Dos poemes assedegats i deu epitafis
31 Juliol, 2010 12:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estic a la mitja part
A les dotze del migdia,
sense ganes d’arribar,
aplego, sense esmorzar,
a un infern ple de desídia.
No han vingut els drapaires,
els monstres de mitja nit,
la casa resta a l’oblit,
ben lluny queden les rialles.
És el temps que crida i passa,
mai té ganes d’aturar,
és la vida qui ha deixat
massa arrugues a la cara.
Aniré, de nou al metge,
per refer-me aquest vell cos,
quatre berrugues, un os,
provar de canviar mig fetge.
Aprenent de bevedor,
prou ebri per a ser honrat,
estic a la mitja part,
de mandrós i perdedor.
Bevedors
Mireu com empeny juliol
un carro ple de cervesa,
una lluna prou encesa,
malhumorat el gran sol.
Dolça beguda daurada
pel llavi regalimant,
oblidat mig plat d’ enciam,
amb un retall de tomata.
El cos ple amb cent punxades
dels terribles enemics:
Maleïts tots els mosquits,
han de cloure a queixalades!
El llit plany, de sobte crema,
la finestra no en sap més,
com s’ acabarà aquest mes,
sense vi, sense verema.
I la cervesa com raja,
boca endins i gola avall,
beuria més que un cavall,
però la pressa m’ ofega.
Bevedors de terra endins
no lluiteu amb la fortuna,
deixeu la terra, la lluna,
noteu l’ ombra dels grans pins.
Recordeu-me en el passar
per solejades senderes:
És millor deixar les presses
que dur-les a passejar!
Epitafis
Fes veure que no hi sóc!
La setmana passada gastava una quaranta.
Sé on vius!
Necessito ovella per canviar el coixí.
Ja us podeu emportar el plat.
Necessito un pot de pintura.
Gairebé estic curat!
Us puc deixar la boina.
Ho sento, no compro res.
Publicitat, no!
El juliol
28 Juliol, 2010 11:10
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El juliol:
1) És quan la pluja aprofita per fer vacances.
2) Com a mes romà, ha d’anar enmig.
3) És quan la llum ens fa adonar del cos que hem de mantenir.
4) Ens diu que el sol ens estima i, se’n recorda, tot i sent lluny.
5) Es fa gran perquè necessita encabir els trenta-un dies.
6) Sent a prop les vacances de l’ agost.
7) És garrepa en el dia i desprès en la nit.
8) Ens porta del neguit del llit al plaer de la dutxa.
9) Ens passa factura dels pastissos que no hauríem de prendre.
10) És quan dos mons meravellosos poden arribar a ser sufocants.
Dos poemes de xafogor i deu pensaments divins
25 Juliol, 2010 13:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Suo
Corre tost, esquerp juliol,
a la terra que sadolla,
ventijol, la fruita tova,
al capdamunt, l’ escalfor.
Enfadat, ignot, el sol,
amb prou terres per cremar,
un bramul ens deixa anar:
Benvinguts a xafogor!
Nosaltres, captius de ment,
tots mirant programes nobles,
parlant de cent mil corones,
totes voltades d’ encens.
Amb el cervell arrupit,
sense parla ni conversa,
encetem la gran travessa
per restar ben adormits.
Inconfusibles humans
fills de deessa fortuna,
només us es queda l’ engruna
de ser porucs i mortals!
Cansat de preat ofici,
de maldestre i mentider,
perquè he begut ni ho sé
però suo i no es per vici!
Sota la figuera
Aclamat el pare sol,
entra, ara, per llevant,
mig cofoi i mig distant,
per portar-nos l’ escalfor.
Veig, dessota la figuera,
el més noble dels amics,
lluitador sense embolics,
dalt del carro, trontollant.
Va pel camí de la sínia,
vol regar ceba i pebrots,
les tomates ja s’ han mort
amb més pena que desídia.
El vell gos plora i udola
els veïns un cop perduts,
els carrers resten prou muts,
la campana ni li toca.
El sol veu, desvergonyit,
els conreus sense treball,
poca festa, minso el ball,
ben perdut tot l’ esperit.
Com em queixo i badallo
sota la figuera estant,
el cul gros, més buit el cap,
un somrís quan no treballo.
Pensaments divins
Adam ha demanat: Més cucs a les pomes!
Déu no veu massa clar el futur del seu Fill.
Déu posarà més àngels per guardar les bones intencions.
Satanàs compra terrenys celestials per reconvertir-los.
A la terra hi ha caos, Déu i Satanàs estan dormint.
Déu està pensant, desitjo que no trobi la solució.
Satanàs vol unificar l’ hora d’encendre calderes.
Moisés és a la biblioteca divina, vol un plànol del desert.
Satanàs ha descobert que el sol dóna llum sense avaries.
Dos poemes de plor i deu pensaments educatius
22 Juliol, 2010 20:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Només ploro
Amor, com prens volada
tot seguit, camí avall,
com em deixes a la vall
assegut, sense mirada.
Amor, cercant el sol
sense ganes de tornar,
seria fàcil tombar,
però calles, tot ho vols.
Amor, no cridis més,
no t’escolto ni et sojorno,
al capvespre, com m’ adorno
tot cercant el no fer res.
Amor, buida el gran sac
d’esperances i enrenou,
no he vingut per ser l’heroi,
només ploro, vull anar.
Tanca la porta
M’ha dit, la mala bruixa,
tot de sobte, enmig del llit:
Has estat home adormit,
tot viatjant sense fortuna!
T’he donat tota la lluna
per guanyar tots els diners,
no has vençut, un pobre ets
amb la pell resseca i bruna!
Has estat un comediant
sense obra on donar vida,
has aplegat, cada dia,
a la casa del costat!
Ara, plora la derrota,
la ràbia amb el desencís
i, si així fora precís,
tanca la porta i tremola.
Pensaments educatius
Tinc la solució, ara, cercaré el problema.
He trobat tres alumnes dolents, els altres no els he buscat.
Aprenen bé, saben copiar sense despertar-me.
He posat les notes, ara, les canviaré de lloc.
Saben més que jo, saben quan no hi sóc.
No podem anar bé, tinc la taula enfront de la seva.
He aconseguit posar-los en una classe i només n’he trencat dos.
He trobat el llibre perdut, estava tremolant.
He d’anar a l’escola, que poc canvia el món.
Fem matemàtiques, de moment, els nombres són naturals.
Dos poemes amb presses i deu epitafis
19 Juliol, 2010 10:17
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Corre el temps
Corre el temps, adelerat,
pel carrer de la gran pressa,
tanco portes i finestra,
vull somiar, no fer-me gran.
Ara, repasso els minuts,
el més gran dels encanteris,
per no ser, vull els senderis
ben maldestres, decebuts.
Fill d’un Cronos menyspreat
com m’assec a la vorera,
sense llums, amb poca cera,
recordant tot l’oblidat.
Com em porta el migdia
desitjos d’un vell país,
tot cercat pel desencís,
tot privat d’autonomia.
Prou de pressa
Amb les presses i una canya,
un cordill prou desfilat,
he posat, en un tancat,
un pescador sense traça.
He pujat pel rierol,
prou de pressa, amb massa fam,
quatre cucs, tot un sedal,
per menjar i prendre el sol.
He pescat una espardenya,
una clau, mig pantaló,
foradat, un vell mitjó,
una copa, massa pena.
Car segueixo amb la gana,
amb el cap ple de rancors,
han fugit els grans senyors,
només resta la quincalla.
Epitafis
No heu de perdre el tarannà.
En quin tren arribeu?
Sí, dona, sí, ja m’he pres la medecina!
Igual agafo una grip.
He vingut a veure el nínxol.
On puc reclamar?
Compte, van estar els cigrons!
Ni sé l’hora que és!
Corre, que ara vinc!
Ho sento, però tinc l’olla al foc!
El músic
16 Juliol, 2010 10:30
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El músic:
1) Guia les eines per dintre d’un camp ratllat.
2) Suporta els silencis amb condicions.
3) Mesura el temps amb cobdícia.
4) Vol posar harmonia en un món caòtic.
5) Treballa més de peu que de cor.
6) Sol ser un perfeccionista despentinat.
7) Comença amb cura per acabar en desori.
8) És el més universal dels conversadors.
9) Navega, amb el vent, en naus sense vela.
10) Arriba a la festa i després la clou.
Dos poemes d'aprenents i deu pensaments divins
13 Juliol, 2010 20:18
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Aprenents
Malaguanyat el negoci
de córrer sense parar,
aprendre per no cansar,
oblidar amics i ofici.
Guanyar la deessa desídia
sense pena ni afecció,
el pensar: Sóc un Senyor
tot passejant per la vida!
Endevinar els enemics,
lluitar de pressa i de bades,
acabar les escorrialles
del millor de tots els vins.
Festejar per la saviesa,
amb els ulls entremaliats,
prendre roba, roba fresca,
amagar-se del combat.
Anant trepitjant desitjos
a la vora de la font,
pensar tost: Com són de bons,
els aprenents sense mitjos!
Mal aprenent
Allà, a sota de l’ arbre,
on reposa mig juliol,
he trobat un esquirol
ploramiques i captaire.
Em diu com porta la pena
agafada en el sarró,
massa gana, massa por
amagant-se, sense festa.
Una primavera humida
massa brossa en el bosc,
més de cent, els caçadors,
innobles, els boletaires.
L’ escola roman tancada,
bocabadat el mussol,
ni es lleva quan surt el sol,
per la nit fent bretolada.
Un mal aprenent de mestre
sense ganes d’ avançar,
la resta, deixem-ho anar
tot esperant el setembre.
Pensaments divins
Déu ho té clar: Si volen ser sants, que paguin el setial!
Déu volia fer un teatre, però té problemes amb els seients reservats.
Satanàs es fa tou, ha posat beina a les banyes.
Déu ha abolit la gana, ara, es dirà: Dietètica!
Pecaria menys, però tinc tanta gràcia!
He fet un pecat de carn, he comprat estruç!
No us estranyin les capes de
He mort amb gràcia, gairebé ni m’han pentinat.
Jesús provarà convertir la fusta en melmelada.
Satanàs necessita reduir l’horari infantil.
Dos poemes sense perdó i deu pensaments educatius
10 Juliol, 2010 13:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mai demanaré perdó
Assegut davant la taula
amb un llapis a la mà,
com la ment deixo volar
entre un sospir i la faula.
He aplegat del treball
prou cansat i rondinaire,
el treballar de firaire,
el regust dels encenalls.
Omplir núvols d’ angoixa,
deu coves de res a fer,
encetar el gran voler,
acabar portant la torxa.
Homenot de llargues hores
en cabdells, en vanitats,
prenent aire, m’he trobat
en empreses massa nobles.
Llarga grandària d’un món
fet per als més valents,
garlaires i penitents,
mai demanaré perdó.
Demanant perdó
Els ulls bruns, fines les celles,
boca i nas entremaliats,
el pensament enlairat
sempre camina amb les presses.
Peus i falda fan camí,
pel carrer més principal,
voldria ser finestral
per a veure’t sense fi.
El cistell amb cintes verdes,
ben ornat, estret de cos
amb un aire en desacord
com em mires, com et quedes.
Llavors comença, endevina,
el més noble sentiment,
el gran riure de la gent
que coneix el qui tragina.
Amor que mors i naixes
cada vespre, per ponent,
no li confies al vent
ni aparaules les rebaixes.
Si em vols, sigui l’ ofrena
del més tossut dels valents,
si em vols, seré innocent
demanant perdó i l’ empresa
d’ estimar- te en tot moment.
Pensaments educatius
Estan aprenent a no comportar-se.
La lliçó és fàcil, es deixa enganyar.
Aprenien tant que dubto sabessin res.
Arribarem a tenir tres ordinadors sense cap nen.
El mestre és bo, però no vol entrar a l’olla.
La classe va ser un èxit, van sortir de seguida.
Estudien anatomia, van per la cabeça d’all.
Cap resposta era adequada, però se’n van sortir.
He conegut prou alumnes per saber que anava errat.
Tinc ganes de ser a classe, vaig per la nit.
Dos poemes ruquets i deu epitafis
07 Juliol, 2010 12:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Oblidar
Viatjant, sense patir,
serra amunt, serra avall,
sense sac, sense ventall,
a poc a poc, fins gaudir.
Anar omplir tota la boca
de garrofa i d'alfals,
ensinistrar els sidrals,
a la resta, fer patxoca.
Somiar un cove d’ aventures,
un tornar al paradís,
arribar, trobar l’ encís,
entre pauses i malures.
Carregar, grollerament,
els pensaments enlairats,
descobrir, en el terrats,
la grandària de la ment.
El queixar- se del bon dia,
el resoldre malentesos,
oblidar per ser malmesos,
encetar gran gosadia.
Prego
Per què a les postres
no vindrà llop,
prenent– les totes
a poc a poc?
Per què diran
les nobles velles:
Tot són promeses
per acabar?
Per què viuran
els nobles rics
entre embolics,
entre maldats?
Per què seran
grans les orelles,
totes esteses
sense parlar?
Per què viuré
tan a diari,
amb gent del barri,
me’ n vull anar?
Però m’ atura
la vanitat,
peu mal ferrat,
un pou d’ oblit.
Així pertanyo
a la feblesa,
només m’ espera
el fuet de l’ amo.
Per què sent ruc
la llum reclamo,
prego, encomano,
minso aixopluc?
Epitafis
Estic esbrinant el futur.
Aquesta operació dura massa.
He arribat a pensar...
Dues cerveses més i guanyo el “Guiness”.
Ofereixo genoll acabat d’operar.
Fins que la dona ho sàpiga.
Estic com a desaparegut.
Podeu dir que no treballo.
Us he preparat una til·la.
Toquen a morts, qui deu ser ara?
El llapis (2)
04 Juliol, 2010 19:53
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El llapis (2):
1) Trenca la blanca claror del full.
2) Pot arribar a estimar la foscor de l’estoig.
3) Sap que no tots els dits de la mà saben escriure.
4) Ens fa saber fins on podem arribar.
5) Vol fer volar la ment enmig de les errades.
6) Dedueix que la goma és un manyà maldestre.
7) Mai et dirà quina opinió li mereixes.
8) Suporta, dignament, errades i disbarats.
9) Comprèn que la mina és un difunt endurit.
10) Reconeix la indiferència dels seus germans.