereixo el formiguer

a un treballar sense mida.

La força la tinc donada

en un racó del cervell,

no penso ni de gairell,

el sestejar com m’agrada.

El pagès posarà el gra,

la pluja el despertarà

i el vent com l’esbatussa.

Poc m’agrada aquesta tusta,

però un déu, massa llunyà,

em diu que faci comanda.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XXXIX)

10 Novembre, 2019 16:01
Publicat per jjroca, Epitafis

No recordo que et deia.

Vols dir que ens coneixem?

Si vens a cobrar, sóc al nínxol del costat.

Si és per les vistes, no el compris.

Has vingut per a quedar-te?

Resto amb pau i sumo poc.

No em parlo ni amb el soterrador.

Tinc bons veïns, no es posen amb res.

La veïna encara no ha tornat.

No tinc plans per a demà.

M'ha costat adaptar-me.

Lliure de recances i supòsits.

Puc sortir a rebre?

Ahir vaig plegar de fantasma.

Vulgues que no, t'has de distreure.

He decidit allargar l'horari d'estiu.

Necessito pobre per a compartir el nínxol.

No tinc ganes de discutir.

Porteu-me una mudada neta.

N'estic tip d'anar de fosc.

Necessito hores de sol.

Ja és més bé fam.

Algú sap arreglar un taüt?

Ha estat llevar-me i agafar mal de cap.

Aquest aniversari vull un despertador de corda.

Fins aquí arriba la C.O.P.E.

Està bé, em confessaré demà.

No acostumo a fer comentaris.

No vull demanar ni l'hora.

Noto que no empitjoro.

Em manifesto apàtrida.

He demanat més hores de lleure.

Ho sento, he rebut una mala notícia.

Suposo que ja estem a la tardor.

Cada cop faig menys nosa.

Ni penso en moure'm.

Acceptaré qualsevol oferta.

Sóc aquí per conveniència.

Us prometo que restaré callat.

A quin preu estan les misses?

No sortiré si no em donen la raó.

M'estic fent a la idea.

Estic a la processó.

Ahir, no vaig menjar.

No hi ha manera de tornar?

Estic pendent de bones noves.

Ni aquí em deixen manar.

Avui, m'he recollit a les tres.

No suporto els venedors d'assegurances.

He aplegat aquí sense ganes.

Mira per on: no tinc feina.

Ara, tinc temps per a mi.

No penso comentar el que dec.

Poseu-vos en el meu lloc.

Estic pensant que necessito parella.

He d'anar a renovar el carnet.

Demà, igual me'n surto.

Surto, però sense ganes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXXIX)

10 Novembre, 2019 15:59
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si publiques el que escric, ja m'has descobert.

Per escriure demano permís al déu que m'acompanya.

Què opineu d'un déu que ens suporta i ens vol salvar?

Com dubtar del dimoni amb aquestes dones que veig.

Com gaudir del meu castell si el tinc hipotecat.

Sense bancs on aniríem a parar.

Mireu si vaig malament que he caigut en mans del metge.

U.S.A., és el país que ven més somnis a preu d'or.

Com creure en EE.UU.,si només ens venen enganys cars.

Heu observat que de "dòlars" a "dolors" només hi ha una lletra.

Per què he de viatjar si la terra em porta de franc?

M'agrada dels anglesos: Que no em dirigeixen la paraula

El pitjor és tenir enemics a menys d'un dia.

Si la bruixa és més intel·ligent, per què vol els meus diners?

Mentre hi hagin ombres, hi hauran il·luminats.

Us vendria el que sé, però no sé el preu.

Com m'endevinarà el futur si no sap que penso d' ell.

El pitjor de comprar és que sempre recaus.

Sempre admiro qui ven tresors per pocs diners.

La primera lliçó d'economia és treure els economistes.

Mai pagaran els banquers, el que deuen als bons lladres.

El dotzè manament diu: Fes el favor de pagar els deutes!

Jesús també devia morir per culpa dels diners.

Com he estat bon minyó em regalaran un "parquing" al cel.

Per què diuen misses als morts, si no les senten?

Si torna Jesús serà directiu de Telefònica.

És possible que, si continuo pobre, em mori.

Seure a la tassa, ens fa aterrar.

Viure és anar topant sense perdre el cap.

El que sua és pot confondre amb un treballador.

Ser amic de tots és no anar enlloc.

Escric per netejar el cervell de dubtes.

És agradable ser, dissimuladament, criticat.

Si gronxo el cap puc arribar a perdre les idees.

Si pensar no ocupés lloc, tindríem el cap petit.

Admiro de les dones: Els tombs que fan per no dir.

Darrerament observo que em creixen els dedins.

Si us faig perdre temps és que us sobrava.

El metge ho aprèn: Morir-se és qüestió de temps.

Morir-se és un mal negoci per al client.

Un fadrí és un mitjó desaparellat.

L'únic bo de casar-se és si intentes que l'altre ho solucioni.

Elles deuen ser més intel·ligents però ells no volen ni saber-ho.

L'infern d'una dona és deixar d'agradar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XXXIX)

10 Novembre, 2019 15:56
Publicat per jjroca, Poemes curts

Porteu-me la nit

al racó de l'era,

allí, on espera

calmar el neguit,

aquest cos tronera.


Aprendre ens porta,

ben enfeinats,

a mostrar un combat

on la vida escolta

amb un to sensat.


Les velles paraules

sortint del coixí

diuen que, a la nit,

s'esberlen les baules

tot fent esgarips.


La mare somiava

anar-se'n al ball,

el nin demanava

sentir com abans

quan ella el gronxava.


Sense joia ni diners

cal ser fadrí,

si els amors són tafaners,

traieu-me d'aquí,

sóc poruc com el qui més.


Al corriol del vent,

les fulles porugues

cauen com a cent,

són massa pressures

per parar un moment.


Em plau dormir

dessota de l'om

per a saber com

m'estima a mi:

la dolça son.


En buidar la casa,

baixar les finestres,

la tardor proclama:

Vénen malifetes!,

després, clou, descansa.


En parar a la plaça

per somiar en el banc,

com em sento estrany,

com l'amor es cansa

d'oblidar on va.


Manta hores

sense nits,

parlen totes

d'esperits,

són ben pobres.


Sento la nostàlgia

del cantar del vent,

pobre innocent,

quin déu me l'obliga

a sortir corrent?


Amics infidels

de primeres hores,

les gràcies són pobres,

viuen sense gent

en terrats i golfes.


He comprat cavall

per no haver somera,

el porto a la cleda

per veure com va,

com torna: de pressa.


Si voleu venir

al país del somni,

no us féssiu mal borni,

cal saber mentir,

tot just quan us trobi.


Al carrer del mar,

no he trobat les barques,

potser han marxat

cercant altres bandes

on poden guanyar.


La més bella rosa

de tot el jardí

quan l'amor es posa

li dirà que sí,

és tan suau i dolça.


Per haver diners

i bona consciència,

cal haver paciència

i algun mentider

que raurà per feina.


Les mil portes

de la mort

mai es tanquen

si hi són tots:

vius, tanoques.


Quan demano

anar a la font,

el vell amo

diu que no,

com l'enganyo.


Qui demana,

en ser a la nit,

ser enemic

d'aquell qui mana

pel camí?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XXXIX)

10 Novembre, 2019 15:49
Publicat per jjroca, Epigrames


Sóc tan petit,
de cos tan minso,
que regalimo
quan plou un xic.


A la casa ferma
no plora la clau
ni clou la finestra
ni viu cap babau.


Una rosa
per donar
és amor
per encetar.


No vull la sort
ni és gosadia
demanar al dia:
petit tresor.


Per a gaudir
de mil meravelles
no calen estrelles
ni mitjons de fil.


Diu que m'estima,
ho diu de debò,
que Déu la perdó,
paor l'acoquina.


Doneu-me més set
de vi i de cervesa,
de seny i feblesa,
n'estic satisfet.


Per la feina necessito:
el desig de treballar,
demà l'aniré a cercar,
si el trobo, us convido.


Amb voluntat i fermesa,
el país es fa més gran,
però vénen els cristians
a ofegar-nos la festa.


Tot seguint al bon Jesús,
he comprat una somera,
va ser a la primavera,
a l'estiu, demano ajut.


Per demanar, demanaria,
una ombra per al sol,
un bon àpat al migdia,
a la nit, fer de mussol.


Mai oblido que els veïns
tenen finestra,
una ràbia manifesta,
el desig de ser roïns.


Al balcó estant,
trobo el carrer,
els vianants
no hi volen ser.


Al seixanta
et poden dir:
No passis ànsia!
No et cal venir!

					
Porto la son
ben arrapada,
vol anar a port
cada vesprada.


Quan el gat miola,
em mira, descriu:
una gana boja,
desig de ser amic.


A les portes amples,
no resten records
ni seran amables
ni parlen amb tots.


Una rosa sola
a la plaça estant,
demana una noia
per a anar del braç.


Sense pena
ni il·lusió,
un es queixa
de debò.


I quan ve la nit,
ploren els fantasmes,
són massa esgarips
carregats de nafres.


Una dona vella,
a la casa estant,
pensa que es fa gran:
la por i la tenebra.


Si haveu
pocs diners,
no mengeu
ni beveu res.


A la mort solia
demanar l'eixir
i, com cada dia,
deia: Has de glatir!
 
Una branca verda,
en aplegar el sol,
li demana, encesa:
Vull aigua a l'engròs!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XXXVIII)

01 Novembre, 2019 09:20
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Déu diu que em perdonarà malgrat que pensi.

Déu, en proves, aprendrà papiroflèxia.

Els muts encara no parlen, però els faig udolar.

He comprat un manual de miracles venent un tros d'ànima.

Satanàs m'ha demanat una jornada de pausa.

M'han proposat ser sant, però hauria d'anar al cel.

Jesús provarà de fer cava amb aigua gasificada.

Estic canviant pecats per butlles.

Satanàs promourà un curset de renecs.

Déu posarà al portal: l'estel i un grup elèctric.

La Verge vol promocionar dues telenovel·les.

Necessito certificats mèdics per confirmar miracles.

Per limitacions de pressupost, es reduiran els pecats cars.

Es venen tres aureoles de sant en bon estat.

Iniciació a la santedat, places limitades.

A la quaresma, vaig a l'infern a menjar carn.

Puc fer miracles, però em fa mandra.

A l'escola celestial, han tret els deures.

Satanàs juga a la borsa a les hores lliures.

He parlat amb sant Pere per a patentar un pecat.

Jesús tornarà al desert si li posen més oasis.

La Verge vol aprendre de puntaire.

Judes estudiarà anglès per ampliar el negoci.

Déu vol crear un altre univers sense posar el temps.

Satanàs i Déu faran un pacte de silenci.

La nota per a ser sant, pujarà un punt.

Satanàs rebaixarà les penes als polítics en campanya.

Satanàs diu que, si no peco més, em deixarà sense vacances.

Déu no sap on posaran a Catalunya.

Déu fa saber que hi ha més sants que creients.

Les accions de l'infern han pujat un dos per cent.

Jesús diu que passa d'anar a la Judea.

Satanàs diu que no hi ha dimonis com els d'abans.

Déu penjarà activitats a la pàgina web.

Jesús s'ha apuntat a un seminari de pastors d'ovelles.

El dimoni m'ha dit: Si peques més, et faré descompte!

Un cop mort, per qui demano?

Jesús està disposat a regentar una agència de viatges.

Neguit a l'infern, estan valorant la qualitat dels pecadors.

El dolent de ser pobre és no poder pagar la salvació.

Hi ha sants preocupats per la venda de ciris.

Vull ser sant, però en horari reduït.

Dimoni, sense èxit, ha començat a pregar.

Estic esperant que Déu canonitzi el primer sant.

He demanat anar a un altre cel, per provar.

Satanàs vol dimonis més propers.

He somiat que Déu plorava.

No sé ben bé com es pessiga l'esperit.

Satanàs va fer apagar el segon sol per haver tenebres.

Satanàs m'ha regalat un cove ple de dubtes.

He provat de posar Déu a una església, però no hi cabia.

Jesús ha acabat el segons curs d'ebenista.

Satanàs ha demanat una paga per a fastiguejar.

La Verge necessita més pomada per a les cremades.

Jesús ha inaugurat una fàbrica de sandàlies.

Satanàs provarà de fer: pedres d'or.

Arribat al cel, on puc menjar?

Déu em comenta com se sent trist.

Satanàs diu que Judes és un ploramiques.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XXXVIII)

01 Novembre, 2019 09:18
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Porto mesos fent-los saber que no hi estic d'acord.

La darrera reforma ja duia un paquet d'eines.

El millor de ser mestre és que pots entrenar sovint.

Quan arribi a vell, seré un alumne díscol.

Haurien d'aprendre a multiplicar sense desllorigar-se.

M'agrada el concepte posar interès.

Quan siguin grans, ja l'encertaran.

Caldrà fer-los saber que ja sóc aquí.

És una sort no haver ruc d'on baixar.

M'he proposat ensenyar peti qui peti.

Quan són a classe, ja tenen un referent.

He passat full sense acomiadar-me d'ell.

Ni vull pensar tot el que podrien aprendre.

Si no escolten, proveu de somiar.

Quan sigui gran no vull ser vell.

Haig massa llops per a tan poc ramat.

Sempre he pensat que no podré volar.

O no són els meus o no els reconec.

Els he fet saber que encara no dormo.

Procuro ensenyar sense molestar massa.

Haig la setmana programada i incerta.

M'agrada comprovar sovint les sortides d'emergència.

No sé on deu restar la solució adequada.

És, pràcticament impossible, recuperar la bona singladura.

Hauré de demanar, a Júpiter, més llamps i trons.

Sempre és millor raonar que eructar.

Si aplega el vent, procureu que no l'escoltin.

No entenc perquè, quan m'encenc, deixen de riure.

Mai he entès quina part del cervell els funciona.

M'agradaria ser ruc i no acabar-me mai les garrofes.

Vaig despertar i vaig agafar el paper de mestre.

Haig força problemes sobre la intel·ligència objectiva.

Tenen dicotomia entre escriure i entendre.

El complicat és saber quan el sarró és ple.

La lliçó es repartia entre sostre i finestra.

Ells volen i nosaltres els ensenyem a aterrar.

Estic satisfet perquè no badallen gaire.

He fet un control per si n'he perdut massa.

Aprendre és una menja que mai ha d'atipar.

He conegut més alumnes que savis.

Estic a la recerca d'un superdotat, igual no el trobo.

Sembla que els guies no saben on van.

Entre dues reformes, no hi ha temps per ensenyar.

El llibre era bo, però tenia fulls.

He deixat la pressa al calaix, però se'n surt.

No cal que aprenguis cap mètode prescindible.

Ja saben que una a no és un capgròs.

Proveu de fer el sord per veure què passa.

Hem anat d'excursió i no n'he cansat suficients.

M'agrada berenar a migdia, per si de cas.

Es prenen massa interès en fer-me quedar malament.

Vaig haver de callar perquè em passaven al davant.

Porten ordinador, però no endrecen massa.

Si els faig pensar, m'ho apuntaran com a pecat?

He estat mestre amb poca premeditació.

Poseu-los feina, però oferiu-los rebaixes.

Dec somiar, he sentit que em criticaven.

No assenyalaré ningú que tingui la boca oberta.

El que m'agrada d'ells és que sempre m'odien.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poc després arriba el plor i set poemes més

01 Novembre, 2019 09:14
Publicat per jjroca, Poemes

Poc després, arriba el plor


En comptades ocasions:

Un i un poden ser dos!

Voldríem ser a l’altura

d’aquells núvols dissortats

que engreixen de vanitat

i van perdent compostura.

Poc després, arriba el plor

i davallen fins al terra,

una ombra matussera

com demana trobar el sol.

És una lluita ferrenya

entre infern i paradís,

on s’ha perdut el precís

avançar per la tenebra?


Allà lluny


Allà lluny, ni sé el perquè,

les joguines són de sucre,

el somiar seria luxe,

el lluitar anava bé.

Però vet aquí que un dia

aparegué el benestant

i manà, per endavant,

treballar la poesia.

Quatre versos van al sac

d’aquelles ganes de viure

per a aprendre de debò.

La meitat diran que no,

no volen pensar ni escriure

mentre riuen i se’n van.


Quan aplega la fatiga


Mariner, barca feixuga

i massa llarga la mar,

el glatir no s’ha acabat,

cada vespre no té cura.

És el vent qui ressorgeix

quan semblava adormit,

cadascú cerca l’oblit

en una menja de peix.

Com torna la nova albada,

truca a la porta del seny,

però, gairebé, ni crida.

Trobarà la mà amiga,

la qui pena, a deshora,

quan aplega la fatiga.


Passaran les orenetes


Passaran les orenetes

pel carrer del ample sol,

ben lleugeres, vestit de dol,

sense son a les parpelles.

Tenen el camí marcat

i el guia és a punt,

han de tornar al seu tancat

quan el fred, de nou, s’esmuny.

Les fulles ploren també

abans del nou davallar

tot comentant que s’acaba.

Hi haurà repòs, sense paga,

prop la font del comellar

on mai enganya l’hivern.


Parla la poncella


Parla la poncella

de l’amor joiós,

del son de l’estrella,

del vestit com d’or.

A cada vesprada,

quan s’amaga el sol,

sent l’enamorada

com batega el cor.

Preciós cavaller,

ben blanc el cavall

i un neguit etern.

Em sento proper

i convido a un ball

llarg i prou lleuger.


Les animetes amb pena


I caminen per la plana

les animetes amb pena,

com odien la campana

i aquella gent tan propera.

Com la nit és freda i llarga,

voldrien trobar un palau

per a passar la jornada

esperant la dolça nau.

Mariners sense taverna,

amatents del negre vi

i entremaliats pidolaires.

Prop de la costa, una flaire

que ens acosta al diví

quan la paor espetega.


Potser dimarts o dilluns


Potser dimarts o dilluns,

aplegaran els difunts!

Han abandonat el terra,

la foscúria dels esclaus;

de vius, semblaven babaus

i, de morts, mitja lluerna.

A missa, toquen campanes

sense festa i processó,

qui oblida la raó

quan apleguen les febrades?

Nostres homes hauran gana

de moscatell i campanes,

d’ametlles potser torrades

per un agosarat fantasma.


Per una mossa galana


Escriuria si pogués

haver alegria,

és el pas de cada dia

qui em diu el que he de  fer.

Per una mossa galana

he perdut cavall i estreps,

cavaller sense cap gana,

com em perdo entre els estrets.

I la pausa m’acompanya

per camins insospitats

farcits de pena i ràbia.

He plorat quan perseguia

la moixaina en els tancats

tot eixint de gent estranya.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs