Les tenebres

30 Juliol, 2011 11:59
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

  Les tenebres:


  1) Són el punt d'acollida de tots els salvadors.

  2) Van ser creades per a lligar sense cordes.

  3) Viuen entre el dubte i la ignorància.

  4) Saben que l'home és el més necessitat dels animals.

  5) Tenen una casa on no cal pany.

  6) Surten cada dia a cercar els seus servents.

  7) Presenten una acusada fòbia a la llum.

  8) Saben dibuixar sense pinzell ni regle.

  9) Coneixen bé totes les obertures humanes.

10) Fugen esperitades quan arriba la Parca.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes desesperats i deu pensaments divins

27 Juliol, 2011 08:53
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Ben dolç


Sobren cabdills a tan estreta terra

que omple de somnis desitjos encetats,

la carn de pobre està al bon mercat,

es pot comprar sense massa despesa.

On poses mare a tots els salvadors?,

potser en el fons de la petita serra,

allí, descansen els mig dolents i els bons,

allí, esguarden els qui no tenen guerra.

I vull anar, amb el fanal encès,

trobar la por, enmig de la tenebra,

amb els meus anys, viuré el poc encert,

amb el meu cor, viuré la gran quimera.

He posat d'hora les xarxes i el llagut,

el pescador que mor a la taverna,

doneu-me vi, em sento massa eixut,

doneu-me pa, deixeu-me mitja treva.

Si els alturons em mostren la grandària,

els petits rius, la dèria del fugir,

poseu-me dalt, vestiu-me de pinassa,

deixeu-me anar, ben dolç és el morir.


Amor adéu


Amor adéu, amaga els encanteris,

el dolç passar, la força de la fe,

he de marxar, avui no hi ha diner,

estic cansat, avui manen els tebis.

On són els déus, els àngels de la sort,

els amples regnes d'un dia qualsevol?,

com m'han deixat, he de restar ben sol,

entre gegants que rauen dintre el port.

I el pescador, lluitant com un heretge

amb deu galernes sorgides de la mar,

treure la barca, la pesca encetar,

per trobar alhora el peix i el malvendre.

Dir estic content mentre moro de gana

amb un somriure vetust i esberlat,

no cal patir, la llei és al mercat,

cal trepitjar-lo, deu perden i un guanya.

I tot va bé i la vida convida

i un son poruc arriba traginer,

no cal ni dir que ser pobre obliga

a ser cregut per tal de quedar bé.

Anem a pams, cantem i fem la troca,

que el patir gran el dimoni ha vençut.

Voleu gaudir? Pugeu damunt la trona,

amor mesquí, el deixo per al ruc.

 

Pensaments divins

 

A l’infern dels polítics, fan votades cada cinc hores.

Déu diu que no pensa posar-se corbata.

A les sales de fadrins, no fan falta tants sagraments.

Jesús demana passar menys hores al sagrari.

Satanàs rebaixarà les penes un cinc per cent.

La vaga de controladors pot afectar el servei de recollida de difunts.

Satanàs promourà concursos de poesia eròtica.

Satanàs vol fer una cursa de calderes.

Déu crearà botifarres sense colesterol dolent.

Sant Pere vol una samarreta amb el número u.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb sol i deu pensaments educatius

24 Juliol, 2011 06:10
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Sol aguerrit


I crema el camí,

la sínia singlota,

com vaig al dessota

d'un sol aguerrit.

Guerrer de cent guerres,

lluites sense fi,

és nat per morir

enmig les tenebres.

Però encara és jove,

ferotge, impacient,

fugint de la gent,

vestit de manobre.

Heroi d'una història,

escrita per nans,

on rauen gegants

mancats de memòria?

Al redós de l'om,

vora de l'ermita,

la calor m'irrita,

només cerco son.


Se'n va


Estiu que tot ho pregona

amb un caire malaltís,

on has deixat els meus nins?,

on restarà la marona?

En un carrer sense sol,

un venturer de mil somnis,

guarnit de feixucs dimonis,

passejant sense consol.

A prop, a dos tirs de pedra,

trobaràs arbres i encís,

és estiu i el paradís

veig com rau envoltat d'herba.

Estimats els nous jardins,

fruit de la dolça campanya,

és un batlle de l'Espanya

qui els ha portat fins aquí.

El sol com riu, mentider,

parlant de cent meravelles,

de fet, són noves estrelles

les qui dormen al carrer.

Nostre heroi, cofoi, tan fer

només descansa a la plaça,

el batlle li ha fet, per casa,

un rellotge sense dents.

Al carreró hi ha seguici

de mosquits i d'enrenou,

les orenetes, amb dol,

porten menja i sacrifici.

El sol se'n va a poc a poc,

el capvespre s'allargassa,

els benestants tenen massa,

per a la resta, hi ha poc.

 

Pensaments educatius

 

Té un fill tan intel·ligent que mai el puc trobar.

Tinc les idees clares, però no les reconec.

Estan asseguts i callats, m’he tornat a dormir.

He fet un cercle i m’he amagat dintre.

Mai arriben tard, és el rellotge qui ve d’hora.

Els resultats no són bons, compraré més sucre.

Els nens aprenen déu-n’hi–do, sobretot do.

Estaven fent un examen i m’han descobert.

Estan prou contents de la poca salut que tinc.

Els posaré feina, però no els ho diré.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb porcs i deu epitafis

21 Juliol, 2011 09:48
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


En el cel


De més noble no n'hi ha,

viu tot el dia a la cort,

el farciran en ser mort,

ha de malviure amb la sal.

El trobareu ben penjat

presidint el gran rebost,

encongit, pelat amb foc,

ben a punt per ser menjat.

Però l'occit és així,

per a tots hi haurà aquest punt,

d'aquest món, veieu, se'n surt

morint dret o amb tou coixí.

En el cel dels porcs daurats,

no hi ha pressa ni enrenou,

cada jorn un sac de nous,

d'avellanes o de glans.

A la terra, sacrifici,

a tots caldrà treure el suc,

però al cel no hi ha ningú

que no tingui sinó vici.


Viure a la cort


De fet, viure a la cort,

no és cap cosa ni m'agrada,

la trobo com a una casa,

amb cambra i amb menjador.

Arriba el príncep blau,

amb escuradents al llavi,

amb una gorra de savi,

mig ferotge i tot cridant.

Ens tracta de gords i bruts,

d'imbècils i de marrans,

és un goig sentir el seu cant

tan innoble, tan eixut.

Diuen que aquestes vacances

duraran uns quatre mesos,

a la cort, tots som promesos,

haurem de trobar les Parques.

Viure a la cort ni m'agrada,

prefereixo viure al mas,

esperar el fer-me gras,

saltironar per la plana.

Menjar quatre caragols,

anar fent la botifarra,

els pernils, la cansalada,

tenir glans i quatre cols.

 

Epitafis

 

Agrairia que us poséssiu en fila.

He sortit a comprar flors.

Parleu amb la senyora.

Sembla que agafo cos.

En un no res, sóc aquí.

Tinc ofertes de la funerària.

És un no parar.

Les peticions amb Din-A4 i per una cara.

Voteu-me per a mort del mes.

Tornaré si passa la mandra.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L'insomni

19 Juliol, 2011 09:42
Publicat per jjroca, Aproximacions


   L'insomni:


  1) És la frontera del país dels déus.

  2) És l'interruptor principal de la benaurança.

  3) Ens proposa relativitzar el pas del temps.

  4) Va ser el pitjor dels càstigs divins.

  5) Neix quan el cos deixa d'aprendre.

  6) Prefereix cases més amples i guarnides.

  7) Li recorda al cos que encara s'ha d'esgotar més.

  8) Prefereix viure a la casa de l'home.

  9) És un estat conscient prou insuportable.

10) Ha de morir en el passar del dia.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb pardals i deu pensaments divins

16 Juliol, 2011 07:52
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Com tothom


Entre teules, tot piulant,

com passen dies espessos,

com enyoro aquells pagesos,

cansats de saber-ne tant.

El daurat color del blat,

la frescor de la rosella,

aquella suau cantarella,

aquell capvespre sagnant.

I després, el vell mestral,

gronxant brancades i portes,

els cuquets de cases nobles,

aquell tornar al daltabaix.

Avui, cruspeixo cirera

vestit de son i paor,

dessota d'un cel traïdor,

veig volar qui cerca menja.

Pardalot de mala mena,

no ploro més a la font,

sols albiro, com tothom,

un avenir de tenebra.


Pardal esllanguit


A la casa del pagès,

no he trobat obert el sac,

ni menges que no són carn,

ni golfes on passar el fred.

Ni palla per a fer el niu,

ni l'escalfor de la llar,

ni terres per on anar,

tot cercant el gra i caliu.

En el redós de la plaça,

no hi ha velles assegudes

ni singloten, mentre juguen,

les joves a parar casa.

En els balcons, ni hi ha núvies

ni a les finestres somrís,

on rau aquest paradís?,

on han restat tots els riures?

On rauen aquells pagesos,

cansats de somiar al cafè?

El blat ni daura ni és verd,

només tenim malendreços.

I com pardal, esllanguit,

només cerco ma fortuna,

em planyo sota la lluna,

mai trobaré el meu camí.

 

Pensaments divins

 

Déu proposa misses cantades i, a poder ser, entenedores.

Satanàs vol fondre campanes per fer forques.

Déu investigarà les construccions del paradís.

Estan descontaminant tres àngels que van entrar en zona nuclear.

Satanàs obliga a portar casc als diables banyuts.

Déu és prou jove, no és estrany que no sigui mai a casa.

La temporada serà baixa, només hi ha dos pecats nous.

Jesús diu: Posats a triar, vull grapes!

Judes es va penjar, mai havia vist tants diners.

Un dimoni miop està temptant una foto de la campanya electoral.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de cocodril i deu pensaments educatius

13 Juliol, 2011 06:49
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


L'aperitiu


Allà a sota del gran tronc,

ni albiro ni mandrejo

ni em planyo ni xerrotejo,

estic cansat de ser sol.

Les jornades són tan llargues,

els dies tant dissipats,

que viure no ve de grat,

però morir fa febrades.

No tinc gana per tenir,

puix menjo de Pasqua a Rams,

parlo poc i el meu glatir

arriba fins els ullals.

De vegades, se li acut

navegar, per l'ample riu,

un quatre potes eixut,

és a punt l'aperitiu.


Vora del Nil


Visc a la vora del Nil

al costat del faraó,

és tossut com a home bo,

no em deixarà mai tranquil.

Passa les hores al riu,

cercant la glòria dels déus,

foragitats els jueus,

té el poble en un neguit.

Avui comença juguesca

per guanyar fortuna i sort,

veu que s'acosta la mort

i la Parca se'l festeja.

Em conta contes de fades,

d'empreses de mal portar,

el miro, el deixo anar,

cerco calma en altres bandes.

Cansat de tant compromís,

em disposo a berenar,

espero algun ciutadà

quan s'acosta prop del riu.

Li dono dues mossades,

el poso en el meu racó,

quan les hores són passades,

el torno esperit del tot.

 

Pensaments educatius

 

Hem fet un examen, tres han començat a criticar-me.

Porten la creu i els claus, què volen fer?

Fins ahir, una a era una a.

Han posat nou mestre, es diu: Electró–man!

L’inspector ha destapat un parell de caps.

De fet, mai sé quan he de parlar.

Hi són tots, hi haurà motí.

La primera lliçó la deixarem reposar.

Estan aprenent anglès, és normal que no els entengui.

Estan ajaguts, no cal dir com s’esforcen.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de gos caçador i deu epitafis

10 Juliol, 2011 09:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Nova vida


Comença la trista història

a la vora d'una font,

quan el bon amo es mor,

tot de sobte, buit de glòria.

Ell em portava al tros

per a collir les cireres,

li apropava les cistelles,

regalava el millor mos.

La senyora no vol ca,

li porta els mals records,

obsequiat a un caçador,

em segresten ben lligat.

Enceto la nova vida

a dintre de la gossera,

una gossa bruna, vella,

va i mossega de seguida.

L'estiu va ser ben curt,

la menja fou molt dolenta,

pollastres sense neteja,

em donaren ràbia i cucs.

El primer dia de caça

va ser fet per oblidar,

el conill el vaig trobar,

reconec la mala traça.

L'havia de fer saltar,

empaitar i mossegar-lo,

al nou amo, obsequiar-lo

i gaudir en acabar.

Tot va ser un petit desastre,

el caçador s'empipà

i tot d'una disparà:

Aquest gos és un sapastre!


Només lladro


La claror del nou jorn

va sorgir ben lluny de casa,

s'havia acabat la caça,

la gossera amb menjador.

Gaudia de tot el camp,

de la vall i de la serra,

sense ordre ni neteja,

sols patia pel menjar.

Vaig descobrir la cultura

d'endrapar el món més verd,

quatre mossos, em van fer

cavaller de gran figura.

Força ossos, massa pell,

la llengua tocant a terra,

un pastor va i m'arreplega

quan ho tenia tot fet.

Va portar-me a la cabana,

amb més ombres que embalum,

ell portava un difunt,

la vida m'abandonava.

Després de quatre setmanes,

bon formatge i força llet,

veig tibar la meva pell,

fins hi dono quatre passes.

Ara, parlo amb les ovelles,

les empaito i arrenglero,

només lladro, mai mossego

i suporto les esquelles.

 

Epitafis

 

Busco ànima en pena sense perjudicis.

Avui, tampoc parlaré.

Passeu-ho bé!

Us estic observant.

Tinc problemes d’esfínters.

Estic canviant d’estat.

Es prega no deixar publicitat.

Senyor lladre, heu fet tard!

Podeu agafar el xampú.

No tinc clar el meu futur.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La fosca

08 Juliol, 2011 06:39
Publicat per jjroca, Aproximacions


   La fosca:


  1) És la reina de tots els dubtes.

  2) Emplena els buits i buida els plens.

  3) És la més minsa de les energies.

  4) Coneix el cervell i s’amaga en els plecs.

  5) Tracta la llum de malfeinera.

  6) És el principi i el fi.

  7) Em fa entendre fins on puc arribar.

  8) Viu entre la por i la ignorància.

  9) Em fa confondre realitat i somni.

10) Diu que no em deixarà mentre visqui.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de gavina i deu pensaments divins

05 Juliol, 2011 08:55
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Gavines som


Cansada de veure mar,

amb més gana que menjar,

avanço, em deixo anar,

aplego on tot és camp.

Amb un neguit controlat,

m'ajunto amb quatre amigues,

passem penes i fatigues,

passem els dies volant.

Hem de seguir el bon home,

canviem barca per tractor,

la sardina pel cucot,

estarem prou lluny de l'aigua.

També vigilem despulles,

muntanyes d'escombraries,

tenim menges amanides,

seran les nostres pastures.

Gavines som i la mar

ens allunya de la casa,

anem a passar pel camp,

anem farcides de gana.


S'esguerra


Avui, em caldrà parlar

de la bonança del port,

del desig del pescador,

de la barca sense mar.

Massa hores sense brega

massa aigua sense dot,

el vell oncle i el nebot

tot i cercant la taverna.

Amb la barca despullada,

els mil somnis per omplir,

avui, em toca fugir,

demà, trobaré més terra.

Voldria tenir a l'abast,

aquell gras peix de bullir,

massa espines per a mi,

però aquell era el meu plat.

Em toca sentir la llei

més amarga del mercat:

Poc el peix i està barat,

gran país, ple d'innocents.

Estenem les blanques ales,

volem alt enmig xisclets,

anem a cercar el pagès,

ha d'estar collint patates.

Truquem sardina per cuc,

blava mar per groga terra,

una gavina s'esguerra,

diu que tot està perdut.

 

Pensaments divins

 

Es va condemnar per no saber contar mentides.

Tres dimonis apleguen sempre tard: Són daltonians!

Aquest dimoni és beneit, no sap renegar.

Satanàs demana Déu que salvi tots els vegetarians.

Sant Pere ha confós una banya de dimoni per una de brau.

La Verge pren banys solars, vol anar a Catalunya.

Jesús ha demanat un sofròleg, per si ha de tornar.

Satanàs no vol més rics, es queixen del menjar.

La faldilla de les pecadores s’allargarà els dies de vent.

Satanàs vol menjar ecològic, reduirà el bull dels condemnats.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs