Pensaments festius (CXV)

01 Octubre, 2022 06:45
Publicat per jjroca, Pensaments festius

L’estimava tant que l’odiava massa.

Tinc prou anys per saber que són meus.

Ningú sap en quina ratlla em dormiré.

M’he cansat tant que ni em dol donar-ho a saber.

Les paraules van amb mi, però no em parlen.

Cap mar estima els seus mariners.

Només perdonaré el que ignoro.

No tinc altre pa que el que està cuit.

Morir-se és aprendre a passar gana sense deixar de somriure.

Cap pluja es fa de núvols lleugers.

El ric no té tants ulls per plorar.

El boig no suporta el pes dels pensaments.

És tan difícil com que una cadira es mulli el cap.

Parlava tan poc que es va morir.

No em queixo dels meus mals, ho faig dels que em regalen.

Estava trista perquè només tenia dos peus per portar sabates.

No he guanyat cap batalla ni conegut cap enemic.

Té tant diners que li han de guardar.

És més fàcil trobar arbres que caminants.

Mireu un ric, sempre li podreu trobar alguna cosa de profit.

No tinc enveja dels rics, només m’agraden els seus diners.

Una nit sense estrelles és un sermó sense fidels.

Cada tarda, es cruspeix el matí.

Quan respiro, l’aire ve a saludar-me.

Aprendre és tan bo, que em dol el que sé.

Un home és un llac que camina.

Escric sense pressa i aturo quan puc.

No vull més vent que el que m’adorm.

Cansar-se és tan bo que ho fan els rucs.

Escric menys del que parlo, penso menys del que crec.

No suporto ser gandul, m’agrada no fer res.

Estic provant de no parlar, necessito el títol de mut.

Com tenia altres pensaments, va haver de canviar de sabates.

Estic disgustat amb el veí, diu que se’n refia de mi.

No penso amb la mort, només amb el preu de l’enterrament.

He anat a les rebaixes, m’han penjat un cartell.

De petit volia ser gran, de gran, no.

Un nen pot tenir orelles de ruc, un ruc també.

Si deixes de treballar, busca un camí que et porti tard a casa.

Mitja vida cerques un lloc on anar, l’altra un lloc on no ser-hi.

Del dies de la setmana, per descansar, no en necessito cap.

Cada sogra porta una nora a dintre.

Les dones diuen que els homes són rucs, ells ni s’ho plantegen.

Déu volia repartir, el dimoni li va prendre les taules.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXIV)

16 Setembre, 2022 08:46
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si m’enamoro, em trauran punts?

La bicicleta s’assembla a mi: Si aturem, perdem punts!

He trobat tres feines, m’ha costat deixar-les enrere.

M’agrada viatjar cap a l’est per a fer-li dentetes al sol.

He comprat un mòbil per a poder parlar pel carrer.

He provat de fer una festa sense matar a ningú.

He deixat els diners, en un banc, dessota d’un arbre.

És un metge molt savi, deia que hauria de passar gana.

Cinc minuts dolents et porten al desconcert.

No he descobert si és: bufanda o corbata.

Aprenc poc, no em sé fer ni pena.

He canviat d’amo, l’altre em feia raonar.

M’he confós de ball i he anat al de bastons.

No m’allito perquè encara no he perdut prou.

M’ha eixit una núvia que tampoc em creu.

Normalment, escrit de memòria.

Quant poden pesar les claus d’un home ric?

M’han deixat sol, he hagut de perdre els diners!

Necessito un pare que em faci tornar d’hora.

He cercat la sort mentre m’estava empaitant.

Menjaria més, però necessito un altre cos.

He deixat els consells per a viure sense diners.

Treballar no és el problema, el problema és: On i quan?

He après de les plantes: el saber estar.

Sóc més pobre del que penso i menys ric del que voldria.

Estic cercant la porta del món per si he d’eixir.

No m’allitaré fins que em miri la lluna.

Fa un any que treballo i no entenc què faig.

És molt ecologista, pinta de verd tots els cotxes que té.

Assoleixo que porto pressa per a no fer res.

Cerco núvia que mani sense destorb.

He guanyat la juguesca, seré el primer en caure al pou.

He comprat un test d’intel·ligència, era d’argila.

És un lladre molt educat, m’ha deixat la seva adreça.

És un restaurant molt competent, a les dues ja comencen els sopars.

He demanat la pluja, m’han dit que ho tenen pendent.

He hagut de comprar un brau per a aprendre a córrer.

No entenc perquè la núvia em regala una cartera.

El metge diu que mengi menys, compraré les plates més grans.

He augmentat les despeses, per si algú em deixa diners.

M’han donat els neulers i els he perdut.

A quin minut, una dutxa es considera bany?

Algun dia, escriuré abans de pensar.

Si conec més números, em donaran més diners?

M’agrada aprendre, tot i no sabent el motiu.

Estic a l’aguait de perdre la guerra.

La núvia diu que no la faig riure, hauré de beure més.

Va preferir morir-se per tal d’estalviar més.

He comprat un manual d’instruccions per a anar a festejar.

Necessito diners, hauré de treballar?

Els somnis dels dilluns surten millor de preu.

He descobert un forat negre, al poble ja n’he vist molts.

He estat de sort, he treballat i m’ha costat pocs diners.

Com la núvia és maca, li he comprat un nas postís.

No sóc egoista, he repartit la feina.

Aniré a buscar feina, però sense córrer.

Necessito guanyar diners sense perdre temps.

Hauré de tornar a començar, no me’n recordo del primer plat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXIII)

15 Setembre, 2022 08:35
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Sabia que havia mort perquè no tenia pressa en llevar-me.

Un dia em vaig enfadar, vaig comprendre la meva estupidesa.

Li he demanat a Déu un llum sense haver de pagar massa.

Cap home ric necessita menjar ni aprendre.

El problema més gran del cel és on posar els ascensors.

Déu ha de ser un home, cap dona hauria posat tanta pols.

Déu va intentar posar “glamour” a un pet i no ho va aconseguir.

Si l’alumne aixeca la veu és que està a punt per volar.

Enfadar-se és oblidar la porta de sortida.

Si continuo estant viu, tinc perill de perdre.

És un home prudent, mai surt de casa sense haver-hi entrat.

Si l’home té el deure de fer camí, el temps d’esborrar-ho.

El passat no el conec, el futur no l’entenc.

Si treballem per diners, perquè no ho fem per perdre’ls.

Mireu si sóc ric que ni sé on he posat els diners.

La dona no dubta mai que l’home no la comprèn.

L’home no troba les coses perquè és la dona qui les canvia de lloc.

Abans els homes criticaven les dones, ara ni en saben.

El pitjor de ser vidu és que mai saps quan s’han de portar les flors.

Déu no va crear la dona d’una costella, va ser d’un tros de llengua.

Les paraules dolces han de tancar-se en peces d’or.

Ella diu que no l’estimo, jo m’estimo més no parlar.

No sé què fer? Pensar o pentinar-me.

El llum corre molt, però mai agafa la fosca.

Tinc un mal amo, mai em deixa feina per fer.

Per aprendre a ser pobre no necessites diners.

Un ric no mataria un pobre si sabés que en quedaran menys.

He comprat una casa petita, només pot entrar la clau.

Tinc un amic ric, m’agrada quan em menysprea.

És un cuc massa enfeinat, ni té temps per rentar-se els peus.

Tot i que el pont té ulls, mai reconeix qui el trepitja.

Quan li van dir que eren cecs, va entendre que no la miraven.

Un vidu jove és un taxi en dia de pluja.

Un sempre té un lloc on no anar.

Estic aprenent a ser ric, algú em pot donar els diners.

És un banquer desgraciat, regala diners perquè no li caben.

No tingueu por dels monstres, només mengen si no s’avorreixen.

Respirar és tan necessari que és gratis.

Li vaig dir que l’estimava i va anar a posar-me l’esquela al diari.

L’amor és tan bonic que el sol el crema.

No és bo tenir deutes, és millor deixar-los.

Era un home estrany, acostumava a viure més que les dones.

Les puces solen ser bones professores de guitarra.

El més dolç és descansar del que no has fet.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXII)

01 Setembre, 2022 06:35
Publicat per jjroca, Pensaments festius

No envegeu ningú, ja el posaran al seu lloc .

La saviesa és comprar el necessari sense haver de vendre res.

La felicitat és perdre, temporalment, almenys quatre sentits.

És difícil estimar el que no es mou.

Un pobre pagès tenia una filla, ella ni això.

Déu creà un món, l’home el multiplicà.

L’espardenya és una sabata sense complexos.

Morir és trobar el moment de no fer res.

M’agraden els seus ulls, però no sabria on posar-los.

Ser auster és aprendre a no eructar.

El llibre sempre té l’esperança de ser estimat.

He provat de fugir del món, encara no ho he acabat de pagar.

És tan dolç penedir-se que val la pena pecar.

Sempre hi ha bones ofertes per anar a l’infern.

Aniria al cel, però no tinc prou temps.

Viatja el món entre mentides i mitges veritats.

Acumulo anys perquè encara no tinc seny.

Estic passant per la vida i oblidant perquè he vingut.

Si no pots tenir fills, aconsegueix un gos intel·ligent.

Sempre és bo tenir un amic que no es pugui desconnectar.

No necessito escoltar la ràdio per saber que no parlen de mi.

Com era intel·ligent, el ruc comprenia el seu amo.

Si necessites ajut urgent, busca un déu de pocs fidels.

Ajunteu tota la fe i tindreu un pou d’incertesa.

El fidels confonen Déu amb un president de club assedegat.

Aniria a l’església, però haurien de treure el cafè del davant.

Déu va fer els peus i el dimoni els tacs.

El més lleig d’un home són les ganes de menjar.

Tinc tanta son que en guardaré una mica.

He après a no demanar, és millor agafar-ho.

Té una vida difícil, es desperta i encara no ha esmorzat.

Un pintor és un home que vol penjar-ho tot a una paret.

A la nit, deixo el cos al llit i surto a passejar.

Escriure és posar les paraules de manera que no es moguin.

Un voldria fer poesia, però només surten versos.

Déu no va mai a l’església, allí no el necessiten.

Déu n’està tip, perquè a casa només li envien morts.

Déu em castigà, va dir que havia de seguir en aquest món.

Si algun dia moro, no cal que matin cap flor.

El pitjor de tenir cap és si se li acut pensar.

Pensar és viatjar sense bastó.

El pitjor d’escriure és si algú se n’assabenta.

No suporto els altres, jo ja ploro prou.

Mentre li demanava a Déu un altre cos, no parava de riure.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXI)

15 Agost, 2022 19:24
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Us he regalat, el meu temps, en quatre ratlles.

Aprenent a perdre, he passat les millors hores.

El meu cotxe, amb els anys, ha après a fer el que vol.

Odio els lladregots perquè em recorden qui sóc.

Ser intel·ligent és saber llegir un rellotge sense mirar-lo.

No us vull conèixer, no suportaria un altre de la meva espècie.

Voldria trobar, per al meu cos, un comandament a distància.

Diuen que la intel·ligència és una drecera entre l’orella i la llengua.

Déu sol ajornar les respostes perquè no vol posar-les a la caixa del temps.

Cal arribar a la conclusió que no tenim ni espai ni temps.

L’home es mou perquè encara no sap d’on és.

Les rectes són corbes que algú ha colpejat.

Mai sabré cantar, no sé pujar escales.

No dubteu de la meva intel·ligència, no hi és.

No vull entrevistes, odio despullar-me sol.

No us dono el meu lloc, me l’ha pres el temps.

El que més em costa a la vida és saber on he de guardar el cap.

Quan parleu amb Déu, procureu no fer soroll.

La vida és una suposició mai encertada.

Cal aprendre del silenci, mai us dirà res dolent.

L’aigua s’enfada perquè ens coneix a tots.

De la mar, només em preocupa el seu sostre.

Vaig provar d’estimar la mar, però no em sortien escates.

Si us estic avorrint, és que teniu portes al cervell.

Escriure és la millor manera d’estar assegut.

No vaig al circ: el plorar dels pallassos, m’agrada massa.

Al carrer de la vanitat, totes les hores són estèrils.

Publicar només és qüestió de saber perdre diners.

Al regne dels cecs, el tort és un imbècil.

Em donen diners amb l’esperança que els sabré perdre.

Tal com es va fent el món, no em preocupa el seu futur.

Mentre seré viu us deixaré abusar de mi.

Per què cerqueu la pau si mai heu sortit al carrer?

No dubteu que la vida és una ampolla de verí.

Mai s’escriu una frase amb menys de 360º d’angle.

Perdoneu els meus pensaments, és que em feien nosa.

Tinc massa coses per a no ser pobre.

He provat de tenir un altre cos, però no me’n surto.

Aprimar-se és aprendre a compartir.

Al carrer on vull viure, fins el sol passarà a peu.

Si veniu a veure’m, no us deixeu els ulls.

Si l’estimem prou, el cos no pararà de volar.

Un somriure no deixa de ser una caixa de sorpreses.

Si el jutge em condemna a restar pres, com ho he d’interpretar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CX)

01 Agost, 2022 06:34
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Crec en l’amor, tot i havent-me tornat invisible.

L’home intel·ligent mai es lleva abans de posar-se al llit.

La casa és el cos que ens estima.

L’únic que sap on va és qui no es mou.

Suposo que la vida és un bon estat difícil de mantenir.

La mar no conta mentides, només les amaga.

Com no sóc prou espavilat, vull ocupar més lloc.

Quan la mar s’enfada és millor perdre-la de vista.

No heu de tenir por de la mar, només del seu caràcter.

Primer tocava la guitarra, ara es treu les puces.

Mireu si Déu és rodamón que ni ha llit a casa.

La nit arriba quan el sol ha perdut el crèdit.

Un cop creades les cames, Déu va posar el camí.

La veritat és com l’aire en espais oberts.

El dimoni intenta fer creure a Déu que té son.

Si deixo de ser gos, qui em guardarà les puces.

La riquesa no s’ha de compartir amb els pobres.

Tinc por d’aprendre, igual serveix per a alguna cosa.

Vivint entre gegants, és difícil créixer.

A cinc metres de la font, és difícil veure un assedegat.

No suporto les nits amb sol ni els pobres sense interès.

Vaig despullat perquè no sé anar a la moda.

Pecar és necessari, no es pot perdre l’infern de vista.

Dono els meus dies, però no els deixo.

Si sabeu on és la festa, és més senzill allunyar-se.

Em passaria els dies anant a un lloc que no arribaré mai.

Un dia volia cantar, però no tenia a qui.

És tan bonic menjar, que hauré d’evitar-ho.

Vestir-se és saber amagar la part del cos que ens avergonyeix.

Com l’home s’avorria va decidir anar a la moda.

Suporto el meu cos, és la paga de la por.

Ja quasi l’havia enganyat, va i es mor.

El temps conegut és insuportable.

Si l’home beu és perquè troba les portes tancades.

Potser un s’estima, però aconsegueix enganyar-se.

Només he trobat en l’home el poc que ha volgut ensenyar-me.

El que fa l’home petit és no saber com reproduir-se sol.

Si no teniu cap problema, comenceu a cercar-ne un de senzill.

El que més necessito a la vida, són dies ensopits.

Hi ha qui se’n va del món sense saber que no pot quedar-se.

Un home, que fa nosa, és una coma en un escrit.

Déu hagués pogut descriure el món i no n’estaria tan penedit.

Si algú creu que Déu ha mort és perquè necessita vendre moltes flors.

Podria tenir més diners, però no sabria on són.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CIX)

14 Juliol, 2022 05:48
Publicat per jjroca, Pensaments festius

És cert que respiro, però és probable que deixaré de fer-ho.

Creia que vivia en un carrer, però el veí em va fer veure que vivia en un altre.

Volia conèixer el vent, però se'n va anar.

Deixeu-lo parlar, potser deixarà de fer feina.

Un cop fet l’home, Déu va llençar el forn a l’abisme.

Vaig donar-li diners a la gallina i em va pondre ous verds.

Els pans volen ser pedres, però Jesús no les ajuda.

Estaria amb contacte amb Déu, si el telèfon no fos tan car.

Creuria més en Déu, si no fes nosa.

Morir és no necessitar res més.

Un remena el cervell per si troba algun tresor.

La felicitat és viatjar, lleuger, sense anar enlloc.

No tinc encara infern, però els meus coneguts l’estan construint.

Les vacances són per a fer-li veure al cos que no cal estar tan preocupat.

Un canvio un palau d’atrafegats per un desert de desconeguts.

Feu-li veure al cos la necessitat d’alimentar-lo bé.

Surto de casa per deixar-la descansar.

Cada tres anys de casat en caldria un de fadrí.

El primer dia, ella, em va deixar festejar.

La única diferència és que, a l’infern, has de pensar.

Aprendre a viure és una despesa massa gran de temps.

Em permeteu volar sense sortir del cap.

No cal dir-li al cos que és millor estar cansat.

He empleat massa temps en donar-me la raó.

La planta dels peus és la més insatisfeta de totes.

Canvio vida avorrida per mort tardana.

Tot i estant dormint, em trobo ensopit.

He deixat d’anar al cafè perquè tenia massa amics.

L’arbre dóna el seu fruit i se’n va a dormir.

He regalat el meu tresor i l’he posat sobre fulls blancs.

Un somia amb un amor que no pot despertar.

Més dolça que la mel, és la noia que somia.

Nuvis muts fan les núvies més xerraires.

Fer-se vells, és canviar les ales per seients.

Cal fer-se ric sense molestar els veïns.

Les platges són les blondes brutes del vestit marí.

Ser pagès és la millor manera de collir sense saber el perquè.

La millor de les sots és la que no coneix ningú.

Estic perdent tantes batalles que sóc a la porta del cel.

Si Déu ens porta fam que no tingui sabor agre.

He estat parlant amb Déu, pregunteu-li que n’opina de mi.

No estic segur, però crec que el meu pare és més vell que jo.

He obert l’armari i he vist una manta, devem ser a l’hivern.

És una dona molt sàvia, creu que jo sóc intel·ligent.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CVIII)

11 Juliol, 2022 09:27
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Treballaria, però no haig temps.

Provaria de pensar, però el cap és lluny de la panxa.

Estic trist, acabo de saber que no sóc ric.

Voldria aturar el temps, però no me’n surto.

Voldria parlar amb mi, però no tinc hores.

Al país de melangies, cada dia era un parany.

És, al camí, on vull el meu temps.

Parlaré poc, em vull lluir.

Si ve un cop de sort, espero que sigui lleu.

Demana el que vulguis, però sense esperar rebre massa.

Els éssers intel·ligents solen ser massa discrets.

He hagut de canviar un viatge per un somni.

Avançar, cal reservar-ho per als prudents.

Entre beure i veure em passo els dies.

Mai confieu d’un camí sense pedres.

Diuen que guanyo diners, però no els veig.

He canviat d’ofici, a l’altre em feien feinejar.

Estic esperant les ganes per a posar-me a feinejar.

Quan hagi més temps, aprendré a volar.

He decidit tenir salut, aquest metge és molt car.

No he aconseguit deixar el temps enrere.

Estic perdut, només trobo oficis que no es cobra.

Si perdo el temps pensant, me’l tornaran?

Encara no he entès perquè no guanyo.

En tornar del metge, vaig perdre la salut.

Fins quan puc allargar les vacances?

De fet, el món ja se sosté sol.

Cent anys més i seré ric.

He comprat un llibre per a poder estar callat.

M’han convidat a fer feina, faré tard.

Cerco soci que em faci ric sense que se n’adoni.

Aniré al bosc per si em puc perdre una estona.

El cos i jo no ens posem d’acord a l’hora de sopar.

El darrer que vaig decidir va ser: Cercar núvia!

Esbrineu la diferència entre casat i cansat.

Si perdo un amic, en trobaré un altre?

Un dia d’aquests faré anys.

Aniré a cercar feina, però sense compromís.

Ja fa dos dies que no m’ofereixen fer-me ric.

Com vaig de vacances, viatjaré a peu.

Cerco soci que em porti a coll-i-bé.

Estic a punt per a fer-me un embolic.

Llogaré una part del cervell, no la faig servir.

El bodeguer quasi m’ha canviat el vi en aigua.

He comprat una barca, encara no sé el motiu.

Ha vingut el fred, ningú el vol hostatjar.

Surto a sopar prompte per si la gana s’adorm.

No treballo massa per si acabo la feina.

Si haig més diners, perdré el son?

Confio amb l’amistat, però amb prudència.

Estic entre perdre i no guanyar.

De segur que, saber molt, atipa.

Si vols ser lliure, comença regalant les corbates.

Estic aprenent a no fer servir el cap.

Un es pregunta que vol dir: Ser ric!

He decidit començar el mes el dia vint.

Matinar, per anar a la feina, deu ser esgotador.

No em féssiu cas, però igual puc volar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CVII)

01 Juliol, 2022 05:38
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Viatjar és la manera més divertida de no sortir de casa.

Prego que el meu enemic visqui molts anys més que jo.

Estimo tant la llibertat que mai la compraria.

Déu em demana un assaig i jo li ofereixo una novel·la.

Com que tenia el sac buit li vaig haver d'omplir.

No suporto les idees, per això les deixo anar.

L'home parla de somnis, la dona de despertar.

És un ric fastigós, a més, és intel·ligent.

He vingut al món per aprendre, potser que me'n torni.

Tinc el cos cansat, ara, em deixarà tranquil.

Si la felicitat tingués preu, ja l'hagués venut.

Vull un mitjó negre i l'altre semblant.

El cap és gran, el cervell és una altra cosa.

He començat a aprendre: els diners fan de mal empassar.

Em passaria el dia cantant, però he de fer el paper de mut.

La vergonya entra per ulls i orelles i surt per les galtes.

No sóc pessimista, però acabaré morint-me.

He estat discutint amb el gos, ell lladra millor que jo.

Puc passar la vida dormint sense saber el preu de la son.

Ella diu que he de madurar, jo li dic: Per on?

L'home podria pensar més, però es mareja.

La dutxa és la pluja unipersonal i controlada.

Era tan jove que es pensava que la vida no s'asseu.

Tinc un dubte, però no el penso donar a ningú.

No em preocupa l'infern, el banc m'ha fet una assegurança de vida.

He pujat al cim, ara, cerco una ombra.

Vaig anar a collir pomes, però era una olivera.

És bonic ser home, però, ara, voldria ser un soc.

Puc volar, tinc el perill de caure.

El treball és pesat, les vacances el fan feixuc.

Els rics no treballen, que tristos deuen estar.

El cuiner et dóna una sardina i et vol fer creure que és un pop.

He caminat prou per saber que he de seguir.

Estic perdent la fe, és trist ser un cistell.

Era un home tan valent que es va quedar sense cap.

No suporto veure el vi, per això me'l bec.

Quan l'home va inventar els diners, l'aire ja existia.

He aconseguit fer-me vell sense el vostre ajut.

Estic buscant una botiga per comprar ganes de treballar.

He provat d'anar descalç, però em feien pena els peus.

Estic buscant un enemic per poder-me justificar.

És difícil equivocar-se, Déu posa les dianes massa grans.

Em volen portar a presó, però encara no he sortit de la meva.

Pensant amb lògica, hauria d'arribar a alguna conclusió.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CVI)

14 Juny, 2022 06:05
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Com estava empipat amb la dona, suportava millor la calor.

Estic aprenent a ser home, de moment encara no penso.

Si Déu no volia que treballés, m'hauria amagat la feina.

No sé si sóc un número, el faig o el suporto.

He estat pensant, m'hauré de confessar?

Com he de confessar-me, m'afanyaré a fer pecats.

Déu és el meu pare, potser Ell no ho sap?

Tinc una crisi de valors, no jugaré més a la borsa.

Em vaig enamorar tant, que vaig passar sense ella.

Si he d'anar a l'infern, necessitaré un pot de crema.

El mossèn predica el cel, potser haurà d'anar-hi d'hora?

El gos lladra, té por que el confongui amb algú.

La intel·ligència és massa tímida per eixir.

Si heu de pensar, feu-ho abans de morir.

L'important és el resultat de la darrera guerra.

He tingut més dies de por que de pena.

M'estimo el cos, encara que no li regali flors.

Com puc ser gandul i comentar-li al meu cor.

Els carrers són les sobres de les cases.

Almenys, poseu-me un entrepà dintre el taüt.

Em va prometre el cel i em va prendre la casa.

Sempre he estat l'ombra del meu cos.

No vull ser pobre, però m'empenyen.

El miracle més antic és la paciència de Déu.

Volia un miracle, però només la van operar.

Sé on tinc el cap, però no el que pensa.

Vaig trobar un home segur de si mateix, s'havia mort.

Si Déu creu que em salvaré és que és molt optimista.

No tinc por de morir-me, ni em fa massa goig.

Puc creure amb el demà, també ho vaig fer amb la democràcia.

No tinc opinió pròpia, almenys reconeguda.

Creu amb la bellesa interior, se li acaben els pretendents.

És un ric penedit, també és poc espavilat.

Per què anem al cel si tenim dos peus?

Ella volia una casa, li he comprat una clau.

És molt estúpid, no hi ha manera d'ensarronar-lo.

Em van regalar un ruc, ara ja no raono sol.

És un bon home, continua sent més pobre que jo.

No us puc deixar els diners, m'enyorarien massa.

Estic aprenent a ser sord, vaig pel tercer silenci.

Ha estat un plaer veure-us, ja el puc perdre.

Tinc una vida ensopida, no desitjo deixar-la.

Un somni és un camí sense aturada.

L'esperança és la solitud d'una via sense tren.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12  Següent»