Dos poemes del demà i deu epitafis

26 Febrer, 2010 16:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Demà

 

Segurament demà,

llevat nou dia,

tot serà tou,

sortosament estrany.

Ningú dirà:

Estimo les cadenes,

em porten més enllà

d’on viuen els gegants!

Segurament demà,

hi haurà nous encanteris

retornaran dimonis,

el riure esdevindrà.

Ningú dirà:

La vida és tot infern,

no vull romandre esclau

d’un amo amb un desert!

Llavors: sospirs i melangia,

de nou, decandiran,

l’heroi, ves quina gràcia,

es perd, no sap anar.

Escolta el vent,

plora per la tronada,

recull, ensems,

uns somnis matussers.

No estic aquí,

mira com passa l’ombra

escriu la meva història:

Només em queda el fred!

 

Qui estima

 

Qui estima, en veritat,

veurà créixer son deler,

el saber, el no saber,

el patir, per no oblidar.

Qui estima, sentirà

la grandària de carrer,

el anar sense poder,

el callar en arribar.

Qui estima ha de voler,

prendre alçària per volar,

sense por, sense trobar

la feblesa del parar.

Qui estima ha d’arribar

més o menys a l’infinit,

ha de cloure, ha de finir

per a néixer en el tornar.

 

Epitafis 

 

Si us plau, amb mim.

He aconseguit treure’m deu anys.

Necessito llet enriquida amb calci.

Digueu-li al metge que el trobo a faltar.

Engega el cotxe que surto corrents!

Encara no m’han donat l’ alta.

Fa dies que no acluco els ulls.

Necessito vi i una esponja.

Estan a punt de retirar-me el carnet de conduir.

Us dono permís per posar-me: Absent!  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L' aula

23 Febrer, 2010 11:55
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

  L’ aula

 

1)     És el darrer lloc on situaríem un alumne.

2)     És la presó més cultural.

3)     Sap guardar la pols i els misteris.

4)     Recull, a les parets, mil somnis desvalguts.

5)     Viu els diumenges i festes de precepte.

6)     Acull, pacientment, ingents quantitats d'errades.

7)     Espera arribar a una meritòria beatificació.

8)     Voldria viatjar però té mandra de volar.

9)     Coneix el gènere humà i suporta els seus neguits.

10)  Demana, cada curs, conèixer cares noves.

 

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes somiatruites i deu pensaments divins

20 Febrer, 2010 16:18
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Mireu

 

Mireu com em surt,

sense suc ni brou,

un sospir de bou,

un vestit de cuc.

Mireu com em dol

una terra ferma,

un sol que enlluerna

el pobre consol.

Mireu com em fa

un hivern ferotge,

el so del rellotge,

la mel que se’ n va.

Mireu com em cal

escriure un poema

sense gens de pena,

sense por ni mal.

Mireu com em veig,

al mirall del sostre,

vestit de mediocre,

amb els ulls de peix.

Mireu per mirar

la dèria dels nostres,

escrivim a voltes,

no podem cridar.

 

La terra

 

La terra cruspeix

la meitat dels sants,

els bons parroquians,

els homes de fe.

La terra gaudeix

del perill de l’ ombra,

de l’ home que torna

al cap del carrer.

La terra se’ n va

a dalt la carena

amb cara de pena,

voldria tornar.

La terra menteix

quan parla de guerra,

mai guanya a la serra

té massa deler.

La terra abraona

el servent fidel,

la nina bufona,

el darrer pagès.

La terra m’ escolta

sense gens de seny,

és tota revolta,

callada, sofreix.

La terra em dirà:

Bandit, poca- solta!,

farà mitja volta,

després morirà.

 

Pensaments divins 

 

Al cel, no accepten models de talles petites.

Canvio dimoni perfeccionista per no poder atendre.

El millor del cel és que mai trobes l’ Amo.

Hi ha problemes de protocol, Jesús només era mestre.

La Verge està provant d’introduir la corbata.

Sant Miquel estudia escacs per si torna la guerra.

No em puc salvar, tinc vertigen.

Tinc cinc pecats repetits, on els puc canviar?

Jesús ha demanat calefacció en totes les esglésies.

Satanàs no porta cotxe, no li queden punts. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de muntanya i deu pensaments educatius

17 Febrer, 2010 14:55
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

A la muntanya

 

Allí, a la muntanya,

mireu-me bé,

passejo, crido,

somio també.

Ni tinc queviures

per fer pecats,

visc sense fressa,

faig de criat.

Allí, a la muntanya,

sense enrenou,

ve el capvespre

no porta sou.

No tinc ni presses,

ves quina sort,

ni espill ni armari,

només cançons.

Allí, a la muntanya

parlo amb el sol,

calla la lluna,

té tanta por!

 

Muntanya

 

Muntanya airosa,

barret al cim,

la blanca neu

el núvol prim.

Muntanya pobra

sense aviram,

la cabra sola,

desfet brancam.

Muntanya esquerpa

els dies muts,

les nits tan fredes

tot aixopluc.

Sense poncelles,

pobre neguit,

cabana fosca

sense mosquit.

Muntanya ufana,

tot paradís,

sentir-me sol

enmig cabrits.

Muntanya bella

sense crostam,

nua de cella

tot encenall.

Allí, esguarda

el vent i el fred,

la llar petita,

ample l’ hivern.

Muntanya jove

sense casar,

estàs ben sola,

vols festejar?

Posa’t de pressa

verd el vestit,

s’acosta el sol,

és bon partit!

 

Pensaments educatius

 

No féssiu tard, és tan bonic veure el camp abans de la batalla.

He tingut un somni: El timbre de sortida s'havia amagat.

Cap alumne és enemic, li seria més fàcil trair-vos.

Una classe és una batalla, procureu que no sigui avorrida.

Els alumnes són innocents, no solen passar de la trentena.

He discutit amb un pare, els dos hi érem d' acord.

Els alumnes m'agraden, n'hi ha de tots els gustos.

Vaig a l'escola, tots saben que no he madurat prou.

Estic content, tots els alumnes diuen que estan tips.

Tinc problemes, ningú se' ls vol emportar a casa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes menjats i deu epitafis

14 Febrer, 2010 18:54
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

No menjant

 

Com la panxa ara cansa,

com aplega el negre vi,

ho he dir: No vull patir!,

tot seguit, vaig cap a casa.

Amanida d’albergínia,

bona dona posa al plat,

hauria de fer bondat,

però la menja ho estripa.

Camallarg i afamat

abandono el caliu,

a la llar, és tou el niu

he de fugir per menjar.

Arribo a la taverna,

demano truita amb tres ous,

botifarres, canelons

i pastissets per la festa.

Llavors, com torno a la casa

del dejuni per sopar,

la dona ho deixa anar:

No menjant, fas bona cara!

 

Ni menja

 

Apropeu-me un plat de sopa,

eixerida, amb un ou,

digueu-li a la panxa: Prou!,

veureu com es posa tova.

Tan plena de melangies

que li porta el negre cap,

el metge ho ha manat:

Només fruita i amanides!

Ai, capvespres d’un febrer

que volen sense esperança,

només queda la recança

d’un estat prou mentider!

Vull salsitxes, llonganissa,

xoriço, un entrecot,

un vi que es diu merlot,

descordar-me la camisa!

Però la vida m’empeny

per dreceres i averanys:

Has de menjar poca carn,

beure aigua i fer via!

Llavors, m’aixeco, renego,

surto de casa corrents,

la fortuna ja la tens:

No menjar a canvi de vida! 

 

Epitafis

 

Noto que vaig perdent la memòria.

Algú, em pot donar corda al rellotge?

Zona tractada amb fungicides.

Ara, resulta que no m’havia d’operar.

Li asseguro que tinc hipotensió.

Només estic experimentant.

No vull més ciris al pastís.

Aquestes flors les tenia el veí de la dreta.

Aniria al cel, però fa fred.

Encara tinc pessigolles.     

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El teatre

11 Febrer, 2010 12:53
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

El teatre:

 

  1) És la casa on tots són convidats.

  2) Va néixer fa temps sense que li passin els anys.

  3) Té massa problemes per saber quan ha de baixar el teló.

  4) Ens vol explicar una història que ningú sap on va començar.

  5) És un ofidi sempre disposat a acabar amb els apuntadors.

  6) És el millor lloc per emmagatzemar una munió de cares.

  7) Fa que tots viatgem per aplegar on hauríem d’anar.

  8) Converteix les idees en papers i els papers en moviment.

  9) És una de les millors maneres de pagar per seure.

 10) És un dels pecats que més hauríem de perdonar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de rebaixes i deu pensaments divins

08 Febrer, 2010 18:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Decebuts

 

El vent crida i se’n riu

de les dèries dels humans,

tan creients o tan profans,

tan llunyans o prop del niu.

Animalons, poca cosa,

anant d’aquí cap allà,

en recers ni poder entrar,

malparlant i fent-se nosa.

Aprenents de cridaners,

enllestint el cent misteris,

tafaners, porucs d’ofici,

poca-soltes, malfeiners.

Gran tresor, talment perdut

després de les hores baixes,

entre seguicis, rebaixes,

al capvespre, decebuts.

 

La meitat

 

No cridis més mon dimoni,

estic, de tu, prou cansat,

a l’espatlla, t’he portat,

tot va ser per un desori!

Vaig entrar en món de tenebres,

un dilluns prou cap al tard,

diria: Estava cansat

d’escoltar cent meravelles!

Era l’ empresa galdosa,

rebaixada, inapetent,

convertir un penitent

en xarrup de vi i gasosa.

Aquell home tan vital,

amic del bé del creador,

hauria de ser perdedor

d’una farsa fantasmal.

Per la faula d’un tresor,

mudaria en malfactor,

com seria vencedor,

quina lluita més joiosa.

Però l’àngel matiner,

descobreix la malifeta,

he de pagar per bestreta,

la meitat del tot promès.

Ai dimoni tardorenc,

em fas perdre la juguesca,

vull un polsim de saviesa,

esdevenir temorenc!

 

Pensaments divins

 

Déu està cansat, es va triar el diumenge.

Satanàs no pot anar al cel, canta massa malament.

He fet cinc pecats, puc repetir-ne?

Déu no m’estima, mai surto al “ranquing”.

Judes acceptaria treball a preu fet.

No he pogut entrar la núvia a l’infern, és una santa.

A l’infern, sempre donen carn massa feta.

No hi ha política celestial, no troben candidats.

Déu està preocupat: Darrerament, no el critiquen tant.

Tres homes volien ser déu, en faltaven set.                          

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'escalfament i deu pensaments educatius

05 Febrer, 2010 17:04
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Mai farà fred

 

No cal ni dir-ho: Petit país

on tot s’enveja, fins el morir!,

on l’ home arriba: Gran conclusió,

tots ben cremats, Déu els perdó!

Mentre m’enlairo, cercant els cims,

la neu com cau, blanc paradís,

de sota terra, surt salvador,

la terra crema: Quina escalfor!

Vull una manta, vinet del bo,

en fa de fresca, ni tinc calor!;

a totes hores, el missatger

porta missatges: Mai farà fred!

 

Quatre homes

 

Quatre homes porta el món

anant d’aquí cap allà,

el primer ni vol anar

perquè encara no té gos.

El segon, mireu-lo trist,

a trenc d’alba, ben vestit,

va tirant de la cadena

la bestiola del seu fill.

Amb una bossa de plàstic,

arriba a ser important,

pels carrerons replegant

quelcom que el bon ca li llença.

El tercer se’n torna a casa

després de fer compliment

a una mossa ben galana

que li costa uns bons diners.

El quart té la bona traça

de salvar grassos i prims

ens alliçona a la plaça,

somia en ser eixerit.

Ara, ens porta la noblesa

d’un pensament enlairat:

Hem despullat a la terra,

veieu com ens pagarà!

Sense campana ni gala

el quart home ha de triomfar,

ens diu que l’hivern s’ amaga,

mai el fred ha de tornar.

Com pertanyo a la nissaga

dels homes sense cap dret,

sense gos ni amistançada,

he de dir: Estic roent!

 

Pensaments educatius

 

La lliçó ha estat magistral, sis han demanat oxigen.

La pissarra era bruta, no cal dir com ha quedat la classe.

No he fet fora cap alumne, tots volien saber com me'n sortiria.

Dos i dos serien quatre si tingués prou temps per pensar.

Els alumnes m'estimen, però volen saber com esclato.

Jesús volia tornar, però li van dir que havia d'anar a l'escola.

Si no vol estudiar, que faci una novena d'herbes.

L'examen serà de propostes senzilles i lliures. 

Les notes és millor que les trien els pares.

És un mal alumne, ve tots els dies i és puntual. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes plujosos i deu epitafis

02 Febrer, 2010 14:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Ruixat

 

Altre cop, un núvol silvestre

cansat de terres de fred,

redreça, sospira, es decanta,

cercant camins potser més incerts.

Llavors arriba, atura, endevina:

Tots els pagesos el volen cansat,

no volen que corri, remiri, esbategui,

li donen per sostre pallissa i la clau.

Adorm-te, vell núvol, esbellega,

siguis ben humit, una mica estrany,

tanca els mil somnis, enceta nou any,

com he de veure’t plorar altra vegada!

No diguis res més, no vulguis més aire,

per partir després a la casa gran,

tens el cor poruc, esperit firaire,

has de fer camí, caldrà fer ruixat.

 

La neu

 

Corre l’aigua, com s’enfila

per carrers i per teulats,

la recerco mentre crida

un vailet que va passant:

- Mare no vull l’escola

  puix m’han dit que nevarà,

  els floquets com porten panxa,

  tota fina, sense esclats!

  Mare, la neu és prima,

  té regust de peix salat,

  ha estat ballant, dansant,

  entre penes i fatiga.

  Mare, digueu-li al mestre:

  Hauries de tancar escola,

  el nevar mai que li prova,

  el relliscar és tot un repte!

  Mare, com vull anar

  a corre-cuita al jardí,

  per demanar-li al veí

  una pala, la més grossa!

I la neu mira i se’n va

tot oblidant la demanda,

faré prec al capellà,

ha de sonar la campana.

Matins del mes gelat,

em contareu que us passa,

tinc desig de ser-hi a casa

a la vora de la llar.

 

Epitafis 

 

Ofereixo cos amb males condicions.

Em poso les orelles i surto.

Ha arribat un veí, sembla mut.

Oblideu els plans de prevenció.

Ahir, ens van posar pla d’ evacuació.

M’hauria de posar a fer feina.

Tancat per vacances del personal.

Si has de dir, millor ho escrius.

He acabat el síndrome d’abstinència.

Necessito una dieta sense sucre. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs