Epigrames (CXLIV)

01 Abril, 2024 06:35
Publicat per jjroca, Epigrames



A la lluna,
plora el ruc,
quan es cansa,
apaga el llum.


No hi ha casa
sense rei
ni mancança
sense llei.


Al carrer
dels desvalguts,
dos són llecs,
els altres, muts.


Si em poso
a caminar,
algú sap
on puc anar?


Na Mariona,
del meu cor, 
s'alliçona
en mals d'amor.


I quan sigui
segador,
que no vingui
la calor.


He pensat
amb els diners,
però el peix
m'agrada més.


I quan aplegui
la mort,
igual 
em porta la dot.
 

De les obres,
la pitjor
és plorar 
sense raó.
 

Mai demano
per a mi:
massa aigua
i gens de vi.
 

A la casa
dels parents,
mengen quatre,
en paguen cent.


I quan sigui
més valent,
m'ho passaré
malament.


Una cuixa
de corder,
corre poc
i es menja bé.


I quan hagi
un xic de sort,
vull més ombres
al meu hort.


A les guerres
de dos reis,
mai hi guanya
el qui perd.


I quan sigui 
segador,
vull corbella
i sarró.
 

Quan la núvia
em ve a cercar,
com m'amago
fins a demà.


A la casa
del pagès,
sis són quatre
i quatre, tres.


Amb la por
que tinc al cos,
si badallo
ja hi sóc mort.


Ha estat
un gran miracle,
treballa un,
en miren quatre.


En casar-me, 
vull la dot:
amagar-me
i plorar poc.


Animetes
van al tros,
posen herbes
enmig les cols.


I quan sigui
un home ric,
vull casar-me
i dormir.


Us faré saber,
estimats veïns,
que quan serem nins,
plorarem també.
 

Per haver
tan poca sort,
menjo verd
i engreixo prou.
 

He de demanar,
a l'hora tardana,
enllestir qui mana
i sopar de grat.
 
És quan plou
i ballo sol
quan em dol
mullar-me tot.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: