01 Gener, 2024 07:15
Publicat per jjroca,
Epigrames
Massa ombres
al terrat;
menjant dolç,
volen salat.
En el riure
de les flors,
he d'escriure
les boniors.
Parlen ara
de la sort
mentre passa
la tardor.
Una jove
m'ha parlat
i, de sobte,
se n'ha anat.
El gegant volia
anar a dormir,
el nan responia:
No t'he fet el llit!
De ballades
i cançons,
en veig quatre,
mai sé on.
A la banda
de ponent,
veig un sol
que ix content.
Les menjades
sense vi
són amargues
per a mi.
A les ombres
de la mort,
poc que els queda
un xic de sort.
Massa joves
del carrer,
mengen poc
per quedar bé.
Quan el ruc
ve de llaurar,
mai comenta:
Vull tornar!
Per a ser savi
o saberut,
cal aprendre
a lligar el ruc.
Una jove
em demanà,
però córrer
em salvà.
La mare marona,
tot tapant el llit,
diu que falta roba,
però he de dormir.
Com podia
anar a dormir
si volia
venir amb mi?
Una feina
per un sou
i una reina
per un jou.
Sentiràs a dir
que, si ve tempesta,
seguirem de festa
en el si del llit.
Ni clam ni sol
ni peix a la cassola,
el pescador ho prova,
però el peix diu: No!
Mai demano
per a mi
i m'escanyo
perquè sí.
A les portes
de la mort,
és quan toca
raure sord.
Maleït orgull
quan, a la cimera,
el meu cos s'esguerra
i plora a curull.
Les febrades
del matí
són pesades
quan me'n ric.
Quan la pluja
esdevé,
tanco casa
i dormo bé.
Com he de trobar,
al si de les cases,
festes estimades
si tots han marxat?
Mai voldria
per a mi
la follia
sense vi.
He de demanar
al bon Fill de Déu
que em deixi somiar,
però sense fred.
Sento el boig
com s'esvellega,
no haurà goig
ni tan sols brega.
Afegeix un comentari
