Pensaments festius (LXXXV)

16 Octubre, 2021 22:58
Publicat per jjroca, Pensaments festius

L’aigua deu ser bona, forma una gran part del vi.

Ser ric és no tenir dubtes per pagar.

Fins el darrer dia, no vaig passar pel meu davant.

Estic preparat per morir, ja no sé endeutar-me més.

En morir, el cobrador d’assegurances, el van posar a l’atur.

Cal enamorar-se, la intel·ligència ha de descansar.

No penso, volo si puc i el temps és dolç.

Voldria ser un cabirol, m'agrada sortir de casa.

No sé massa on vaig, però perdo prou temps.

És trist fer-te gran, no encaixes enlloc.

Estic a punt per sortir, de moment encara no lluito.

Tinc casa i ofici, no necessito res més per no enlairar-me.

He anat a trobar el meu déu i m'havien furtat el mirall.

Tinc un problema amb la beguda, no sé mai on posar-la.

Estic passant per la vida, algun dia creixeré.

No he vingut a pagar res, m'agrada tenir deutes suficients.

El mar té massa ones, per això les llença contra la platja.

Jesús va pujar a la creu i encara se'n recorda.

Només demano pecar sense pressa.

Sortiria a la processó, però no arribaria enlloc.

És molt trist recordar-li a Jesús com el tractarem.

El bo de les vacances és si ho són.

Tenir més d'una casa és dubtar on et despertes.

Podria ser ric, però Déu m'estima massa.

Per què perdem el temps viatjant i llegint?, si és el mateix.

El fadrí no és conscient de la nosa que un home pot fer.

Odio la roba vella, té ganes d'abandonar-me.

Sóc prou feliç, desitjo continuar sent invisible.

Seria pintor, si no estimés la natura.

La dona es vol operar de les potes de gall, jo prefereixo que s'operi ella.

L'infern és com una casa on no es pot pagar la refrigeració.

L'únic bo de barallar-te és si et permeten enfadar-te.

Em preocupa aquesta noia, assegura dir la veritat.

La darrera vegada que vaig estimar la dona estava fadrina.

El mossèn demana el penediment, li hauré de donar.

Tinc vàries ofertes d'anar al cel, escolliré la més econòmica.

Vaig sortir a Setmana Santa i vaig veure gelats de caputxeta de tots colors.

És un home molt savi, encara pot anar on vol.

He conegut un fantasma, m'ha despatxat del seu món.

He tingut un bon dia, no he perdut gairebé res.

És un home intel·ligent, no contesta mai les trucades.

Li he preguntat al cos si puc dinar, només ha grunyit una estona.

El cor ha demanat vacances, és el darrer que li penso donar.

Estic aprenent a morir, fa cinquanta anys que ho intento.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXXXIV)

01 Octubre, 2021 05:03
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He comprat un televisor nou, però les pel·lícules encara segueixen sent les mateixes.

Ets molt ràpid va dir-me un cargol, pots comptar, va replicar un cavall.

El metge m'ha dit: Si et vols enfadar, mentrestant, no deixis de córrer!

Estic cercant un tresor, he començat emplenant sol·licituds.

Si voleu veure'm vell, haureu de venir amb mi.

Vull aprendre a dibuixar, ja sé agafar l’esborrador.

Déu em vol fer treballar, no sap les ganes que en tinc.

Anar a fer un tomb és més vell que caminar.

Déu va fer l’home petit, sabia que no creixeria.

Estic d’acord amb mi, els dos ens morirem.

Quan la dona va saber que viuria més va començar a pentinar-se.

La vida és un gronxador que no necessita cordes.

Avui aprèn d’ahir i ha de pagar el demà.

El temps és un riu que viatja sense portar aigua.

He descobert que un dia són vint-i-quatre bones intencions.

Un cop vaig guanyar i encara no ho he paït.

El cos el van fer per acompanyar-nos, però sovint es revolta.

Tinc la ment clara, necessito més vi.

Mireu el sol, és ben gran i encara fuig.

Ho accepto, el monòleg és per a mi sol.

Necessito aire i sol venir, tot és estrany.

Déu ens pren els dies, sembla que el seu armari és més gran.

Porto mitjons nous i encara no ens hem presentat.

Em van donar prou diners per a robar-me els somnis.

No descobriu el primer secret, la llista no l’acabaríeu mai.

Un científic és un home que mira i pensa que veu.

Si sortiu de viatge mai us descuideu el son.

Confio deure tot el temps permès.

L’errada de Déu va ser no passar comptes.

La vida és injusta però es passa el temps provant d’ajustar-se.

Dos homes volien el mateix, un va haver de morir.

La mort no existeix, ha deixat de viure.

No tenia gana, però preferia estar tranquil.

Estic molt neguitós, he arribat a ocupar sis llocs.

Quan dormo, m’estimo més.

He trobat l’equilibri, però corre més que jo.

Mentre la vida passa, provo de seguir-la.

He arribat a una conclusió, però no sé on l’he posat.

He provat de ser pobre, però la gana empeny.

Tinc un problema d’identitat, aquest llapis no sé qui és.

Sigueu humils i compreu gomes d’esborrar.

Per què m’enfado, si sé que m’ha de passar?

Si els diners us fan nosa, de segur que algú us ajudarà.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXXXIII)

14 Setembre, 2021 07:12
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Tenir bon humor surt més barat.

Si només tens una vida, és més senzill gaudir-la.

He après anglès en quinze dies, l'he oblidat en quinze segons.

Si apreneu a llegir entre línies, us sobraran totes les lletres.

Hi ha un temps per comprar i noranta per pagar.

Estic preocupat, he anat a la feina i de poc que no la trobo.

A la mar de la saviesa, primer has de fer la barca.

Déu em donà dues mans, una per escriure i l' altra per agafar el full.

Trobo que Déu encara no s'ha refet de la darrera Creació.

Els capellans intenten casar, de pressa, les dones, no volen tantes fadrines.

Estic content, encara em queden les butxaques.

Si voleu el meu món, només us cal comprar paciència.

Necessito calculadora per demanar-li comptes al meu cor.

Seguiré viu per a goig de la hisenda pública.

Vaig entrar a demanar l'hora i vaig sortir amb una enciclopèdia.

El metge parla clar: Algun dia he de morir!

Canvio somnis per diners, els darrers no m'han agradat.

Si el vent et dóna conversa, millor que comencis a prendre apunts.

Estic començant a viure, de moment no em fa por.

Vaig decidir anar a la guerra, ara, l'estic perdent.

Tenia un oncle ric, el nebot no sap que el té.

He tardat massa en començar la vida que em pertoca.

Us puc contar la meva vida, però no m'agrada perdre el temps.

Només hi ha un llibre interessant, està escrit damunt les pedres.

Em volen prendre la presó, hauran de matar-me primer.

La vida és un autobús, no arriba mai abans d'hora.

Tinc pocs diners, us deixo compartir la meva salut.

El vent no vol parlar, és la natura qui l'obliga.

Tinc ganes de plorar, ara, buscaré un motiu.

A la lluita de cada dia, podeu sumar-li la derrota de cada nit.

Un home inestable suporta millor els primers desenganys.

Estar enamorat és bonic, aprendre a estimar és meravellós.

Prefereixo escoltar, ja he perdut el dret de la paraula.

Milers cerquen la veritat, ningú trobarà la seva.

Déu em dóna la vida, el dimoni dóna els tombs.

Estic content, el dimoni encara em tempta.

Em penso que estic perdut, necessito un carrer ample.

Volar és possible, aletejar és més complicat.

Estic preocupat per l'ànima, el cos viu sense dir-me res.

Estic a punt del deslliurament, ja no m'escolta ningú.

Cada hora és una passa que ens porta a un altre lloc.

Perdoneu-me la pregunta, però algú sap on he d'anar.

M'agrada el temps de la foscor, no he conegut altra cosa.

He dinat i estic content, he perdut de vista les menges que no m'agraden.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXXXII)

01 Setembre, 2021 06:05
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He somiat que esmorzava, després ho he fet.

Si voleu saber d'on ve el vent, llenceu un ruc volador.

Mentre li comprava el cotxe em feia l'assegurança de vida,

Cada dia comença una feina nova amb un vestit vell.

No m'importa ser al de dalt, però pujar és prou agradable.

Us puc contar un secret? Tinc més d'un dubte.

Estic prenent mides al cos, uns em fan xic i els altres em fan gran.

Viure és viatjar de franc.

Prefereixo la llum en capses petites.

Sento la nit com ve, però mai com arriba.

L'home ha arribar a concretar la vida com un problema sense solució.

Ho provo, però és difícil posar-me en el meu lloc.

He trobat el camí que em porta al meu camí.

Deixeu-me aprendre només el que no em faci mal.

Vull anar sol, però tinc massa per perdre.

Sóc la brisa del meu país i l'huracà del meu cor.

La natura em deixa criticar les dones, elles també ho fan.

Que Déu em guardi dels estúpids, dels altres ja em guardaré jo.

Entre dos negocis, hi ha la pausa d'una desfeta.

El camí de la vida és enmig dels records.

Si algú em coneix, ja m'ho farà saber.

Jesús va venir de pobre perquè el seu Pare li va donar poc pressupost.

No crec que l'home sigui obra de Déu, no ho hagués fet tant malament.

No anéssiu a veure a Déu amb pocs pecats, no us farà cas.

Si algun dia moro, deseu el llapis.

Mirant qui vol anar al cel, és millor pensar-s'ho bé.

De fet l'estimo, però tinc tota la vida per a dir-li.

Si voleu casar-vos, procureu no gronxar massa el cap.

Si ho vas a mirar, la núvia és la primera que entra a casa.

Si algun dia moro, no cal que em donéssiu el condol.

La vida és el que queda quan marxeu.

La veritat existeix, però no es deixa reduir.

Els homes, a més del futbol, tenim les vacances.

He conegut homes intel·ligents, no m'identifico amb cap.

El sol surt i, a poc a poc, ens deixa.

Un voldria que els diners l'estimessin, però no ho sol aconseguir.

El meu tresor és passar sense ser anotat ni advertit.

No tenim problemes d'espai, només de temences.

Ja conec una mica a Déu, no demano cap reciprocitat.

He tingut un somni, crec que ja és suficient.

Déu creà el món, l'home ho vol justificar.

M'agradaria ser savi, però tinc por de perdre el cervell.

No sento equivocar-me, sento no poder encertar.

Els pares em deixen els seus fills, després sempre els torno.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXXXI)

15 Agost, 2021 05:20
Publicat per jjroca, Pensaments festius

L'únic bo de xerrar és que el silenci fuig.

Estic content, respiro i encara em costa pocs diners.

Déu va fer l'home, el va guardar i el dimoni li va prendre.

El millor d'estar assegut és que amagues el cul.

El millor de la vida és que la saviesa no us ofegarà.

Estic pensat, segurament faig mala cara.

L'amo em paga perquè li recordi qui sóc.

He perdut el temps, no sortiré a buscar-lo.

Volia una casa, he plantat un arbre.

Ella és maca i espavilada, ho té prou malament.

El rei va demanar un súbdit, no el van poder trobar.

Com a molt tardar, el sol tornarà demà.

Fecsa amenaça Déu d'apagar els llums.

Com puc tenir idees amb una sola bombeta.

No tinc país, sóc massa pobre.

Els meus quilos, de carn i ossos, em resulten prou cars.

El millor del poble és el poc que pregunten les pedres.

He decidit parlar menys, no puc perdre'm tan sovint.

Li vaig dir a un arbre: Vine amb mi!, no em va fer cas.

Tinc cent llibres i no en puc fer treballar cap.

Ben mirat, un llibre és una munió de fulles presoneres.

Jesús em va dir: Me'n vaig, s'acosta la Setmana Santa!

Primer tenia un dimoni i m'amoïnava, ara en tinc dos i es barallen.

Li he pregat a Déu que em deixi sol una setmana.

Potser seria un bon frare, pregunteu-li a la núvia.

He llençat pedres al riu, algun dia me les tornarà.

El millor de ser pobre és el bo que trobes el menjar.

Diu que la festejo i no paro de córrer.

Si voleu volar, és millor que no us aturéssiu a comprovar-ho.

El millor de l'escola és que ningú arriba a ensenyar.

He passat un mal moment, m'han demanat consell.

Maleït el temps que em passo parlant.

La perfecció creix quan la distància s'accelera.

No he deixat de pensar, per això estic perdut.

De jove, he viscut per mi, ara, ja puc viure per vosaltres.

Somio que sóc ric, no m'atreveixo a despertar.

Els forts no criden, els forts van.

Pateixo per Déu, s'ho passa de malament.

Si treballo necessito descansar, si descanso no necessito tantes coses.

Quan ets pobre sempre tens un camí més estret i lliure.

Un home que vol créixer sol acabar explotant.

Sóc amo d'un castell sense torre ni muralla.

Cerco mag barat especialista en loteries.

El millor de ser pobre és la mirada dels diners.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXXX)

01 Agost, 2021 06:17
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Busco dona lletja, no us puc donar l'adreça.

Casar-se és tan bo que no cal ni compartir-ho.

La primera vegada, que vaig caure, va ser del cel.

He buscat feina i només m'han donat treballs.

He decidit no tornar a dir que sí o no.

He aconseguit viure al món i així em va.

Tinc un pis grandíssim amb tres plantes al balcó.

Vull escriure un llibre, ja tinc les tapes i el prestatge.

Volia fer un pou, però he trobat dos rius subterranis.

He comprat un cotxe amb dues portes, en voldria vendre una.

Tot i que ha passat la nit, no me'n recordo de res.

El que odio de les cabres és que només parlen de formatges.

Venc bombeta en bon estat, em fereix els ulls.

Li he donat permís a Sant Pere, ja he comprat el paraigua.

Em volia posar a festejar, però ella es va posar abans.

Potser em moriré, però fugiré com un llamp.

No tinc por, és ella qui em té.

Els diners que sobrin, no patiu, ja me'ls regalaré.

La malaltia va venir a veure'm i se'n va tornar plorant.

He votat el mateix, em fa molta gràcia.

Estic tip de veure sants sense braç i savis sense cap.

Li he pregat a Déu que, en repartir la gràcia, no em faci hematomes.

He trobat una noia maca, de poc que no em coneix.

Tinc por a morir-me, de segur que torno.

M'agrada treballar, menteixo molt bé!

He comprat un iot, l'he amagat dintre la mar.

Volia ser músic, em passaria el dia xiulant.

Visc entre rics que no necessiten res de mi.

No he de fer res més que seguir obeint.

La tardor és l'estació educada de l' any, totes les fulles s'acomiaden.

A Déu, li costa massa mantenir el cel.

Procureu que el dimoni no us vulgui salvar.

El millor que va fer Déu és limitar la vida humana.

Si voleu sortir del temps, primer llenceu els rellotges.

Si sentiu parlar els peixos, el perill és proper.

Elles corren més, però després s'han d'esperar.

Si esteu cansats, no patiu, encara hi estareu més.

Un dimoni plorava, un home l'havia enganyat.

Anar de compres és la millor manera de sentir-se pobre.

Encara que no ho sembli, per la nit s'amaga el sol.

Un home em va dir que era tonto, pobre home.

Treballava per al dimoni, em va despatxar, ho feia bé.

Si teniu por, de segur que us venen alguna cosa.

Com puc anar al cel, si el tinc amagat?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXXIX)

15 Juliol, 2021 00:43
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Arribar a sant és qüestió de tenir i oferir.

Estic al corrent, no seria estrany que desaparegués.

No vull ser gran, tinc massa poca roba.

He caminat prou, ara pujaré a la lluna.

L'amo em necessita, li falten els meus diners.

Economista és repetir el mateix nom.

Estic tan casat que ni conec altra casa.

Treballeu més!, algú ha de fer la meva feina.

La senyora volia un gos, li he dit que no vull cap company.

El trist de l'accident és si es fa mal el ruc.

Allí, on treballo, no deixo mai els somnis.

Tinc bona voluntat, em falta tenir-la dolenta.

No vull més vi, he de sortir de la bóta.

Tinc ganes de patir gana, fins ara només he patit fam.

Tinc una tieta rica, els diners els té el tiet.

Ella em festeja, jo només callo.

He guanyat el cel, Déu tenia males cartes.

Vull ser jove, no paro d'intentar-ho.

Fa massa dies que és avui.

No perdeu temps, gairebé no en venen.

Sempre és millor viure que reviure.

Volia ser un arbre, de moment ja tinc la copa.

Tot i sent pobre, el món em porta de franc.

Visc en un país petit, els gegants només són homes carregats.

Em passaria el dia escrivint i la nit plorant.

He comprar un solar, després ja pagaré el sol.

Estic a ciutat, ho sé perquè m'he perdut.

Mireu la mar, descobrireu que encara no té pomeres prohibides.

El vent no s'emporta les fulles, són les fulles les que han après a volar.

És un lladre tímid, només visita per les nits.

He guanyat diners, però m'han dit que no eren meus.

Canvio paraigües espatllat per hores de sol.

Li vaig dir que l’estimava i de poc que s'ho creu.

No vull separar-me, vull un tros més de coixí.

Em va dir ric i jo vaig i ploro.

Li vaig dir que era pobre, em va tractar de borratxo.

Cansat de guanyar diners, vaig decidir continuar.

No us penséssiu que estic viu, només ho faig per enganyar-vos.

Sóc tan maco que no paren de posar-me vitrines.

La vida és bonica, l'home és el lleig.

Si em voleu creure, deixeu de pensar.

He arribat a creure que no creuria més.

El metge em vol prim, li dic que tingui paciència.

Si no sóc necessari, dissimuleu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXXVIII)

02 Juliol, 2021 05:07
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Tinc tants pocs desitjos que no vull res més.

La meva vida és tan dolça que ja no compro sucre.

He decidit ser un arbre, necessito terra i aigua.

Jugo amb els meus fantasmes i sempre guanyo.

Li he demanat a Déu una mica de por, no me'n quedava gens.

Sóc tan intel·ligent que busco problemes, però no en trobo.

He après a llegir perquè ho tenia massa clar.

No perdo temps festejant, perdo temps empaitant-les.

Li he retornat a Déu: l'àngel de la guarda.

Sóc l'alcalde i busco algú que em critiqui.

M'he menjat el temps i m'ha fet profit.

Busco un dimoni que m'ensenyi a pecar.

Estic tip de què l'amo m'apugi el jornal.

He comprat un cotxe i es neteja sol.

A l'infern, deixaran entrar els dies crus de l' hivern.

He fet esperar a Déu, no s'ha enfadat gens.

La dona m'estima tant que ni em vol veure.

He estat en sis cases i no he fet nosa en cap.

El millor del mal és que ve sense pagar.

És una pena que la nit arribi sense cridar-la.

En un dia, caben hores de tots colors.

Si plou massa, igual el sol s'avorreix.

Podria ser més intel·ligent, però em tindrien enveja.

Tinc un enemic i em fa una ràbia.

Quan vaig arribar al món ja havien tancat l'infern.

He perdut la guerra, sortiré a buscar-la.

Em va dir sí i de poc que no surto volant.

He comprat un llibre i ara ..., què faig?

Menys mal que va arribar el dimoni, de poc que no me'n surto.

Cerco la gràcia de Déu, però que no em faci mal.

Déu digué: Dona-ho a un desconegut!, i m'ho vaig donar.

He quedat amb Déu que dejunaré a mitja nit.

M'han ofert el cel i els he donat les gràcies.

He sortit de casa, ara, visc a l'altre món.

Totes eren boniques, la meva era de veritat.

He estat pensant, prompte tindré un problema.

El millor de ser jove és que tot pot canviar.

Vaig tenir una idea, vaig tenir que treure-la de casa.

Un minut dolent equival a cent anys de penitència.

Evito els pecats, el cos no està fet per a gaudir tant.

A l'infern, estan canviant calderes velles per microones.

Déu m'escolta, però ara té massa feina.

M'estima molt, ja ni ho noto.

Per anar al cel, heu de deixar els diners a la terra.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXXVII)

15 Juny, 2021 05:45
Publicat per jjroca, Pensaments festius

L'amo m'estima tant que no vol que sigui com ell.

Em va prometre fer-me ric, però no l'he vist enlloc.

Si arribo a pensar, igual em marejo.

M'ha dit: Maco!, sense obrir els ulls.

Jesús ja seria aquí, però li fa mandra.

Si Déu va fer perdre els jueus, que no farà amb els ianquis.

No m'estranyaria trobar miracles a meitat de preu.

És un dimoni tan espavilat que fa estudis de mercat.

El millor de ser ovella és que només tens un pastor.

Vull anar al cel, però amb condicions.

El millor de l'hivern són les mosques.

Vaig tenir una núvia, però no em deixava festejar-la.

Déu diu que em salvarà, però jo no vull jugar.

Al desert, que hi ha prou sorra, no necessiten rellotges.

Poseu-vos una corbata, ja sabran que regalar-vos.

Sí, he demanat al dimoni una setmana de vacances.

Sabreu que sóc jo, només us enganyaré el suficient.

Morir-se és senzill, el que més costa és acabar fent bona cara.

Estic fent un curset accelerat per aprendre a plorar.

El banquer m'ha dit: Emporta't els diners que vulguis i no cal que els tornis!

Anava carregat de pecats i el capellà se'ls ha quedat tots.

El sermó va ser tan bo que es van quedar per guardar el banc.

Em vaig posar a repartir misèries, em vaig tornar ric.

Mireu si creuen els alumnes que dubto manar-los res.

Deixeu-me cridar, us estalviaré engegar la ràdio.

És un metge tan bo que ni el deixen treballar.

Acceptaré anar al cel, si em poseu al costat de la finestra.

El dimoni ha vingut plorant a demanar-me els pecats que em va donar.

Acceptaré festejar si em deixes trepitjar la terra.

Sóc tan ben plantat que només puc mirar els balcons.

No he perdut mai ni he jugat tampoc.

Mireu si penso de pressa que només puc pensar en el demà.

Sóc tan perfecte que només ho sé jo.

Li volia mentir, però m'equivocava.

Necessito un racó per amagar-me de tots els qui em volen.

Tinc cambra de bany, però només faig servir la cambra.

Em volia donar treball i li vaig fer pagar.

Potser em faig vell, però no pel meu gust.

M'agrada pagar, no sabria que fer amb els diners.

He demanat per la mort, m'han dit que no era a casa.

No em pregunteu a mi, pregunteu a l'altre jo que treballa.

Quan va dir que m'estimava, sabia que parlava amb un altre.

Necessito butxaques més petites per portar els diners.

Déu em va dir que em faria savi, li vaig dir que ja ho era.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXXVI)

01 Juny, 2021 05:39
Publicat per jjroca, Pensaments festius

És fàcil enganyar-me, només estic viu.

Era bon home, no podia anar enlloc.

La senyora em fa passar al davant per si m'erro.

Sé que la guerra està perduda, però tinc ganes de continuar-la.

La mort passa fins que es queda.

Només he trobat els amics que corren menys que jo.

No envejo els joves, només desitjo no imitar-los.

Li he proposat a la panxa anar de festa i no m'ha dit res bonic.

Perdre diners és més senzill que respirar.

Conec el meu lloc, per això empetiteixo.

El paper de casat és senzill, només cal guardar el que no t'agrada.

L'amo m'estima tant que no li importa que estigui sempre treballant.

Si heu guanyat algun cop, us aconsello que ho oblideu.

El trist dels intel·ligents és que no responen.

Si aquest món s'acaba, no patiu, ja en faran un altre.

Déu va fer la nit, no volia veure'ns tanta estona.

La vida existeix, però l'home s'entossudeix en fer-la.

Després de crear l'home, Déu es va veure obligat a anar-se'n al cel.

Mireu si m'estima Déu que prefereix no fer-me nosa.

Tinc ales de tinta i paratges de paper.

Vull ser senyor dels meus diners, no el seu esclau.

Vaig tots els dies a escola i només repeteixo curs.

L'univers es fa vell, per això creix.

La vida és el passadís, la mort la sala d'estar.

No m'agrada anar a ciutat, allí em fan córrer massa.

Mireu si m'agrada la sogra que ni me l’emporto cap a casa.

Diu que em matarà, li dec fer molta por.

Escric massa, desitjo que no em trobi malament.

No us ho volia dir, però tinc por de perdre'm.

Us puc deixar l'àngel de la guarda, us ho dirà tot de mi.

No em preocupa l'enterrament, em preocupa no saber el que diran.

El discurs polític és la més avorrida de les pluges.

Oferiré diners fins que arribin els meus.

Si em poseu a treballar perdreu un bon company de camí.

L'àngel de la mort li ha demanat a Déu una eina més moderna.

Sóc d'un país petit, poruc i ple de mancances.

Sóc tan pobre que els peus em fan olor d'herba.

Tinc massa veïns per passar desapercebut.

Tenia dos camins, un ja l'he perdut.

No havia vingut a sofrir, però no em queda res més.

Vinc de la fosca i no he portat cap llanterna.

Trigaré potser massa temps en no aprendre res.

Em prometen que em salvaré sense dir-me de què.

Dec estar viu, encara he de pagar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 4 5 6 7 8 9  Següent»