Volen quedar bé i set poemes més

20 Novembre, 2020 17:22
Publicat per jjroca, Poemes

Volen quedar bé


Ben poruc i matusser,

aplego a la llar de casa,

dormo un son altra vegada,

vull aprendre a voler.

Ensinistrat en empreses

orfes de gran pensament,

com li parlo a cada vent

encara que viu amb presses.

Camino, entre barrancs,

en congostos mentiders

qui estimen ser més grans.

Porten pressa els benestants

perquè volen quedar bé

com ho feien altres anys.


Joies amanides


Em faria il·lusió:

Somiar poc, però de debò!

Aixecar-me del dur llit,

ben feliç, com d’alegria

i sentir llarga atonia

fins entrada mitja nit.

La fortuna, ja se sap,

canvia casa per palau,

viu dessota d’un cel blau

i no atura mai al cap.

Amb un pa, cinc sardines,

qui no aspira arribar a rei,

com voldrà la bona llei

amb ses joies amanides.


Desencert dubtós


Com necessito encetar

aquesta nova aventura,

vaig camí de la cordura?,

algun cop l’he de trobar?

Som nosaltres, els humans

dignes fruits d’aquesta terra,

és quan la pensa s’esguerra

quan ens tracten de taujans.

I allà dalt, ben dalt de tot,

trobo la pensa amanida

per si algú la vol gaudir.

Acosteu-me al morir

puix vaig passant per la vida

amb un desencert dubtós.


És amic esfereïdor


Per la nit, cercant el sol

sense trobar-lo a ma casa,

ha de ser estrella nana

perquè aplega quan ell vol.

Com menteix algunes hores

i ens apropa la calor,

és amic esfereïdor,

ben posat en bones obres.

s’amistança amb la fulla

per a posar-li enrenou

i moviment a l’alçada.

Si s’apropa, torna a casa

aquell gegant de tardor

qui, al camp, deixa la calma.

 

Nostre riu


He passat les hores

ben a prop del riu,

somriu, a l’estiu,

a les herbes dolces.

Quan un rajolí

d’aigua el desperta,

veig que es manifesta:

joiós, sense fi.

Però el gran sol,

al de dalt, distant,

li fa la ganyota.

Nostre riu no hi toca

i va, tot plorant,

a cercar condol.


Altrament dic


Em plau el sol i dolça és la follia

quan la tardor enceta llur camí,

són benestants, d’aquells d’anar a la missa,

fer prou pecats i beure un bon vi.

A plaça estant, les converses lleugeres

van prenent caire agrós i atabalat,

algunes van refent-se mentideres

i s’entrebanquen quan són a mitja part.

Però el coratge encara està perdut

i les lliçons esdevenen prou minses

entre alumnes mig sords i geperuts.

Altrament dic que canvio les camises

quan els qui sento no apleguen al meu gust

i viatjo, al punt, perseguint altres vies.


Al castell, no hi ha comandes


Sentinelles del castell,

quan tardor és amanida,

com espero el flagell

i el regust d’una altra vida.

El senyor és dels de dalt

i dorm amb un ull obert,

quan el miro és un sidral,

és ben tebi quan no el veig.

Al castell, no hi ha comandes

puix els joves han fugit

a cercar lluita i tresor.

Ni portaran massa or

ni els podrem treure el neguit

fins aplegar a les pasqües.


La vida és...


No em plau el seny

quan vol tornar-me tebi,

el cor estreny,

com li prego que plegui.

La vida és:

un nou corriol proper,

mig safareig,

mig penses de cafè.

En l’aixopluc,

mai apleguen històries

havent dinat.

És l’entrellat

qui juga amb les memòries

sense retrucs.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXIII)

15 Novembre, 2020 18:04
Publicat per jjroca, Epitafis

Un dia d'aquests, et vindre a veure.

Necessito un pintor d'exteriors.

Mai vaig deixar perdre la salut.

De segur que has vingut a pagar-me!

No insisteixis, no sortiré.

He perdut fins la paciència.

Si no és molèstia, pots avisar el soterrador?

Ja som independents?

Algú, m'ha furtat el gerro.

La veïna diu que sóc un pocapena.

Torneu més tard, estic somiant.

Encara no sé a què he vingut.

Estic desmuntant el temps.

He anat a fer un tomb amb el dimoni.

He demanat uns altres mitjons.

Va ser: guanyar la loteria i entrar.

Ahir, vaig perdre l'enveja.

Estic deprimit, puc cridar?

Estic esperant que algú em mani.

No recordo la cara que fèieu.

Necessito un esteticista per a demà.

Encara et tinc present.

Estalvieu-vos els consells.

No estic per la feina.

Menteix-me, però amb cura.

M'he passat un mes sense fer res.

Si has de venir, decideix-te.

Acabo de sortir de comptes.

Quasi estic eufòric.

No és per res, però fas mala cara.

Et noto com a fugisser.

Encara no sé si m'han donat l'alta.

Vulgues que no, t'afectes.

Sempre amb presses.

Necessito una altra oportunitat.

Igual demà puc sortir.

De moment, no em moc.

Em preocupa no sentir-me el cor.

He aconseguit deixar de beure.

Espero que no et sàpiga greu.

M'han prohibit donar explicacions.

Ara, m'amoïno menys.

Estic en procés d'independència.

Acabo de perdre la salut.

Ets dels primers del llistat.

Ja li deia que no sabia nedar.

Endevina què estic fent.

Tens hora de visita?

Segueixen sense escoltar-me.

Ja fa tres nits que no dormo.

Estic perdent la identitat.

Suposo que saps on ets.

Vés a saber qui em crida!

Ja va!

Així, no es pot viure.

A mi, també em van enganyar.

No suporto els vius.

A saber on sóc?

De moment, he vist el túnel.

No surto per precaució.

Quasi em moro de riure.

Passat demà, tinc lleure.

Cada dia rebo comandes.

Algú sap la meva adreça?

Estic a la defensiva.

Enyoro anar al fer el vermut.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins

15 Novembre, 2020 17:57
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Em falten vint pecats per a pecador del mes.

He hagut de consolar el meu dimoni.

Si aneu a l'infern aquesta setmana, hi ha descomptes.

Al cel, renovaran els seients.

Volia ser sant, però el protocol no ho permeté.

Tres apòstols han anar a l'oficina de turisme.

Sant Pere regala estris de pescador.

Satanàs no deixarà entrar peix en tota la quaresma.

Judes escollirà un suïcidi menys aspre.

La Verge ha demanat detergents ecològics.

Déu deixarà de ser omnipresent tots els estius.

Satanàs promourà un concurs de miss infern.

El sindicat d'àngels vol custòdies amb horari reduït.

He canviat de déu, l'altre no m'escoltava.

Es recomana no pecar en dejuni.

Satanàs no entén: Anar lleuger!

A l'infern, per cada encert, toquen cent errades.

Per anar al cel, necessito el llibre de família?

He dinar al cel: pa sense llevat i vi de missa.

A l'infern es vivia millor abans dels ecologistes.

Vés a saber quan m'arribarà el diploma de sant!

Déu sempre es pensa que la collita ha estat dolenta.

Es fa saber que he perdut dues bosses de pecats.

Encara em queden tres miracles per a estrenar.

Va ser: sortir de l'infern i tornar a entrar.

Encara em queden dos segles de penitència.

Sortiria a pecar, però em guanya el son.

Déu vol saber quin manament està en hores baixes.

Satanàs s'ha de fer més controls de colesterol.

Judes diu que, sovint, somia dilluns negres.

Per no poder atendre, l'horari de miracles s'ha escurçat.

El sol ha demanat a Déu: reducció de jornada.

Demà, al cel, es celebrarà el dia sense mesures.

Déu m'ha fet saber que té una plaça de creador vacant.

Satanàs vol que els condemnats llegeixen un llibre a la setmana.

He descartat el cel pel menú dels dilluns.

Judes ja té preparades les targetes de crèdit.

Jesús diu que, si ha de tornar, demana el juliol.

Si vaig al cel, quant tinc per a despeses?

Per a ser sant, quins certificats necessito?

No sé si ve una altra creació, però Déu ha demanat molta argila.

Satanàs farà companya electoral cada mil anys.

Hauré d'anar al cel per compromís.

M'he presentat per a dimoni, però no tinc padrins.

He llogat a set fidels per a què preguin per mi.

He canviat set dimonis temptadors en quatre dies.

Déu no m'estima, però no em fa nosa.

He hagut de substituir a un profeta tres hores.

A les noves paràboles, Jesús adjuntarà aclariments.

Déu s'ha negat a fer d'extra en una superproducció.

Si baixa la natalitat s'abolirà el sisè manament.

Déu està preparant unes llargues vacances.

No puc anar al cel, manquen festes per les nits.

Quin preu té ser un sant de tercera?

M’han deixat un dimoni per al cap de setmana.

Sant Josep està mirant una somera nova.

Déu llogarà la sala gran per a començar el Judici.

Satanàs necessita més aigua contaminant.

He tornat tres pecats passats de data.

He demanat anar a l’infern els dies senars.

A partir de deu pecats, rebaixes.

Déu està programant un home sense cap.

La Verge vol canviar la somera per un cavall blanc.

Jesús pensa que és millor que els cecs siguin bornis.

Déu regalà el temps i encara no s’ha penedit.

Judes ja li va demanar a Jesús més d’una bestreta.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXIII)

15 Novembre, 2020 17:49
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

És un gos savi, està a primer de B.U.P.

Al febrer, ja ensumen la mar.

Un dia d’aquests igual m’estimen.

Amb persianes baixades, resten les idees.

Qui ensenya més: El llop o l’ovella?

Ja porto deu minuts sense enganyar-los.

Fa tres dies que els recordo les preguntes de l’examen.

Han fet una pluja d’idees i no s’ha mullat ningú.

Estic desconcertat, dos alumnes escoltaven.

No podran fer l’examen sense barra de desodorant.

Solen confondre: príncep i galleta.

Jove, sense estudis, coordinarà els campus.

Tres alumnes han aprovat i el quart ho ha provat.

Els he fet saber que ja sóc a taula.

No me’n surto, però experimento.

Suposo que ja saben on m’amago.

Com no hi ha diners, farem una altra llei d’educació.

Saben llegir, però els fa vergonya.

El net és un geni, ja sap escriure: Hi ha, hi ha!

Ja en tinc set que saben més que jo.

Saben perfectament com m’enfado.

De moment, he aprovat a la mare.

Haig un dubte existencial: Existeixo?

El mestre s’ha oblidat de posar les respostes.

He repartit notes, m’han sobrat excel·lents.

Aprenen tant que ja els he dut al psicopedagog.

Arribo el primer, però ni se n’adonen.

Ja podeu recollir les notes, les he llençat per la finestra.

He posat l’examen a les nou, no a les nous.

Quan li dic: Coma!, es treu l’entrepà.

Quan els dic: All!, algú respon: Ai?

L’he espantat per si es posa a volar.

Crec que no em fa cas per vici.

Han agafat el llapis, gairebé, tremolo.

He resumit el control amb un interrogant.

Poseu les preguntes i ja us respondré.

És el tercer llibre que sento plorar.

La classe va ser una llarga pausa.

Estem saltant els dubtes de tres en tres.

La be alta l’ensenyaré als més treballadors.

Pensaven que ortografia era dibuixar un hort.

He aconseguit que la meitat facin el sord.

Avancem cap a la mar de la indiferència.

Com saben tant, els deixo somiar.

Superar el nivell, no haurà sanció.

El millor de corregir l’examen és que pots grimpar.

Per a corregir més ràpid els he encerclat nou respostes.

Estic dubtant entre fugir o plorar.

M’agrada fer classes passejant, però sol.

Prefereixo els alumnes vells als antics.

Va ser: acomiadar-me i començar a respirar.

He aconseguit que pensin, hauran paga?

A partir de la segona república, anem perduts.

He fet sis exàmens i encara no han emmalaltit.

Si treballo un mes de mestre, m’obriran les portes del cel?

Per a fer càlcul, no cal anar a l’hospital.

Els alumnes savis, els poso en capses de sis.

Volíem fer una regla de tres, però n’érem cinc.

El ruc té dificultats per a comptar amb les mans.

Hem fet una escriptura sense fer servir les lletres mudes.

Haig un dubte, però ja he comprar la capseta.

Ja escriu tres paraules sense descansar.

Menys mal que l’avia no em coneix.

Necessito una altra aula, em falten catorze finestres.

No estan distrets, estan llunyans.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Perduda son i set poemes més

15 Novembre, 2020 17:45
Publicat per jjroca, Poemes

Perduda son


Perduda son

i nova avinentesa,

una mà estesa

per saber com.

Als alturons,

les hores són lleugeres,

van per desfetes

enmig raons.

El dubte és clar,

avança ensems

que la penúria.

El temps com cura

mentre es perd

lluny d’aturar.


Per no pensar


En el regne de la por,

hi ha cases sense teulada

i carrers sense fanals.

Sempre bufa el vent de dalt

i passen manta mirades

per si algú en vol emprar.

La resta, sabeu, diré

és un miracle ensopit,

he notat mosca i mosquit

en sortir amb poca fe.

Les empreses mentideres,

cap al cel, han de volar,

cadascuna vol les seves

solucions per no pensar.


Cansades fulles


Cansades fulles

esperen la tardor,

es fan porugues

i van prenent colors.

Un groc estèril

que esdevé marró,

les fulles ploren

en el gran si del bosc.

Cansades fulles

com van, al daltabaix,

una vesprada.

Potser els agrada

posar-se, en un calaix,

a l’entremig d’un llibre.


No haig res més


No haig res més

que vana solitud,

un pobre aixopluc

i un arbre prou espès.

Allí, m’assec

quan vénen les calors,

el vent abrusador,

el temps furiós i sec.

Com he de tornar,

a les hores lleugeres,

en fer-se fosc.

Cerco algun lloc

on oblidar les penes

i el mal anar.

 

Sabran els déus


Sabran els déus,

en hores ferotges,

com són tan mediocres

voltats per les creus.

És un infern

fet a nostra mida,

amb dèria infinita,

l’estiu i l’hivern.

Un poc complicat

confiar amb un cos

que s’haurà desfet.

En tal desconcert,

qui trobarà el goig

d’ésser estimat?


Deures de penyores


En tal embolic,

com m’hauré posat

si vaig pel tancat

cercant bon eixir?

Amb les forces minses,

trobo l’enrenou,

quasi tot es mou

per trobar els somriures.

Ben parques les hores

i pocs els amics

per poder lluitar.

Deixeu-me anar

a cercar els antics

deures de penyores.


En anar pendent avall


En anar pendent avall,

sento el tren com xiuxiueja,

avança prenent la pressa

sense massa escarafalls.

Un cop aplega al pla,

sento com bufa i fumeja,

la màquina va a la seva

i el desig la deixa anar.

Dolces hores de la tarda

quan tragina, a l’estiu,

per encetar la tardor.

El tren no ha aturador,

sembla ben fort i prou viu,

disposat a trobar casa.


Hauria de ser un gegant


Al racó de la dissort,

he passat les hores baixes,

unes seran de rebaixes,

les altres hauran preu d’or.

És el noble pensament

qui em porta a la misèria,

estic pendent de la platxèria

per si l’enveja em veu.

Com m’empasso, al dematí,

els secrets de la fortuna

mentre estic esmorzant.

Hauria de ser un gegant

enamorat de la lluna

per haver joia i amic.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXIII)

15 Novembre, 2020 17:36
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Enganyeu-me, però no em féssiu pagar.

He perdut tota la vida buscant la porta de sortida.

Si voleu trobar-me, seguiu el meu cos.

El pitjor d'estimar és si surts del temps.

Mentre em vestia per fer la guerra, l'enemic m'ha guanyat.

Al dimoni li he dit: No et posis ruc que em salvaré!

El pitjor de llegir és pensar que tens la vista cansada.

Em sap greu que la meva núvia festegi tan sola.

Proveu de vendre-li a Déu un apartament.

El que perd a la religió és el passatge de la segona túnica.

Els anys fan que al cos li sobrin massa peces.

L'home arribarà a persona quan deixi de classificar.

Si he de morir, vull ser-hi.

La vida ens convida a perdre els sentits per aprendre.

Sembla mentida la munió de paraules que es fan servir per no dir res.

El lector es complau del sofriment de l'escriptor.

Un mal llibre és una revenja.

Jugaria si no em deixessin perdre.

Si fos més ambiciós, festejaria amb els diners.

No tinc més anys dels que em volen posar.

Em va mirar una noia, però s' havia equivocat.

La mort és segura, però poc entenedora.

Mireu si dubto, que no.

Diu que em vol i se'n riu.

Tot i aprenent, continuo tenint els mateixos amics.

La mar voldria viure dintre d'un bosc.

L'aigua serà trista mentre n'hi hagi més que de vi.

Altra feina té el camí que saludar els vianants.

L'ampolla de licor té un fetge de ferro.

El que queda quan mors, és millor no comentar-ho.

Viure seria millor si se n'anés la gana.

M'allunya dels déus, el satisfer el cos.

Només es pot comprar el que no és imprescindible.

La música és el perfum de les orelles.

La saviesa és la complaença del temps que passa.

Tinc mig amic i encara m'entrebanca.

Si no us saluden, evitareu els salvadors.

He perdut tant temps que només he après a creure.

La mort arriba quan el darrer soldat es rendeix.

Sempre, hi ha qui demana la darrera paraula.

La vida és un discurs sense massa sentit.

Diré tan poc, que no cal que aplaudiu.

He vingut, visc i no em trobareu a faltar.

Déu existeix i, si és mentida, quin enginy!

Déu parla, però què diu?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (LXIII)

15 Novembre, 2020 17:32
Publicat per jjroca, Poemes curts

En el si

petit de l'hort,

he cercat

el meu tresor,

l'he amagat.


Massa nits

sense matí,

he bastit

somnis amables,

lluny d'aquí.


Parlant per parlar,

pujaré en el cim,

sols per davallar,

per aplegar fins

que pugui somiar.


Massa noies,

es capfiquen

en haver promès,

després, parlen

del mai més.


En el regne clar

on fugen les ombres,

és on viuen homes

sense cap demà

ni baguls amb hores.


Doneu-me el vers,

la ratlla viatgera,

la gran pau severa,

un camí al desert,

la nit per si crema.


Els somnis no volen

anar a dormir,

allà, els dimonis

no saben ni troben

el goig del glatir.


Assegut a barca,

mentre plora el peix,

sento com esclata

la força del bleix,

poc després, es cansa.


Com la lluna nova

grimpa la muntanya

i conta, a l'aranya,

una història fosca

amb ben poca manya.


Portaré la nit,

sempre de tentines,

fins arribar al llit,

allí, les fadrines

ni voldran dormir.


Paraules al vent

emprenen viatge,

lleuger l'equipatge,

quan ningú les sent,

és el seu bagatge.


Arribà el son

quan era dormint,

quan lluitava fins

que arribava el sol,

un combat mai vist.


Ni la feina

la demano

ni proclamo:

Vull una eina!,

després, callo.


Amb quaranta

canelobres,

mai es guanya

a la gent noble

i ben lliurada.


El llapis dibuixa:

fetes i valors,

els petits amors,

color de maduixa

i tèbia escalfor.


En l'avenir

de les hores toves,

servo les penyores

des de bon matí,

la meitat són bones.

 

Massa hores

del dematí

diuen totes:

Millor és dormir

que haver cabòries!


Quaranta rialles

des de bon matí

diuen que les palles

quasi són aquí:

dorades, tallades.


En el regne

de la son

al capvespre

surt tothom,

vol entendre.


Una ratlla

viatgera

quan s'espatlla

diu que pena,

és ben canalla.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (LXIII)

15 Novembre, 2020 16:18
Publicat per jjroca, Epigrames

Manta cases,
quan ve el sol,
s'esbatanen,
fan bon foc.
 
És la reina
qui ve amb mi,
sempre es queixa,
ha el neguit.
 
Per haver
tan poca sort,
cal saber
on trobar el lloc.
 
Ni pany ni clau
ni regne de l'oblit,
saber on s'escau
lluitar amb l'esperit.
 
Un dia gris
i un mestralot punyent,
sentir la gent
per a posar-se trist.
 
Amb el record,
les ombres fugisseres,
cercar boniors
de mosques i d'abelles.
 
No he de pensar
com filen les aranyes,
són mosses ben estranyes
puix ni gosen cantar.
 
Amb un capvespre,
he de trobar el silenci,
li dec un vici,
es mostra tou i tendre.
 
El meu amic
arriba a deshora,
parla, esbronca
i torna al llit.
 
No sé trobar
els somnis a les golfes,
vénen i tornen,
tips de plorar.
 
No vull res més
que llarga lletania,
morir m'obliga
a restar quiet.
 
Per haver 
tan minsa sort
ni cal viure
ni ésser mort.
 
Amics i parents:
us hauré de dir
que he perdut el bens,
el seny i el gaudir.
 
Com m'estima
a tort i a dret,
li encomano
estar despert.
 
Una jove mossa
com passa i diu:
En ser a l'estiu
vull tornar-me rossa!
 
El pagès tenia:
vinyes i oliveres,
vingué la collita
i perdé les terres.
 
A la cambra,
una finestra
s'esbatana
si hi ha festa.
 
He perdut el seny
per haver fatiga,
el guanyà un rei
qui, a festes, m'oblida.
 
Maria cantava
la dolça cançó,
el riu es gronxava,
li feia un petó.
 
Trenta cases
del carrer
semblen calmes
quan convé.
 
Parlant amb el llop,
tot a cau d'orella,
m'ha dit que l'ovella
és ximpla del tot.
 
Al racó 
de melangies,
és quan crides
que ho veus prop.
 
El gegant del pi,
quan va pel corriol,
parla amb el sol
des de bon matí.
 
Tinc per pretendents
tres amics maldestres
em parlen els vespres,
pel matí, fan dents.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Treballar i ésser culpable i set poemes més

07 Novembre, 2020 10:54
Publicat per jjroca, Poemes

Treballar i ésser culpable


És un dubte inenarrable:

Treballar i ésser culpable!

Els camins de la dissort

acaben sent els més amples,

amb pedres per totes bandes

on caure i fer-se el mort.

Avancem, amb els ulls clucs,

per a esdevenir salvatges,

com tresquem, per uns paratges,

amb les penses dels rabiüts.

Però, més prompte o més tard,

esdevindrem els profetes,

amb mans brutes, cares netes,

esperant trobar una llar.


Massa deures per a fer


Un mal déu com m’ha posat

massa deures per a fer:

Menjar carn, sentir-me bé,

i, per les nits, fer bondat!

Puix m’ha portat a aquest món

ple de somnis i meravelles,

al capdamunt, les estrelles

ben discretes quan hi ha sol.

El desig d’una muller,

les ganes d’aprendre prompte

sense oblidar els diners.

De la resta, un poc més:

no deixar de ser bon pobre

i, en temps de lleure, tafaner.


Na Mariona va a la font


Na Mariona va a la font

perquè, a casa, manca aigua

ben vestideta, ben maca

per si troba el gran amor.

Ha passat, de tèbia flor,

a ser una mossa galana,

seran tres cops per setmana,

quan demani haver senyor.

Na Mariona va a la font,

tot trescant, com una daina

amb un cànter gran i nou.

De segur que són les nou

i procura fer més via

per si troba un nuvi fort.


A la porta del pagès


A la porta del pagès,

la mancança ni rondina,

de segur que s’acoquina

quan es prega poc o més.

Amb quatre sacs de bon blat,

catorze bales de palla,

hi ha la pobra canalla

entre pena i disbarat.

La collita anirà bé,

la mestressa ho demana

a un sant petit i tosc.

A la cuina, encès el foc,

hi ha un ou i una baldana,

mig fregit, amb desconcert.

 

Temps de badallar


Escriure en temps de badallar,

en hores grises i llargues tardes,

el front suat, les cares agres,

aquell regust d’anar i tornar.

Un pensament ben tou, eixut

i l’alegria posada en coves,

tot esperant aquells vells ogres

qui mai demanen ésser vençuts.

Escriure en temps de badallar

mentre la vida va amb la brega

i atura un xic per descansar.

Pendent del vent, hi ha un mariner

menant sa barca, blanca, de vela

qui gruny i es queixa en avançar.


Sota un cel serè


Cansat de solcar

camps de solitud,

veig un pobre ruc

qui vol aturar.

Sota un cel serè,

s’obliden les presses,

passen les promeses,

la ràbia esdevé.

Les contrades tenen

el cor mig encès

i ganes perdudes.

Trobeu-me altres mudes

per a arribar a ser

fill de les estrelles.


Mariner de terra ferma


Mariner de terra ferma

com enyora barca i mar,

fins el sol sembla salat

i li pot la nit serena.

Massa cartes i taverna,

massa vici, massa rom,

els amics ni saben com

el trauran de la desfeta.

Ha estat la mare mar

la qui, prompte, l’ha cruspit

sense deixar-li el pensar.

Altre cop, el veig anar

tot passejant, arrupit,

entre angoixes i un plorar.


És una joia


I més tard, el ventijol

li estovarà la cara,

només el veig fora de casa

quan s’ha deslliurat del sol.

Del treball, és amatent,

com a home, és una joia,

camina, devers la foia,

quan el deixa el pensament.

Ha perdut massa batalles

per resultar vencedor

i exitós en son ofici.

No li plau el sacrifici,

però no veu aturador

i es mou entre estrebades.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXII)

01 Novembre, 2020 18:41
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Volia anar a l'infern sense recomanacions.

Déu ha prohibit canonitzar en dilluns.

Sant Pere odia fer creuers.

Déu estava encès en època de Moisès.

Sant Josep ha reservat per si cal anar a Betlem.

Satanàs ha comprat un extintor de cues.

No em puc salvar, m'agrada massa la rialla.

Mossa, sense compromís, necessita un àngel de la guarda.

Cada quinze dies, ens canvien de caldera.

No sé si aniré a l'infern, han tancat la convocatòria.

De tard a tard, peco per si de cas.

Si acabo l'àlbum de sants, em regalen una ala.

Sembla ser que Déu fa pràctiques de mut.

Per a saber si és ric, cal comprar una agulla de fil.

Va ser: entrar al cel i començar les crítiques.

Porto una setmana sense temptar al meu dimoni.

No ho voldria assegurar, però han perdut la fe.

Cada tres miracles, em deixen avançar una fila.

No vull ser sant, fan matinar més.

Abans d'anar al cel, pregunto que hi ha per a dinar.

No vull jugar amb Satanàs, fa massa trampes.

Em confesso, però no em penedeixo.

A la quaresma, treuen les safates petites.

He demanat un altre dimoni de suport.

Déu necessita més àngels per al cor.

Satanàs ha inaugurat el departament de psiquiatria.

Si aconsegueixo un doble, aniré a l'infern de vacances.

Déu prohibirà fer més pecats dels suportables.

Satanàs pronostica una crisi de creixement en tot l'infern.

Jesús ha demanat, al Pare, ajornar qualsevol retorn a la terra.

Han declarat, al cel, el dia dels incompresos.

Satanàs no posarà més calderes sense servei de manteniment.

Déu proposarà que la Setmana Santa sigui sempre la darrera d'abril.

El pessebre de Betlem serà remodelat.

Vull regalar a Déu una mica de dubte.

Al cel, sobren apartaments de matrimoni.

Els balls, de l'infern, conclouran quan s'acabi la beguda.

M'havia de salvar, però tenia feina.

He fet tres pecats de carn i un de peix.

He hagut d'anar al cel per a resoldre un misteri.

Mai he entès perquè els pecadors han de ser els dolents.

Déu diu que, si l'enganyo, em posarà deures.

Si vull anar al cel, de quant estem parlant?

A l'infern, fa vent sense aire.

Per a entrar a l'infern, porteu la butlleta de vacunacions.

Jesús vol un tiquet per a viatjar de franc.

A l'infern, la quaresma dura dues hores.

Va ser: acostar-me al cel i perdre les apostes.

La Verge invertirà més en publicitat de paisatge.

Déu vol dirigir un concert de música clàssica.

Satanàs vol canviar a Cancerber per un altre de bones dents.

Judes ha proposat subhastar la multiplicació de pans i peixos.

Per al Judici final no s'admetran pròrrogues.

Dos deixebles han demanar substitut per a Setmana Santa.

Déu vol construir una església vora de l'infern.

Noè ha demanat un altre diluvi més breu.

La Verge no sortirà de processó si no li posen perruquer.

Judes vol canviar la forca per verí.

El preu de Jesús ha baixat un cinc per cent.

Satanàs ha demanat assistència psicològica.

Fins a deu pecats, al confessionari exprés.

Avui, m'he llevar d'hora per a pecar amb poques presses.

El darrer miracle és passar el mes amb sis-cents euros.

No faré més pecats si no em donen un rebut.

Si aplego al cel, on és la consigna?

Necessiten pastors, amb experiència, per a ovelles protegides.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs