Epigrames (CXLVII)

13 Maig, 2024 05:42
Publicat per jjroca, Epigrames



Venen totes
de ponent
i s'escanyen 
lentament.


Al capvespre,
venen pors
mai no saben
trobar un port.


A la barca
li han eixit:
manta ganes
de dormir.


L'amor demana 
el seu palau,
però qui mana
diu: No em plau!


Quan el riure
em ve a cercar,
el queviure
no el deixa anar.


He de demanar,
al bon Satanàs
una mossa jove,
no em farà ni cas.


Per estranyes
i grans raons,
mai demanes
solucions.


A la casa
del corriol,
la mestressa
s'omple de sol.


Esperant
la primavera,
he passat:
fred i gelera.


La juguesca
de l'amor
posa pressa
a la tardor.


Com la mossa
ha convidat
a estimar-me,
ha fet salat.


A l'hivern,
cada carrer
és més ample,
més lleuger.


Com haig ganes
de dormir,
les garlades
faig finir.


En demano
per dinar:
sopa sola,
no n'hi ha.


El silenci
de la nit
com reclama
l'esperit.


Una taula,
sense pa,
despullada
ha d'estar.


Com la mare
ha de dir:
Vine prompte
pel matí!


Al dematí,
vaig a la feina,
a migdia,
perdo l'eina.


Una mossa
em comentava
que, estimar,
tampoc li agrada.


Amb més gana
que diners,
la setmana
dura un mes.


Al bon Déu,
he demanat:
Menjar poc!,
per si de cas.


A la festa,
vaig al ball
per a aprendre
a no mirar.


Com havia
poca sort,
menjo cebes
del meu hort.


A la bassa,
he vist un peix
que nedava
en escreix.


Les mirades,
en llegir,
com es perden
pel camí.


He posat el cap
vora la finestra
per si hi ha una festa
al carrer de dalt.
 

Mai espero
altre món
que gaudir
sense haver son.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: