Sense fer cridòria i set poemes més
22 Març, 2022 12:00
Publicat per jjroca,
Poemes
Sense fer cridòria
Poseu-me, a l’albada,
el racó florit,
un xic d’amistança,
un bri de neguit.
I deixeu-me anar
al sol del migdia
per si em cal pensar
i el cap sent la vida.
Ballarem plegats
fins a pujar al cel
per trobar la glòria.
Sense fer cridòria
ni alterar l’anhel,
vull vespres callats.
Gaudir la companyia
Quan l’amor se’n va i se’n va
com ens deixa embadalits,
fugen dolços i confits,
només resta el més dur pa.
He demanat, per tenir,
una mossa agradosa
per contar-li, vora el llit,
el desig de fer-la esposa.
Si compleixo els manaments,
em casaré una vegada
per gaudir la companyia.
Així un dia, un altre dia
fins aplegar a la setmana
i, si va bé, en faré cent.
Posa roses al jardí
Posa roses al jardí,
les més maques per a mi.
Amb les flaires de les flors,
espero fer la volada,
portar-li a l’enamorada
per gaudir el nou amor.
La mirada encisera
i la dolçor de la veu,
del somiar, en sóc hereu,
un gran senyor de la vetlla.
Prop la riba, a la nau,
bastirem el nostre niu,
la primavera somriu,
que l’hivern torni al seu cau.
Han de venir hores
Us faré saber,
amics del corriol,
com demano al sol
quan m’agafa el fred.
Han de venir hores
totes a l’engròs,
voreta del tros,
les voldria dolces.
Per fer créixer blat,
espero la sega
ben entrat el maig.
Pensaré si faig
una nova empresa
per tal de guanyar.
Els minuts s’allarguen
La vella mestressa,
parlant de la sort,
dirà que no pot
haver l’escomesa.
Són massa els anys
fent les filigranes,
menant ous i faves
sense massa planys.
Els minuts s’allarguen
quan encén el foc
per a posar l’olla.
Com, avui, no toca
hi haurà més foscor
i pobres qui badallen.
L’orquestra és a punt
Porteu-me l’estiu
ran de la finestra,
m’agrada la festa
quan sento el caliu.
Joves balladors
enceten la plaça,
fa mal la sabata,
però com si no.
L’orquestra és a punt,
la música enceta
i comença el ball.
Uns riuran com mai
quan ve la parella
d’aquell seny eixut.
En aplegar al niu
És, en aplegar al niu,
quan cerca la canalla,
ha fet bona troballa
i la mare li riu.
Fer créixer els minyons
és la feina feixuga,
la fosca es fa poruga,
com esguarda el bon sol.
En aquest mes d’abril,
s’afanyen les abelles
a xuclar tendres flors.
Com demano llavors
un vespre per a elles
on es pugui dormir.
M’abelleix menjar
M’abelleix menjar:
ous amb cansalada,
una botifarra,
el pa ben torrat.
Ofegar amb vi
dolça melangia,
és el món qui crida,
no el voldré sentir.
M’abelleix menjar:
dolços a l’engròs,
un pastís de crema.
No serà l’empresa
dura com un os,
en vull prendre part.
Pensaments festius (XCVIII)
14 Març, 2022 19:00
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si algun dia aprenc, tinc les hores comptades.
L'amor no té casa i vol viure en un palau.
Possiblement, l'amor és la pau del no res que volem compartir.
La por s'encomana pel contacte amb els diners.
Vist de lluny, un bou sembla un escarabat.
Porto tants anys perdent que no sé fer altra cosa.
El dimoni em vol regalar el món, deu ser que no val gran cosa.
La darrera vegada que vaig veure a Déu només feia que gronxar el cap.
El problema del jardí és si no para de créixer.
He provat de descansar i no és tan dolent com sembla.
Qui agafa el son no té pressa en deixar-lo anar.
La vida és la publicitat d'una pel·lícula de somnis.
Sóc feliç, encara hi ha qui s'interessa per vendre'm.
La pitjor cadena de l'home és la seva signatura.
No dubteu de l'amor de dona, penseu el que se li presenta al davant.
No m'importa perdre, m'importa perdre'm.
He fet un tracte amb el meu cos: Manarà ell!
No m'odieu, també formo part de vosaltres.
Estic content, sóc el més ruc de la contrada.
He estat pensant, no crec que ho pugui repetir.
Accepteu el dimoni, és millor tenir-lo d'amic.
El vent explica al bosc les seves ganes de viatjar.
Estic matant el temps, però ho faig molt malament.
Mentre espero la mort, vaig passant per la vida.
No és trist morir-se, el trist és no saber-ho fer.
Podríem sortir de l'infern, però on aniríem?
La caixa et protegirà fins després de mort.
Necessito volar, estic tip de menjar terra.
El tren de la vida és millor no haver-lo d'agafar mai.
Estic d'acord amb el dimoni: Amb Déu, no es pot parlar!
Estic massa trist per pensar, només pensen els poca-soltes.
Menteixo tard i mal, no tinc el perdó de Déu.
Tinc por de morir-me, dec estar malalt.
M'he comprat un cotxe, ara ja no puc aturar-me on vull.
Atureu la terra, estic buscant l'equilibri.
És fàcil posar-me preu, he de menjar tots els dies.
Per morir-te, has de ser-hi present.
Sempre he cregut, ells manen molt bé.
Proveu de seure, seguireu sent poca cosa.
Necessitar poc és aprendre a morir.
No vull jubilar-me, em prendran el meu lloc.
M'agrada viure, m'he acostumat a pagar.
Assumeixo que m'hauria de conèixer millor.
No m'importa fer-me vell, odio els seus inconvenients.
Aquell nou regne i set poemes més
14 Març, 2022 18:56
Publicat per jjroca,
Poemes
Aquell nou regne
En el passat, he d’encetar els somnis
qui m’han deixat del tot esmicolat,
no vull present ni m’abelleix la part
on hi ha la lluita per vèncer els dimonis.
Home poruc cansat de tanta brega,
he demanat les tardes de cafè,
he comentat que, d’hora, no pot ser
perquè mon cor viatja sense treva.
Amb pocs amics, per la fortuna lleugera,
esperançat en no trobar el deler,
vull transitar per caminois d’abans.
Hem perdut, tot d’una, el cel dels cristians
qui pertanyien a la vella promesa
d’aquell nou regne on ni el pobre s’esvera.
Aplegar al poble
Amb més de mil batalles encetades,
he demanat el regne de la sort,
no haig res més que una capsa d’or
on he guardat les velles arracades.
El meu present em duu a les bajanades
on els mestratges hauran ben poc a dir,
llevant-me d’hora, empaito carruatges
qui van a raure al racó de l’oblit.
Vaig ser valent, però un xic mediocre,
vaig navegar en barques i vaixells
fins aplegar al port de gelosia.
Estic pendent que arribi un nou dia
per a guaitar teulades i penells
qui em portaran fins aplegar al poble.
Els camins de la mar
Els camins de la mar
fan de mal entendre,
ni es podrà concebre
qui ha de guanyar.
Darrere del peix,
van passant les hores,
les voldria totes
riques en escreix.
Però no hi ha tracte
que porti el somrís
amarat als ulls.
Són massa els esculls
per poder tenir
la joia lluny nafres.
Ni batega fort el cor
Ni batega fort el cor
ni és bona la distància,
la raó dóna constància
per gaudir un dolç tresor.
Amb les ganes enciseres,
neguiteig per a saber,
m’agradaria primer
haver més minses promeses.
Com és gran el badallar,
en acostar-se a la gana,
passo hores de vigília.
Voldria haver una guia
per si la mort pren volada
i no atura per quedar.
El bon minyonet
El bon minyonet,
a la tarda plana,
vol anar a la cambra
per jugar un poquet.
Allí, trobarà:
el castell, la pilota,
l’avió que vola
si el prens de la mà.
El bon minyonet
anirà a l’escola
quan sigui més gran.
Com li ensenyaran
de llegir quan toca
i pensar despert.
Si l’amor se’n va
Si l’amor se’n va,
cercant altra casa,
el desig s’enfada
i es deixa anar.
Surten les paraules
d’un racó roent,
fugen com el vent
per dalt les teulades.
Si l’amor se’n va ,
he de cercar amic
per trobar el condol.
Com em sento sol,
vaig cap a l’oblit
per si el puc trobar.
La lluna no escolta
La lluna no escolta
ni quan bufa el vent
qui a tots va dient:
És la bruixa boja!
Cerco aire amable
per gaudir l’estiu,
un bon ombradiu
on trobar l’hostatge.
La lluna se’n va
cap a altres terres
buscant enrenou.
Gairebé ni es mou
quan les bones herbes
volen l’esbrinar.
Li pregunto al roser
Li pregunto al roser
d’on li eixiran les roses,
de segur que vénen totes
de les ganes del poder.
El roser és ben plantat,
ben dotat per a l’escomesa,
una tija ben esquerpa
la natura li ha donat.
Però en flaires i colors,
ha de tenir mà trencada
per a saber com es fa.
De segur que dormirà
a la vora d’una fada
qui li parla d’haver cor.
Poemes curts (XCV)
14 Març, 2022 18:46
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Si la lluna em ve a cercar,
doneu-li pressa,
dieu-li que, a la finestra,
hi ha un jove enamorat
d'una deessa.
Portaran els monstres,
els bens a la cleda,
sense massa pena,
amb pensar innoble
per si algú agreja.
A la vora
del camí,
falta pa
i no hi ha vi,
és el que toca.
Na Maria
demanava
anar al ball
perquè tocava:
haver alegria.
Us dono, rei,
una setmana
per a plorar,
si, després, passa
no hauré remei.
Si pogués
us donaria
el meu amor,
per a fer via,
mentre calgués.
Sense pedres
al melic
ni a les orelles,
cada dia em desdic,
són coses meves.
Algun dia,
si és que cal,
hauré clemència,
he muntat aquest sidral
sense paciència.
A la sínia
del meu hort,
plora el ruc,
va a capcot
sense alegria.
Una mossa demanava:
el festejar,
quan un déu li donava
ni volia anar
sempre feia mala cara.
Amb la pressa
dels diners,
surto lleugera,
no cal ser tan mentidera
si els altres en tenen més.
Amb paciència
i un got amb vi,
la tarda passa,
estic assegut a plaça
demanant el meu gaudir.
Us comento que he menjat,
d'una vegada,
quatre fruites, quelcom salat
i pastanaga,
de segur que ni és delit.
No hi ha riures
al carrer,
ni queviures
a la plaça,
però són lliures.
He cercat
el meu camí,
he trobat
qui es riu de mi,
és el que hi ha.
Si pogués
anar a volar
tot el mes,
voldria anar,
és tal com és.
No demano
altre tresor
quan proclamo
que ho tinc tot,
després, m'enfado.
Al brocal del pou,
cap a mitja tarda,
he trobat un bou,
un corder, una cabra,
tot jugant al sol.
Mai demano
per a mi:
ser mal amo
i mesquí,
poc que guanyo.
Quatre roses
al jardí
només ploren
per que sí,
estan soles.
Epigrames (XCV)
14 Març, 2022 18:43
Publicat per jjroca,
Epigrames
Vénen les llenties
a omplir el meu plat,
porten un combat
amb les enganyifes.
He de demanar,
a la vella lluna,
una ment poruga
puix no sap on va.
Tinc per rei
tot un senyor,
menja peix
i riu quan vol.
Amb les pauses
de la nit,
els fantasmes
fan delit.
Estimada lluna,
si li plau al sol,
trobaràs, a una,
joia, pau, consol.
Quan el monstre
parla amb mi
diu que és noble
en el mentir.
El mirar perdut
en el fons del llit,
sentir-se poruc,
tou i fredolic.
Al cel estant,
sento poncelles
tan suaus, tan belles,
sempre dansant.
Quan el riu
es riu de mi,
li dic si:
pensa i descriu.
A la lluna nova
cap vestit li escau,
és tan pobrissona
quan surt del seu cau.
Amb els llops
i les ovelles,
vénen pors
amb mil estrelles.
Per a ser
més eixerit
cal saber
on jau la nit.
Si ha de venir
les noves promeses
les vull, ben esteses,
dessota del llit.
Han de solcar,
els pobres pagesos,
terres sense greixos,
vespres sense llar.
Vull sentir la joia
d'haver una presó:
buida de cridòria,
plena d'il·lusió.
Els fantasmes
volen tots:
menjar pastes,
beure dolç.
He de segellar
totes les promeses,
les he de portar
fins a on vulguin elles.
Quan el son
ve al dematí,
sempre em troba
prop del llit.
Ben begut
i pentinat,
he perdut
i m'ha deixat.
Les paraules dolces
pugen als balcons
i troben les mosses
esguardant l'amor.
Per a ser
bon mentider
cal aprendre
a quedar bé.
Les paraules velles
em porten al foc,
com volen foscor,
somnis i promeses.
La festejo pel matí
i després cap al migdia
i quan la lluna s'enfila
és quan li prego per mi.
Amb tota la feina,
he de fer un farcell
i fugir després
per la gran finestra.
Pensaments divins (LXXVIII)
12 Març, 2022 16:26
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Era un tros de pa i l’he convertit en pedra.
Satanàs no em fa por, però em socarrima.
Necessito tres màrtirs per a jugar una partida de cartes.
El proper diluvi serà a preu fet.
Jesús ha fet un curset de redacció de paràboles.
Judes vol regalar el seu paper d’apòstol.
He demanat el paper de dimoni suplent.
Pujaré al cel en el darrer tren.
Us recordo que, pensar, pot ser pecat.
Si peco més sovint, podré triar destí.
Cercant la salvació, he perdut les ganes d’avançar.
Si haig pocs pecats, hauré un judici tardà.
Mai he entès, perquè m’ha tocat un dimoni coix.
No sé perquè Jesús odia les mones de Pasqua?
La Verge pensa com es traurà el Fill del davant.
A Jesús, li costa organitzar un sopar.
Li he demanat a Déu que no sigui massa amic.
Déu ha tancat tres sales del cel per falta de personal.
Judes pensa com invertirà les trenta monedes.
He demanat, a Satanàs, més temps per assaborir els pecats.
Si vaig a l’infern, podré entrar el gos?
No puc entrar a l’infern, he perdut la bossa dels pecats.
Satanàs dóna corder tots els divendres de Quaresma.
Llucifer ja no sap on posar els pecadors recomanats.
Déu farà un control dels sants nouvinguts.
Adam va tenir tres fills, d’on van eixir les nores?
He demanat a Déu: Aixecar-me al migdia!
He anat a l’infern per si hi havia ofertes.
He vist pocs sants a les cues de miracles.
Si voleu fer miracles, deixeu el curriculum a la consigna.
Jesús és al cel, fa vacances.
La plaça de Judes continua vacant.
Jesús no està d’humor, el vi li ha sortit agre.
Déu vol una altra creació per al proper mil·lenni.
Jesús vol un altre Judes menys espavilat.
No crec amb els miracles, em perdo.
He demanat un dimoni, a veure què passa.
Jesús diu que ho provarà amb els ateus.
Cada tres miracles, pot haver una errada.
Déu, tot i tenint un Fill, contínua fadrí.
Com anava al cel, es descuidà la carmanyola.
Ahir, vaig tornar a vendre’m l’ànima.
Estic a l’aguait, Satanàs em vol fer fill predilecte.
Abans, a l’infern, només érem quatre gats.
Ja puc presumir, he omplit la segona capsa de pecats.
Satanàs s’ha fet egoista, ens tocarà passar fred.
Déu està ocupat en fer créixer l’univers.
No puc anar a l’infern, Satanàs m’ha tret els punts.
No vull pagar a Caront, aniré a l’infern nedant.
He vist a Caïm, encara traginava el roc.
Jonàs vol canviar la balena per un coet.
Seria miracle si n’encertés una.
Jesús canviarà el pa i els peixos per bescuits i xocolata.
Davant la crisi energètica, Satanàs farà bullir l’olla a 40ºC.
Amb sis pecats més, us posaran a una caldera ecològica.
He descobert el dimoni qui viu amb mi.
Visito l’infern tots els dilluns.
No es pot anar al cel sense passar pel calvari.
Pensaments festius (XCVII)
12 Març, 2022 16:23
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Saltant de dubte en dubte, m’he perdut.
M’he declarat ric per a no pagar mai més.
En ser dilluns, quasi he enllestit la setmana.
Em deu estimar perquè quasi no em veu.
Era un savi molt sabut: trist, estèril i quasi mut.
Prefereixo un matí a tres nits.
Encara no distingeixo entre guanyar i perdre.
He anat a cercar núvia, ja he viatjat prou.
Una agulla, en el paller, em diu que s’amaga bé.
Cau la pluja, ve la nit i es fa minso l’esperit.
Un dia d’aquests, arribaré prompte.
Haig un dubte: És un savi o s’ho fa?
No sé si peso massa o haig el vol curt.
He aconseguit que, no pensant, em faci mal el cap.
De moment, només volo dormint.
M’han convidat a sopar, ja posaré el plat.
He fugit del tro per a anar a caure al llamp.
La intel·ligència consisteix en menjar-se les pedres del camí.
Si estic de vacances, hauré de respirar?
No menjo conill, em fa pena despullar-lo.
Tinc sort: he perdut la bossa de diners, però estava buida.
Com tinc dues núvies, he après a sopar dues vegades.
Encara no he entès perquè una arpa té tantes cordes.
Per a arribar prompte, més val no eixir.
He tingut sort amb els diners, no se’n ha fet malbé cap.
El govern ha posat un nou impost per a poder fer el ridícul.
Quan ja sigui ric, passaré comptes.
Ja porto un mes sense saber on vaig.
Si trobeu parella, ja no us caldrà manar.
De moment, volaré en somnis.
Corria tant que es quedà sense ahir.
He decidit no menjar, em costa massa diners.
He pensat començar la setmana en dijous.
Vaig de somiar poc a menys.
He comprat sucre per si conec a algú enfadat.
He posat oli al llum, però no el sé encendre.
Demà mateix, ja serà prompte.
Si passo a una altra pàgina, seguiré present?
Anar a la lluna és fàcil, tornar és el complicat.
Era tan ric que ja no feia servir els diners.
Si vaig a fer feina, què deixo enrere?
La voluntat la tinc, no n’he malmès massa.
Quan ve l’hivern, on desen la calor?
Em saluden més, m’hauré tornat ric.
A un, que pensava, l’hem fet fora.
Si ha pujat el llum, on ha de ser ara?
Si respiro més fort, quant hauré de pagar?
No em faré preguntes si no sé la resposta.
Si em faig trenes, deixaré de ser calb?
No consentiré que us poseu en el meu lloc.
Si no em trobo prompte, ha de ser que estic lluny.
Pensava amb el dubte i he caigut a un sot.
Ha estat: Arribar la lluna i emmudir el sol.
Necessito caçar caragols, a quina hora es lleven?
Cercaré la fortuna, passo de treballar.
Si vull ser lliure, on m’he d’apuntar?
He pactat amb la bruixa per si de cas.
Si em donen diners, hauré de somiar?
M’han donat una feina, encara no la conec.
Pensaments educatius (LXIX)
12 Març, 2022 16:20
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No es permet canviar lletres per pagarés.
Estan aprenent sense llençar-se al buit.
No aprenen molt, però es barallen sovint.
No guanyo mai, però m’encanta discutir.
He de suposar que saben quan m’enfado.
El zero és una xifra poc eloqüent.
No sé si tremolen o se’n burlen.
He fet una classe sense pensar-ho.
Un dia d’aquests, igual l’encerten.
Reconec el passat, però mai el futur.
Havia una solució, però l’he perdut.
Dono tantes oportunitats que gairebé ni penso.
He encerclat la resposta, però s’ha escapolit.
Em tracten d’amic, anem malament.
N’he trobat dos amb el mal costum d’aprendre.
Suposo que, quan aprenc, és per la nit.
Estic content, ja distingeixen mà de pa.
A la mare, li posaré un notable.
Abans de començar l’examen, que posin la nota.
No vull ni saber perquè no escolten.
De moment, ja saben on no marejo.
El metge recomana que no faci examen de consciència.
Els compraré llibres de tres paraules per pàgina.
Si tinc dues pomes i en menjo una, on és l’altra?
Segurament, estaran llegint entre línies.
Abans d’eixir de l’aula, comproveu l’estat de les sabates.
Sempre he d’estar a punt per a ser examinat.
Resum de l’avaluació final: Au!
No els ensenyeu el número dos, ja no fa falta.
El bon mestre sap censurar el desig de sortir.
El misteri és que els fulls del llibre no es barallin.
He posat l’alumne al meu lloc i l’he deixat verd.
Dels quatre que llegeixen, tres no se n’enteren de res.
Estic aprovant a partir de dues dècimes.
Darrerament, escolto els qui xisclen millor.
A la primera coma, n’he perdut tres.
Els he ensenyat la ema, ja me’n penedeixo.
Necessito una mosca, els vull tenir ocupats.
L’escola és nova, és a dir: No va!
Podrien aprendre a escriure, però no a fer miracles.
Avui, han descobert que sé cridar.
Mai sé: Si ho saben o ho endevinen.
Han vingut tots, no me’n sé avenir.
Em costa, fer multiplicacions amb xifres romanes.
Mai endevino qui m’ensarronarà primer.
Darrerament, he decidit tenir dèficit d’atenció.
M’he posat al seu lloc i em queixo.
No parlo d’un regne, l’aula és petita.
Entre dubtes, procureu que no prenguin mal.
Entro a classe, espero trobar algun àngel.
Hem resol un problema i n’hem creat tres.
Al final de cada línia, salten al buit.
Tres responen d’esma.
He decidit contestar per ells.
De vint alumnes, tres no senten i els altres no hi són.
No els voldria decebre, però menteixo mal.
Ja sóc a un trist de volar.
Faré un curset d’obrir ments sense ferir.
Estic obert a l’aventura.
Epitafis (LXXVII)
12 Març, 2022 16:16
Publicat per jjroca,
Epitafis
Si no ve ningú més, penjaré el cartell.
El del costat, anava per a geni.
No patiu, ja us despertaré.
Encara no sé si ja sóc a l’atur.
Voldria separar els morts dels difunts.
Segons amb qui, ni em parlo.
No us apropeu, puc estar infectat.
No et demano que m’ajudis a sortir.
Tampoc us he demanat que em seguiu.
He decidit canviar de propòsit.
No m’agrada el dia de nínxols oberts.
M’ha tocat un veí cridaner.
Estic pendent del goig de conversar.
Ha vingut l’amo, però no li he dit res.
No puc atendre més de cinc minuts.
Espero que el viatge us sigui lleu.
Anava a eixir, però sembla que plourà.
Fa dies, que no em sento els peus.
Si un dia ressuscito, hauré de pagar els deutes?
Us aconsello que oblideu les presses.
No sé si he de sortir a dinar o me’l porten.
No sé perquè tinc tanta mandra.
Per fi, he aconseguit ser un home fred.
No sé perquè em vaig endreçar els queixals.
Vaig pujar a la barca de Caront perquè feia descomptes.
Necessito un altre taüt que tingui cuina.
Gairebé, ja he perdut el meu seny.
M’estic apropant a la ingravidesa.
Veig el soterrador, encara fa mala cara.
Sento ploure o és el gos de la veïna qui ha tornat.
Des que sóc aquí, peco menys.
No us puc convidar, encara no tinc la cuina.
He perdut la sensació de fred.
Estic estalviant com mai!
Ja porto una setmana sense pensar.
Ahir, em van fer una festa sorpresa.
Demà passat, pot tornar a ser ahir.
La senyora està contenta, ha aconseguit aprimar-se.
Ara, m’ho prenc d’una altra manera.
Venc cilici en bon estat.
No recordo on ens havíem quedat.
Tornaré quan tot sigui de franc.
En morir vaig veure un llum, era de franc.
Si veniu de pressa, hi ha ofertes de taüts.
Mai em pensava acabar així.
Ja sóc més a prop de l’ésser viu.
He hagut de demanar un any més de permanència.
No hi sóc, he anat a fer-me ric.
Parlaria, però sóc sincer.
Veniu demà, avui, haig l’hora baixa.
He perdut el temps.
He curat de l’orgull.
Només vaig a misses de difunts.
Darrerament, estic més positiu.
Demà mateix, organitzo un viatge.
Sóc aquí i encara no m’ho puc creure.
Estic aprenent un altre paper.
Ben bé, ja no sé per on.
He de tornar i set poemes més
08 Març, 2022 06:21
Publicat per jjroca,
Poemes
He de tornar
He de tornar al meu poble antic
per a trobar prohoms en un banc
qui van desfent històries de despit
on uns hi perden i d’altres han guanyat.
Travessaré carrers on van passar,
seguint el curs, les joies i aventures
amb quatre joves somiant a les altures
qui van fugir en ser un nou demà.
Les tardes parlen de vents entremaliats
qui traginaven desfetes de les flors
d’uns ametllers cavats i amb bona rella.
Vull acabar de fer un dia de festa
per a saber d’on ixen els amors
qui cerquen llocs lluny del sembrat.
Un llapis i una llibreta
Les pobres ambicions
d’heroi vingut a menys
qui cerca, en els renys,
les dubtoses raons.
Anant de salvador,
escalo les muntanyes,
converso amb les aranyes
del lliri i del cotó.
La partida propera
del més eixut dels vells
va ser prou exitosa.
Es va deixar una esposa,
un bagul d’atuells,
un llapis i una llibreta.
Anar on vull anar
Deixeu-me esbrinar,
un parells de cops al dia,
el regne de fantasia
on, tant, m’agrada anar.
Encetar els nous fulls
pensant en la grandària,
menant aquella espasa,
la capa i l’escut.
Salvar a la poncella
d’aquell furtiu dimoni
qui me la fa plorar.
Anar on vull anar
per trobar qui no provi
portar-me a la quimera.
Un bon pessic de força
Mariona del meu cor,
dieu: On va l’amor?
Travessarà la vall,
descansarà a la bassa,
mirarà com em passa
la tristor del meu mal.
Arribarà a la porta,
se n’entrarà a la cambra
per veure si reclama
un bon pessic de força.
I pujarà a les golfes
per a dormir en el jaç,
voldria un matalàs,
les ganes les té totes.
El pobre tafaner
Comenta el meu amic,
tot i mancant-li la pressa,
que troba, a la finestra,
el fugir llosc de l’oblit.
Retornarà a la vall
feliç de la infantesa
on havia la tendresa
ben lluny de l’espantall.
Els iaios de la plaça,
mestresses al carrer
i, al capdamunt, el sol.
He de trobar el condol
del pobre tafaner
que ni de lluny s’enfada.
Les penses ben llunyanes
Les penses ben llunyanes,
el seient sempre a punt,
en el cap, minsa llum,
a l’esquena, fiblades.
Com traginer del moll,
es lleva cada dia,
per la nit se n’oblida
de com li ha anat el gran plor.
Massa saques feixugues
fan de mal empassar
i aplega la queixa.
Cap al tard, la feblesa
el porta a l’endrapar
molt de vi i poques figues.
Sota un sostre d’estels
Sota un sostre d’estels,
nostre heroi com somia,
ha la gana amanida,
però el deure el perd.
Mig esclau de la cleda,
de moltons i d’ovelles,
ni escolta les esquelles
quan la força li aplega.
Quatre mossos d’un pa
més ressec que una pedra
com li donen mullat.
El seu amo ha estat
un valent de primera
qui oblida com va.
El monstre creix
El monstre creix i la vida genera
espai de lluita on guanyarà el mai més,
estic cansat d’esdevenir pagès
qui mou el cap fins aplegar a l’era.
Allí, el vent aixeca la cridòria
i van, les palles, dansant amunt i avall,
estic corprès, albiro un devessall
de dubtes vers perduts a la memòria.
Demano sí, obtenir un xic de pau
i sojornar, migdies de l’estiu,
dessota el pi cansat de tanta brega.
He desnonat eixir de la tenebra
i alliçonar-me en aplegar a l’ombriu
per sestejar un nou estiu si escau.