El vent

26 Febrer, 2011 18:53
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

       El vent:

 

 1) És un dels missatgers més sorollosos.

 2) Porta l’aire d’aquí cap allà sense esperar agraïment.

 3) No estima els molins perquè el fan marejar.

 4) Sempre està disposat a anar més de pressa.

 5) Podríem dir que és un dels millors assecadors.

 6) Mai es cansa d’empènyer les veles.

 7) Fa posar neguitosos els animalons i el foc.

 8) És un dels millors crítics de la construcció.

 9) En sentir el buit, comença a córrer.

10) Fa parlar el bosc i badallar les portes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de gran vent i deu pensaments divins

23 Febrer, 2011 16:38
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Avança

 

Avui, crida el vent mestral

assolant tota la plana,

una prega s’encomana:

Deixa’ns viure vendaval!

És el déu qui es torna boig

sempre porta massa pressa,

esbatana la finestra

ni atura, diu que no pot.

Topeta grans i petits,

estripa l’alta senyera,

avança i tot ho trenca

per salvar altres amics.

Acluco els ulls i confio:

serà breu el seu passar,

és millor deixar-lo anar,

demà, ni sabrà que el crido.

 

El fruit

 

Mireu com balla el garrofer,

mireu com gronxa vella olivera,

no tenen ganes de fer conversa,

ara, no poden, els crida el vent.

Un vent golut, massa sapastre

per sentir el frec del pas pausat,

trenca una branca, fuig esverat

per córrer més, complir el seu tracte.

Cercant el buit, l’aire que envola

el desig ple de ser amatent,

desprès raurà, dóna a la gent

el sentiment: el fruit de l’obra.

 

Pensaments divins

 

Es demana al personal de terra que passi per recepció.

Satanàs ha pujat al cel per concretar el dia del Judici.

Satanàs té molta pena, dos dimonis s’han fet bons.

Déu repassava els manaments i ha notat que en falten.

Déu és el meu Pare, crec que es va separar.

He anat a l’infern amb l’àngel de la guarda.

He fet la traveta a un dimoni, però sense mala intenció.

Per anar al cel, quin autobús he d’agafar?

Tinc pocs pecats, però me’ls estimo.

Satanàs diu que el seu cos és un pebrot. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes esperançats i deu pensaments educatius

20 Febrer, 2011 13:10
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

El remoreig

 

Cansats de fred, amb la mirada encesa,

avis esclaten, comencen els remucs,

llargues les hores, estrets els aixoplucs,

a les murades, passa la gent amb pressa.

Etern hivern com vius entre nosaltres

no tens ni ganes ni pressa per marxar,

has de saber que és hora de tornar,

volem sentir les gràcils orenetes.

Volem haver les tardes sempre dolces,

les nits amables per esbrinar el gran cel,

sentir l’anar d’abelles envers la mel,

el remoreig del vent suau als arbres.

 

Esperançat

 

Darrere un no, un sí com s’endevina

la bella mossa ha de tornar a l’amor,

passo les nits vestit de somiador,

ensinistrat en reptes de la vida

La veig pujar amb falda ben tibada,

un trescar dolç desfent tot l’entrellat,

em trobarà com sempre esperançat,

no puc tenir més ampla la mirada.

Li he de deixar la flaire de la rosa,

tot escalant, furtiu, el seu balcó,

he de deixar polsims del meu amor,

és el prohibit qui posa aquesta ombra.

 

Pensaments educatius

 

Química no vol dir: Quim i el gos!

Ara, faran una pluja de respostes fins que es mullin.

Aprenen tant que necessiten tres mans.

Hauria de saber que un bou, almenys, rumia.

Ja són a classe, puc lligar el gos.

Obriu el llibre per la pàgina nou, si encara hi és?

Fa un quart d’hora que no hi sóc, deuen estar preocupats.

És un nen tan intel·ligent que dubto aprengui res.

Els ensenyaré a restar, però no puc assumir riscos morals.

L’home evoluciona, prompte menjarà palla. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes trencats i deu epitafis

17 Febrer, 2011 13:17
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Mal llamp

 

Com surt el sol, remuntarà la serra

deixant arreu: la força, el despit,

enllà la lluna, resta el gran esperit,

dessota un arbre que plora i s’esguerra.

Va ser un mal llamp tossut, manifasser,

qui va esclatar enmig de la tempesta,

buscà un jovent amb la brancada verda,

allí, es llençà, furiós i tafaner.

Partí la branca, caigué damunt la terra,

el dolç ocell esclata un piular trist,

mireu el niu, de sobte, mig partit

amb els tres ous sembrats damunt de l’herba.

Amb el pic suau, veieu: els acarona,

estan allí, ningú els podrà salvar,

l’arbre s’ho mira, cent fulles deixa anar,

vol amagar els fills a sa marona.

 

Mon déu Èol

 

El déu Èol esclata de neguit

quan porta l’aire, davalla per la serra,

cercant el buit, delera per omplir,

com s’entrebanca, anant a ran de terra.

S’endu la tanca, la porta de la casa,

unes cortines, també mig fumeral,

és un sapastre, vestit de vent de dalt,

no sabrà mai deixar res bo quan passa.

El déu marí li mana comptar onades,

de tant en tant, el deixa castigat,

és mal alumne, un jove complicat

no vol saber, ni escolta les demandes.

De petitet, el pare Zeus l’obliga

a feinejar sense deixar racons,

ell viatja així, amb nobles intencions,

però el seu pas és força i ferida.

Mon déu Èol recorda els miserables,

els qui vivim en casetes de fang,

deixa gaudir els pobres vilatans,

sense neguit, també ens arriba l’aire!

 

Epitafis

 

Això, és com un fons d’inversions.

Reconec que no va ser una mort espectacular.

M’estic quedant en un no res.

He declarat la setmana sense flors.

Un dia, em van dir una missa.

Ara, resulta que la veïna està casada.

En podria dir de coses!

Ni sé com me’n sortiré!

Hauria de fer-me amic d’un dentista.

No tinc massa clar quan he de cobrar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La ciència

14 Febrer, 2011 10:29
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

     La ciència:

 

 1) És un camí ple de pedres per on no sol passar Déu.

 2) Intenta posar ordre en un món caòtic.

 3) Suposa que certes premisses ens porten a dubtoses conclusions.

 4) Oblida sovint que l’home mai regnarà en les mesures.

 5) Es basa en un llenguatge, massa cops, poc entenedor.

 6) Viu en països rics i fàcilment alterables.

 7) Vol residir en un palau però treballa en una cova.

 8) Intenta allargar la vida matant els altres.

 9) Només sap viatjar en cambres petites.

10) Durarà mentre l’home sigui una bestiola insatisfeta.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes ploramiques i deu pensaments divins

11 Febrer, 2011 10:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Cal plorar

 

Porto la bossa amb queviures:

el son, la gana, el vent, l’enyor,

cada vesprada, cerco el meu sol

entre mil lletres que ni fan riure.

Escriure és dur quan hi ha tempesta,

callen els pobres, parlen els rics,

a cada ratlla, veig enemics,

a cada pausa, un món m’espera.

Llavors, començo ni vull parar,

seguir la vida ran de la vall,

puja, pel cim, gran devessall

en una terra on cal plorar.

 

El calvari

 

Com aturo quan la veig

amb el cistell de la plaça,

la carona esblaimada,

el vestit de color verd.

Aquell caminar pausat

sempre dalt de la vorera,

amb més ganes que fermesa,

amb més dèria en el pensar.

Em deia que m’estimava

el dissabte a les sis,

es va acabar el paradís

en aplegar els dos a casa.

Havíem fet passejada

amunt i avall per carrer,

tot de sobte, m’ho digué:

Ja no estic enamorada!

El diumenge a tornar-hi

després de missa, vermut,

per la tarda, el gran ensurt,

ara, pujo el meu calvari.

 

Pensaments divins

 

He mort sense pecat, he anat al cel a peu.

Si has d’anar a l’infern, és millor que demanis hora.

El pecat va ser mortal, però valia la pena.

Jesús mai juga als escacs, li fa cosa la sort del rei.

Satanàs no vol seguir, està tip de ser el dolent.

He provat d’anar al cel, tots els seients estan numerats.

Aniria al cel, però tinc al·lèrgia a la cera.

Déu vol estalviar, vendrà rosaris en persona.

Un Pare Nostre més i a l’esbarjo.

Déu recomana arribar a sants abans de la quaresma.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes incontrolats i deu pensaments educatius

08 Febrer, 2011 12:04
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

De sobte

 

Avança el mes de gener

sense pressa ni tempesta,

el glatir porta feblesa,

el delir, la poca fe.

Estic cansat, assegut

al davant de la finestra,

el llapis parla, es queixa

d’un passat esmaperdut.

De sobte, la melodia

acarona les orelles,

com fa ajuntar les celles,

en un gest de melangia.

Els altres corren al temps,

envejo ser meravella,

no tinc ni cove ni estrella

on posar el poc que sé.

Gener passa i s’allunya

els freds hauran de tornar,

sento ganes d’estimar,

estic dolgut amb la lluna.

 

La finestra

 

Abans, pensar era pecat,

treballar una fortuna,

confessar, una per una,

les febleses del mercat.

Cap de setmana, un diner,

un cafè amb cent pagesos,

els benestants ben corpresos,

massa feina per a fer.

Les senyores fent corranda

a la plaça i a la font,

els marits tots plens de por,

poc amor, minsa esperança.

El mestre tirant de beta,

els alumnes estudiant,

massa llistes, repassant,

tots mirant per la finestra.

 

Pensaments educatius

 

Hem parat per pensar i vuit s’han adormit.

Hem passat a escriure les respostes de l’ examen, les preguntes les posaran ells.

Tenen problemes de pes, escriuen bes.

Només em queden excel·lents, he acabat la resta.

Ens sobren conceptes, ens falten encabidors.

Ho he intentat, però segueixo sense saber volar.

Tenen problemes d’aprenentatge: Vénen tots els dies!

Tot i sent el mestre, no me’n sé avenir.

Hem de ser al 2011 abans de Crist.

He decidit no fer aturades per pensar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb aranyes i deu epitafis

05 Febrer, 2011 13:31
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Aranya amiga

 

Penjada a la teranyina,

esperant el tou menjar,

altra cosa no voldria

que deixar de patir fam.

Una mosca s’endevina

quatre arbres més enllà,

en un pi feixuc, de mida,

seria un bon esmorzar.

Pobrissona aranya amiga,

per què mires bosc enllà?,

a la vora, no hi ha vida,

només homes, mala sang.

Assumeix el teu desori,

ensinistrat en pensar,

reposa, deixa-ho anar,

si tens gana, posa somni.

 

Només xucla

 

Ni cal anar al sabater,

ni comprar tots els mitjons,

massa pocs els calerons,

massa peus per córrer bé.

Amb molt fil i poca agulla,

com s’afanya en fer parany,

no pot menjar quan li plau,

ni mastega, només xucla.

Entre fulles, farà casa,

ben difícil de trobar,

algun ruc l’ha de trencar,

no saben com ella es cansa.

Com recull i entabana

animalets voladors,

sense pressa, sense cops,

només dóna una fiblada.

Amb les cames prou peludes,

amb gana sense parar,

espera preses menudes,

com s’amaga a les grans.

 

Epitafis

 

Gràcies per venir!

Crec que he descansat prou!

Cerco la pau per descansar plegats.

No hi ha manera de trobar feina.

Encara no m’he llevat la por de sobre.

Em faria il·lusió aprendre a cantar.

Suposo que no voleu diners.

Ho sento, no puc perdre més temps.

He apujat les tarifes per escoltar.

Us podria aconsellar, però resulta car. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El pobre

02 Febrer, 2011 13:04
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

    El pobre:

 

 1) No hi ha dubte que té gana.

 2) Suporta defectes i privacions.

 3) És un bon suport on posar els neulers.

  4) Té una vida massa llarga i desaprofitada.

 5) Estima, de sobte, per fugir de pressa.

 6) Acabarà perdent les claus i el joier.

 7) No té ni rèdit ni interès.

 8) No trigarà gaire en ser invisible.

 9) Hauria de morir prompte i sense fer nosa

10) Té un cel, blau fosc, de dos metres quadrats.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs