Dos poemes assedegats i deu epitafis

31 Juliol, 2010 12:53
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Estic a la mitja part

 

A les dotze del migdia,

sense ganes d’arribar,

aplego, sense esmorzar,

a un infern ple de desídia.

No han vingut els drapaires,

els monstres de mitja nit,

la casa resta a l’oblit,

ben lluny queden les rialles.

És el temps que crida i passa,

mai té ganes d’aturar,

és la vida qui ha deixat

massa arrugues a la cara.

Aniré, de nou al metge,

per refer-me aquest vell cos,

quatre berrugues, un os,

provar de canviar mig fetge.

Aprenent de bevedor,

prou ebri per a ser honrat,

estic a la mitja part,

de mandrós i perdedor.

 

Bevedors

 

Mireu com empeny juliol

un carro ple de cervesa,

una lluna prou encesa,

malhumorat el gran sol.

Dolça beguda daurada

pel llavi regalimant,

oblidat mig plat d’ enciam,

amb un retall de tomata.

El cos ple amb cent punxades

dels terribles enemics:

Maleïts tots els mosquits,

han de cloure a queixalades!

El llit plany, de sobte crema,

la finestra no en sap més,

com s’ acabarà aquest mes,

sense vi, sense verema.

I la cervesa com raja,

boca endins i gola avall,

beuria més que un cavall,

però la pressa m’ ofega.

Bevedors de terra endins

no lluiteu amb la fortuna,

deixeu la terra, la lluna,

noteu l’ ombra dels grans pins.

Recordeu-me en el passar

per solejades senderes:

És millor deixar les presses

que dur-les a passejar!

 

Epitafis

 

Fes veure que no hi sóc!

La setmana passada gastava una quaranta.

Sé on vius!

Necessito ovella per canviar el coixí.

Ja us podeu emportar el plat.

Necessito un pot de pintura.

Gairebé estic curat!

Us puc deixar la boina.

Ho sento, no compro res.

Publicitat, no! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El juliol

28 Juliol, 2010 11:10
Publicat per jjroca, Aproximacions

    

   El juliol:

 

  1) És quan la pluja aprofita per fer vacances.

  2) Com a mes romà, ha d’anar enmig.

  3) És quan la llum ens fa adonar del cos que hem de mantenir.

 4) Ens diu que el sol ens estima i, se’n recorda, tot i sent lluny.

  5) Es fa gran perquè necessita encabir els trenta-un dies.

  6) Sent a prop les vacances de l’ agost.

  7) És garrepa en el dia i desprès en la nit.

  8) Ens porta del neguit del llit al plaer de la dutxa.

 9) Ens passa factura dels pastissos que no hauríem de prendre.

10) És quan dos mons meravellosos poden arribar a ser sufocants.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de xafogor i deu pensaments divins

25 Juliol, 2010 13:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Suo

 

Corre tost, esquerp juliol,

a la terra que sadolla,

ventijol, la fruita tova,

al capdamunt, l’ escalfor.

Enfadat, ignot, el sol,

amb prou terres per cremar,

un bramul ens deixa anar:

Benvinguts a xafogor!

Nosaltres, captius de ment,

tots mirant programes nobles,

parlant de cent mil corones,

totes voltades d’ encens.

Amb el cervell arrupit,

sense parla ni conversa,

encetem la gran travessa

per restar ben adormits.

Inconfusibles humans

fills de deessa fortuna,

només us es queda l’ engruna

de ser porucs i mortals!

Cansat de preat ofici,

de maldestre i mentider,

perquè he begut ni ho sé

però suo i no es per vici!

 

Sota la figuera

 

Aclamat el pare sol,

entra, ara, per llevant,

mig cofoi i mig distant,

per portar-nos l’ escalfor.

Veig, dessota la figuera,

el més noble dels amics,

lluitador sense embolics,

dalt del carro, trontollant.

Va pel camí de la sínia,

vol regar ceba i pebrots,

les tomates ja s’ han mort

amb més pena que desídia.

El vell gos plora i udola

els veïns un cop perduts,

els carrers resten prou muts,

la campana ni li toca.

El sol veu, desvergonyit,

els conreus sense treball,

poca festa, minso el ball,

ben perdut tot l’ esperit.

Com em queixo i badallo

sota la figuera estant,

el cul gros, més buit el cap,

un somrís quan no treballo.

 

Pensaments divins

 

Adam ha demanat: Més cucs a les pomes!

Déu no veu massa clar el futur del seu Fill.

Déu posarà més àngels per guardar les bones intencions.

Satanàs compra terrenys celestials per reconvertir-los.

A la terra hi ha caos, Déu i Satanàs estan dormint.

Déu està pensant, desitjo que no trobi la solució.

Satanàs vol unificar l’ hora d’encendre calderes.

Moisés és a la biblioteca divina, vol un plànol del desert.

La Verge recomana aigua de mar per l’amanida.

Satanàs ha descobert que el sol dóna llum sense avaries. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de plor i deu pensaments educatius

22 Juliol, 2010 20:23
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Només ploro

 

Amor, com prens volada

tot seguit, camí avall,

com em deixes a la vall

assegut, sense mirada.

Amor, cercant el sol

sense ganes de tornar,

seria fàcil tombar,

però calles, tot ho vols.

Amor, no cridis més,

no t’escolto ni et sojorno,

al capvespre, com m’ adorno

tot cercant el no fer res.

Amor, buida el gran sac

d’esperances i enrenou,

no he vingut per ser l’heroi,

només ploro, vull anar.

 

Tanca la porta

 

M’ha dit, la mala bruixa,

tot de sobte, enmig del llit:

Has estat home adormit,

tot viatjant sense fortuna!

T’he donat tota la lluna

per guanyar tots els diners,

no has vençut, un pobre ets

amb la pell resseca i bruna!

Has estat un comediant

sense obra on donar vida,

has aplegat, cada dia,

a la casa del costat!

Ara, plora la derrota,

la ràbia amb el desencís

i, si així fora precís,

tanca la porta i tremola.

 

Pensaments educatius

 

Tinc la solució, ara, cercaré el problema.

He trobat tres alumnes dolents, els altres no els he buscat.

Aprenen bé, saben copiar sense despertar-me.

He posat les notes, ara, les canviaré de lloc.

Saben més que jo, saben quan no hi sóc.

No podem anar bé, tinc la taula enfront de la seva.

He aconseguit posar-los en una classe i només n’he trencat dos.

He trobat el llibre perdut, estava tremolant.

He d’anar a l’escola, que poc canvia el món.

Fem matemàtiques, de moment, els nombres són naturals. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb presses i deu epitafis

19 Juliol, 2010 10:17
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Corre el temps

 

Corre el temps, adelerat,

pel carrer de la gran pressa,

tanco portes i finestra,

vull somiar, no fer-me gran.

Ara, repasso els minuts,

el més gran dels encanteris,

per no ser, vull els senderis

ben maldestres, decebuts.

Fill d’un Cronos menyspreat

com m’assec a la vorera,

sense llums, amb poca cera,

recordant tot l’oblidat.

Com em porta el migdia

desitjos d’un vell país,

tot cercat pel desencís,

tot privat d’autonomia.

 

Prou de pressa

 

Amb les presses i una canya,

un cordill prou desfilat,

he posat, en un tancat,

un pescador sense traça.

He pujat pel rierol,

prou de pressa, amb massa fam,

quatre cucs, tot un sedal,

per menjar i prendre el sol.

He pescat una espardenya,

una clau, mig pantaló,

foradat, un vell mitjó,

una copa, massa pena.

Car segueixo amb la gana,

amb el cap ple de rancors,

han fugit els grans senyors,

només resta la quincalla.

 

Epitafis

 

No heu de perdre el tarannà.

En quin tren arribeu?

Sí, dona, sí, ja m’he pres la medecina!

Igual agafo una grip.

He vingut a veure el nínxol.

On puc reclamar?

Compte, van estar els cigrons!

Ni sé l’hora que és!

Corre, que ara vinc!

Ho sento, però tinc l’olla al foc! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El músic

16 Juliol, 2010 10:30
Publicat per jjroca, Aproximacions

      

   El músic:

 

 1) Guia les eines per dintre d’un camp ratllat.

 2) Suporta els silencis amb condicions.

 3) Mesura el temps amb cobdícia.

 4) Vol posar harmonia en un món caòtic.

 5) Treballa més de peu que de cor.

 6) Sol ser un perfeccionista despentinat.

 7) Comença amb cura per acabar en desori.

 8) És el més universal dels conversadors.

 9) Navega, amb el vent, en naus sense vela.

10) Arriba a la festa i després la clou.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'aprenents i deu pensaments divins

13 Juliol, 2010 20:18
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Aprenents

 

Malaguanyat el negoci

de córrer sense parar,

aprendre per no cansar,

oblidar amics i ofici.

Guanyar la deessa desídia

sense pena ni afecció,

el pensar: Sóc un Senyor

tot passejant per la vida!

Endevinar els enemics,

lluitar de pressa i de bades,

acabar les escorrialles

del millor de tots els vins.

Festejar per la saviesa,

amb els ulls entremaliats,

prendre roba, roba fresca,

amagar-se del combat.

Anant trepitjant desitjos

a la vora de la font,

pensar tost: Com són de bons,

els aprenents sense mitjos!

 

Mal aprenent

 

Allà, a sota de l’ arbre,

on reposa mig juliol,

he trobat un esquirol

ploramiques i captaire.

Em diu com porta la pena

agafada en el sarró,

massa gana, massa por

amagant-se, sense festa.

Una primavera humida

massa brossa en el bosc,

més de cent, els caçadors,

innobles, els boletaires.

L’ escola roman tancada,

bocabadat el mussol,

ni es lleva quan surt el sol,

per la nit fent bretolada.

Un mal aprenent de mestre

sense ganes d’ avançar,

la resta, deixem-ho anar

tot esperant el setembre.

 

Pensaments divins

 

Déu ho té clar: Si volen ser sants, que paguin el setial!

Déu volia fer un teatre, però té problemes amb els seients reservats.

Satanàs es fa tou, ha posat beina a les banyes.

Déu ha abolit la gana, ara, es dirà: Dietètica!

Pecaria menys, però tinc tanta gràcia!

He fet un pecat de carn, he comprat estruç!

No us estranyin les capes de la Verge, la calefacció no funciona.

He mort amb gràcia, gairebé ni m’han pentinat.

Jesús provarà convertir la fusta en melmelada.

Satanàs necessita reduir l’horari infantil. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes sense perdó i deu pensaments educatius

10 Juliol, 2010 13:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Mai demanaré perdó

 

Assegut davant la taula

amb un llapis a la mà,

com la ment deixo volar

entre un sospir i la faula.

He aplegat del treball

prou cansat i rondinaire,

el treballar de firaire,

el regust dels encenalls.

Omplir núvols d’ angoixa,

deu coves de res a fer,

encetar el gran voler,

acabar portant la torxa.

Homenot de llargues hores

en cabdells, en vanitats,

prenent aire, m’he trobat

en empreses massa nobles.

Llarga grandària d’un món

fet per als més valents,

garlaires i penitents,

mai demanaré perdó.

 

Demanant perdó

 

Els ulls bruns, fines les celles,

boca i nas entremaliats,

el pensament enlairat

sempre camina amb les presses.

Peus i falda fan camí,

pel carrer més principal,

voldria ser finestral

per a veure’t sense fi.

El cistell amb cintes verdes,

ben ornat, estret de cos

amb un aire en desacord

com em mires, com et quedes.

Llavors comença, endevina,

el més noble sentiment,

el gran riure de la gent

que coneix el qui tragina.

Amor que mors i naixes

cada vespre, per ponent,

no li confies al vent

ni aparaules les rebaixes.

Si em vols, sigui l’ ofrena

del més tossut dels valents,

si em vols, seré innocent

demanant perdó i l’ empresa

d’ estimar- te en tot moment.  

 

Pensaments educatius

 

Estan aprenent a no comportar-se.

La lliçó és fàcil, es deixa enganyar.

Aprenien tant que dubto sabessin res.

Arribarem a tenir tres ordinadors sense cap nen.

El mestre és bo, però no vol entrar a l’olla.

La classe va ser un èxit, van sortir de seguida.

Estudien anatomia, van per la cabeça d’all.

Cap resposta era adequada, però se’n van sortir.

He conegut prou alumnes per saber que anava errat.

Tinc ganes de ser a classe, vaig per la nit. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes ruquets i deu epitafis

07 Juliol, 2010 12:37
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Oblidar

 

Viatjant, sense patir,

serra amunt, serra avall,

sense sac, sense ventall,

a poc a poc, fins gaudir.

Anar omplir tota la boca

de garrofa i d'alfals,

ensinistrar els sidrals,

a la resta, fer patxoca.

Somiar un cove d’ aventures,

un tornar al paradís,

arribar, trobar l’ encís,

entre pauses i malures.

Carregar, grollerament,

els pensaments enlairats,

descobrir, en el terrats,

la grandària de la ment.

El queixar- se del bon dia,

el resoldre malentesos,

oblidar per ser malmesos,

encetar gran gosadia.

 

Prego

 

Per què a les postres

no vindrà llop,

prenent– les totes

a poc a poc?

Per què diran

les nobles velles:

Tot són promeses

per acabar?

Per què viuran

els nobles rics

entre embolics,

entre maldats?

Per què seran

grans les orelles,

totes esteses

sense parlar?

Per què viuré

tan a diari,

amb gent del barri,

me’ n vull anar?

Però m’ atura

la vanitat,

peu mal ferrat,

un pou d’ oblit.

Així pertanyo

a la feblesa,

només m’ espera

el fuet de l’ amo.

Per què sent ruc

la llum reclamo,

prego, encomano,

minso aixopluc?

 

Epitafis

 

Estic esbrinant el futur.

Aquesta operació dura massa.

He arribat a pensar...

Dues cerveses més i guanyo el “Guiness”.

Ofereixo genoll acabat d’operar.

Fins que la dona ho sàpiga.

Estic com a desaparegut.

Podeu dir que no treballo.

Us he preparat una til·la.

Toquen a morts, qui deu ser ara? 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El llapis (2)

04 Juliol, 2010 19:53
Publicat per jjroca, Aproximacions


       El llapis (2):

  

  1) Trenca la blanca claror del full.

  2) Pot arribar a estimar la foscor de l’estoig.

  3) Sap que no tots els dits de la mà saben escriure.

  4) Ens fa saber fins on podem arribar.

  5) Vol fer volar la ment enmig de les errades.

  6) Dedueix que la goma és un manyà maldestre.

  7) Mai et dirà quina opinió li mereixes.

  8) Suporta, dignament, errades i disbarats.

  9) Comprèn que la mina és un difunt endurit.

10) Reconeix la indiferència dels seus germans. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs