Entre feres

27 Gener, 2021 11:59
Publicat per jjroca, Llibres

Poesia clàssica i contemporània

Joan Josep Roca Labèrnia (Ulldecona-Montsià) 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La núvia i set poemes més

20 Gener, 2021 08:01
Publicat per jjroca, Poemes

La núvia


Amb la núvia que, avui, haig

he de dinar sis vegades,

les joies les hauré emprades

i beuria sota el raig.

Com em diu que es vol casar,

compraré plat i cullera,

una taula, una finestra

i dos llençols de mudar.

Ens casarem a les sis,

sense fer la migdiada

ni trafegar convidats.

Els diners seran emprats

i haurem poca mainada

per anar al paradís.


Eixa guerra


A primera hora,

des de bon matí,

un sent la disbauxa,

ha vingut la rauxa

i l’ha fet mesquí,

cerca nova porta.

El tou inconscient

pensa li procura,

una nau segura

on guarir la ment.

Com tot restarà

en aquesta terra,

hauria eixa guerra

que no guanyarà.


Pobre arlequí


Caminant oblido

on restarà el nord,

enmig de remor,

gairebé ni crido.

Vaig atrafegat

pel si de la vida,

vella enganyifa

qui em duu pel tancat.

El volar poruc

i la fosca vana

viatgen amb mi.

Pobre arlequí

ni tan sols demana

trobar aixopluc.


La mort no porta pressa


I la mort com s’amistança

entre homes i veïns,

no sabria dir-ne quins

li faran més mala cara.

Però resta el manat,

de natura, és servidora,

el jovent li farà mofa

perquè riu i no ha cap.

I la mort no porta pressa

perquè ha fugit del temps

i el fred ni l’agombola.

Un dia i un altre, prova

fins que guanya i, amb el vent,

donem fi a l’escomesa.


Estan de dol


Les pedres del camí estan de dol,

el vianants no han vingut a trobar-les,

potser, de la tristor, seran culpables

i aquella monotonia no ho resol.

Estimaven els dies de la tardor

quan les fulles posaven la catifa,

era altre temps sense enganyifa

qui avançava, tranquil, a la foscor.

Les estrelles posades dalt del cel

i una lluna, encisada, a la bassa,

enmig d’una aigua clara i fredolica.

És el temps passat el qui més pica

i ploren de tant en tant, fan mala cara,

mentre es van omplint de pena i de recel.


Anant a peu


Cavaller, anant a peu a la batalla,

deixa enrere els volers, les ambicions,

enemics l’esperen i, entre molts,

han de fer bona la contalla.

Tres guerrers vençuts de feridura,

altres dos fugint a cor què vols,

la desfeta avança enmig la pols,

és aquest el tracte d’una vida obscura.

Però hi ha una dama, en el castell,

qui s’avé a filar des de l’albada

sense preguntar-se on ha d’anar.

Cavaller espera nou somiar

entre ràbia i cops d’espasa,

amb aquell regust d’ésser mesell.


La fulla és bleda


I vola, el silenci, per anar enllà

on tardor demana haver nou palau,

com la fulla és bleda, la runa li escau

i troba l’ofrena en el seu davallar.

Ni sap on queden les velles amigues,

aquelles que reien en sentir el gran sol,

nostra fulla, amiga, recerca el condol

per poder dormir enmig les espigues.

En un camp de blat, deleix i s’adorm

sentint la bonior de noves formigues

qui deixen la pau del gran formiguer.

La fulla sospira, desprès, ha deler

per saber-se honrada d’aquelles fatigues

puix sovint s’afanyen a engrescar la por.


Les comandes de la por


Les comandes de la por

són pobres i entenedores

n’hi ha de tots els colors,

però viuen entre fosques.

Ara vénen, ara arriben,

demanant el cor ben fort,

prefereixen viu que mort

i, normalment, com s’enfilen.

Les comandes de la por

hauran totes un secret

i mantenen la distància.

He de dir que no em fan gràcia

i, posats a fer retrets,

les cremaria amb bon foc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXVII)

14 Gener, 2021 06:53
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Sense cel, mai em duran enlloc.

Necessito gràcia per al cap de setmana.

Quan Déu fa vacances, qui és el substitut?

Satanàs no ha aconseguit guanyar les eleccions.

Judes diu que trairà, però menys.

La Verge obrirà un consultori de cor.

Per anar al cel, necessito espardenyes noves?

Satanàs no farà servir diners de paper.

Déu ja està tip d’ajustar pressupostos.

Satanàs necessita alguns dimonis que pensin.

En entrar al cel, on cal desar els vicis?

Trobo que Judes necessita més imaginació.

Al cel, han decidit suprimir el departament de psiquiatria.

Si em trobeu al cel, és que fan rebaixes.

M’he apuntat a un curset de Creador.

No vull anar al cel, no m’agraden les festes.

Satanàs vol més pluges de temptacions.

Si vaig per a sant, podré aturar-me?

Necessito canviar l’hora de les temptacions.

Vull anar a l’infern, però no sé l’hora baixa.

Sospito que Déu no m’escolta.

Tomàs vol anar a un curset d’auto-afirmació.

Déu ha decidit deslliurar-me de l’omnipresència.

Al cel, han el temps endreçat en capses petites.

Satanàs no accepta propostes democràtiques.

M’hauria salvat, però va ser la mandra.

Déu crea, però en privat.

Uns quants deixebles necessiten medis de transport.

Per a ser déu, necessito sis caps més.

No dubto de l’home, ja fa temps que l’han descartat.

Déu no s’atreveix a valorar el pensament polític.

Satanàs ha decidit contractar més fantasmes.

He decidit pecar abans del migdia.

He hagut de repetir el mateix pecat set vegades.

Judes sempre està pendent del valor de la moneda.

Jesús està prioritzant l’eliminació de la Setmana Santa.

Es nota que, quan Déu creà l’home, ja estava cansat.

Estic trist perquè, a l’infern, no em motiva pecar.

Necessito un altre déu més lliberal.

Dos dies més de creació i Déu plega.

Més tard o més d’hora, Jesús haurà de tornar.

Satanàs vol fer un «master» en set minuts.

Aniré al cel si saben jugar a escacs.

Dimoni sense feina, temptarà les mosques.

La Verge presidirà un curset de confecció.

Necessito una penitència més espaiosa.

Dimoni miop està temptant un xiprer.

Déu està content, li he dit que demà no pregaré.

Haig un dubte de fe i tres d’esperança.

El cel resta buit, hi ha concurs de balls de saló.

Satanàs em menysté, diu que sóc mal pecador.

Porto deu minuts sense pecar, m’avorreixo.

Jesús, en vaga, convertirà el vi en aigua.

He demanat plaça de deixeble, pagaré a terminis.

Per sortir de l’infern, necessito algun motiu?

Dormia a prop de Judes quan em van acusar de lladre.

Judes farà una tria d’aspirants a assolir el seu paper.

Sant Pere farà un curset de natació per si de cas.

Si Déu és el meu Pare, puc demanar-li diners?

Va ser anar a l’infern i trobar embussos.

Déu no acaba d’entendre la paraula: gana.

Satanàs mai sol encertar la loteria.

M’he apuntat a un curset de salvadors de setanta-set hores.

Si Déu m’estima, he de donar-li quelcom?

Satanàs no vol haver notícies de Déu en set mil anys.

I si sóc pecador de mena, em donaran punts?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Fer l'entrellat i set poemes més

14 Gener, 2021 06:49
Publicat per jjroca, Poemes

Fer l’entrellat


Ha vingut el son

prop de l’hora dolça,

esperant resposta

al vell enrenou.

Ha de ser mon cor,

tan vingut a menys,

que ni el dolor l’estreny

ni la ment el mou.

Aniré passant,

per terres estranyes,

avui i demà.

Em deixeu anar,

enmig les aranyes,

a fer l’entrellat.


Pobrissó com sóc


Pobrissó com sóc

ni el ric m’enyora,

cerco, a cada fosca,

eixir d’aquest sot.

Ni em poden les mosques

car em són amigues,

hauran poques vides,

les viuran ben soles.

Pobrissó com sóc

ni penes albiro

ni perdo les nits.

Vénen porucs grills

per saber si miro

o dormo com soc.


Altre vies


I les lletres em diran

on trobaré la paraula,

les posaré sota baula

per saber si es lliuraran.

Aprenent sense saber,

poruc mestre sense escola,

visc pendent d’una cassola,

una cuina i un saber.

Així, passaran els dies

fins que aplegui una nit

que no tornarà a la llum.

Poques lletres, poc embalum

i esperant el darrer crit:

Avança per altres vies!


Portes tancades


En la llunyania

del desig perdut,

veig com passa el dia.

No cerco l’ensurt

ni m’agrada el lleure

abans de les vuit.

Sóc un trafegot

fet a la batalla,

fujo de la palla,

del estirabot.

No vull hores vanes

que portin enlloc,

parlo d’un sol mot

amb portes tancades.


En els alturons


En els alturons,

ha fugit la pressa,

havia promesa

en tots els racons.

Petjant dalt del fil,

trobo les aranyes,

em semblen estranyes,

pesades com grills.

En els alturons,

he fet la troballa

d’un cove ple d’or.

Portaré el tresor,

per fer la contalla,

al regne dels bons.


Ni son ni diners


Ni son ni diners

ni joies trobades,

espero les fades

per a guanyar més.

La mossa no em vol

i, amable, proclama

que voldria casa

sense massa sol.

Però el treballar

és feina dels altres

i ho tinc prohibit.

No he de ser marit

per haver prou tracte,

no me’n sé estar.


Tres dimonis


I plou, llavors, i el pobre s’entafora

en un vell llit on prova de dormir,

de tres dimonis, un s’ha quedat afora,

els altres veuen el temps de fer glatir.

No hi ha palaus ni regnes a la vora

on els prohoms es posin a rumiar,

com passa el dia i fuig el saber estar

mentre es queda la resta a la penombra.

Un núvol riu i l’altre veig com plora

i bufa un vent, del tot, entremaliat

que anuncia, encara, aquell goig perdut.

M’agrada el lleure, em fa sentir poruc

i capficar mon seny tan assenyat,

em diu mil coses mentre el somni porta.


Pescador sense temença


Pescador, sense temença,

mai hauria de ser a mar,

si, un dia, cal guanyar,

a l’altre hi haurà feblesa.

He de saber com la mar

s’atabala tot sovint,

oblida el ver sentit

i, cansada, es deixa anar.

El Pare Déu com s’enfada,

farà cridar el pobre vent

qui voldria anar ben tard.

La desfeta ha estat

ben valenta i concloent

mentre la ràbia s’acaba.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXVII)

14 Gener, 2021 06:48
Publicat per jjroca, Epitafis

Algú em pot donar un programa de festes?

Aquesta vegada va guanyar ella.

Necessito un parell de setmanes per a aclarir-me.

De moment, no haig compromís.

Ahir, vaig donar el fuet.

Ho sento, he canviat de nínxol.

Vaig entrar per les ofertes.

No em facis perdre el temps.

Al segon toc, ja pots parlar.

Ahir, vaig passar mig dia constipat.

Tanca, que agafaré fred!

Et prometo que et tinc present.

Igual surts al llistat de demà.

No hi sóc, he anat a demanar feina.

La senyora bé, suposo.

Si ets sensible, no demanis.

De moment, em moc amb patinet.

Crida’m quan toqui paella!

Menys flors i més herbes!

Fins he passat dies de pors.

Necessito un vestidor.

He cridat a un veí serraller.

Sortiria si hagués paraigua.

Ara, tinc una posició estable.

Sóc a punt de perdre la fe.

No vingueu amb les mans buides!

Ho sento, estic instal·lant-me!

Necessito canviar-me els mitjons.

Sempre surto al tercer toc.

Gairebé ja sóc un extraterrestre.

Ja he perdut les eleccions.

Suposo que em refaré.

El jutge em vol fer fora.

No sé on he deixat la memòria.

Feu via, he d’anar a missa de difunts!

Aquest mes, ja porto tres carbasses.

Espero arribar a fantasma.

Si ve el metge, podreu llogar cadires.

Necessito una corbata de colors.

Si em veniu a salvar, entreu!

Vols dir que no cercaves un altre?

Ho sento, haig mal de cap!

No sé si vas venir al meu enterrament?

De segur, que m’ha tocat la loteria!

Estudio, però menys!

De fet, estic al bell mig de la confusió.

Si heu de parlar, enllestiu-ho prompte!

Fa temps que no tinc un dia bo.

És un no viure!

Què passa pel poble?

Suposo que, aquest any, no hi ha eleccions.

Acomiadeu-me del sol!

Ara, ja no tinc pujades d’ego.

Mantenir-se, és una victòria.

Estic a punt per a fer un vol.

Ben mirat, la feina no m’empaita.

La propera setmana pintaré el nínxol.

Necessito justificar tres eixides sense permís.

Estic suportant espais reduïts.

Si tardeu una mica, no m’enfadaré.

Darrerament, xerro menys de política.

De moment, no ho porto bé.

Vull cobrar per restar callat.

No surto per precaució.

Estic esperant els papers de la baixa.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXVII)

14 Gener, 2021 06:44
Publicat per jjroca, Pensaments festius

El que perd els homes casats és voler saber que han de fer a casa.

La dona vol que l'ajudi i no la molesto.

El coixí m'ha promès que no dirà el que penso.

Els anys són les millors coles de contacte.

El pitjor de ser fadrí són els comentaris.

El trist de l'home és que acaba preferint dormir que somiar.

Una vegada, vaig trobar una dona que escoltava però no parlava.

Déu deixa viure més a les dones per tenir més temps per mentalitzar-se.

Aniria al cel però és massa barat.

Estic tan ocupat que he tingut que donar-li hora al dimoni.

Li he dit a Déu que no sé si em convencerà.

Tot i anant bé, em temo que avui també s'amagarà el sol.

La núvia posa preu a la dolça llibertat.

Estic tan bé que he perdut l'infern de vista.

El dimoni acostuma a rebaixar el preu dels pecats.

No crec que Jesús anés massa a consultar els metges.

Déu és el patró dels discrets.

Si no fos a casa del meu veí, juraria que he vist el meu pijama.

La nosa creix tant com ho fan els anys.

El millor és fugir dels convidats sense sortir de casa.

Els sermons és millor deixar-los a la muntanya.

Té un mirall tan gran que mai està sol.

Sóc tan mentider que mai he deixat de festejar.

El vi dolent em fereix quan el deixo de veure.

He provat de volar però tinc massa deutes.

A la nit, el sol el pago jo.

Quan s'acaba la música, ve el silenci de la desfeta.

Tot i sent les esglésies tan grans, només poden fer cabre un Déu.

Déu és un dels pocs éssers intel·ligents que no paga impostos.

Al cel, tots els seient són còmodes i estan numerats.

El trist és venir a la vida sense el paper estudiat.

Déu sap que la millor presó és la rodona.

Era un home tan gos que el treien a passejar.

A partir d'ara, ja no hi ha passat.

Tinc tants amics que us faré una bona oferta.

Hem posat un rei però sol anar pels núvols.

Tinc por de la fosca! - digué la cuca de llum.

A l'ombra, tots els sols són petits.

És tan ric que es pensa que tot són catifes.

Vaig posar la lluna en un cove i el vaig perdre.

Procureu no confondre un ric amb un ruc.

La mare deixa anar i es converteix en sogra.

Si mengeu garrofes ja heu fet el primer pas.

El pitjor de morir-te és que tornes a ser pobre.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (LXVII)

14 Gener, 2021 06:38
Publicat per jjroca, Poemes curts

Al carrer del mar,

on dormen les barques,

les ones són parques

ni volen menjar,

dormen a les tardes.


La rosella ha comentat,

en arribar a la sega,

que morir no ve de grat,

puix l'infern és poca festa

després, de sobte, ha plorat.


No voldria altre tresor

que la lluita ben encesa

entre el goig i la tenebra,

cansada de tanta por,

vull aprendre sense pressa.


Mireu la poncella,

cansada, com plora

ha passat l'estona

servant la dolcesa

i dormint alhora.


Un estel de foc

arriba a migdia,

gairebé diria

que no hi està tot,

el son l'humilia.


Amb seixanta

queixalades

menjar carn

mai és debades

són ben emprades.


Maria plorava

les cartes d'amor,

el seu lluitador

avui com descansa,

és malefactor.


Quan les fulles ploren

la nova tardor

les deixo ben soles

per si volen sol,

avui, ni tremolen.


La paciència,

he de dir

que la porto

al coixí,

és molt seva.


Contaven les velles

corrandes de por,

sota un cel d'estrelles

en ser més bé fosc,

són massa tenebres.


La pluja clou

un sol ben feridor

cansat d'anar per tot

bastit per l'enrenou,

mai sé quin déu el mou.


Les feixugues barques,

quan el vent les mou,

en un plor esclaten

per deixar son jou,

es veu que s'espanten.


Doneu-me senyor

el regne dels sords

puix cansat del tot

no vull altre so

que el soroll del sol.


Manta hores de la nit

com demanaran el seny

sense hores de dormir,

és després quan, ja despert,

desitjo el déu de l'oblit.


La il·lusió primera,

en ser al vuit anys,

fou haver bestreta

per tal d'estalviar

mai hauré riquesa.


En la força

del seu goig,

endevino que sóc boig

sense ombra,

boig del tot.


Quan l'estiu demana

una mica més de sol

li dic que no vol

portar-me on descansa

la nit vora el foc.


Em caldrà saber,

des de la cordura,

com el sol procura

estimar un xic més,

és la tessitura.


Els amics proclamen,

des de mon infern,

el restar despert

mentre em demanen

el tornar a la fe.


No vull per mentir

les noves fal·làcies,

m'agraden les traces

d'aquest cor mesquí,

navega entre taules.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (LXVII)

14 Gener, 2021 06:32
Publicat per jjroca, Epigrames

M'agrada el vent
quan mou molí,
parla de mi
i s'enduu el seny.
 
Poseu-me pare:
peres en el sarró,
puix les mancances
les poso jo.
 
Com voldria 
el treballar,
si, en tornar,
hi hagués qui mira.
 
Ben prop la bassa
em parla la brisa
de l'estiu quan passa
i no vol fatiga.
 
Quatre ratlles
sense més
poc que passen
prop l'encert.
 
La veritat dormia
amb coixí tou,
tot i sent fredolica
ni el vent la mou.
						
Esperant la pluja,
arribà el vent,
maleïda bruixa
mai sap quan vull fred.
 
En un racó
del meu cor,
hi ha un vailet
prou tou i dolç.
 
Porteu-me germà
a terres llunyanes,
vull cercar les ganes
per guarir el demà.
 
M'agrada saber,
abans de trencar l'alba,
si el camí de casa
em porta a l'hivern.
 
Sempre li demano,
en anar a dormir:
Que m'allunyi d'amo
fins a avançada nit!
 
Com menteixo
sense seny,
m'avorreixo
i no faig res.
 
Per comptar,
tinc els anys,
per plorar,
haig els guanys.
 
Com demanaria
la joia dels anys,
haver menys enganys,
però no en sabria.
 
Sota el llit,
quan no hi ha flames,
els fantasmes
fan el crit.
 
Una rosa clou
aquell tou desig,
anava a ser ric
sense cap raó.
 
Una aranya
em comenta
que hi ha empenta
i massa gana.
 
Per menjar havia
un plat de cigrons,
vingueren els trons
i la lletania.
 
En el si del món,
he trobat tempesta,
gran munió d'enveja
i un xic d'il·lusió.
 
Al carrer d'enmig,
viu una princesa,
li demano festa
i se'n riu de mi.
 
Maria havia
un nuvi eixerit,
arribà a marit
i ja no el volia.
 
Posaré al sarró
el vi de la festa,
vull anar de gresca
quan vingui el patró.
 
Com el senyor,
de nou, em malda,
cerco una cambra
on fer un bon plor.
 
Amables veïns
en temps d'infantesa,
em porten a la festa
dels no compartits.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Vull un castell i set poemes més

07 Gener, 2021 07:07
Publicat per jjroca, Poemes

Vull un castell


Escric així: sense ordre ni temença

aquest poema amable i matusser,

com cada dia, un déu posa l’esquer

per a saber on porta la creença.

Empatollat en pensaments estèrils,

vaig recorrent el terra i els tresors,

un cop al mes, m’agafaran les pors

i em posaré en un estat imbècil.

Però el núvol és petit i tendre,

el deixaré a l’hora de dinar

per a lliurar-me al món de la infantesa.

Farà cent anys, aconseguí promesa

i la perdé quan ella demanà:

Vull un castell, un bon minyó i un regne!


Perdre o guanyar


Sense el gran penar,

vaig fent el seguici,

m’agrada aquest vici

de perdre o guanyar.

Dalt dels alturons,

viuen els fantasmes,

van fer les proclames

de bons reietons.

I jo, en el pla,

ni seguir-los goso

per paor i temença.

Avui, porto pressa

i dono, a dojo,

lleis per on anar.


Viu en sa tenebra


És el noble sentiment

qui em porta a l’enyorança,

voldria anar a la França

i tornar en un moment.

En el fet de viatjar,

he d’emprar unes setmanes,

m’allunyaré de les cases

de la falda del Montsià.

És el noble sentinella,

prompte, fet al vell plorar,

a saltironar els obstacles.

Fet i fet, porta nafres

que ni sap on vol deixar

perquè viu en sa tenebra.


Demano al ventijol


Com demano al ventijol:

Força pluja i poc sol!

És un vent sense mesura

qui viatja per donar

aire dolç per respirar

i batec a la llacuna.

Entre pobres i humans,

he trobat les pertinences,

seran massa les volences

o n’hi haurà per a uns quants?

De més jove, trafegot

i fet al dubte seriós,

va començar com a espòs,

va fugir amb el cap cot.


Tou de pensament


Tou de pensament

i ben ample de garlades,

haurà sis enamorades

sense aplegar al casament.

Us diré que ésser ric

és la bona solució,

el pobre mai haurà perdó

ni traginarà mon escrit.

A la vida, ja se sap,

hi ha qui es lleva per guanyar

i s’allita de seguida.

Per concloure la partida,

hi haurà empresa per lliurar

sense poder prendre’n part.


Tornaran els dubtes


En els alturons

de les hores dolces,

els somnis reposen

cansats de ser bons.

Els manifassers

no volen temences

i amaguen sorpreses

en callats recers.

Tornaran els dubtes

a ocupar el seu lloc

vora la finestra.

Com demanen festa,

en pous prou pregons,

amb pocs exabruptes.


Les batalles són així


Al castell, un cavaller

la seva ira proclama:

Mai faré més gran ma casa

ni haurà golfes ni paller!

Les batalles són així:

Amb quatre esmaperduts!,

em comenta que ha perdut

les collites i el desig.

El cavall és tafaner

i, en córrer, estossega

per lluitar amb fantasmes.

Haurà el goig de les aranyes,

una tarda prou plena,

amb feines de mala fe.


Tot parlant amb Patufet


Una tarda, ben galana,

tot parlant amb Patufet,

m’ha contat que, ésser discret,

el portà a la desgana.

Va xafar un caragol,

fill d’una bona família,

i patí aquella ignomínia

de callar i perdre raó.

Les collites eren bones,

les pomes de bon color,

el treball prou lleuger.

Patufet fou el primer

en sentir aquella remor

que portaven dolces hores.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXVI)

01 Gener, 2021 07:03
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Gairebé he perdut la virtut de pecar.

El que més m’agrada de l’infern és l’esbarjo.

Tomàs no creu que hagi cervesa sense alcohol.

Satanàs vol pujar l’impost dels ciris.

Judes ha perdut la confiança amb els amics.

Necessito un dimoni que tempti sense ofendre.

Déu vol revisar l’argumentari de la creació.

La Verge promocionarà cursets de pastisseria.

Sant Josep ha anat a la fira d’ases per si de cas.

Déu porta mil·lennis provant de no pensar.

A partir de demà, descomptes amb la penitència.

Es fa saber als justos que han de renovar el carnet.

Aquest any no vull ser sant, no m'agraden les aureoles.

Judes peca sovint, però ho fa amb gràcia.

Per a confessar-se, a l’infern, cal respectar la cua.

Déu no juga perquè sempre guanya.

Satanàs ha proposar a Déu: Fer bullir l’aigua a seixanta graus centígrads.

Sant Pere supervisa el menú quan hi ha peix.

Satanàs no suporta els dies de fred.

No voldria pecar més, però les caixes petites són de cinc.

Els dies de festa al cel, només hi ha missa de set.

La Verge vol renovar la cristalleria.

Jesús tornarà a la terra si l’acompanya un equip d’assistència.

Déu vol que els rucs aprenguin l’alfabet complet.

Potser Déu és mort, però no hem trobat el sepulcre.

El llit de Déu ha d’ocupar quatre galàxies.

La Verge vol pressupost per a la nova temporada de túniques.

Li he proposat a Satanàs un pacte a l’altra vida.

Jesús, abans de tornar, vol parlar amb els evangelistes.

Si entres al cel, abans del migdia, pots participar al sorteig.

L’equip de l’infern guanya per les garrames.

Per pujar al segon cel, feu servir les escales mecàniques.

Satanàs fa vaga, hi ha un dimoni per cada cinc déus.

Déu obligarà a respondre un qüestionari a tots els nouvinguts.

Quan Déu creà el món, oblidà posar fronteres.

No puc anar al cel, estic pensant.

Déu deixà a Satanàs el regne del dubte.

En el cel, resta prohibit avorrir-se.

El millor de l’infern és que pots blasfemar.

Déu suporta com pot els dies de festa.

El dimoni i jo hem fet les paus.

Déu m’ha convidat a no dir res.

Satanàs dubta que Déu sigui al cel.

Sant Pere ha demanat un substitut per a la quaresma.

Mai encerto quants sants es faran per mes.

Estava a punt de fer un miracle quan van tocar retreta.

La setmana vinent, hi ha desfilada de noves aureoles.

A l’hivern, em poso a la caldera de cocció ràpida.

Estic estudiant per a déu, he suspès cinc crèdits.

Satanàs ha demanat fer un altre paper.

Seria déu si em traguessin feina.

El Déu Pare necessita ben poc.

Tres miracles més i avanço una fila.

Les portes de l’infern romandran tancades per la vaga.

Jesús estrenarà dues paraules més.

Satanàs no pot acabar la col·lecció de pecats.

Li he demanat a Déu un altre cos menys poruc.

Ha d’haver un altre infern amb menys enveges.

Satanàs ha desestimat cinc pecadors pobres.

Déu ja està tip de fer-se el distret.

Acostumo a pecar al vespre perquè es relaxa el control.

Jesús vol renovar un seguit d’itineraris.

Em volen traure de l’infern per negar-me a malpensar.

He parlat amb Déu i quasi no he entès res.

Si, avui, no peco, hauré descomptes.

Procuraré endreçar els àtoms per si he de ressuscitar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs