Per un sí o per un no i set poemes més
29 Agost, 2019 08:46
Publicat per jjroca,
Poemes
Per un sí o per un no
Per un sí o per un no,
vaig perdre el gran tresor,
com em fa singlots el cor
quan escolta la cançó.
Traginer, bon traginer,
tot anant pel camí ample,
si en van cinc i en tornen quatre,
no voldria ser el primer.
La feina se’n vol anar
per a raure, en el palau,
a la sala dels meus nobles.
Oblidaria ser pobre
per trobar-ne dolça pau
amb un somni on restar.
Al jardí florit
Al jardí florit,
on hi ha meravelles,
ixen les estrelles
abans de la nit.
És la gran enveja
qui regira el cos
puix va fent un os
quan la tarda aplega.
Al jardí florit,
viu la primavera
esguardant Nadal,
és un fet cabdal
qui la joia engega
fins que ve el mosquit.
Caminant sense camí
Caminant sense camí,
benestant sense fortuna,
van les tardes, una a una,
avançant cap a la fi.
De més jove, segador,
de més vell, perdonavides,
la vida passa amb fatigues
fins un dia on diu: Prou!
Llavors aplega la barca,
se n’entra, tranquil·la, a port
per a trobar el passatger.
Hauria de ser el primer,
amb una moneda d’or,
per a pagar-li a la Parca.
La poncella adelerada
La poncella adelerada,
amb les ganes i el cistell,
va demanant un poncell
que li posi llit i casa.
Es casaran pel matí
quan aplegui la tardor,
ara, fa massa calor
per portar un bell vestit.
L’església plena de flors,
el mossèn amb bona veu,
i, a més, tres escolans.
Murmuris dels vilatans
tot portant la seva creu,
cadascuna d’un color.
Monstre rabiós
I ara que hi som tots,
amics de la follia,
espero companyia
d’aquell monstre rabiós.
Puix viu a la muntanya
i espera ser al pla,
voldria reposar
en altra terra estranya.
Però el Montsià li pot,
es lleva amb la lluna
per descansar a la bassa.
És monstre sense traça,
no haurà mai fortuna
ni cova on deixar l’or.
Setembre acomiada
Setembre em parla
de nous i avellanes,
de viles pausades
sense massa nafres.
Setembre demana
dies de gran festa,
poseu-me finestra
guarnida i galana.
Setembre acomiada:
dèries de mosquits
i capvespres llargs.
Voldria ser gran
per trobar enemic
i guanyar batalla.
Porucs els conills
Espero tenir
ben plena la bossa
i el son lleuger.
Sóc bon mentider
i poc que em faig nosa
quan començo a dir.
Porucs els conills,
guineus i tempesta,
conviden a festa
els pares i els fills.
Menjarem el verd,
fugint de la gana,
setmana a setmana,
s’acosta l’hivern.
Em van lliurar
En el regne
de la por,
no hi ha metge
ni sanador.
Molts demanen
anar lluny,
d’altres passen
ben eixuts.
Com havia
poca feina,
vaig entrar.
Em van lliurar
una gran eina
per passar el dia.
Pensaments divins (XXX)
28 Agost, 2019 19:57
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Satanàs em donarà caldera si li porto prou llenya.
A carnaval, posaran més calderes de cocció ràpida.
Les temptacions baixen, estudien mesures punitives.
O baixen impostos a la terra o hauran de fer campaments d'acollida.
Queda restringida la circulació de pecadors en horari infantil.
Déu prohibeix els tacons alts a les sales de lectura.
No es podrà entrar al cel sense el certificat de defunció.
Excursió a l'infern, places limitades.
Satanàs preocupat per morir d'èxit després de l'estiu.
No es permetrà l'entrada a l'infern a metges sense fronteres.
Déu cerca un manyà per al paper de Noè.
Satanàs ha demanat un recés per a assumptes propis.
Al segon pecat, s'ha de demanar rebut.
Caront necessita barca de sis places per travessar la llacuna.
Es fa saber que la santedat cotitzarà a la borsa.
Si vols anar a l'infern, prem el botó vermell.
Déu estudia tenir twitter.
Papes, sense diploma de santedat, presentaran recurs.
Judes vol una traïdoria virtual.
Tomàs estudia la clau de tres paràboles.
Jesús vol nova crucifixió amb substitut.
Sant Josep vol treballar d'ebenista.
Sortosament, al cel, no hi ha miracles.
Satanàs necessita un cap de logística.
Sant Pere es nega a fer festa de portes obertes.
Déu estudia crear un nou món sense ànimes.
Satanàs no vol calderes per a casats.
Moisès necessita cistella de dues places.
A l'infern dels pobres, les calderes no superaran els quaranta graus.
Aniré a l'infern si no em demanen fer de dimoni.
No tinc massa futur, sóc d'esquerres i m'ha tocat el cel.
La Verge ha demanat a Jesús que faci un màster.
Jesús no apadrinarà el vi sense alcohol.
Déu vol canviar d'argila.
Dimoni impacient, descarta temptar vells.
No és tempesta, Déu i Satanàs discuteixen.
Un déu, sense estudis, promocionarà el destí.
He parlat amb tres profetes i no s'han posat d'acord.
Sant Pere diu que, si arribo tard, ni ho intenti.
Judes estudia: pujada de tarifes.
Jesús vol denominació d'origen per al vi blanc.
Satanàs no vol més pecadors si li retallen el pressupost.
Satanàs havia de fer les redaccions de Déu a l'escola celestial.
Set calderes de l'infern fan servir oli reciclat.
Judici Final suspès: hi ha vaga de testimonis.
Sant Pere necessita noves claus amb codi secret.
Déu aniria al cel, però l'espera el sector crític.
La Verge vol reduir un vint per cent l'horari de les processons.
Déu farà un curset de creació amb plastilina.
Jesús calmarà la tempesta si les almadraves li permeten.
Canvio ampolla de vi per rosari.
Si Déu és el Pare i la Verge, la Mare, Qui mana?
Cerco bon enemic que em faci arribar al cel.
Canvio pecat de supèrbia per dos de gola.
Déu reduirà els privilegis dels sants un vint per cent.
Per a ser sant, cal menjar poc?
L'avió de l'infern: porta sis-cents seixanta-sis.
Satanàs ha despatxat a dos pobres abstemis.
Arcàngel, sense destí, s'ofereix de traginer.
Pensaments educatius (XXX)
28 Agost, 2019 19:54
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He repartit fulls d'avaluació amb bona disposició.
Només dues notes no eren al seu lloc.
Procureu que superin el nivell sense sublimació.
Crec que la mare ja ha plegat.
Quasi ja saben que un rei no és només una peça d'escacs.
M'han deixat conversant amb el timbre de sortida.
No calen presentacions, ja m'han fet un estudi previ.
Procuro respondre abans que preguntin massa.
La resposta era complicada, ocupava mitja línia.
Crec que saben llegir, no entenc com.
Assoleixo que hem d'anar plegats, faré flexions.
Estan tots asseguts i, ara, què?
No atureu cap reforma, és millor que se'n vagi lluny.
Estic dubtant que puguin aprendre desperts.
Si apleguen a una alçada, deixeu-los volar.
Viure no necessita excessiva saviesa.
No sé si distingeixen angles i anglès.
La classe anava bé, no escoltava ningú.
Avui, farem un control del descontrol.
Mestre, sense experiència, vol volar.
Aprenen, no cal emprar més metodologia.
Entrar i sortir de classe es pot considerar com a miracle.
Vull aprendre de pastor, necessito un llop.
He augmentat la matrícula amb tres orenetes.
Comentaré un text assistit per un cirurgià.
Nova llei d'educació: Cal aprendre i respirar alhora!
He hagut un ensurt, tres alumnes no eren cadires.
Hem ajornat el càlcul, cinc xifres ploraven.
Per manca de mitjans, només farem sumes d'emportar.
A les primeres calors, hem acollit a sis pollets orfes.
He substituït la comprensió pel mim.
He assolit un objectiu i l'he amagat.
Mestre, amb vocació, es lliurarà a les feres.
He substituït avaluació mensual per plan quinquennal.
Dubto que l'ortografia esdevingui ciència exacta.
He prohibit definir per si de cas.
Hem resol tres problemes sense plantejar-los.
La despesa en llibres tendeix a conjunt buit.
Han descobert que, a l'abecedari, hi ha consonants.
La fonètica és la ciència de les fones.
L'àvia vol que el net aprengui sense pensar.
Per a l'expressió escrita farem servir un canut i força tinta.
L'alumne tendeix a l'expressió plàstica, és un quadre.
La classe és flexible, es dóna quan es pot.
Feu-me una redacció llarga de cinc paraules senceres.
Dels vint-i-cinc alumnes, quatre són virtuals.
Per a classes llargues, recomano coixins.
No escolten gaire perquè estan creixent.
Sempre, acabem tenint el dirigent d'espectacle.
Acceptaré desconnexions cada deu minuts.
Al desert dels alumnes, molt sovint, senten ploure.
El mestre explicava bé, però no sabien on desar-ho.
Fa massa anys que espero el geni.
Per si de cas, els he regalat una bombeta.
A les escoles, es cuina, però sempre falta sal.
L'escola és la casa on costa passar la nit.
Manta vegades, el problema no són els fluorescents.
Escriuen mal, però no s'entén.
He preguntat a les taules i han deixat de plorar.
Epitafis (XXX)
24 Agost, 2019 22:59
Publicat per jjroca,
Epitafis
Respondré si em portes l'advocat.
A la butxaca, tinc el número de la combinació.
Compra preferents i ja et pots morir.
Vint pecats més i aniré a la sala VIP.
He venut un peu per a comprar dues dents.
És com una quaresma de mil anys.
He anat a estudi, vull ser fantasma.
M'ofereixo per a rebre les visites.
No hi ha manera de trobar feina.
Qui vol anar a la missa de difunts?
Tampoc cal que corris tant!
Mort, sense experiència, s'ofereix per tornar.
No es menester que m'atabalis.
No penses, em canso!
D'aquí estant, no sé qui ets!
Acosta't més, estic sord!
Només rebré després de la migdiada.
M'he apuntat a morts sense fronteres.
Estic tot animat!
Es prega respectar la cua.
Feu venir el soterrador.
Necessito substitut un parell d'hores.
Qui m'ha pres l'ampolla?
Vulgues que no, malpenses.
La núvia ha aconseguit perdre el pes.
Les misses de difunts al migdia, si us plau.
La malaltia ha deixat de menjar.
Proveu de cridar més fort!
Demà, no hi seré.
Anem a fer un tomb?
Ho sento, però no tinc gana.
Vull saber com ha estat.
Estic entre ser i no ser.
Encara no m'ha passat l'ensurt.
Tinc una cullera per si de cas.
Quants dies em queden de dejuni?
El taüt no combina amb la corbata.
Si entres, encén el llum.
Estic perdut!
Podeu tutejar-me!
La roda de premsa la faré demà.
Esteu convidats al rèquiem.
Necessito mitjons negres.
Es prega no trepitjar la ratlla.
He acordat: Mantenir-me discret!
Acabada la primera vida i, ara, què?
Tinc àtoms díscols cercant aventura.
Aniràs a l'infern!, però ningú sap com.
Veig la llum del túnel, però no s'acosta.
He rebut un premi de consolació.
Vull més misses, però amb música.
Algú em pot canviar el coixí?
Quasi ni em reconec.
Apunteu-vos a la meva dieta!
He demanat un mirall i un ull.
Necessito canó per espantar les mosques.
M'hauria agradat encabir la pomera.
No em resisteixo a pensar.
Pensaments festius (XXX)
24 Agost, 2019 22:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He anat a comprar roba, tota em parava bé.
Reconec com som els homes, no penso fer comentaris.
Vaig tenir una núvia vint anys, ara en té divuit.
És un cotxe perfecte, no hi ha manera d'engegar-lo.
Vaig anar a comprar una casa, ara desitjo ser un cargol.
Tinc diners en un compte corrent, no para de bellugar-se.
Em va oferir un negoci, ara passegem per la presó.
He trobar a Déu molt cansat, devia ser diumenge.
Em vaig casar tres vegades, només vaig anar a la primera.
No crec en la intel·ligència, hi ha massa miralls.
He trobat feina de déus, només cal aprendre a no moure's.
Un es pregunta si és més important que la cadira.
Tinc un amo lleig, pagaria per no veure'l.
Li he dit a Déu: Encara que t'avorreixis, procura no crear res més!
Estic estudiant per a savi, només necessito cent vides.
Déu va posar la pluja, el dimoni la quantitat.
És millor anar cap al cel que tornar-hi.
Si no hagués estat el treball, el món seria inhabitable.
He de saber estimar, no costa diners.
No m'agrada escriure, però m'agrada ratllar el paper.
Déu m'ha conformat, massa cops no són bons.
Tinc un mal costum, em costa deixar de somiar.
És perfectament possible volar assegut.
És bo que plogui, després serà vi.
No ho puc suportar, necessito respirar.
Tot i anant vestit, reconec que sóc jo.
És un noi molt eixerit, ni hi pensa en parlar.
Una dona fa casa, un home ha d'anar al cafè.
És tan bonic perdre que t'hi acostumes.
Em voldrien fer rei, menys mal que sé córrer.
No demana massa, només poder callar.
He descobert amb el temps que viure és qüestió de ser-hi.
Tot i no sent un peix, déu n'hi do el que et toca beure.
El pitjor d'anar al cel és el munt de sants que hi trobes.
Li he demanat més temps a Déu, m'he comprat una moto.
Parlant de dimonis, és qüestió de gustos.
Canvio xalet al cel per barbacoa a l'infern.
No em tempta el dimoni, sinó les ofertes que fa.
Parlant de preus, tinc somnis d'oferta.
M'agrada tant pecar que ni em confesso.
Sento fer tard i em pena haver-vos trobat.
Estic dubtant entre viure i reviure.
He estat al desert, les pedres no paren de xerrar.
Tot i vivint al poble, sovint em perdo pels carrers.
Poemes curts (XXX)
24 Agost, 2019 22:50
Publicat per jjroca,
Poemes curts
La mar parlava,
passat l'estiu,
mentre gronxava:
la riba i riu,
és tan marassa.
Quan la fosca,
de la nit,
m'acarona,
el neguit
plega d'hora.
El vent portava
dolces cançons,
com les deixava
entre cotons,
després, marxava.
Una noia dolça
no n'està per mi,
vull dir-li que sí
puix l'amor s'acosta
i es farà sentir.
Benvolguda dama
com t'hauré de dir
que estimar m'agrada,
però em fa glatir,
és tan jove encara.
A la casa vella,
no dorm el pagès
ni bela l'ovella
ni brama el ruquet
demanant parella.
Posem ciris
al patró,
fem seguici
i processó,
després, vici.
La pubilla ni m'agrada
ni em deleix el seu encant
però té una bona casa
i promet bon averany,
serà dolç poder estimar-la.
Si la mort demana
que em llevi a l'instant,
dieu que sóc gran
i faig mala cara
si no puc somiar.
Quan el vent
corre per la vall
fa encenalls,
s'ho passa bé,
és tot estrall.
Maria volia
anar al jardí,
com cada matí,
per si aplega el dia
de trobar l'amic.
Quan sigui gran
i no m'esveri,
vull el senderi
dels benestants
amb el seu crèdit.
Minses hores
de la nit
per dormir
quan van les tornes
d'esperit.
A la plaça estant,
espero, a la tarda,
trobar els enfeinats
de les hores magres,
són tan esverats.
A la plaça nova
no hi ha ni font
ni he trobat la dona
qui pregona el món
quan es lleva d'hora.
Al corriol de dalt,
ploren les roselles,
estan ben corpreses
en saber que el blat
ja no està per elles.
A la casa del veí
sempre hi ha xivarri,
és el ric del barri
un proper mesquí,
li he pregat que parli.
Al carrer del llop
no he trobar ovelles,
totes són al bosc
cercant les promeses
que semblin millors.
Com escriu el vent,
en el fons del bosc,
dèries de valents
plenes d'il·lusió
mentre va perdent.
En el rierol,
l'aigua viatgera
cercava el condol
de la gran desfeta,
davallar li dol.
Epigrames XXX
24 Agost, 2019 22:43
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una noia bleda
em demana per sortir,
els dissabtes pel matí
i tots els dilluns de festa.
De pecats, en vull tenir
el sarró ben ple,
per veure, si amb fe,
els puc compartir.
Caminant
per la contrada,
esperant
trobar la fada.
Margarida plora
perquè l'ha perdut,
el nuvi fa estona
que dorm prou begut.
El dilluns
al dematí
ni té seny
ni és bon amic.
He trobat la mosca
sota del balcó,
no vol altra cosa
que jugar amb el sol.
Massa son
per haver set,
lluny de tot
ni em plau el verd.
A la nit, la lluna
diu que vol el sol,
quan s'acosta el dia,
diu que li fa por.
Moria el ric
voltat de parents,
és un mal antic,
es cura amb papers.
Massa terra
per a un ull,
massa sega
per al juny.
Maria tenia
ombres a la cara,
el nuvi mentia,
mai flors li portava.
Al pessebre, en Josep,
porta enrenou,
na Maria no diu res,
Jesús es mou.
He provat deu oficis,
no en vull fer cap,
de segur que porten vici,
fan treballar.
Amb la rosa porto
un desig emprat,
com ho ha demanat
ni escoltar-la goso.
A la banda
de llevant,
faig la casa
i el terrat.
En passar l'hivern,
em trobo a les mosques,
diu que tornen soles,
volen menjar bé.
Aquest doctor
ho té prou clar:
Compra un gos
i a passejar!
Una sínia
amb un ruc
al cent tombs
ja s'ha perdut.
Amb ametlles
al sarró,
passo vetlles
sense por.
La pluja cau
en el sembrat,
que mengi l'au,
que begui el blat.
Amb cent dèries
i un camí,
no em convides
ni a dormir.
He demanat:
deturar el vent,
diu que no ho sent
i ha marxat.
Amb un llapis
i un paper,
sense nervis,
tot va bé.
Amb la barca
i sense peix,
l'ombra creix,
un crit s'escapa.
La gran meravella i set poemes més
21 Agost, 2019 07:30
Publicat per jjroca,
Poemes
La gran meravella
Poseu-me els capvespres
sense vent de dalt,
vora el finestral,
lluny de les tenebres.
M’agrada sentir
xiscles d’orenetes
cada dia inquietes
per trobar el matí.
El son del caragol,
filar de l’aranya,
el brunzir d’abella.
La gran meravella
allunya el juliol
mentre agost avança.
En el dubte gran
En el dubte gran,
viu la solitud,
els ocells covant
sota un cel eixut.
Perduts mariners
enyorant la barca,
són prou mentiders,
amb prou mala traça.
Les ones gandules,
l’aigua van gronxant
sense comentaris.
És petit calvari
que va trafegant
i farcint despulles.
Roses vull
Recomana
el meu senyor:
Si has gana,
posa por!
En un cove
veig la lluna,
somni de pobre,
poca fortuna.
Sentiria
si sabés
trobar l’orgull.
Roses vull,
però un revés
com m’humilia.
Una mossa em demanava
Una mossa em demanava
puix volia anar a ballar,
com és maca i ben plantada,
li vaig dir: Deixem-ho anar!
Va fer carona d’ofesa
i quan es posa a plorar,
diria que és una princesa
sense ganes de lluitar.
La mossa ja s’ha fet gran
i s’assembla a una deessa
sortint del regne dels déus.
Jo sofreixo, vaig a peu
i no hauré més promesa
ni mà esquerra de galant.
Pobrissons els rics
Pobrissons els rics,
farcits d’embalums,
sense massa llums,
amb manta d’amics.
Vestits de diumenge
tota la setmana,
prou cansats de rebre,
pregant haver gana.
Dessota d’un arbre,
mirant el corriol
de milers d’obreres,
lluny de les banderes,
amatents del dol,
amb un cor amable.
Repòs etern
A la feina, li he donat:
repòs etern,
maleït en Llucifer
quan recerca claredat.
Són pecats de pecador
amb poc ofici,
prou lluny em resta el vici
per portar-lo al meu senyor.
Escorrialles de la sort
com van cercant l’aventura
entre coves i alturons.
Van venir quatre minyons
per a demanar cordura,
els haurà durat ben poc.
El misteri de la mort
El misteri de la mort
i l’arribada a la lluna,
una feta inoportuna
es produeix, però poc.
La natura és així:
ben constant, un no parar,
mai dorm en un tou coixí,
sempre es lleva amb voluntat.
Ara, sóc, ara, no hi sóc
i vaig canviant velles peces
per poder-me transformar.
El viure és un no parar
entre dubtes i temences,
una lluita enmig les pors.
Les ones demanen mar
Aprenent de mentider,
gran mestre sense fortuna,
com vaig teixint el saber
tot viatjant entre l’escuma.
Les ones demanen mar
i s’obliden de seguida
puix la mare és amanida
a bellugar-se i gronxar.
Una barca sense peix,
una mossa assedegada
i un estiu qui vol marxar.
Miro lluny, em deixo anar
per una història contada
per vianants de bona llei.
Pensaments divins (XXIX)
20 Agost, 2019 07:32
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Dimoni, sense ambició, temptarà els arbres.
Sant, desenfeinat, compartiria capelleta.
Moisès tornarà al Sinaí per si ha de renovar les taules.
Jacob li ha demanat a Déu una escala amb replans.
Satanàs invertirà en temptacions de disseny.
Jesús vol escales mecàniques per pujar al Gòlgota.
Els pontífexs que siguin sants, de moment, els deixaran al vestíbul.
Déu rebaixarà la perfecció un quart de punt.
Dimoni entremaliat vol canviar l'aigua de les calderes per gasosa.
Judes li vol donar una segona oportunitat a Jesús.
Sant Pere accepta treure els galls i menges sense ous.
Satanàs n'està tip de pecadors indecisos.
Tomàs vol revisar les sandàlies que portava Jesús.
La Verge no acceptarà més advocacions.
Sant antic s'ha queixat al cap de protocol.
Tancada la matrícula per al curset de miracles.
Rics amb fe i altruisme tindran opcions per anar al paradís.
Beure el vi de missa es considerarà falta greu.
Podria anar al cel, però perdria amics.
Es pot estar a la glòria i notar-ho?
He mort amb pecat, quina porta és?
Aniré a l'infern si puc portar les joguines.
Les temptacions s'han posat als núvols.
Pobre anirà al cel si té hores lliures.
Abans d'entrar a les calderes, renteu-vos els peus.
Estic a la glòria, però no hi ha ambient.
Avui, assaig general de curació de cecs.
Déu no hi és, es veu que està enllestint.
Jesús no vol deixebles sense domini d'idiomes.
Els Mags han demanat jubilar els camells.
Jesús practicarà amb fusteria d'alumini.
Per no poder atendre, es reduirà l'horari de pecar.
L'infern romandrà tancat per revisió de les calderes.
Satanàs vol dimonis amb capacitat d'improvisar.
Déu busca substitut sense afany de lucre.
Es prohibiran miracles que no siguin ecològics.
La Verge cerca a sant Josep per a canviar la taula de la saleta.
Jesús diu que, si torna, provarà amb els sords.
Llucifer només instal·larà torxes de baix consum.
Tomàs creu que Jesús feia servir balenes per caminar damunt l'aigua.
La glòria deu ser inestable, es passen els dies pregant.
He comprat un paquet de sal per si em volen torrat.
Déu es replanteja la vida eterna.
Satanàs vol invertir en noves temptacions.
Moisès tornarà al desert amb manà de festa per als dissabtes.
Déu no vol fugues de cervells cap a l'infern.
Representants polítics presenten problemes de protocol al paradís.
Satanàs no permetrà cap referèndum sobre temes de govern.
Sant Pere ha prohibit fer acampades vora la porta.
Satanàs prohibirà tirar coets en temps de quaresma.
Àngels díscols, volen crear un regne democràtic.
Queden prohibits els miracles que no s'hagin registrat.
Déu ha prohibit a Llucifer fer servir tons blaus.
No penso entrar al cel sense advocat d'ofici.
Déu prohibirà pensar els caps de setmana.
Satanàs i Déu canviaran cromos.
Promoure l'infern es considerarà falta lleu.
Queda suspesa la venda de records fins el proper inventari.
Sis postulants a sant, rebran premis de consolació.
Pensaments educatius (XXIX)
20 Agost, 2019 07:28
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He posat les cadires com a punt de referència.
Hi ha prou hores de classe per si en troben una de bona.
Els llibres hi són, és un fet.
Ara, provaré que escriguin damunt d'un paper.
Mai he de dubtar del poc que saben.
Sortosament, el rellotge segueix avançant.
Saben que, en algun moment, hauré de respirar.
No fan faltes d'ortografia, només són errades.
Tenen llums, però prefereixen el pilot automàtic.
He deixat que triï nota, és el fill del batlle.
Els faré utilitzar els sentits, tret de l'oïda.
Hauré de fer una classe sense pressa ni mètode.
He trobat el temps corrent a l'esbarjo.
Aquesta lliçó ja és gairebé de la família.
Segons la nova llei orgànica, el cap és un os rodó.
Cap classe es mereix una batalla de més.
Mai endevino quan em paren la traveta.
Coneixen els nombres naturals i els de llautó.
He repartit les notes, em sobren les dolentes.
He posat tres preguntes i n'han encertat cinc.
Haig vint alumnes, però divuit són de sucre.
He fet una pluja de preguntes i vuit s'han refredat.
Es permetrà pensar en zones restringides.
Endevinareu la doctrina de l'escola pel nombre d'extintors.
Conec, de lluny, tres alumnes que qüestionen.
He deixat la disciplina per als diumenges.
No sé si la terra gira, però mareja sovint.
Entreu a classe, Déu proveirà.
Sempre heu de ser a temps de desprogramar la classe.
Repetir conceptes no és cap símptoma de digestió.
Possiblement, ja saben que cinc llapis no són dos euros.
He convençut a l'àvia del molt que sap el nét.
Heu de tenir molta cura amb els trencaclosques.
Almenys, que pensin a l'engròs.
La supèrbia avança a gambades curtes.
Procureu que, quasi, ho endevinin.
Haig poc cap per a tenir dues llengües.
Per què, cada verb, sol cercar un culpable?
No he aconseguit trobar una capsa per a guardar la saviesa.
No feu servir paraules de més de quatre lletres.
Les finestres són vàlvules de descompressió.
Mai proveu d'il·luminar caps com a bombetes.
No sé si el Creador va pensar en aprendre a llegir.
La classe pot començar, els alumnes ni ho endevinen.
Provaré de fer un préstec, vull comprar paciència.
De vegades, encerten quan he de començar a parlar.
He provat d'estar absent, però tinc cos.
Estalvieu-vos les lloances condicionades.
He passat un trimestre cercant el temps perdut.
Dubto que ensenyar crei massa inestabilitat.
He començat un segon règim de conceptes.
Tenen els objectius perfectament assolits i oblidats.
No entenc perquè em voler fer fora de la classe.
He comprat esparadrap per si hem de lligar les lletres.
Els seus escrits poden arribar a ser rapinyaires.
He provat de fer dictat fent servir el mim.
Tampoc vull despertat tota la seva intel·ligència.
Cal formular objectius amples i acollidors.
Tal com aprenen, no dubto que volin.