Epigrames (CXLIII)

13 Març, 2024 09:11
Publicat per jjroca, Epigrames



Una bóta
sense vi
parla, sempre,
mal de mi.


Com cavil·lo,
a desgrat,
que el treball 
ha de ser part.


Massa nits
sense calor,
com ens porten
la tardor.


A la vora
del camí,
sempre, hi ha
qui es riu de mi.


Les cançons 
se'n van al cel
i s'obliden 
del concert.


Una mossa
m'ha de dir
que el fer nosa
és per a mi.


Sense mossa
ni veí,
veig l'infern
ben lluny d'aquí.


Amb més ganes
que diners,
somio poc,
però a pleret.


Al rellotge
de la plaça,
el temps topa
o s'allargassa.


En el port,
els mariners
mengen poc
i beuen bé.


Com el mestre
ensenyava
i la classe
ni ho notava.


Per a córrer
sense fre,
menjar poc
i pair bé.


Sense la disfressa
de l'enamorat,
si l'amor desperta
qui el bressarà.


Na Joana
m'ha de dir
que, si haig gana,
porta el vi.


Una rosa
sense fe
no és gran cosa
ni em mereix.


En el regne
de la nit,
hi ha un amic
que se sol ofendre.


A les voltes
del camí,
hi són totes
per a mi.


A la casa
de l'oblit,
dorm un pobre
sense abric.


A les festes
de Nadal,
cada casa
és un sidral.


Quan aplego
a la font,
trobo aigua
i mals d'amor.


Esperant
arribar a ric,
vaig passant
de trobar amic.


A la casa 
de la sort,
poc es menja,
però dolç.


Si el fred
em ve a buscar
de segur 
que em trobarà.


Com demano
per haver
força palla
en el paller.


A la casa
de l'Arnau,
qui mana
porta la clau.


El més pobre
del carrer,
avui, té gana,
demà, també.
 
Mai demano
per a mi:
massa feina
i curta nit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: