És en el redós i set poemes més
15 Febrer, 2020 14:38
Publicat per jjroca,
Poemes
És en el redós
És en el redós
de l’ombra vana
on mon cor reclama
aplegar al fons.
Massa malalties,
massa pensament,
manquen mans amigues
per a tots els dies.
Ni sóc segador
ni un cavall governo
per l’ample camí.
Prego al destí
i la pensa esguerro
ofegant-la amb rom.
Una cabana
Pare, com vull comprar,
en el bosc, una cabana,
la bastiré amb bona llana,
mobles vells i una llar.
De segur que trobaré
a la més dolça poncella
sense desig de ser reina,
com del tot, l’estimaré.
Menjarem glans i promeses
d’un demà ben eixerit.
Hauré de ser bon marit
i posat en grans empreses.
Si m’hi poso pel matí,
mig món he de conquerir.
I quan aplegui el son
I quan aplegui el son,
que sigui a casa,
dormir m’agrada
entre els records.
D’ordre i saviesa
no em poseu més,
hi tinc la mà estesa,
però no ve.
I quan aplegui el son,
vingui la pensa
sense dubtar.
Després la deixo anar,
sovint es queixa
i no sap per on.
Les males llengües
M’han dit les males llengües,
del meu carrer,
que visc sota les teules
i no em convé.
Puix poc surto de casa
perquè haig la por
de trobar-la a la plaça
o al carreró.
Un dia de desembre,
enmig del fred,
et vaig fer la promesa.
Hauries de ser meva
passat l’hivern,
però ho tinc negre.
Sortós el vent
No dubto del seny
ni haig coratge,
el dia és amable,
la nit em reny.
Sortós el vent
que surt de casa
i va dient
com no s’espanta.
Amor perdut
en el corriol
de les temences,
odio les presses
quan surt un sol
amable i mut.
Som els humans
Com sento el vent
guanyant el carrer amable,
ell és el culpable
d’anar perdent.
Som els humans:
esquerps i miserables,
del tot culpables
per ser cristians.
Hi ha altres déus
qui van per la follia
amb caire trist.
Deixeu-me dir
que, si manca alegria,
ni tenim preu.
No haig raó
Raja el poema
puix vol fugir,
li val la pena
l’escapolir?
Massa és la fosca
per allunyar-la,
la llum és poca,
caldrà guardar-la.
No haig raó
puix ha fugit
cercant fortuna.
Miro la lluna
i és un neguit,
ni sap qui sóc.
Llarg el dubtar
Escriure és
el trontollar,
fugir després
per a callar.
Manta la fosca,
llarg el dubtar,
mai seré mosca
per a volar.
Les melangies
van penetrant
cervell endins.
Poseu-me pins,
les ganes grans
i força dies.
Pensaments divins (XLV)
09 Febrer, 2020 17:33
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Al cel, mai troben l'hora de l'esbarjo.
Satanàs necessita invertir més en perfumeria.
M'he apuntat a la segona Creació.
Necessito un voluntari per a fer un miracle.
Hi ha promocions de rebaixes pel segon pecat.
Satanàs inaugurarà la setena sala de tortures.
Aniria a l'infern si no hi haguessin tantes cues.
Satanàs vol invertir en cremes hidratants.
Déu vol incentivar la plasticitat del cervell.
L'infern romandrà tancat per vaga.
Els sants sense destí, han de col·laborar en els serveis.
Jesús comprarà més sal per si ha de travessar el llac.
Sant Pere té discussions amb el manyà de la porta.
Judes estudia cobrar miracles amb targetes de crèdit.
Jesús està cercant altres mètodes per a adoctrinar.
Déu va exagerar en la capacitat intel·lectual humana.
Satanàs retallarà l'horari de les temptacions.
Aspirants a deixebles, faran un màster d'espardenyes.
La Verge veu massa homes al capdavant del cel.
Déu no vol temps per a què no el facin vell.
Satanàs prefereix el menjar fred sense regust de sofre.
Mai endevino quan Déu està de bon humor.
He demanat un altre cos que no pequi tant.
Al jardí celestial sempre és primavera.
M'agrada pecar, però sense presses.
Voldria pensar que sóc a l'infern només una temporada.
Hauria de descriure l'infern, però no trobo cap llapis.
Judes cerca un altre Mestre més condescendent.
Vull haver bon seient al cel sense arribar a sant.
He demanat misses amb format reduït.
Llucifer mai arriba quan el demano.
Haig un problema de fe i un altre d'esperança.
Sant Pere tancarà al vespre per anar a un concurs de pesca.
No em dolen els pecats que no he pogut fer.
Déu, a la propera creació, traurà les mans als homes.
Sant Cristòfol vol la conversió del vi en aigua.
Les ànimes que han d'anar al cel, ja poden triar el farcell.
Sempre surto del cel després de berenar.
Déu ha provat de deixar la Terra, però s'enyora.
Dia de festa a l'infern, els turmentadors fan vaga.
Les temptacions d'aquesta temporada no m'agraden.
Prefereixo els pecats sense efectes secundaris.
Em preocupa anar al cel, no m'agrada el protocol.
Un dia d'aquests igual em desperto sant.
M'agradaria ser nen els propers cinquanta anys.
He d'anar a l'infern, m'agraden els jocs prohibits.
Si vas al cel tota la temporada, et faran descompte.
Sento les trompetes, deu arribar algun sant.
Si Jesús ho demana, cercaré una creu de plàstic.
A l'infern, un cop et despertes, ja tens la caldera a punt.
Mai sé quan el dimoni temptador vol fer punts.
Déu vol un altre home perfectament convertible.
Quan el dimoni inventà els diners no posà límits.
Déu es vol declarar independent.
Satanàs està repassant el meu expedient.
He proposat fer el carnaval després de la quaresma.
Déu no vol que mengi llagosta, n'ha posat poca.
Si he d'anar a l'infern, quina roba m'escau?
Sant Pere diu que és la quarta vegada que m'esborra del llistat.
Pensaments educatius (XLV)
09 Febrer, 2020 17:31
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No estic preparat per a què aprenguin tant.
Ben bé no sé quines lletres han après.
Cal donar-los corda cada quart.
No sé per on van, però van.
Li he dit a la finestra que ensenyi menys.
Sempre estan disposats a no fer-me cas.
Començà la classe i el baròmetre s'enfilà.
Haig varis mètodes i una porta d'emergència.
Jesús treballà de mestre un trienni.
Els alumnes procuren que no em vingui el son.
Hauran d'aprendre a ésser pacients.
Mai estarem d'acord, em miren en sentit oposat.
La primera lliçó va ser: el funcionament del fre.
He après a parlar sense dir res.
Em porta el vent col·loquis inversemblants.
Quan vingui la nit, ja tornaré a començar.
Aprofito les pauses per a prepar les armes.
Estic preocupat, fa deu minuts que no dubto.
Avorreixo els dictats de més de deu paraules.
Estic content, els he donat dos punts de premi.
Haig alumnes matussers per a la renovació de mobiliari.
Han decidit que m'he d'enfadar una estona.
No sé si ho aprendran, però els he deixat a la porta.
Hem fet una avaluació i l'hem declarat: fora de lloc.
És complicat saber quan ja escriuen de seguida.
Els dono conceptes, però me'ls tornen.
Mai he entès perquè han de saber tant.
Sempre saben on sóc i què faig.
Haig massa enemics per no guanyar algun cop.
Hem trobat els procediments, ara, cercarem la raó.
Començaré a estimar-los quan seran prou lluny.
He d'esbrinar quants n'hi ha que no escolten.
És dilluns, l'escola és oberta i veig una reforma a l'horitzó.
Hauré de canviar: remors per fonètica.
Vull un alumne vell que no pugui caducar.
Suporto els alumnes dolents perquè m'agrada queixar-me.
Obriu el llibre i sortirà la fera.
Avui, puc escriure sense motiu, sóc a l'agost.
Amb un altre alumne, ja estaré prou motivat.
Necessito un beneit per a substitut.
He comprat sis campanes salvadores.
Almenys ells, passaran el desert.
Avui, us demano compromís amb les respostes.
Els he demanat que volin baix.
Un cop posades les piles, cercaré l'interruptor.
Amb més de vint alumnes ja es pot fer xerinola.
Aniré a escola per si trobo una mica d'enginy.
Des dels ordinadors, ja no cal files per entrar.
Han assolit tres conceptes i n'han soterrat quatre.
Hem fet un viatge virtual, no virtuós.
He posat mesures i les han tret.
No entenen perquè el cinc té quatre lletres.
He fet saber, a tots els alumnes, que acabo d'arribar.
Obriu el llibre, no fa falta obre-llaunes.
He desat la consciència abans d'entrar a classe.
Com els bons alumnes no hi són, no em caldrà delir.
No sé si aprenen, però em prenen la paciència.
Un dia d'aquests igual m'enfado.
Saben fer controls d'una hora en deu minuts.
Li he preguntat al llapis d'on treu les respostes.
Dominen totes les meves hores baixes.
Puc assegurar que copien més que jo.
No vull ni pensar amb els buits per emplenar.
Aprendre deu ser molt dur perquè els trobo tous.
Procuraré que es portin bé, almenys, deu segons.
Va ser entrar a la lliçó i perdre'n la meitat.
És un deure entremaliat i set poemes més
09 Febrer, 2020 17:28
Publicat per jjroca,
Poemes
És un deure entremaliat
És un deure entremaliat,
en el vent, cercar resposta,
cada dia anar a un mercat
on demanar el que no es troba.
Massa empreses dissortades,
massa deures per a fer:
feinejar fins al dissabte,
el diumenge anar al cafè.
Si vénen hores i presses,
procurar accelerar el pas
i fugir cercant remei.
Ni hi penso en ser rei
puix hauria un bordegàs
que em duria a les tenebres.
Mare natura
I en el lloc de la saviesa,
altra cosa he de posar:
unes ganes de lluitar
per no perdre la fermesa.
És el cos qui entossudeix
en demanda d’ésser viu,
com de prop, cerca el caliu,
com de lluny, el persegueix.
Però viure entre lloances
és la feina principal
i un va perdent la cordura.
Menys mal que mare natura
reconeix qui és un sidral
i li va prenent les passes.
A la font del gran desig
Entre foc i encenalls,
cerco la pau viatgera,
no sé dir d’altra manera
on apleguen els miralls.
Avancem per avançar
fins aplegar al no res,
no hi ha pressa ni interès
ni cap fosca ens fa aturar.
A la font del gran desig,
he posat goig i catau
per si vull romandre allí.
Després de cercar l’abric
he de dir que sóc babau
i vençut pel meu capritx.
He trobat les ombres
No han de conquerir
les més nobles donzelles
somiades meravelles
que empro per no dir.
Sóc rei del meu tornar
al sentiment pausat,
és tot un regne ingrat
feixuc de governar.
Com he trobat les ombres
on em sento segur
i oblido les mancances.
Amb una o dues passes,
aplego allí on puc
trobar vestits de pobres.
Viatjo sol
Amb el vent,
de la virtut,
viatjo sol,
allí trobo
el meu condol,
ma senectut.
Com proclama
llibertat
la seva essència,
només demana
paciència,
diligència
i anar perdent
cada setmana.
Hauré de dir
En el lliure esdevenir,
hauré de dir
qui demana emprendre el vol.
És quan surt el tebi sol
qui de sobte em fa sentir:
perdut mussol.
A la casa del mai més,
no hi ha alegria,
és llavors quan la por crida
sense massa interès.
Benvinguts al caire trist
on el riure s’atreveix
a lliurar-se en escreix
fins que ens arribi la nit.
Manta de vegades
Em lliuro a l’absència
sense res a dir
qui em demana enveja
quan em trobo allí.
Manta de vegades
no espero més
que dolces les tardes
i un garbuix de fe.
Pujaré al Montsià
per trobar el redós
entre les abelles.
Són amigues elles
de viure a l’engròs
fins que el temps se’n va.
El gran treballar
Hauria de dir
que, amb noves temences,
vaig com puc a empentes
només per complir.
M’agraden els deures:
parcs i pobrissons,
les dolces cançons,
les hores de lleure.
I el gran treballar
ho deixo als homes
salvadors del món.
És dubte pregon
que cau, a les tornes,
en voler marxar.
Epitafis (XLV)
09 Febrer, 2020 17:25
Publicat per jjroca,
Epitafis
Ara, sóc de pensa lenta.
És millor que seieu.
Has portat el sabó?
No recordo quant us dec.
Torneu un altre dia, la senyora no hi és.
He perdut l'orientació espacial.
Ni penso en anar a missa.
Voldria saber qui em malparla.
Ja sóc aquí una altra vegada.
Necessito un vestit de rat-penat.
Estic tip d'esperar.
Aquí, et deixen xisclar.
Suposo que t'has perdut.
He mort sense assolir compromisos.
He demanat la baixa voluntària.
Mai em pensava que seria així.
Menys mal que he vingut sol.
No m'ho puc treure del cap.
He aconseguit deixar la feina.
No m'estranyaria que em fessin tornar.
Ara, penso, però sense convicció.
A partir de l'any, m'ho vaig prendre millor.
Mai endevino quan n'arriba un altre.
Aquí, només treballem per a passar l'estona.
He comunicat al dimoni que vull canviar d'actitud.
Voldria oblidar-me de certs amics.
Ja saps on em podràs trobar.
Avui, estic com a dispers.
No t'aconsello que entris sense avisar.
Vaig perdent: força i massa.
Prompte, ja no hi seré.
Sempre, van dir-me que era discret.
Si torno, vull ser rei.
No recordo quan em vaig confessar.
He vingut per a uns dies.
T'escoltaré mentre pugui.
Jo tampoc sóc d'aquest regne.
Si us plau, respecteu el torn.
Aquesta resposta encara no la sé.
I, ara, qui pagarà el lloguer?
Confio en trobar-me millor.
Heu portat les ulleres? I els ulls?
Ara, on puc anar a cobrar?
Va ser votar-lo i no veure'l més.
Va ser: morir-me i agafar son.
Ho sento, no us puc convidar.
No es guanya, però s'estalvia.
Porto dies sense somiar.
Si no t'apropes més, no et sento.
Us aconsello venir a primera hora.
Ho sento, però no necessito canvis.
La feina no em va portar aquí.
De segur, que ens coneixem.
Estalviem la xerrameca.
Aquesta setmana he après poc.
El pastís te'l pots quedar.
No m'estranyaria que em fessin fora.
Els dies de vent estic enfeinat.
Pensaments festius (XLV)
09 Febrer, 2020 17:23
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La memòria és la campana dels desvalguts.
Si ella m'estima deu ser que té més bona opinió que jo.
L'home és material fungible i numerat.
Els altres coneixen l'altra part del que jo sóc.
El millor de tenir sort és si la mereixes.
Si oblides qui ets és que perds el món de vista.
No crec en l'infern, així que no aniré.
Si treballo és perquè no tinc res millor per fer.
Creuré en el progrés quan m'ho mani l' amo.
Per què la vida es perd tard o d'hora?
L'únic segur de ser home és tenir defectes.
Si una dona ens estima, és que s'esforça.
No crec en el futur, però el recerco.
Com no m'entrarà una biga a l'ull si em cap tota la casa.
Maleït el temps que em passo parlant.
La perfecció creix quan la distància s'accelera.
No he deixat de pensar, per això estic perdut.
De jove, he viscut per mi, ara ja puc viure per vosaltres.
Somio que sóc ric, no m'atreveixo a despertar.
Els forts no criden, els forts van.
Pateixo per Déu, s'ho passa de malament.
Si treballo necessito descansar, si descanso no necessito tantes coses.
Quan ets pobre sempre tens un camí més estret i lliure.
Un home que vol créixer sol acabar explotant.
Sóc amo d'un castell sense torre ni muralla.
Cerco mag barat especialista en loteries.
El millor de ser pobre és la mirada dels diners.
He somiat que esmorzava, després ho he fet.
Si voleu saber d'on ve el vent, llenceu un ruc volador.
Mentre li comprava el cotxe em feia l'assegurança de vida,
Cada dia comença una feina nova amb un vestit vell.
No m'importa ser dalt, però pujar és prou agradable.
Us puc contar un secret?, tinc més d'un dubte.
Estic prenent mides al cos, uns em fan xic i els altres em fan gran.
Viure és viatjar de franc.
Prefereixo la llum en capses petites.
Sento la nit com ve, però mai com arriba.
L'home ha arribar a concretar la vida com un problema sense solució.
Ho provo, però és difícil posar-me en el meu lloc.
He trobat el camí que em porta al meu camí.
Deixeu-me aprendre només el que no em faci mal.
Vull anar sol, però tinc massa per perdre.
Sóc la brisa del meu país i l'huracà del meu cor.
La natura em deixa criticar les dones, elles també ho fan.
Poemes curts (XLV)
09 Febrer, 2020 17:18
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Ni suc ni bruc
ni menja a la paella,
quan penso amb ella,
em sento eixut,
em meravella.
Amb diners, dibuixaria
paratges bells,
ompliria atuells,
potser en duria
algun al rei.
Demano, ençà,
les primaveres,
les vull ben plenes
per festejar:
dimarts, divendres.
Per ser monjo,
sense abat,
cal pensar
que tot és flonjo,
de bon passar.
Orenetes vénen,
volen endreçar:
riures i menjar,
mentre s'entretenen
en un llarg volar.
Les paraules toves
no tenen color
ni sembren amor
ni lluiten a soles,
són dels perdedors.
Quan l'amor venia
trescant pel camí,
vaig dir-li que sí,
que el sembraria
car sóc prou mesquí.
Entre tanta pressa,
trobo el meu desert,
allí, on es perd
la noble fermesa,
pensant i entenent.
Tant em costarà
dir-te a les albades
que penso debades
i estic per plorar,
són eines emprades.
Massa lluita
duu a la son,
allí, hi són:
la pau, la fruita
i la fruïció.
És quan dormo
que demano:
vull un amo
per si torno
i no guanyo.
En els alturons,
les ombres avancen
ben a poc a poc,
sembla que no es cansen
entre bons records.
Talment us diré,
dolça estimada:
Ésser enamorada
us senta tan bé
que ploro quan passa!
A les ombres
de la nit,
ve el neguit,
em troba a soles,
em fa un crit.
Encara l'estiu
sadolla i cueja,
tot portant l'enveja
voreta del riu,
en ser-hi, mandreja.
A l'estiu rabiüt,
diuen les poncelles
que, enmig les tenebres,
ho tinc tot perdut,
poc que ho saben elles.
Massa menges
sense carn
van i empenyen
cap al tard,
ni somio amb elles.
A la tarda plana,
en ser a l'estiu,
arriba el caliu
sense massa gana,
deu venir del riu.
Causa eixorca
i poca sort,
és quan pot
qui m'alliçona
sense por.
El gegant valent,
després de dinar,
diu que vol anar
a guanyar diners,
no se'n sap estar.
Epigrames (XLV)
09 Febrer, 2020 17:13
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una plaça
té una font,
és quan raja
que fa goig.
Tinc un pare
protestant
o mendicant
o amb el cor agre.
La mossa dormia
enmig del tou llit,
ni ella sabia
on rau mon neguit.
Tinc un gos
tan amatent,
qui, quan vetllo,
està content.
Porteu-me noves
del vell infern,
estic a soles,
enmig l'hivern.
Els fantasmes
volen casa,
però a plaça
ni els demanen.
Maria tenia
terra a l'Havana
i una germana
qui ni ho sabia.
He fet una guerra
per haver llei,
el pobre és el rei
ni mana ni es queixa.
La llibreta nova,
llapis i colors,
viatgen a l'escola
per trobar els minyons.
Quatre passes
de gegant
i s'acaba
el principat.
La ceba somiava
al país de l'hort,
va trobar la fava,
banyada, amb un plor.
Tinc un nuvi jove,
de setanta anys,
amb diners al banc,
es mereix ser pobre.
Un dimoni,
amb sa creu,
sembla un déu
amb gran desori.
Per ser mentider
no calen estudis,
només cal ser murri
i amagar els volers.
No vull tenir
ni llargs els dies
ni gaires vides
ni un trist morir.
La mossa porta:
llums i colors,
somrís de dona,
somnis d'amors.
Matinar per treballar
mai ho faria,
en el llit tinc la follia,
ben sola no pot estar.
Al cel, no hi caben
els protestants
ni els benestants
ni els miserables.
La mort pregunta
si vull anar,
no tinc pas pressa,
he d'esmorzar.
Un gran negoci
per encetar:
menjar pa amb oli
i no engreixar.
Com l'amo demana
arribar d'hora,
vaig a l'escola,
faig punt i ratlla.
Menjarem les pedres
a la taula estant,
les que són més grans
les vull les primeres.
Una noia maca
demana per mi,
dieu-li que sí,
que el casar m'espanta.
Per portar-li una flor
a casa seva,
em farà de promesa:
un mes o dos.
Pensaments divins (XLIV)
01 Febrer, 2020 14:41
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Demà no em llevaré, el dimoni fa vaga.
Estic pendent d'aconseguir una setmana de gràcia.
He menjat peix amb Sant Pere, de poc que no plora.
Satanàs em turmenta, però ho deixa anar prompte.
Estic cercant la manera de no passar tanta calor a les calderes.
Vull anar al cel, però haig por a les altures.
El metge m'ha prohibit anar a l'infern, tinc claustrofòbia.
Puc salvar-me sense demanar un crèdit?
Estic convençut que Tomàs mai pensa malament.
Déu posà la setmana on no li fes nosa.
Vull ser creador sense responsabilitats.
He demanat un altre Rei Mag per si de cas.
Li he demanat a Déu que no es posi a plorar.
Satanàs se'n riu, diu que no entén perquè no el crec.
Jesús diu que, avui, se saltarà el protocol.
Judes fa un curset d'orientació suggestiva.
Jesús també va ser un dels sants innocents.
Déu ha creat un pressupost per a imprevistos.
La primera falla de la creació va ser: donar-li la paraula a l'home.
Desitjo mai notar a Déu enfadat.
Déu ja sap que no sóc qui, però em suporta.
Melcior no entén perquè celebren la festa de Reis quan ja no hi eren.
Jesús diu que, la propera vegada, naixerà a l'hemisferi sud.
Quan sigui mort, qui em farà arribar a l'infern?
Per anar al cel, com he de fer el farcell?
He aplegat al cel i no hi havia porta.
Satanàs té el síndrome del bon alumne.
Avui, només admeto temptacions de dotze a tretze hores.
He seguit a Déu, però no arriba mai.
Si conto mentides pietoses, hauré premi?
Amb cent pecats més, hauré caldera de bronze.
Satanàs només accepta turments psicològics.
Si moro als noranta anys, també em caldrà confessar?
Satanàs prefereix deixar anar el monstre del temps.
Moisès vol conrear un hort sense plagues.
No dubto de la visió divina, dubto de les seves regles de mesura.
Tomàs no creu que l'univers s'ampliï.
Haig fe, però em costa trobar-la.
Fins a quantes botifarres em puc menjar sense pecar?
Mai he de deixar d'assaborir una bona temptació.
Necessito un altre dimoni, aquest només em porta diners.
Només xerro amb Déu quan porta pressa.
En acabar el diluvi, comencen les restriccions d'aigua.
Déu no desitja assolir el paper de sogre.
La Verge no menja perquè vol anar pel damunt dels núvols.
Jesús potser tornarà, l'he vist en una agència de viatges.
La crisi arriba a l'infern, han pujat el preu dels pecats.
Moisès es va salvar de l'aigua, però es quedà quec.
Jesús vol posar sis dones a la llista de deixebles.
Déu està preocupat, no acaba d'entendre la Trinitat.
Si anem així, mai acabaré la col·lecció de sants.
Déu m'ha parlat, ara, encara tinc més feina.
Haig poca imaginació, sempre faig el mateix pecat.
La penitència l'envieu a l'apartat 666.
Parlo amb Déu i em sol donar la raó.
Satanàs diu: Si no peques, et trauré punts de bon comportament!
Podria ser deixeble de Jesús, però paga poc.
No sé mai quan sóc a l'infern.
Pensaments educatius (XLIV)
01 Febrer, 2020 14:34
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No sé d'on vinc, però escoltaven més.
Dues hores més al sol i ja em podreu servir.
En el camí de l'escola, una cadira mai sobra.
Va ser: escoltar i adormir-se.
Els huns no eren: els altres.
Ja coneixen la o, prompte: llicenciats.
On s'ha vist que hagin savis en aquesta terra?
Gairebé no lluito perquè em defensen.
Estic triant un dia per a morir, no me n'agrada cap.
Els tinc aprenent, no saben per a què.
Afanyeu-vos, el sol no se'n sap estar.
Tres han encertat la resposta sense saber la pregunta.
Anem cap a endavant fins que ens canvien de sentit.
Els alumnes donen alegries, però el preu és prou car.
Han descobert que, si m'enfado, treballen menys.
Vull arribar a pensar que no hi són tots.
Cada dia estem més contents dels continguts
Estan aprenent a escriure, el full ho agraeix.
Mai els he demanat que parlin.
Només pensen en maneres d'escapolir-se.
Necessito alumnes amb oïda en ple rendiment.
Avui, ni dinaran, els he atipat de suggeriments.
Hauré de confessar que prefereixo les vacances.
Estic tremolant, n'hi ha un parell que raonen.
Estirant, estirant, m'he perdut.
No em deixen glatir, els tinc a tots a sobre.
Volen saber tant que ni cal examinar-los.
Els he portat al mercat per si se'n volen quedar algun.
He coincidit amb la mare, el nen està desaprofitat.
Aplega el moment en què no els veig.
El seu moviment és ordenadament dispers.
Proveu amb el mim per a veure què passa.
Estic disposat a les reflexions inútils.
De moment, ja saben quan m'assec.
Eren callats i el silenci plorava.
Fa massa temps que aprenc poc.
En un tres i no res, ja escoltaran.
Necessito una lliçó sense horari.
No sé si aniran lluny i podran tornar.
És possible que comencin per la zeta.
Quan somio sempre és dissabte.
Ja puc pensar en aprovar a partir de dos.
Després de reunir-me amb els pares, vaig a confessar-me.
La meitat de la classe ja es concentren a la finestra.
He hagut de repetir l'esbarjo tres vegades.
Tot i amb el neguit, les busques no s'animen.
Li he proposat a la mare que s'avaluï ella.
He decidit ensenyar a alumnes de més de noranta anys.
Necessito un desconnectador universal.
No es creuen que el rei sigui a la cort, va massa polit.
La darrera reforma va arribar mentre somiava.
En aplegar la nit, els vaig acabar d'asseure.
Saben llegir, però mai encerten la pàgina.
Aprenen tan solts que ni em veuen.
Sóc el primer de la classe que necessita millorar.
Sortir sencer és tot un miracle.
Tenen tanta fe que no me n'han deixat.
Sembla mentida el que dóna de si una hora.
Només espero trobar-los a faltar.
No sé si han après a respectar el torn de paraula.
Tenen paraules que només poden trobar dessota el cabell.
Estic provant de trobar el pa que portaven.
Quan aplegui la nit, haurien de fer-me fora.
Anar a l'escola tampoc vol dir: Ser-hi!
Va ser: escriure a la pissarra i levitar.