Un poema es va fent i set poemes més

27 Setembre, 2020 07:37
Publicat per jjroca, Poemes

Un poema es va fent


Un poema es va fent:

ratlla a ratlla, sense pressa;

diria que és bona empresa,

però amb poqueta gent.

Les paraules van venint

i s’amaguen sota el llibre,

només demanen ser lliures

per poder anar vivint.

El poema es va fent

i va muntant l’embolic

mentre riu o mentre plora.

Els diria que no hi toca,

reconèixer que han patit

quan s’allunya el pensament.


Un núvol cansat


Un núvol cansat,

sense massa empenta,

diu que la primavera

un déu ha encetat.

Com sóc traginer

de les hores baixes,

demano menys caixes,

però més diners.

Un núvol cansat

voldria fer festa

els caps de setmana,

però un déu l’enganya

i van a la grenya

per camps i ciutat.


Una vaca plora


Una vaca plora

en passar el tren,

es veu que s’enyora

en ser enmig del verd.

Farà unes setmanes

que va ser el comiat,

un bou engreixat

partí de vacances.

El vedell voldria

anar a passejar

els dies de sol.

Com cerca el condol

quan ve a marejar

el desig de vida.


En viatge per la nit


En viatge per la nit,

entre la lluna i estrelles,

he demanat les roselles

perquè cercava marit.

La poncella era galana,

preparada per al viure,

llegia, solia escriure

i, de tant en tant, pensava.

Va trobar un mosso ric,

caçador i blanc de cara

qui volia ser valent.

El mirava atentament

i, sovint, l’engrescava

per guanyar sense neguit.

 

Albergínies van de dol


A la sínia, tomba el ruc

tot pensant que l’aigua plora,

és la vida qui l’estova

mentre l’amo resta mut.

Albergínies van de dol

i el pebrot envermelleix,

un tomàquet resta sol

en un solc que perd el verd.

El pagès veig com s’adorm

dessota de la figuera

i el blat muda el color.

Es posa vestit com d’or

per viatjar, amb la quimera,

despertar enmig les pors.


El viatge de la nit


El viatge de la nit

no haurà pressa ni aturada

ni li farà mala cara

a un llum qui ha esllanguit.

En un corriol ple d’estrelles,

avancen herois i déus,

la meitat com van a peu

per cercar eixida a les penes.

El viatge de la nit

entre cuques i mussols

va endinsant-se a la ribera.

Minsa aigua, un xic freda,

va cercant altres corriols

per trobar-se amb amics.


Sucre i mel


He provat d’aplegar a sant

amb dejuni i sacrifici,

allunyant-me del gran vici

de voler ser benestant.

L’aureola l’he comprat,

a bon preu, a les rebaixes,

un xic vella, amb ses nafres,

oblidant el que he pagat.

A la porta del gran cel,

m’han posat cara vermella

i he restat una setmana.

Ser sant no requereix gana

i avançar com un trapella

tot enmig de sucre i mel.


Era un pobre satisfet


I corria com un llamp

i menjava com un bou,

de treballar en tenia prou

un cop o dos en mig any.

Era un home satisfet

d’atipar-se de llegir,

mitja ratlla a mig matí,

un quart de plana cada mes.

Va viure com un sidral

i, de sobte, emmalaltí,

va ser curt el funeral.

Home fosc i home gran,

he de creure i puc dir

que l’he declarat nou sant.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Altra vegada i set poemes més

19 Setembre, 2020 07:17
Publicat per jjroca, Poemes

Altra vegada


Com va la mort

per refer la natura

i així procura

guardar-ho tot.

No compta els anys

ni atura a la fermesa,

l’empeny la pressa

i aquell deure estrany.

Farà bugada,

enllestirà la feina

sense dir res.

Vindrà el mai més

guaitant, per la finestra,

altra vegada.


El llapis diu


El llapis diu,

es desfà i comenta

com la feblesa

massa que escriu.

Els homes grans

basteixen quatre ratlles,

massa de palles,

poques de gra.

El llapis parla

de ratlles sense fi,

planes de lletres.

Lligades elles

mai se’n podran eixir

ni anar a cap banda.


En tombar el nou dia


Mai hauré sabut

que volar no em prova

puix l’aire envola,

vol tornar-me eixut.

En el meu somiar

amb terres lleugeres,

dormen les estrelles

ran del campanar.

Dolça melodia

de brisa estimada

em porta a l’amor.

Com rabent traïdor,

no em portis la queixa

en tombar el nou dia.


Qui m’haurà mentit...?


La lluna en un cove,

la mar en un odre

i gras l’esperit.

Qui m’haurà mentit

ha estat innoble

i un pèl traït?

Aprenent de déu,

em sento ateu

i un xic bordegàs,

no em féssiu cas

puix vaig per la neu

quan aplega el fred

i em manté despert

fins que el vent se’n va.

 

Parlant amb el matalàs


Mentiria si digués

que, a la nit, treballo més.

És mon llit amorosit

qui em porta a l’aventura,

com pensa i com procura

que sigui home afeblit.

Parlant amb el matalàs,

em passo bones estones,

mig plorant passen les hores

recordant nostre fracàs.

Però la vida és feixuga

i, pel lleure, es va perdent,

hem de lluitar amablement

i acabar sense cordura.


Rauré entre homes


Amable la tarda

i la nit serena,

dessota una estrella,

veig un gos com lladra.

Perduts el grans somnis,

demano establir-me,

podríeu vós dir-me

on dorm el desori?

Les paraules toves

m’han dut al davant

de portes tancades.

Entre empreses vanes,

mai em faré gran

i rauré entre homes.


Hem parlat de sacrifici


En converses amb el ruc,

hem parlat de sacrifici,

de treballar, de poc vici,

d’una sínia i aixopluc.

Cada dia, al dematí,

hem d’anar a fer la feina,

no haig hora ni massa eina

ni gran desig de fugir.

Avancem en la trobada

i apleguem cansats al tros

per a emprendre nova empresa.

És el ruc qui posa pega

per agafar el bon goig

i gaudir a la vegada.


Aprenent de déu


Aprenent de déu,

menjador de sopes,

mai seré l’hereu

de gegants i ogres.

A les hores baixes,

dormo com un soc,

somio amb un rebost

de rialles dolces.

Aprenent de déu,

em llevo, amb la lluna,

prop la mitja nit.

Algun cop, m’ha dit:

Anirem a una,

però sempre a peu!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LIX)

14 Setembre, 2020 15:59
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Satanàs no em troba les pessigolles.

A l'autobús de l'infern, mai trobo seient.

A l'infern, el que costa més és matinar.

Sant Pere no em vol posar a l'equip de futbol.

He anat al cel només per a veure l'ambient.

Vull fer un seminari de dimoni entremaliat.

Satanàs inaugura una de calderes amb música ambiental.

Si moro en dilluns, quan arribaré al cel?

Faig pecats, però els endreço.

Necessito un profeta per encertar la loteria.

Al cel, quants dies es pot passar sense menjar.

Canvio cilici en bon ús per un ventall.

Satanàs ha demanat Déu un infern sense estiu.

Vull ànimes caritatives els dies de ràbia.

He vist al veí del cel, vull pecar!

A l'infern, han ampliat la sala de mentiders.

Canvio tres pecats repetits per un de nou.

Es veu que Déu s'ha oblidat d'escriure'm.

Necessito parlar amb Satanàs de les noves ofertes.

Només em resten dos mil anys de pregar.

He demanat una caldera amb «wi-fi».

M'he llevat tard, hauré de fer via amb els pecats.

Jesús està temptat d'anar al twitter.

Quina carmanyola necessito per a anar a l'infern?

Si vas al cel, guarda'm un seient.

He decidit compartir el dimoni amb la veïna.

Estic esperant que Déu posi pecats nous.

Satanàs està trist, porta una mala setmana.

A l'infern, només es pot parlar amb els muts.

Judes s'ha apuntat a la bossa dels traïdors.

Jesús vol provar d'anar amb bici pel damunt de la mar.

Satanàs vol provar les aigües termals.

Sant Pere prefereix l'horari d'hivern.

Emborratxar-se amb vi de missa, és pecat?

Jesús proposa a Judes que doni sang.

La Verge sempre oblida l'aniversari.

Jesús vol deixar l'ofici de pastor.

Per anar al cel, m'ha donat la classe «turista».

Als mil pecats, ja pots demanar la cua.

He venut l'ànima a tres dimonis diferents.

Si vaig al cel, hauré de ressuscitar?

Peco sovint per por d'avorrir-me.

El temps de l'infern és flexible?

He demanat un rajolí de gràcia.

El pitjor és ser pobre i no olorar el cel.

Necessito un déu amb millors ofertes.

No he sortit sant de miracle.

He parlat amb Déu un monòleg profitós.

Pecaria, però no tinc més hores.

Sant Pere ha demanat les lletres més grosses.

A Jesús no li agrada la mona de Pasqua.

El millor de l'infern són les rebaixes.

Fa dies que no peco, hauré d'anar al metge.

Al cap de mig any, me n'adonà que era al cel.

Tomàs m'ha demanat el «curriculum».

Sant Pere viu en una veda eterna.

Déu ens creà despullats, no entenia de moda.

La Verge provarà túniques amb colors més vius.

M'he fet un embolic amb la Salve.

Anava a pregar quan ha començat l'esbarjo.

Satanàs posarà deu tavernes més a l'infern.

Les misses negres es fan amb vi agre.

Estic pendent de la tercera resurrecció.

Jesús exigirà als nous deixebles el graduat escolar.

Ara, resulta que el dimoni no vol peix.

Tres miracles més i passo al tercer cel.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LIX)

14 Setembre, 2020 15:57
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He entrat per a veure si encara se n’adonen.

El problema de ser pastor és la manca de gos.

Veig que dubten entre porta i finestra.

He demanat, als Reis, que se n’emportin.

Saben més que jo, però no ho canalitzen.

Avancem per inèrcia.

Procuraré ensenyar-los per correspondència.

Acabo ensenyant per aproximació.

Procuro retrobar-los en un món que els fa perdre.

Considero que, per a mossegar-los, em sobren les dents.

En el passadís, em fan el primer anàlisi.

Procureu que, les ferides, siguin superficials.

De vegades, em considero un despropòsit intel·lectual.

Cada cop, he de fer les pauses més marcades.

He assolit la primera passa per a esdevenir sant.

Mai presumeixo del seu desavantatge.

Envejo la seva obstinada flexibilitat.

Amb els anys, vaig guanyant més sobrenoms.

No poseu més feina per si us heu de corregir.

Abans, les finestres eren compartides.

Hauré d’ensenyar ortografia electrònica.

He d’aprendre el paper d’enemic.

Els motivo esperant que no em guanyin.

Sovint pensen que arribaré més tard.

Procureu tancar les finestres massa grans.

És bo que recullin un poc de por.

Massa camins per anar enlloc.

Si dubten, és un bon plan de construcció.

Cada dia em llevo amb l’esperança de no fer tard.

Educar és construir amb eines resistents.

Cal trobar la finestra més encisera.

Els prendré quan arribi el bon punt.

Cercarem el bon so entre sorolls.

Venien a guanyar, no els decebeu.

Aprofiteu els dubtes del primer moment.

És la lluita la qui no demana ferits.

Els ensenyaré la por de no saber.

Porto anys barallant-me per quasi res.

La primera lliçó l’he regalat.

Mai els dic tot el que perdo.

És una lluita desigual, però mantinguda.

Em solen guanyar, però els enganyo.

No penso dir-lo on és el bon camí.

Acostumo avançar amb pedres a la sabata.

L’important és no endarrerir massa.

Procuro recollir la fe que van perdent.

Ensenyar ha de ser un negoci de minses pèrdues.

Menys mal que no sumen sovint.

Esbrineu quina part del llibre els fa volar.

Estic content, els donaré feina de franc.

A la primera classe, tot està per vendre.

Poseu paper i llapis i espereu les idees.

La classe durà almenys vint segons.

Procureu que escullin entre tous desconcerts.

Li he demanat al llapis que sigui responsable.

Si aprenen, quin és el pas següent?

Sempre somio que callen.

De segur que no saben on vull anar?

He aconseguit canviar les exclamacions a simples crits.

M’estic acostumant a un ritme inestable.

Treballarem la memòria, però sense abusar.

De moment, qualifiquen a l’engròs.

Volen pagar-me per conceptes assolits.

Perdo menys temps del que poso.

Deuen ser a punt perquè ja no n’escolta cap.

Si aprenen, no feu nosa.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Entre penes i dolors i set poemes més

14 Setembre, 2020 15:55
Publicat per jjroca, Poemes

Entre penes i dolors


A les portes de l’infern,

he deixat tots els cilicis,

en entrar, només hi ha vicis

i pecats de color verd.

Les calderes són de llenya

des que s’han aproximat

homes magres d’espardenya

per descloure l’entrellat.

Entre penes i dolors,

passem les llargues hores

qui mai han d’aturar.

Al cel, no voldria anar

puix els dec massa penyores

entre nobles i senyors.


Aprenent de pobre


Amb més deures

que diners,

haig mesures

d’interès.

Aprenent de pobre,

he passat el curs,

ha estat un disgust

enmig del desordre.

He cercat una pubilla

per poder-la festejar

un cop o dos per setmana.

Com la ràbia s’encomana,

prompte ho hauré de deixar

perquè he perdut amb la tria.


Benvolguts traïdors


Benvolguts traïdors

fruits d’una nissaga

qui, arreu, s’escampa

per trobar tresors.

En el treballar,

hem passat estones,

però són més bones

les presses per guanyar.

Així, a l’aixopluc

dels homes prudents

enllestim la feina.

No vull trobar l’eina

que em faci valent

ver vèncer si puc.


Dintre de mil llibres


Ni pau a l’escola

ni ombra al desert,

el pensar és despert

i quasi tremola.

Dintre de mil llibres,

hi ha la solució,

que Déu em perdó

per saber-me lliure.

Al carrer, m’espera

la més dolça nit

sota una finestra.

Hi ha una deessa

qui, potser, m’ha dit

que no és cosa seva.

 

Un cop al mes


Estimar l’estimaria,

ben sovint, un cop al mes,

vinc del país del mai més

i com ploro d’alegria.

He començat a predir

tota mena d’aventures,

les tardes seran feixugues

quan demanin un migdia.

Avanço per avançar

a la casa del mai més

amb un monstre fredolic.

Espero que sigui amic

amb to pausat i sorprès

fins que li aplegui la nit.


Potser algú dirà


Hauré de morir

quan el cos demani,

canviaré de barri

sense enginy ni abric.

Sentiré com fuig

aquest pobre cos,

ho farà, a l’engròs,

per a ser rebuig.

Potser algú dirà,

a la taula estant,

que feia prou nosa.

El nou son em troba

i aniré provant

qui m’enyorarà.


Voldria anar


La més maca de les flors

ha la feina més preada:

Restar quieta, amb bona cara,

per seduir un abellot.

Per quina estranya raó,

l’arbre espera haver fruit?,

potser trobarà l’enuig

i demanarà perdó.

I els déus, de dalt estant,

com obliden les promeses

quan és posen a ballar.

Algun cop, voldria anar,

amb les ales ben esteses,

a trobar algun vianant.


Ploro més


Na Mariona em diu que sí

i comença el meu glatir.

Amb les penses d’un gegant,

passo el dia caminant,

però en arribar el migdia

cerco pausa de bona mida.

No em donéssiu altra llum

per si un dia goso perdre’m,

seria feliç d’entendre’m

amb la pensa d’un sabut.

Passa el temps des de l’alçada

que és on voldria restar,

però aplega l’endemà

i com ploro més encara.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LIX)

14 Setembre, 2020 15:53
Publicat per jjroca, Epitafis

Si és per la llengua, no patiu.

Vendré l'eternitat si es posen en raó.

Quan no puc més, me'n ric.

D'aquí estant, pedalejar és complicat.

Un cop a l'any, vaig a revisió.

He demanat un tren de rodalies.

No entenc el concepte: aire contaminat.

He trobat bones ofertes de taüts.

Ja ho sabies que era aquí?

Em deixo aconsellar.

Estic en temps mort.

De moment, no tinc son.

Vols dir que t'he convidat?

A l'altra, faré de dolent.

Si has vingut a veure'm, ho sento.

Haig cinc minuts per a escoltar-te.

Vols dir que no paraves tu?

Si vols, anem a una!

Em pots substituir una estona?

De fet, cercava un hotel.

Necessito un acudit.

Quan desperti, puc menjar?

Ets l'onzè que ve a cobrar!

No m'importa el menjar fred.

Porteu-me una gandula.

Porto el dia ploraner.

Espero que m'hagin fet la baixa.

Acabo de pagar el darrer rebut de l'enterrament.

Fa dies que no em maregen.

De segur, que faig pena.

Com et deia abans …

No aturo ni per a dinar.

He trobat feina de vigilant.

Fes veure que no hi sóc.

Ahir, vaig perdre la memòria.

Ja passaré a pagar.

M'he tornat desconfiat.

Demà, vine més prompte.

Vull una llanterna, no ciris.

Per fi, m'he fet ecologista.

Dos dies més i surto.

Espero que no vingues a cobrar?

He mort, però no t'ho prenguis malament.

Faré un recés de dues hores.

Podeu estalviar-vos les pregàries.

Em pots vigilar el taüt un moment?

Us comento que no sóc zelós.

M'estic acostumant a no ser.

Ho sento, haig el son pesat.

Porto un mes sense dir-me res.

Permeteu-me callar una estona.

Avui, tancaré abans.

Ja es nota el règim.

No ploris, ja me'n faig càrrec.

Ho sento, no et puc ni veure.

Estic acostumant-me als espais petits.

Ara, em costa perdre el son.

Cada dia haig menys salut.

Estic pensant en regalar-me flors.

Ara, em poso els peus i vaig a passejar.

Si moro ara, em trauran punts?

M'han proposat de tornar, he dit que no.

Si moriu, feu-m'ho saber.

Haig un dubte, demà continuaré mort?

Vull pensar que tardaràs en venir.

Torneu més tard, estic enfeinat!


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LIX)

14 Setembre, 2020 15:51
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Les dones es pensen que els homes tenen ulls que les miren.

Intento enganyar-me, però acabo perdent.

La nit és la part del dia que va triar el dimoni.

El dimoni em demana, per favor, que l'escolti.

El vostre cos és el vostre monstre.

L'amor és la concentració real de dos cossos en un.

Les dones solen muntar tot un món per un home que no existeix.

L'edat és proporcional a la roba que et poses.

Les dones, sense pols, es moririen d'avorriment.

Si la humanitat creix massa, els dimonis demanaran vacances.

Em preocuparia si l'amo no sabés on posar els diners.

La primera condició per ser savi, és perdre la paraula i el rellotge.

Els crítics són amargants camps gravitatòries.

Escric molt perquè no vull pujar a cap mena d'avió.

Per mimetisme, acabarem tenint peus rodons.

El futur de l'home ha d'estar, forçosament, programat.

Si no vaig a esquiar, que contaré als envejosos.

Els polítics demanen a Déu ser amorfs sense imaginació.

Estar viu és tenir el dolor per majordom.

L' amo m'estima tant, que em deixa despullat i sense vicis.

Tot anava bé, fins que aparegué el mirall.

La felicitat és oblidar que tens un cos per mantenir.

La bellesa és la ciència adequada a cada ull crític.

Estar casat és oblidar-se de quasi totes les dones maques.

Mireu si sóc ignorant que només he estimat una dona.

El cervell admet l'escriptura d'una línia.

Llegir és amansir els ulls portant-los per camins estrets.

Les dones aprenen més perquè han d'enganyar millor.

La felicitat és un lloc tan petit que és complicat ocupar.

Mantenir l'home tranquil requereix construir, contínuament, castells de por.

Si una dona deixa de cantar, es possible que es queixi.

He donat mitja vida per ser un esglaó numerat.

Estic viu perquè no sé on més puc anar.

Amb el fred, reconec els extrems del meu cor.

Els qui no em coneixen tenen més bona opinió de mi.

Escric perquè, el veritable amo, m'ho mana.

Qui confia amb els altres, té un camí complicat.

Si visc aquí és perquè encara he de fer nosa.

Em critiquen perquè els he dit qui sóc.

La vida és el compte corrent més interessant.

Seria feliç, si no hagués de perdre massa temps en aconseguir-ho.

L'home és l'únic animal que es pensa que el temps es pot pagar.

Al metge, no li preocupa massa la meva bona salut.

Si trobeu una bruixa, salteu pel seu damunt.

Qui no pot servir Déu, serveix a la resta.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (LIX)

14 Setembre, 2020 15:48
Publicat per jjroca, Poemes curts

En el reialme

dels infidels,

venen arrels

a més de quatre,

mai donen res.


Per aprendre

a comptar,

cal trobar

un bon mestre,

que ho tingui clar.


Quan tornaran,

alegres primaveres

a posar freses

de bon menjar?

No sé què esperen.


Quan la son

em ve a buscar,

mai som tots

per fer bondat.

És el que hi ha.


Quan remunta

el noble sol,

que m'apunti

on serem tots

mancats de vici.


Al de dalt de la muntanya,

viu un pastor,

quan la cabra es desmarxa,

diu que no hi és tot,

és un cas de mala fama.


En el darrer solc,

quan ja estic cansat,

com parlo a desgrat

del que més em dol,

és un solc amarg.


Si la pluja és fina

i el vent consistent,

com en sóc conscient

de l'amarga vida

d'un vell penitent.


I llavors, quan ve

el so de l'oblit,

cerco l'esperit

per si li convé

pensar el que li dic.


Una blanca vela

prop la riba estant

diu que sóc ben gran

i que, força brega,

amistança i cal.


Em plauria el sol

el mes de gener,

però no pot ser,

ha de ser quan vol,

és massa valent.


No ploraré mals d'amor

perquè el cor no m'ho demana,

va passar fa una setmana

quan regnava la calor,

em va deixar sense gana.


Com es cansaran

les velles penyores

de fer mitja part

esperant més hores

on poder fruitar.


En l'angúnia

del gran llit,

és on trobo, arraulit,

qui ve i qui torna,

sense somiar ni delir.


No demano més

que hores feixugues

puix les menys porugues

no han de venir més,

tenen massa arrugues.


Petitó com sóc

és l'hivern qui em crida,

ho fa sense mida,

sense trobar el sord

qui de tot s'oblida.


Quan la plaça plora,

tot demanant llum,

cerca l'aixopluc

d'un temps que l'ignora,

és un temps feixuc.


Quan el mariner

surt de la taverna

sempre hi ha qui perd,

es veu que l'empresa

sempre està per fer.

 

Sento l'aureola

com em va cercant,

vaig fugint d'escola

per a no ser sant,

és treball que sobra.


En el regne

de l'oblit,

tinc per feble

el nou amic,

és maldestre.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (LIX)

14 Setembre, 2020 15:43
Publicat per jjroca, Epigrames


Aniré a caçar:
mosques i elefants,
de mosques: mil n'hi ha,
d'elefants: no tants.


Tinc la núvia rica,
dolça, benestant,
els dilluns em crida,
m'estima els dimarts.


Per a fer de mestre,
no cal espardenya,
ni estufa ni llana
ni patir del fetge.


Un dia cantava
en ser al jardí,
em trobà una fada,
em tornà mesquí.


A la capsa
dels diners,
cercant or,
trobo papers.


He demanat a Satan:
passar l'hivern a l'infern,
però diu que he de pagar
una quota cada mes.


Em plau saber,
dolça melangia,
que el llum del dia 
ni costa diners.


Quatre cases
i una font,
amb mancances,
roda el món.


He trobat, Jesús,
cercant una creu,
no li agrada el preu,
la mira i fuig.


Vull endevinar
on rau l'alegria,
l'albiro si crida,
no se'n sap estar.


El cavall de la fortuna
no té genet,
era petitet
amb la pell ben bruna.


Massa hores
sense nit,
fan glatir,
es tornen boges.


Com m'agrada
anar a ballar
per trobar
qui riu encara.


Sabràs, bon pastor,
que l'ovella és magra,
necessita palla
i alfals del bo.


Al corriol
dels saberuts,
els miols
semblen remucs.


I cap al tard,
quan vénen els fantasmes,
trec el vi, poso les cartes
i encetem les ganes de jugar.


El meu deler
no es cansa de saviesa,
és signe de feblesa
i pensar matusser.


Caurà la dot
en mans de camperols,
ben abastits de cols,
tot esperant tresor.


Tinc per veïns:
dos espantalls mediocres
qui parlen a les fosques
del regne de l'oblit.


En mon paller,
dormen dues germanes,
velles sargantanes
cansades de l'hivern.


M'han pres la parla,
el llapis de les mans,
són els germans,
els savis de l'arada.


Ni pany ni clau
ni menges a les golfes,
dormint enmig les fosques,
glatint del meu catau.


Potser vindran
les hores més ferrenyes,
saltant enmig les feres,
de tard a tard, pregant.
 
La dolça terra
com s'omplirà de sots,
rancúnies i dolors
prenyats amb incertesa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Filla del vent i set poemes més

10 Setembre, 2020 06:33
Publicat per jjroca, Poemes

Filla del vent


A la porta

de llevant,

hi ha qui torna

per ser sant.

Captaires

sense ambicions,

pidolaires

de pocs sous.

És la vida,

per a mi,

filla del vent.

Va creixent

fins a guarir

de la ferida.


Per aquest cos


I res em plau i tot ja s’endevina

com un vell rostre amarg i combatiu,

en mon rebuig, faig créixer la boirina

i callo ensems que sento baixar el riu.

En l’agredolç neguiteig de les hores,

mil cavallers esperen llur cavall,

massa remors ens porten a les fosques,

massa silencis no fan pendent avall.

Hem de saber, d’aquestes noves penses,

escriure al sot pregon del nostre cor

aquells missatges senzills i profitosos.

Per a aquest cos, em sobren carn i ossos

i vull volar, endinsat en la calor,

per saber d’on eixiran les lluernes.


En el futur


I mort l’abril, maig renaix a l’ombra

entaforat entre fulles i flors,

el sol s’allunya per prendre nous colors

i porta el vent: la dèria i l’angoixa.

Pobres humans han de retre cortesia

a la natura qui marca l’indecís,

lluny de la casa, es troba el paradís

on regna, sempre, la innocent gosadia.

Com tot pertany al secret guardat,

espero rebre gotims de la saviesa

per aclarir els dubtes i raons.

En el futur, els dolents seran bons

i gaudirem del fi de la neciesa

sobre un terra mancat de tot esclat.


Maria volia


Maria volia

anar a dormir,

en un ample llit,

lluny de la desídia.

Maria cantava

enmig del gran verd,

no vol el desert

on fer nova estada.

Maria somiava

amb dolç cavaller

vingut de la guerra.

Maria és ferrenya

quan demana ser:

dona enamorada.

 

Una rosa, al roser


Una rosa, al roser,

un vespre, es lamentava

puix l’abella la deixava

sense fer-li agraïment.

Poca cosa he de ser,

comentava la princesa,

en el jardí, era promesa,

en el balcó, un xic més.

Dolça rosa de les hores

no et queixis de la sort

fins que arribi el primer fred.

La resta som a l’infern

esperant trobar un bon sot

on desar nostres penyores.


La dona del mariner


La dona del mariner

mai demanarà tempesta,

és reina de casa seva

i feineja tot el mes.

Es lleva en trencar l’alba,

massa lluita per a fer:

enllestir, somiar i aprendre,

una obra mal pagada.

Ell marxarà, a la mar,

amb el deure, ben precís,

de traginar sense pausa.

Algun cop, cerca una taula

on recórrer a l’encís

de beure abans de pagar.


Vol ser princesa


No vull ni sé

trobar la mort,

viure és tresor,

dormir, també.

Per a enllestir,

em poso a punt,

porto el costum

del dolç gaudir.

Si he de morir

no he d’haver pressa

ni gran rancúnia.

Pobra la núvia,

vol ser princesa,

la veig glatir.


Satanàs és bon amic


I avanço al pas,

cansat, dels darrers dies

ni a festes em convides

dient que no vindràs.

Només haig un dimoni:

esquerp i geperut,

cansat de fer-se el ruc

quan deixa d’ésser borni.

Satanàs és bon amic,

però va colgat de feina

i procura no enraonar.

Els diumenges, li deixo anar

que voldria altra eina

per combatre l’enemic.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs