Un poema es va fent i set poemes més
27 Setembre, 2020 07:37
Publicat per jjroca,
Poemes
Un poema es va fent
Un poema es va fent:
ratlla a ratlla, sense pressa;
diria que és bona empresa,
però amb poqueta gent.
Les paraules van venint
i s’amaguen sota el llibre,
només demanen ser lliures
per poder anar vivint.
El poema es va fent
i va muntant l’embolic
mentre riu o mentre plora.
Els diria que no hi toca,
reconèixer que han patit
quan s’allunya el pensament.
Un núvol cansat
Un núvol cansat,
sense massa empenta,
diu que la primavera
un déu ha encetat.
Com sóc traginer
de les hores baixes,
demano menys caixes,
però més diners.
Un núvol cansat
voldria fer festa
els caps de setmana,
però un déu l’enganya
i van a la grenya
per camps i ciutat.
Una vaca plora
Una vaca plora
en passar el tren,
es veu que s’enyora
en ser enmig del verd.
Farà unes setmanes
que va ser el comiat,
un bou engreixat
partí de vacances.
El vedell voldria
anar a passejar
els dies de sol.
Com cerca el condol
quan ve a marejar
el desig de vida.
En viatge per la nit
En viatge per la nit,
entre la lluna i estrelles,
he demanat les roselles
perquè cercava marit.
La poncella era galana,
preparada per al viure,
llegia, solia escriure
i, de tant en tant, pensava.
Va trobar un mosso ric,
caçador i blanc de cara
qui volia ser valent.
El mirava atentament
i, sovint, l’engrescava
per guanyar sense neguit.
Albergínies van de dol
A la sínia, tomba el ruc
tot pensant que l’aigua plora,
és la vida qui l’estova
mentre l’amo resta mut.
Albergínies van de dol
i el pebrot envermelleix,
un tomàquet resta sol
en un solc que perd el verd.
El pagès veig com s’adorm
dessota de la figuera
i el blat muda el color.
Es posa vestit com d’or
per viatjar, amb la quimera,
despertar enmig les pors.
El viatge de la nit
El viatge de la nit
no haurà pressa ni aturada
ni li farà mala cara
a un llum qui ha esllanguit.
En un corriol ple d’estrelles,
avancen herois i déus,
la meitat com van a peu
per cercar eixida a les penes.
El viatge de la nit
entre cuques i mussols
va endinsant-se a la ribera.
Minsa aigua, un xic freda,
va cercant altres corriols
per trobar-se amb amics.
Sucre i mel
He provat d’aplegar a sant
amb dejuni i sacrifici,
allunyant-me del gran vici
de voler ser benestant.
L’aureola l’he comprat,
a bon preu, a les rebaixes,
un xic vella, amb ses nafres,
oblidant el que he pagat.
A la porta del gran cel,
m’han posat cara vermella
i he restat una setmana.
Ser sant no requereix gana
i avançar com un trapella
tot enmig de sucre i mel.
Era un pobre satisfet
I corria com un llamp
i menjava com un bou,
de treballar en tenia prou
un cop o dos en mig any.
Era un home satisfet
d’atipar-se de llegir,
mitja ratlla a mig matí,
un quart de plana cada mes.
Va viure com un sidral
i, de sobte, emmalaltí,
va ser curt el funeral.
Home fosc i home gran,
he de creure i puc dir
que l’he declarat nou sant.
Altra vegada i set poemes més
19 Setembre, 2020 07:17
Publicat per jjroca,
Poemes
Altra vegada
Com va la mort
per refer la natura
i així procura
guardar-ho tot.
No compta els anys
ni atura a la fermesa,
l’empeny la pressa
i aquell deure estrany.
Farà bugada,
enllestirà la feina
sense dir res.
Vindrà el mai més
guaitant, per la finestra,
altra vegada.
El llapis diu
El llapis diu,
es desfà i comenta
com la feblesa
massa que escriu.
Els homes grans
basteixen quatre ratlles,
massa de palles,
poques de gra.
El llapis parla
de ratlles sense fi,
planes de lletres.
Lligades elles
mai se’n podran eixir
ni anar a cap banda.
En tombar el nou dia
Mai hauré sabut
que volar no em prova
puix l’aire envola,
vol tornar-me eixut.
En el meu somiar
amb terres lleugeres,
dormen les estrelles
ran del campanar.
Dolça melodia
de brisa estimada
em porta a l’amor.
Com rabent traïdor,
no em portis la queixa
en tombar el nou dia.
Qui m’haurà mentit...?
La lluna en un cove,
la mar en un odre
i gras l’esperit.
Qui m’haurà mentit
ha estat innoble
i un pèl traït?
Aprenent de déu,
em sento ateu
i un xic bordegàs,
no em féssiu cas
puix vaig per la neu
quan aplega el fred
i em manté despert
fins que el vent se’n va.
Parlant amb el matalàs
Mentiria si digués
que, a la nit, treballo més.
És mon llit amorosit
qui em porta a l’aventura,
com pensa i com procura
que sigui home afeblit.
Parlant amb el matalàs,
em passo bones estones,
mig plorant passen les hores
recordant nostre fracàs.
Però la vida és feixuga
i, pel lleure, es va perdent,
hem de lluitar amablement
i acabar sense cordura.
Rauré entre homes
Amable la tarda
i la nit serena,
dessota una estrella,
veig un gos com lladra.
Perduts el grans somnis,
demano establir-me,
podríeu vós dir-me
on dorm el desori?
Les paraules toves
m’han dut al davant
de portes tancades.
Entre empreses vanes,
mai em faré gran
i rauré entre homes.
Hem parlat de sacrifici
En converses amb el ruc,
hem parlat de sacrifici,
de treballar, de poc vici,
d’una sínia i aixopluc.
Cada dia, al dematí,
hem d’anar a fer la feina,
no haig hora ni massa eina
ni gran desig de fugir.
Avancem en la trobada
i apleguem cansats al tros
per a emprendre nova empresa.
És el ruc qui posa pega
per agafar el bon goig
i gaudir a la vegada.
Aprenent de déu
Aprenent de déu,
menjador de sopes,
mai seré l’hereu
de gegants i ogres.
A les hores baixes,
dormo com un soc,
somio amb un rebost
de rialles dolces.
Aprenent de déu,
em llevo, amb la lluna,
prop la mitja nit.
Algun cop, m’ha dit:
Anirem a una,
però sempre a peu!
Pensaments divins (LIX)
14 Setembre, 2020 15:59
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Satanàs no em troba les pessigolles.
A l'autobús de l'infern, mai trobo seient.
A l'infern, el que costa més és matinar.
Sant Pere no em vol posar a l'equip de futbol.
He anat al cel només per a veure l'ambient.
Vull fer un seminari de dimoni entremaliat.
Satanàs inaugura una de calderes amb música ambiental.
Si moro en dilluns, quan arribaré al cel?
Faig pecats, però els endreço.
Necessito un profeta per encertar la loteria.
Al cel, quants dies es pot passar sense menjar.
Canvio cilici en bon ús per un ventall.
Satanàs ha demanat Déu un infern sense estiu.
Vull ànimes caritatives els dies de ràbia.
He vist al veí del cel, vull pecar!
A l'infern, han ampliat la sala de mentiders.
Canvio tres pecats repetits per un de nou.
Es veu que Déu s'ha oblidat d'escriure'm.
Necessito parlar amb Satanàs de les noves ofertes.
Només em resten dos mil anys de pregar.
He demanat una caldera amb «wi-fi».
M'he llevat tard, hauré de fer via amb els pecats.
Jesús està temptat d'anar al twitter.
Quina carmanyola necessito per a anar a l'infern?
Si vas al cel, guarda'm un seient.
He decidit compartir el dimoni amb la veïna.
Estic esperant que Déu posi pecats nous.
Satanàs està trist, porta una mala setmana.
A l'infern, només es pot parlar amb els muts.
Judes s'ha apuntat a la bossa dels traïdors.
Jesús vol provar d'anar amb bici pel damunt de la mar.
Satanàs vol provar les aigües termals.
Sant Pere prefereix l'horari d'hivern.
Emborratxar-se amb vi de missa, és pecat?
Jesús proposa a Judes que doni sang.
La Verge sempre oblida l'aniversari.
Jesús vol deixar l'ofici de pastor.
Per anar al cel, m'ha donat la classe «turista».
Als mil pecats, ja pots demanar la cua.
He venut l'ànima a tres dimonis diferents.
Si vaig al cel, hauré de ressuscitar?
Peco sovint per por d'avorrir-me.
El temps de l'infern és flexible?
He demanat un rajolí de gràcia.
El pitjor és ser pobre i no olorar el cel.
Necessito un déu amb millors ofertes.
No he sortit sant de miracle.
He parlat amb Déu un monòleg profitós.
Pecaria, però no tinc més hores.
Sant Pere ha demanat les lletres més grosses.
A Jesús no li agrada la mona de Pasqua.
El millor de l'infern són les rebaixes.
Fa dies que no peco, hauré d'anar al metge.
Al cap de mig any, me n'adonà que era al cel.
Tomàs m'ha demanat el «curriculum».
Sant Pere viu en una veda eterna.
Déu ens creà despullats, no entenia de moda.
La Verge provarà túniques amb colors més vius.
M'he fet un embolic amb la Salve.
Anava a pregar quan ha començat l'esbarjo.
Satanàs posarà deu tavernes més a l'infern.
Les misses negres es fan amb vi agre.
Estic pendent de la tercera resurrecció.
Jesús exigirà als nous deixebles el graduat escolar.
Ara, resulta que el dimoni no vol peix.
Tres miracles més i passo al tercer cel.
Pensaments educatius (LIX)
14 Setembre, 2020 15:57
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He entrat per a veure si encara se n’adonen.
El problema de ser pastor és la manca de gos.
Veig que dubten entre porta i finestra.
He demanat, als Reis, que se n’emportin.
Saben més que jo, però no ho canalitzen.
Avancem per inèrcia.
Procuraré ensenyar-los per correspondència.
Acabo ensenyant per aproximació.
Procuro retrobar-los en un món que els fa perdre.
Considero que, per a mossegar-los, em sobren les dents.
En el passadís, em fan el primer anàlisi.
Procureu que, les ferides, siguin superficials.
De vegades, em considero un despropòsit intel·lectual.
Cada cop, he de fer les pauses més marcades.
He assolit la primera passa per a esdevenir sant.
Mai presumeixo del seu desavantatge.
Envejo la seva obstinada flexibilitat.
Amb els anys, vaig guanyant més sobrenoms.
No poseu més feina per si us heu de corregir.
Abans, les finestres eren compartides.
Hauré d’ensenyar ortografia electrònica.
He d’aprendre el paper d’enemic.
Els motivo esperant que no em guanyin.
Sovint pensen que arribaré més tard.
Procureu tancar les finestres massa grans.
És bo que recullin un poc de por.
Massa camins per anar enlloc.
Si dubten, és un bon plan de construcció.
Cada dia em llevo amb l’esperança de no fer tard.
Educar és construir amb eines resistents.
Cal trobar la finestra més encisera.
Els prendré quan arribi el bon punt.
Cercarem el bon so entre sorolls.
Venien a guanyar, no els decebeu.
Aprofiteu els dubtes del primer moment.
És la lluita la qui no demana ferits.
Els ensenyaré la por de no saber.
Porto anys barallant-me per quasi res.
La primera lliçó l’he regalat.
Mai els dic tot el que perdo.
És una lluita desigual, però mantinguda.
Em solen guanyar, però els enganyo.
No penso dir-lo on és el bon camí.
Acostumo avançar amb pedres a la sabata.
L’important és no endarrerir massa.
Procuro recollir la fe que van perdent.
Ensenyar ha de ser un negoci de minses pèrdues.
Menys mal que no sumen sovint.
Esbrineu quina part del llibre els fa volar.
Estic content, els donaré feina de franc.
A la primera classe, tot està per vendre.
Poseu paper i llapis i espereu les idees.
La classe durà almenys vint segons.
Procureu que escullin entre tous desconcerts.
Li he demanat al llapis que sigui responsable.
Si aprenen, quin és el pas següent?
Sempre somio que callen.
De segur que no saben on vull anar?
He aconseguit canviar les exclamacions a simples crits.
M’estic acostumant a un ritme inestable.
Treballarem la memòria, però sense abusar.
De moment, qualifiquen a l’engròs.
Volen pagar-me per conceptes assolits.
Perdo menys temps del que poso.
Deuen ser a punt perquè ja no n’escolta cap.
Si aprenen, no feu nosa.
Entre penes i dolors i set poemes més
14 Setembre, 2020 15:55
Publicat per jjroca,
Poemes
Entre penes i dolors
A les portes de l’infern,
he deixat tots els cilicis,
en entrar, només hi ha vicis
i pecats de color verd.
Les calderes són de llenya
des que s’han aproximat
homes magres d’espardenya
per descloure l’entrellat.
Entre penes i dolors,
passem les llargues hores
qui mai han d’aturar.
Al cel, no voldria anar
puix els dec massa penyores
entre nobles i senyors.
Aprenent de pobre
Amb més deures
que diners,
haig mesures
d’interès.
Aprenent de pobre,
he passat el curs,
ha estat un disgust
enmig del desordre.
He cercat una pubilla
per poder-la festejar
un cop o dos per setmana.
Com la ràbia s’encomana,
prompte ho hauré de deixar
perquè he perdut amb la tria.
Benvolguts traïdors
Benvolguts traïdors
fruits d’una nissaga
qui, arreu, s’escampa
per trobar tresors.
En el treballar,
hem passat estones,
però són més bones
les presses per guanyar.
Així, a l’aixopluc
dels homes prudents
enllestim la feina.
No vull trobar l’eina
que em faci valent
ver vèncer si puc.
Dintre de mil llibres
Ni pau a l’escola
ni ombra al desert,
el pensar és despert
i quasi tremola.
Dintre de mil llibres,
hi ha la solució,
que Déu em perdó
per saber-me lliure.
Al carrer, m’espera
la més dolça nit
sota una finestra.
Hi ha una deessa
qui, potser, m’ha dit
que no és cosa seva.
Un cop al mes
Estimar l’estimaria,
ben sovint, un cop al mes,
vinc del país del mai més
i com ploro d’alegria.
He començat a predir
tota mena d’aventures,
les tardes seran feixugues
quan demanin un migdia.
Avanço per avançar
a la casa del mai més
amb un monstre fredolic.
Espero que sigui amic
amb to pausat i sorprès
fins que li aplegui la nit.
Potser algú dirà
Hauré de morir
quan el cos demani,
canviaré de barri
sense enginy ni abric.
Sentiré com fuig
aquest pobre cos,
ho farà, a l’engròs,
per a ser rebuig.
Potser algú dirà,
a la taula estant,
que feia prou nosa.
El nou son em troba
i aniré provant
qui m’enyorarà.
Voldria anar
La més maca de les flors
ha la feina més preada:
Restar quieta, amb bona cara,
per seduir un abellot.
Per quina estranya raó,
l’arbre espera haver fruit?,
potser trobarà l’enuig
i demanarà perdó.
I els déus, de dalt estant,
com obliden les promeses
quan es posen a ballar.
Algun cop, voldria anar,
amb les ales ben esteses,
a trobar algun vianant.
Ploro més
Na Mariona em diu que sí
i comença el meu glatir.
Amb les penses d’un gegant,
passo el dia caminant,
però en arribar el migdia
cerco pausa de bona mida.
No em donéssiu altra llum
per si un dia goso perdre’m,
seria feliç d’entendre’m
amb la pensa d’un sabut.
Passa el temps des de l’alçada
que és on voldria restar,
però aplega l’endemà
i com ploro més encara.
Epitafis (LIX)
14 Setembre, 2020 15:53
Publicat per jjroca,
Epitafis
Si és per la llengua, no patiu.
Vendré l'eternitat si es posen en raó.
Quan no puc més, me'n ric.
D'aquí estant, pedalejar és complicat.
Un cop a l'any, vaig a revisió.
He demanat un tren de rodalies.
No entenc el concepte: aire contaminat.
He trobat bones ofertes de taüts.
Ja ho sabies que era aquí?
Em deixo aconsellar.
Estic en temps mort.
De moment, no tinc son.
Vols dir que t'he convidat?
A l'altra, faré de dolent.
Si has vingut a veure'm, ho sento.
Haig cinc minuts per a escoltar-te.
Vols dir que no paraves tu?
Si vols, anem a una!
Em pots substituir una estona?
De fet, cercava un hotel.
Necessito un acudit.
Quan desperti, puc menjar?
Ets l'onzè que ve a cobrar!
No m'importa el menjar fred.
Porteu-me una gandula.
Porto el dia ploraner.
Espero que m'hagin fet la baixa.
Acabo de pagar el darrer rebut de l'enterrament.
Fa dies que no em maregen.
De segur, que faig pena.
Com et deia abans …
No aturo ni per a dinar.
He trobat feina de vigilant.
Fes veure que no hi sóc.
Ahir, vaig perdre la memòria.
Ja passaré a pagar.
M'he tornat desconfiat.
Demà, vine més prompte.
Vull una llanterna, no ciris.
Per fi, m'he fet ecologista.
Dos dies més i surto.
Espero que no vingues a cobrar?
He mort, però no t'ho prenguis malament.
Faré un recés de dues hores.
Podeu estalviar-vos les pregàries.
Em pots vigilar el taüt un moment?
Us comento que no sóc zelós.
M'estic acostumant a no ser.
Ho sento, haig el son pesat.
Porto un mes sense dir-me res.
Permeteu-me callar una estona.
Avui, tancaré abans.
Ja es nota el règim.
No ploris, ja me'n faig càrrec.
Ho sento, no et puc ni veure.
Estic acostumant-me als espais petits.
Ara, em costa perdre el son.
Cada dia haig menys salut.
Estic pensant en regalar-me flors.
Ara, em poso els peus i vaig a passejar.
Si moro ara, em trauran punts?
M'han proposat de tornar, he dit que no.
Si moriu, feu-m'ho saber.
Haig un dubte, demà continuaré mort?
Vull pensar que tardaràs en venir.
Torneu més tard, estic enfeinat!
Pensaments festius (LIX)
14 Setembre, 2020 15:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Les dones es pensen que els homes tenen ulls que les miren.
Intento enganyar-me, però acabo perdent.
La nit és la part del dia que va triar el dimoni.
El dimoni em demana, per favor, que l'escolti.
El vostre cos és el vostre monstre.
L'amor és la concentració real de dos cossos en un.
Les dones solen muntar tot un món per un home que no existeix.
L'edat és proporcional a la roba que et poses.
Les dones, sense pols, es moririen d'avorriment.
Si la humanitat creix massa, els dimonis demanaran vacances.
Em preocuparia si l'amo no sabés on posar els diners.
La primera condició per ser savi, és perdre la paraula i el rellotge.
Els crítics són amargants camps gravitatòries.
Escric molt perquè no vull pujar a cap mena d'avió.
Per mimetisme, acabarem tenint peus rodons.
El futur de l'home ha d'estar, forçosament, programat.
Si no vaig a esquiar, que contaré als envejosos.
Els polítics demanen a Déu ser amorfs sense imaginació.
Estar viu és tenir el dolor per majordom.
L' amo m'estima tant, que em deixa despullat i sense vicis.
Tot anava bé, fins que aparegué el mirall.
La felicitat és oblidar que tens un cos per mantenir.
La bellesa és la ciència adequada a cada ull crític.
Estar casat és oblidar-se de quasi totes les dones maques.
Mireu si sóc ignorant que només he estimat una dona.
El cervell admet l'escriptura d'una línia.
Llegir és amansir els ulls portant-los per camins estrets.
Les dones aprenen més perquè han d'enganyar millor.
La felicitat és un lloc tan petit que és complicat ocupar.
Mantenir l'home tranquil requereix construir, contínuament, castells de por.
Si una dona deixa de cantar, es possible que es queixi.
He donat mitja vida per ser un esglaó numerat.
Estic viu perquè no sé on més puc anar.
Amb el fred, reconec els extrems del meu cor.
Els qui no em coneixen tenen més bona opinió de mi.
Escric perquè, el veritable amo, m'ho mana.
Qui confia amb els altres, té un camí complicat.
Si visc aquí és perquè encara he de fer nosa.
Em critiquen perquè els he dit qui sóc.
La vida és el compte corrent més interessant.
Seria feliç, si no hagués de perdre massa temps en aconseguir-ho.
L'home és l'únic animal que es pensa que el temps es pot pagar.
Al metge, no li preocupa massa la meva bona salut.
Si trobeu una bruixa, salteu pel seu damunt.
Qui no pot servir Déu, serveix a la resta.
Poemes curts (LIX)
14 Setembre, 2020 15:48
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En el reialme
dels infidels,
venen arrels
a més de quatre,
mai donen res.
Per aprendre
a comptar,
cal trobar
un bon mestre,
que ho tingui clar.
Quan tornaran,
alegres primaveres
a posar freses
de bon menjar?
No sé què esperen.
Quan la son
em ve a buscar,
mai som tots
per fer bondat.
És el que hi ha.
Quan remunta
el noble sol,
que m'apunti
on serem tots
mancats de vici.
Al de dalt de la muntanya,
viu un pastor,
quan la cabra es desmarxa,
diu que no hi és tot,
és un cas de mala fama.
En el darrer solc,
quan ja estic cansat,
com parlo a desgrat
del que més em dol,
és un solc amarg.
Si la pluja és fina
i el vent consistent,
com en sóc conscient
de l'amarga vida
d'un vell penitent.
I llavors, quan ve
el so de l'oblit,
cerco l'esperit
per si li convé
pensar el que li dic.
Una blanca vela
prop la riba estant
diu que sóc ben gran
i que, força brega,
amistança i cal.
Em plauria el sol
el mes de gener,
però no pot ser,
ha de ser quan vol,
és massa valent.
No ploraré mals d'amor
perquè el cor no m'ho demana,
va passar fa una setmana
quan regnava la calor,
em va deixar sense gana.
Com es cansaran
les velles penyores
de fer mitja part
esperant més hores
on poder fruitar.
En l'angúnia
del gran llit,
és on trobo, arraulit,
qui ve i qui torna,
sense somiar ni delir.
No demano més
que hores feixugues
puix les menys porugues
no han de venir més,
tenen massa arrugues.
Petitó com sóc
és l'hivern qui em crida,
ho fa sense mida,
sense trobar el sord
qui de tot s'oblida.
Quan la plaça plora,
tot demanant llum,
cerca l'aixopluc
d'un temps que l'ignora,
és un temps feixuc.
Quan el mariner
surt de la taverna
sempre hi ha qui perd,
es veu que l'empresa
sempre està per fer.
Sento l'aureola
com em va cercant,
vaig fugint d'escola
per a no ser sant,
és treball que sobra.
En el regne
de l'oblit,
tinc per feble
el nou amic,
és maldestre.
Epigrames (LIX)
14 Setembre, 2020 15:43
Publicat per jjroca,
Epigrames
Aniré a caçar:
mosques i elefants,
de mosques: mil n'hi ha,
d'elefants: no tants.
Tinc la núvia rica,
dolça, benestant,
els dilluns em crida,
m'estima els dimarts.
Per a fer de mestre,
no cal espardenya,
ni estufa ni llana
ni patir del fetge.
Un dia cantava
en ser al jardí,
em trobà una fada,
em tornà mesquí.
A la capsa
dels diners,
cercant or,
trobo papers.
He demanat a Satan:
passar l'hivern a l'infern,
però diu que he de pagar
una quota cada mes.
Em plau saber,
dolça melangia,
que el llum del dia
ni costa diners.
Quatre cases
i una font,
amb mancances,
roda el món.
He trobat, Jesús,
cercant una creu,
no li agrada el preu,
la mira i fuig.
Vull endevinar
on rau l'alegria,
l'albiro si crida,
no se'n sap estar.
El cavall de la fortuna
no té genet,
era petitet
amb la pell ben bruna.
Massa hores
sense nit,
fan glatir,
es tornen boges.
Com m'agrada
anar a ballar
per trobar
qui riu encara.
Sabràs, bon pastor,
que l'ovella és magra,
necessita palla
i alfals del bo.
Al corriol
dels saberuts,
els miols
semblen remucs.
I cap al tard,
quan vénen els fantasmes,
trec el vi, poso les cartes
i encetem les ganes de jugar.
El meu deler
no es cansa de saviesa,
és signe de feblesa
i pensar matusser.
Caurà la dot
en mans de camperols,
ben abastits de cols,
tot esperant tresor.
Tinc per veïns:
dos espantalls mediocres
qui parlen a les fosques
del regne de l'oblit.
En mon paller,
dormen dues germanes,
velles sargantanes
cansades de l'hivern.
M'han pres la parla,
el llapis de les mans,
són els germans,
els savis de l'arada.
Ni pany ni clau
ni menges a les golfes,
dormint enmig les fosques,
glatint del meu catau.
Potser vindran
les hores més ferrenyes,
saltant enmig les feres,
de tard a tard, pregant.
La dolça terra
com s'omplirà de sots,
rancúnies i dolors
prenyats amb incertesa.
Filla del vent i set poemes més
10 Setembre, 2020 06:33
Publicat per jjroca,
Poemes
Filla del vent
A la porta
de llevant,
hi ha qui torna
per ser sant.
Captaires
sense ambicions,
pidolaires
de pocs sous.
És la vida,
per a mi,
filla del vent.
Va creixent
fins a guarir
de la ferida.
Per aquest cos
I res em plau i tot ja s’endevina
com un vell rostre amarg i combatiu,
en mon rebuig, faig créixer la boirina
i callo ensems que sento baixar el riu.
En l’agredolç neguiteig de les hores,
mil cavallers esperen llur cavall,
massa remors ens porten a les fosques,
massa silencis no fan pendent avall.
Hem de saber, d’aquestes noves penses,
escriure al sot pregon del nostre cor
aquells missatges senzills i profitosos.
Per a aquest cos, em sobren carn i ossos
i vull volar, endinsat en la calor,
per saber d’on eixiran les lluernes.
En el futur
I mort l’abril, maig renaix a l’ombra
entaforat entre fulles i flors,
el sol s’allunya per prendre nous colors
i porta el vent: la dèria i l’angoixa.
Pobres humans han de retre cortesia
a la natura qui marca l’indecís,
lluny de la casa, es troba el paradís
on regna, sempre, la innocent gosadia.
Com tot pertany al secret guardat,
espero rebre gotims de la saviesa
per aclarir els dubtes i raons.
En el futur, els dolents seran bons
i gaudirem del fi de la neciesa
sobre un terra mancat de tot esclat.
Maria volia
Maria volia
anar a dormir,
en un ample llit,
lluny de la desídia.
Maria cantava
enmig del gran verd,
no vol el desert
on fer nova estada.
Maria somiava
amb dolç cavaller
vingut de la guerra.
Maria és ferrenya
quan demana ser:
dona enamorada.
Una rosa, al roser
Una rosa, al roser,
un vespre, es lamentava
puix l’abella la deixava
sense fer-li agraïment.
Poca cosa he de ser,
comentava la princesa,
en el jardí, era promesa,
en el balcó, un xic més.
Dolça rosa de les hores
no et queixis de la sort
fins que arribi el primer fred.
La resta som a l’infern
esperant trobar un bon sot
on desar nostres penyores.
La dona del mariner
La dona del mariner
mai demanarà tempesta,
és reina de casa seva
i feineja tot el mes.
Es lleva en trencar l’alba,
massa lluita per a fer:
enllestir, somiar i aprendre,
una obra mal pagada.
Ell marxarà, a la mar,
amb el deure, ben precís,
de traginar sense pausa.
Algun cop, cerca una taula
on recórrer a l’encís
de beure abans de pagar.
Vol ser princesa
No vull ni sé
trobar la mort,
viure és tresor,
dormir, també.
Per a enllestir,
em poso a punt,
porto el costum
del dolç gaudir.
Si he de morir
no he d’haver pressa
ni gran rancúnia.
Pobra la núvia,
vol ser princesa,
la veig glatir.
Satanàs és bon amic
I avanço al pas,
cansat, dels darrers dies
ni a festes em convides
dient que no vindràs.
Només haig un dimoni:
esquerp i geperut,
cansat de fer-se el ruc
quan deixa d’ésser borni.
Satanàs és bon amic,
però va colgat de feina
i procura no enraonar.
Els diumenges, li deixo anar
que voldria altra eina
per combatre l’enemic.