Pensaments festius (CXL)
26 Març, 2024 11:46
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Em conviden a pensar, però el preu és car.
Si volo menys, hauré el dret d’aterrar?
He venut dos somnis al preu d’un.
Avui, he oblidat de mossegar-me.
Estic tan enamorat que he oblidat de qui.
No perdo temps preguntant: Què és el temps?
M’agrada perdre menys sovint.
De bitllets, mai tindreu la col·lecció completa.
He encetat una nova feina i he perdut el tap.
He regalat una espardenya a la núvia per si ha de fer de mare.
Els dies bons els guardo en capses de tres.
Demà mateix, podria ser dimecres.
Anava per a savi, però m’he perdut.
El problema de pensar és quan no trobes el cap.
Diu que m’estima i no em deixa manar.
Estic sorprès, ha passat un minut i no m’he equivocat.
Sortiré d’hora per si em convida tornar tard.
Creure a la senyora gairebé ha de ser un vici.
Treballaré per a veure si no cal pagar.
M’ha acomiadat per posar-me a pensar.
Li he explicat a un arbre el que és viatjar.
He perdut la son i no sé on l’he ficat.
Estic a punt de trobar una núvia rica.
De moment, només penso en respirar.
El metge vol curar-me, no suporto aquesta dèria.
Si m’apugen el jornal, no em sortirà el compte.
Primer, encaterinaré la sogra.
Menteixo mal, duraré poc temps.
No ho sé ben bé, però penso que festejo.
He rebut més condol pel ruc que per l’amo.
Estic de sort, si hagués comprat loteria no m’hauria tocat.
Des que mana ella, no ixo de la taverna.
És la tercera vegada que em llevo, hauré perdut la memòria.
No sé si comprar un despertador o obrir la finestra.
He comprat una llanterna, vull ser intel·ligent.
El dimarts vinent, compliré setmanes.
Quan vaig de viatge, em trobo a faltar.
No sé si és la bona nova o la nova no va.
Aprendré a mentir per si em toca judici.
Volia pensar, però m’he lluït.
Ara, somio menys, m’hauré tornat ric.
He descobert que, no mirant, encara ho veig.
Si vas lluny, tornaràs tard.
El millor de fer-se vell és que no requereix esforç.
Com era vell, somiava pagant.
Si arribo a ser intel·ligent, igual no neixo.
Estic aprenent a perdre, però m’atabalo.
En un tres i no res, ja m’he equivocat.
Normalment, oblido sense beure.
Darrerament, em guio pels crits.
Tinc sort, he trobat una feina on no perdo tant.
Estic content, han passat mosses i no m’han vist.
Si vaig, a poc a poc, no demano tant.
Ni vull pensar en tornar-me ric.
Com més guanyo, més jove em faig.
Em donaven feina quan esdevingué sord
Si em donen feina, qui la voldrà compartir?
He comprat una gorra per si puc menjar de franc.
Va ser arribar els quaranta i perdre el seny.
Pensaments divins (XCII)
26 Març, 2024 11:43
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
No sé si aniré a l’infern o necessito ajut.
Per a ser sant, amb mig miracle n’hi haurà prou.
Déu haurà d’ampliar dos dels set cels.
Déu no crearà un altre món per les crítiques rebudes.
No deixa de ser un miracle: respirar sense pagar.
He perdut dos llocs a la classificació de pecadors.
Per entrar prompte al cel, preneu la cua dels màrtirs.
Déu s’haurà fet vell, no s’enfada tant.
Cerco un polsim de fe, pagaré bé.
Judes farà un curset d’altruisme.
Buscant a Déu, m’he posat a l’infern.
Es prega no abusar de fer miracles.
Faré un curset de profeta, m’he de casar.
He canviat de sant, el vell m’ajudava poc.
Pensa el que vulguis, però guarda la fe.
Encara no he trobat el mossèn que em va batejar.
Va ser entrar a l’infern i regalar-me una creu.
Porto la gràcia de Déu i no sé on desar-la.
He hagut de fer-me capellà per a tastar el vi.
He guardat uns pecats per si hi ha rebaixa.
Ara, només faig pecats si estan d’oferta.
Judes provarà d’ensarronar Jesús sense córrer perill.
Ha de ser miracle: treballar i cobrar.
Si la població creix, quants déus més hi ha?
No sé per què Déu es privà de viatjar?
No em confesso perquè tinc la consciència gandula.
Si vas al cel, oblida la iniciativa.
És un sant mediocre, l’enganyen sovint.
Jesús vol canviar les ovelles per caragols.
El sindicat de forners no votarà Jesús.
Si aplego a déu, tindré casa i llit?
Aniria a l’infern, però hi ha poc peix.
No seria bon profeta, té poca expressió verbal.
He fet cap al cel per les ofertes.
Em moc poc, m’ha tocat un dimoni coix.
De les temptacions d’avui, no me n’agrada cap.
Si la vida és eterna, quin futur m’espera?
Sant Pere no hi és, igual està de baixa.
He anat al cel per a veure com es belluguen.
La penitència va ser llarga i decebedora.
He provat de ser déu, però no me’n surto.
Si heu d’anar a l’infern, no oblideu les ganes.
Em volia fer deixeble, però havia d’anar a peu.
He guanyat fe, però no l’he pogut vendre.
Darrere de cada creu, pot haver el Jesús amagat.
Judes ha gastat tots els estalvis en psicòlegs.
Només vull un déu per a evitar confusions.
Sóc un sant pobre, només tinc un devot.
Satanàs creu que els rucs són pecadors.
Era un àngel distret, només tenia cura de les plantes.
Havia d’entrat al cel, però m’han tret per murri.
Cada tres pecats, els poso un llaç.
Porto una setmana de gràcia i ja estic cansat.
Déu no m’escolta ni falta que li fa.
Sant Pere té enveja de Caront.
Cada tres sacs de pecats, és bo confessar-se.
No seré sant, he perdut el llibre d’instruccions.
Judes converteix el vi en aigua.
He fet un altre miracle, però no tenia premi.
Pensaments divins (XCI)
26 Març, 2024 11:41
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Possiblement, Satanàs passa de les temptacions.
No m’espanta el cru hivern de l’infern.
Déu ha perdut el registre de les trucades.
No puc anar a l’infern, no sé nedar.
No parlo amb Déu per si s’enfada.
Sant Pere pescava poc, els peixos coneixien la barca.
Els rics no volen anar al cel perquè és barat.
Si veneu l’esperança, compreu un poc de fe.
Voldria ser dimoni, però em costa volar.
Jesús representa l’equip dels perdedors.
Si faig el paper de Judes, qui m’estimarà?
Moisès només s’atipà d’aigua quan era petit.
Procureu que Déu estigui enfeinat.
Satanàs no deixa de ser un tastaolletes.
La glòria pagant, és una altra cosa.
No alceu cap pedra per si surt algun deixeble.
Jonàs va ser el primer passatger d’un submarí.
Jesús no tornarà al desert sense cantimplora.
Judes no farà de dolent, vol descansar.
A Satanàs li han pres les banyes d’or.
He decidit ser dimoni els caps de setmana.
Després del mar Roig, Déu no sabia on portar-los.
El veïns dels cel m’han portat a l’infern.
He hagut de tancar l’oficina de fer miracles.
Satanàs vol passar del teatre a la dansa.
He aconseguit que un dimoni em tempti més de dues hores.
Satanàs busca llenyataires per a les calderes.
Déu vol una verge que sigui obedient.
No seré àngel, les ales han pujat de preu.
Sant Pere no hi és, ha anat a fer claus noves.
El que més li costa a Déu és mesurar el temps.
Hi ha tants lladres que ni poden seure.
És bon profeta, però es perd sovint.
Per als petits, Jesús converteix aigua en gasosa.
El bo de l’infern és la manca de solucions.
Si vaig al cel, on desaré l’enveja?
Satanàs farà un curset de relaxació.
Si aplegues tard al cel, pagues penyora.
Volia ser déu, però era massa feina.
He deixat de ser profeta, no tenia futur.
Voldria ser déu sense perdre les butxaques.
Mai jugo amb Judes, sempre guanya.
Ofereixo tres miracles al preu de dos.
Anava pel carrer i m’han donat entrades per a anar al cel.
Parlaré amb un dimoni, me l’han recomanat.
He de pecar més, hi ha absolucions d’oferta.
A l’infern, redueixen personal per Setmana Santa.
Faré tres pecats més per tal d’omplir el sarró.
Déu somia que és a l’atur.
Faria el paper de Judes, però menteixo mal.
M’he posat a creure amb Déu pels miracles.
M’agrada l’infern perquè hi ha més disbauxa.
Si voleu fer miracles, haureu de matinar més.
Si Déu és omnipresent, diria que sobro.
El problema de Judes és que Jesús és el Mestre.
Amb nou rosaris donen tres cupons per a comprar fe.
No sé si Déu escolta, però tampoc mareja.
Per penitència, faig de dimoni auxiliar els caps de setmana.
Encara no sé quina gràcia puc perdre.
Pensaments educatius (LXXXIII)
26 Març, 2024 11:39
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Ha estat un plaer no conèixer a la meitat.
Podeu recollir i emportar-vos els dubtes.
Abans de respondre el control, estudieu les ofertes.
Serà bon metge, sovint està malalt.
Estic perdut, he deixat els problemes a casa.
No els desperteu per si ja saben prou.
Consoleu-vos en perdre poc.
Estic content, tardo cinc minuts més en enfadar-me.
Entre esbarjos, aprenen poc.
Estic obligat a dir que va bé.
Llegeixen bé, però entenen menys.
Cada dia tardo més en retallar ales.
Els ensenyaria a dividir, però s’enfaden.
Avui, no es queixen; deuen somiar.
Els pregunto, però no es fan de mal voler.
Ensenyar és un problema de cinètica.
Dos aprenen, els altres no presenten contagi.
Tinc divuit ovelles i dos llops.
Tenen el dit gastat de tant llegir.
No sé on van, però no els puc seguir.
Posaré bones notes per si hi ha regals.
Ja saben que una no és una u.
De fet, no soc el més llest de la classe.
Tot i cridant, no aprenen a parlar fluixet.
Estic esbrinant on puc endollar els alumnes dolents.
Saben tant que aprenen sense mesura.
Intentaré no conèixer-los massa de pressa.
Procureu acabar la classe sense massa guanys.
A cada classe, m’encomanen els dubtes.
He d’augmentar el nivell, no es poden quedar sense oli.
Ho sento; els he dit que, si aprenen més, trobaran feina.
L’inspector diu que eviti les comes, no vol entrebancs.
Quasi aprenen de forma desconsiderada.
Que hagi mestre és un mal necessari.
Em nego a ensenyar-los a desobeir.
Gairebé tots, viuen sense dubtes.
Haig vint aprenents de malfeiners i un de manifasser.
He oblidat anotar que hem de treballar la memòria.
Avui, m’he amagat tres vegades.
Des que treballem en base dos, em costa posar notes.
Si trossejo la pregunta, és un examen parcial?
M’han tocat vint-i-cinc alumnes i un polític.
Prefereixo el paper, es poden fer embolcalls.
Els resultats de l’examen han estat bons, podré eixir del perill.
He baixat tant el nivell que ja sóc al mar Mort.
Estic fent un estudi de les excuses dels alumnes.
Si els amago els mòbils, podran caminar?
L’inspector vol resultats, a saber on s’amaguen?
Han superat el nivell; ara, l’aigua els arriba al nas.
Només tinc un problema i no el penso vendre.
Matemàticament parlant: un dos no és un tres.
Després de cada resposta encertada, crideu: Al·leluia!
Si voleu que un d’ells calli, demaneu-li comptes.
Posaré els excel·lents a la revenda.
Gaudiu les pauses abans de la tempesta.
Si l’aprovo, podrem sobreviure.
Tres no ho entenen, els altres tampoc.
La classe va ser divertida quan vaig caure.
En arribar al tercer nivell de concreció, no quedava ningú.
Epitafis (XCI)
26 Març, 2024 11:36
Publicat per jjroca,
Epitafis
Algú ha vingut, sento l’avisadora.
Des que no tinc queixals, dormo millor.
Deu ser la senyora, posaré cara de sorpresa.
Us faig saber que, demà, no em mouré.
Ni us comento com era de jove.
Va ser tancat el taüt i fer-se nit.
Només ressuscitaré si em surt bé de preu.
Demà no m’enfadaré, he posat una treva.
He sentit un veí qui pregonava la llibertat.
Si mors en un poble petit, hauràs de portar-te el taüt.
Si moro a la nit, trobaré el cementiri tancat?
No vull carn de pobre, té massa ossos.
Ni penseu en fer-me matinar.
Es prega no fer preguntes indiscretes.
No patiu, també us tinc presents.
Vull tornar a casa, no trobo les claus.
El metge m’ha dit que només seran uns dies.
Aquí, la quaresma dura mig any.
M’he fet descregut, no ixo ni per a anar a missa.
Avui, em toca rebre els perdedors.
Ho sento, però no n’estic per a anar de festeig.
He renunciat a la proposta de ressuscitar.
Fins i tot, menjaria sense sal.
Espero que, el proper en venir, ens convidi.
Encara no he trobat cap optimista.
Només vaig posar-me cremes el primer mes.
Els vaig ensarronar i encara no he pagat cap rebut.
Vaig demanar: mort ràpida i enterrament lent.
No sé on sóc, he de tenir amnèsia.
Algú sap la combinació de la caixa.
Tinc una veïna que sempre està a dieta.
Necessito un nínxol amb cambra de bany.
Un cop més, ella em fa parlar sol.
He canviat el vestit per un sac.
La senyora diu que no la faci enfadar.
Doneu-me pa, ja posaré les dents.
Estic content, ja no em cal sortir de casa.
Aquí, tampoc mano massa.
Tres terminis més i ja podré descansar.
Avui, no accepto més encàrrecs.
Ho sento, però faig horari d’hivern.
Des que soc aquí, mai em llevo d’hora.
He trobat diners i no sé què fer-ne.
Si us plau, els encàrrecs a la bústia.
El veí mut és el que té la campaneta.
He comprat un altre nínxol per als convidats.
Un any més i ja podré cobrar el subsidi.
Fa mesos que hi soc i no he comprat res.
Encara he de tenir una mica de fe en algun lloc.
Darrerament, respiro menys.
Dubto que em quedi res per a donar.
Fa mesos que hi soc i no he comprat res.
Encara he de tenir una mica de fe en algun lloc.
Darrerament, respiro menys.
Dubto que em quedi res per a donar.
De vegades, em mostro pessimista.
He sortit algun dia, però també m’avorreixo.
Si no veniu prompte, us trobaré a faltar.
Estic content, he guanyat una aposta.
Epitafis (XC)
26 Març, 2024 11:34
Publicat per jjroca,
Epitafis
Haig pau per donar i per vendre.
Espero que l’amo només vingui de visita.
Des que ha vingut la veïna, no puc dormir.
He decidit agafar-me un mes de vacances.
No tornaré, odio fer nosa.
Estic content, s’han oblidat de mi.
He decidit fer-me abstemi.
Deu ser la veïna, sento com crida.
He mort, però sense gràcia.
Disculpeu, estic preparant el viatge.
Tal com va, igual demà ja no hi sóc.
Només necessito una mica de greix.
Si voleu entrar, procureu fer bona cara.
Encarà estic cercant la solució.
Darrerament, dormo a estones.
Ha estat: Perdre les orelles i deixar de llegir!
He fet tard a una vida saludable.
Ara, no escric per mandra.
Si torno, qui m’acollirà?
Estic decebut, encara no guanyo mai.
Ho sento, estic en vaga de fam.
He encetat el paper de savi.
Estic delerós esperant les dents noves.
Eixiré, però doneu-me temps.
Algun dia, hauré de fer el llit.
Dubto que hagi sortit del llistat de l’atur.
Encara que em provoqueu, no m’enfadaré.
Fins ara, ja he perdut deu trens.
No sé el perquè, però estic desanimat.
Tampoc cal que et moris abans.
Ho sento, però m’han pres l’audiòfon.
Demà és l’aniversari, faré festa.
Al morir en dissabte, l’enterramorts no m’estima.
No he pogut anar al cementiri caminant.
Si hi ha vida eterna, quan es pot descansar amb pau?
He regalat el cos a la ciència, espero no ressuscitar.
He oblidat el concepte de pressa.
Ho deia la veïna que no es podia veure.
Continuo sent un home pacient.
Després, els dies fan de bon passar.
He fet un llistat dels qui vull visitar.
Ho sento, però encara no m’he recuperat.
Si mors demà, no entres a les ofertes.
He aconseguit deixar el vici de fumar.
Amb les presses, ha descuidat els encàrrecs.
He demanat, als Reis, un mòbil.
He deixat de ser un tastaolletes.
Des que m’he quedat sord, somio més.
No sé com ho farà el jutge per a portar-me a judici.
Aquest mes faré vacances.
No puc eixir, em falten les orelles.
Parlo poc i caic malament.
Menys mal que no he sortit, s’ha posat a ploure.
Estic tremolant, la sogra no es troba massa bé.
Estic sense llum, qui no ha pagat el rebut?
M’han posat un llibre de cuina per si de cas.
La propera primavera, vull un taüt de color verd.
Ha de fer temps que no plou, m’han portat flors de plàstic.
Si surto d’aquesta, em faig protestant!
Vaig per la drecera i set poemes més
25 Març, 2024 05:22
Publicat per jjroca,
Poemes
Vaig per la drecera
Si bereno pa i mel,
és una menja ben dolça,
he de dir: Soc a la vora
d’on comença el meu cel!
No cal dubtes ni temences
per posar el cos satisfet;
la poca lletra m’ha fet:
escaldat de les promeses.
Com la mossa no m’estima
ni penso en el casament
ni en trobar una llar sencera.
Avui, vaig per la drecera
i m’ofego en aiguardent
abans de fer la dormida.
Duen quatre flors
A prop del cementiri,
he vist tot un seguici
de vídues trafegant.
Com duen quatre flors
per a retre els honors
a homes que han finat.
La corrua és solemne,
avança fins a rebre
nova imatge del clos.
Allí, hi ha el talòs
qui va fer figa un dia
per deixar de ser espòs.
Quan la feina s’acaba,
cadascuna a sa casa.
Comenta la rosella
Comenta la rosella
que, fins a nova sega,
guardarà el ramat.
Sabeu, és verd el blat
i, amb la brisa, gronxa;
però està ben lligat.
Comenta la rosella
que, quan s’acabi l’escola,
vindrà temps de segar.
La vida deixa anar
i la fulla penetra
en un regne ignorat.
Primavera s’allunya
i la flor es despulla.
Pensar esquifit
Na Mariona del meu cor
diu que estima, però poc.
Li he regalat les albades,
els capvespres, dolces nits;
però rebo les fiblades
d’aquest pensar esquifit.
A la fira de les flors,
manta roses he comprat
per si em vol acceptar.
Algun dia, he de guanyar,
però haig engany emprat
qui em porta als dolors.
Na Mariona no m’ho ha dit,
però cerca un home ric.
Cansat d’anar per terra
Un savi saberut,
cansat d’anar per terra,
em diu que farà la guerra
per a fer parlar un mut.
I lluiten, a tot temps,
amb la capa i l’espasa;
la victòria com li agrada,
i, el guanyar, el corprèn.
Un savi saberut
vol fer volar els coloms
cap a tots els indrets.
Com em mostro prou despert,
em crida si hi ha ocasions
per posar-me en un ensurt.
El Creador se’n va anar
Un bon dia, el Creador
va lliurar, a les flors,
els colors que tenia.
Va ser com l’avarícia
va arribar a les pors
per a caure en la cobdícia.
Massa flors rialleres
van emprendre el camí
que els portà a la mar.
Allí, el vent les marcí
i, sovint, les maltractà.
El Creador se’n va anar,
el desig va restar
per a enfilar-se a la nit.
El pagès ha nou mal
Altre cop, de per vida,
quan la pluja s’afina
i aplega el vent de dalt.
El pagès ha nou mal:
una collita minsa
i ben curt el cabdal.
El núvol ve i passa,
el cel enceta el carbassa;
com els sento, els renecs.
Després, venen els precs
a aquell sant mala traça
qui, en treballar, es perd.
I de sobte, hi ha un tro
qui ens porta a la por.
A la font del corriol
A la font del corriol,
una papallona deia
que ha de morir de poncella
quan s’acosti el noble sol.
Mancances de la tardor
qui es mostra fredorosa,
no vol planys i reposa
en cambra gran de colors.
A la font del corriol,
un ocellet abeurava
tremolós, estret de cara,
esperant el vell mussol.
I res més hauré de dir
fins que no vinguin per mi.
Una bandera i set poemes més
17 Març, 2024 06:25
Publicat per jjroca,
Poemes
Una bandera
A resultes de no ser,
passo la vida sencera
tot cercant una bandera
que no sigui de paper.
Els colors els vull ben vius,
ben posats a cada banda,
que mantinguin llur caliu
per a portar-me a casa.
Allí, junts, al rebedor,
al costat de la finestra,
han de fer de bon portar.
I quan vingui el matinar
que, en marxar, no portin pressa
per pertànyer a un altre lloc.
Com havia poc diner
Com havia poc diner,
vaig comprar-me una tassa
d’un color ben bé carbassa
on encabir prou cafè.
M’agrada la dolça albada
quan arriba primavera;
en el cel, queda una estrella
diria que enamorada.
Com havia poc diner
ni anava a la taverna
fins tenir la setmanada.
La taula està parada
amb tres amics de la gresca,
ja sé qui perdrà primer.
Ruc de mala cara
És l’estiu qui odia ell,
aquell ruc de mala cara;
la sínia està parada
amb poca força de vell.
Ha comptat seixanta tombs
i no pot ni caminar;
noto com es vol parar,
però l’amo guanya el pols.
Amb ben poques fuetades
sento l’aigua com s’enlaira
i va fent cap al reguer.
La pomera, el presseguer
com riuen i fan la gràcia
en sentir arrels mullades.
Quan aplegui la fe
Talment, hauré de dir,
estimat Llucifer,
com la raó em perd
perquè haig de penedir.
Amb dos pecats mortals,
em lliuraré a l’infern;
és llogaret desert
de gojos i cabdals.
Puix haig minso diner
per comprar absolució
al preu del vell mercat.
Millor que prengui part
per trobar solució
quan aplegui la fe.
Venen les creus
Comenta l’ametller
que la flor no ha espera
i acosta primavera
sense deixar l’hivern.
Les roselles comenten
que el pagès ha sembrat
i colliran el blat
per a dur-lo a les eres.
La mula dona tombs
i el veí s’encomana
a estimar tots els déus.
Després, venen les creus
quan el minyó té gana
i s’enlairen les pors.
Guanyar nova mel
Seré com jove abella
qui, cercant la dolçor,
es queixa de la flor
abans de primavera.
Properes són les presses
per guanyar nova mel,
les fa eixir el recel
de lluitar amb les més velles.
Però l’home traïdor
enceta la collita
per a anar al mercat.
L’abella ha deixat
de ser jove i bonica
en perdre el seu tresor.
Vell matalàs
La joia venia
a cercar el meu cor,
va guanyar la por
en trobar el nou dia.
Al regne dels sants,
no he trobat tenebres
ni tardes tan fredes
en tots els voltants.
Llevar-se al matí
del vell matalàs
de cotó i de llana.
Passar la setmana
per si saber si el gras
arribarà al veí.
Una menjada de pobre
Si la feina s’encomana
vagi a casa del veí;
a les nou, ha de ser al llit
puix el matinar li agrada.
I treballar i treballar
per a comprar espardenya,
com la gana es fa ferrenya;
del repòs, ni en cal parlar.
Fent més hores que un rellotge,
ha comprat cabàs i aixada
per a anar, sovint, a l’hort.
Entre albergínia i pebrot,
posarà col i patata;
una menjada de pobre.
Poemes curts (CXLIII)
13 Març, 2024 09:21
Publicat per jjroca,
Poemes curts
No hi ha dies
sense nit
ni grandàries
d'esperit
sense malícies.
A la cambra,
en fer-se nit,
no hi ha calma
de neguit,
sols recordança.
Quan la barca
va a la mar,
mai es cansa
de bregar,
és jove encara.
A la taverna,
en ser la nit,
una lluerna
apaga el crit,
és deslliberta.
Com havia
poca sort,
estaria
més bé mort,
ni ho sabia.
Com voldria
posseir
l'alegria
sense vi,
és gosadia?
Qui no menja
bacallà
si l'enveja
és més enllà
de cada dia?
Una vaca
em comentà
que li agrada
anar a dinar
prop de sa casa.
La formiga,
a l'hivern,
perd l'amiga
al formiguer
mentre li crida.
Com m'agrada
el treballar,
en ser a casa,
ho deixo anar,
després em passa.
Massa menges
per sopar,
massa enveges
per guanyar,
mig món a cegues.
No espero
de la nit
ni li prego
gran delit,
després, desperto.
Al palau
dels decebuts,
no hi ha claus
ni massa embuts,
només catau.
En el regne
de la por,
hi ha un setge
esfereïdor
sense cap metge.
Li contava,
havent sopat,
que una cabra,
en un prat,
s'esvellegava.
Al racó
dels somiadors,
hi ha esglaons
de tots colors,
més de marrons.
A les tardes
de tardor,
hi ha aturades
de paors,
són mesurables.
Com havia
poca fe
ni sabia
el quedar bé,
una enganyifa.
És la goma
qui se'n riu
quan el tanoca
diu que escriu,
ho fa prou d'hora.
A la capsa
de cartró,
hi ha una fada
de debò,
però no esclata.
És el pobre
sentiment
qui vol motlle
en bufar el vent,
músic mediocre.
A la cova
dels gegants,
mai no toca
fer-se el gran
ni pensar d'hora.
Us parlo d'una engruna i set poemes més
13 Març, 2024 09:16
Publicat per jjroca,
Poemes
Us parlo d’una engruna
Heu de venir, si cal,
a la fira tardana
on el vell fred proclama
com l’estiu li fa mal.
Li agrada més la neu;
del riu, els canelobres,
aquells joves mediocres
qui volen ser els hereus.
Han de venir, si cal,
a veure plorar el nin
quan la mare s’allunya.
Us parlo d’una engruna,
un sospir, un gotim,
que oblida el vent de dalt.
Vaig posant-me tebi
Esclau del meu ofici
i del meu cos poruc;
avanço, tant com puc,
cercant un benefici.
Però, de sobte, trobo un déu
amb esperit mediocre;
em diu que, sent tan pobre,
millor és viatjar a peu.
I manego el silenci
fins que aplega la nit
i pujo a la pallissa.
De tant en tant, a missa
va demanant per mi
i vaig posant-me tebi.
Els dies que he perdut
Els dies que he perdut
en somnis ben lleugers
els poso en un paper
per a haver aixopluc.
Mentides m’ha contat,
gairebé sense mida;
per cercar la mà amiga
he perdut el combat.
Com tornaré a ser
victòria d’enemics
qui cercaven la lluna.
He guanyat, una a una,
les paraules que escric
sense saber el perquè.
A la vora de l’infern
A la vora de l’infern,
viu la tenebra;
si la porta és oberta,
prompte, no hi és.
El meu amic dimoni
és molt sorrut;
el voldria ben borni,
però no puc.
A la vora de l’infern,
hi viu un ca
qui les portes vigila.
Quan em veu, de seguida,
em demana jugar;
més a l’hivern.
La mestressa
Sense pressa,
demano eixir
i la mestressa
vol dormir.
A taverna,
vull anar,
però és plena
a vessar.
La mestressa
posa els plats:
poca menja
i vi barat;
si no es queixa,
és punt i a part.
En Jesuset
Els nadals
han de ser bons,
plats ben grans
i molts torrons.
A l’estable,
en Jesuset
està despert
guaitant els altres.
Com els Pares
estan callats,
res ha de dir.
Han de venir
pastors sensats,
gelats com marbre.
Una pedra a la sendera
Una pedra a la sendera
es queixava de la sort,
com voldria anar a port
per a veure qui navega.
Però la barca és vella
i la pedra no vol nedar;
com voldria navegar
si la mar fora menys seva.
Una pedra em comenta
que l’aigua no li convé
per si li fa la traveta.
En el sec, no hi ha problema
i, si la pluja esdevé,
sempre demana una treva.
Cansats els ulls
Cansats els ulls
i llarg el sacrifici,
el seu ofici
ja és prou lluny.
Ara, es lleva
del rabent llit,
un esperit
com el turmenta.
Poques les passes
per prendre el sol
a la gran plaça.
El cap carbassa
va allí on vol
manta setmanes.