Amb sis ous i botifarres i set poemes més

24 Octubre, 2019 21:37
Publicat per jjroca, Poemes

Amb sis ous i botifarres


Si el sol envelleix,

que apleguin les fredorades,

les mantes les tinc emprades

i el foc el tinc encès.

En un racó del rebost,

he vist dormint la paella,

devia somiar corpresa

com ho feia el mes d’agost.

Amb sis ous i botifarres,

una llesca de bon pa,

un bon porró de vi,

calentet anar a dormir

fins que aplegui el demà

amb unes millors albades.


No esperava aquests tractes


En el carreró de dalt,

es reuneixen els fantasmes,

van pensant en fer molt mal,

volen entrar a les cases.

Però el mossèn, ben traçut,

mana tocar les campanes,

el fantasma es queda eixut,

no esperava aquests tractes.

En aplegar a les vuit,

el fantasma entra a missa

per a parlar amb el mossèn.

Amb diners ens entendrem!,

però la campana crida

i nostre fantasma fuig.


Sentinelles de l’infern


Sentinelles de l’infern

han deixat la porta oberta,

és una vaga oberta

amb el senyor del castell.

Dimonis sense destí,

aprenents de cap ofici,

els ha de moure el vici,

si no fugen lluny d’aquí.

Sentinelles de l’infern,

Satanàs no ha coratge

ni ganes de treballar.

El bon temps va passar

i ara prega fer un viatge

per trobar un nou avern.


I viatjant per viatjar


I viatjant, per viatjar,

he passat un xic despert

pel racó del desconcert

sense ganes d’aturar.

És ma vida passatgera,

anant d’aquí cap allà,

la qui em porta a la vorera

per si algú em vol trepitjar.

Amatent de mil dimonis,

he pactat amb la meitat

per a gaudir del meu lleure.

De segur que hauré de creure

el que l’amo m’ha manat

per a guarir d’un vell somni.


A la casa de l’amic


A la casa de l’amic,

és on trobo la fortuna,

com l’endrapo i em desdic,

com viatjo vers la lluna.

M’agradaria sentir

i oblidar manta problemes,

hi ha més son que no pas celles,

els monstres no han de venir.

A la casa de l’amic,

he parat: ganes i taula

per perllongar els meus dies.

Haig les penses amanides

mentre va guanyant la pausa

fins al punt d’ésser més ric.


Benvolguts i mentiders


En la pau del paradís,

és on mandrejo més hores,

m’agrada el seny dels tanoques,

el seu caire malaltís.

Oblidant per oblidar,

mai penso en haver ciència,

és la mare providència

qui em diu on he d’anar.

Els cofois i malfeiners

aniran cercant les ombres

quan s’enlaire el gran sol.

Permeteu-me el condol,

el manteniment dels nostres:

benvolguts i mentiders.


Serem nosaltres


Heu de saber,

eterna melangia,

que, en el passar del dia,

albiro el gran poder.

Serem nosaltres,

esporuguits humans,

qui cerquin, entre actes,

misteris i entrebancs.

No volem més

que pau a l’encanteri

i monstres saberuts.

Anem, esmaperduts,

entre joies i tedi

a perdre l’interès.


La més jove fada


Mireu-la si ho és,

dolça i estimada,

la més jove fada

qui somia i es perd.

Capricis sensats,

en vells alturons,

tornen els minyons

al regne oblidat.

La nostra platxèria

com perdrà l’encís

en fosques pregones.

Hi ha homes i dones

cercant paradís

dintre la misèria.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XXXVII)

24 Octubre, 2019 21:34
Publicat per jjroca, Pensaments divins

A Déu li ha sortit el Fill progressista.

Es prega als pecadors que confessin un a un.

Sant Pere s'ha fet un embolic amb les hores d'atenció.

Dimoni, sense pedigrí, temptarà els sords.

Queda prohibit fer miracles abans del migdia.

Jesús necessita un deixeble que sigui cuiner.

Déu creà el món, es veu que no tenia res més per a fer.

Necessito cos per a rebre turment.

Satanàs ha tancat, per la crisi, tres sales de calderes.

A sant Pere només li faltava ser el porter de l'equip.

Set àngels novells cercaran la bona fe.

Va ser: tornar a viure i començar a renegar.

Vull anar al cel i entrar per la nit.

Si faig un altre pecat, me'n perdonaran sis.

Jesús va fer el miracle del vi i li van treure tres punts.

He mort amb pecat, però no me'l puc endur.

Els pecadors pobres tenen dret a un dimoni d'ofici.

Aniria al cel si trobés el temps.

No sé si anar al cel o menjar-me el món.

Satanàs ha desistit de comprar paelles de vuit places.

Déu farà campanya per a aconseguir més ànimes amigues.

He provat d'anar al cel, però hi ha problemes de protocol.

Mai he vist a Jesús saltant a la corda.

Vull anar al cel, quants cupons necessito?

I un cop mort, amb qui he de parlar?

He d'anar a l'infern, quines espardenyes em poso?

Judes no accepta diners de plàstic.

He vist a Tomàs, no m'ho puc creure.

Es prega penedir-se de nou a catorze hores.

Tres sants no saben on han deixat el cap.

La Verge vol viatjar sense anar a la processó.

Aniré al cel si accepten crítiques.

Jesús estaria disposat a crear un altre món.

Tomàs farà un estudi de la densitat de l'aigua del Tiberíades.

Sant Pere dubta de la santedat d'algun successor.

Judes va participar en l'emissió de les preferents.

Satanàs aconsellarà a Déu si té dubtes.

Sant revolucionari vol anar al cel sense morir-se.

En entrar al cel, me n'adonà que no portava orelles.

Al cel dels rucs, hi ha garrofes tots els àpats.

Satanàs canviarà la vida eterna per intermitent.

M'agradaria saber com s'asseuen les ànimes.

El millor de conversar amb Déu és que mai interromp.

Déu no va a l'església, prefereix indrets més íntims.

He demanat hora a Satanàs per a què em tempti.

Jesús diu que prefereix les ovelles als homes.

Judes provarà de guanyar diners a la borsa.

La Verge diu que no té edat d'anar de curt.

Jesús busca aigua de qualitat per a millorar el vi.

Àngels i dimonis discuteixen l'horari d'hivern.

Mai sé quan tinc el meu àngel de cara.

Déu promourà el celibat, vol estalviar en judicis.

Satanàs ha tornat a reduir l'horari d'atenció al públic.

Si heu d'anar al cel, porteu una bossa hermètica per als pecats.

Amb menys de cent pecats mortals, cal passar la duana.

Hauria mort sense pecar amb una infermera menys maca.

La cua dels mossens pecadors era plena.

Aniré a l'infern, però no cal empentes.

He demanat d'anar al cel per si de cas.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XXXVII)

24 Octubre, 2019 21:32
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Els alumnes no volen pensar perquè és barat.

Cal aprendre a viure en el regne dels sords.

El sol és avorrit, però il·lumina.

Sobretot cal treballar l'expressió corporal simple.

Procureu que al set no el posin a beure.

Aprendre pot arribar a perjudicar la ment.

Recordeu l'estat de les paraules quan engeguem l'electricitat.

L'aprenentatge és una lluita de somnis amb intencions.

Proveu de parlar amb idiomes semblants.

De moment, llegim i ens equivoquem.

Sempre estan disposats a saltar les barreres.

Mai els prego per a què tornin.

Els ensenyo el camí de l'alturó.

M'examinen, curosament, tots els dies.

Aplegueu d'hora i hauran de canviar de tàctica.

No conten mentides, fan aproximacions de la veritat.

La classe ha d'estar una democràcia suggerida.

Mai sé el número de pedres que em porten.

Fem escola oberta per si necessitem respirar.

Intel·lectualment són bons, però es contenen.

Escriure és llaurar en un camp ple d'herba.

No vull saber l'estona que em malparlen.

He demanat, a l'inspector, mètodes de camuflatge.

Tenen bon rendiment i algun dia faran negoci.

Quan vénen per mi, noto turbulències.

He demanat als Reis fer classes a la planta baixa.

Jesús ensenyava als apòstols i no se n'acabava de sortir.

De fet, ja no sé si sóc a la dreta o a l'esquerra.

El millor dels romans és que no solien restar.

És més senzill ser un mal alumne que un bon mestre.

Quan sigui més vell, m'agradaria ensenyar les dents.

L'escola no s'acaba mai i els deures tampoc.

Porto mesos intentant escoltar amb ordre.

Treuen punta al llapis per començar la batalla.

Erro tant que no tinc temps per apuntar-ho.

Dues mares m'han donat l'absolució.

Suposo que la saviesa té moltes capses on passar la nit.

No he trobat la distància adequada per a ensenyar.

El millor de ser mestre és si no cal demostrar-ho.

Ensenyar no és la pluja fina del desert.

He donat notes altes amb l'esperança que no hi arribin.

Quan saben que erren, heu guanyat la primera batalla.

Quan totes les classes us semblen llargues és que ja esteu madur.

Procureu que pensin sense desviar l'eix de la Terra.

No vull ni somiar quan ho sabran.

No em fan prou pena com per a beneir-los.

Quan sigui ric, vull una escola sense presses.

No m'atreveixo treure'ls del seient sense assistència.

Quan plogui més, farem força dies de festa.

Ja saben llegir sense saltar-se cinc línies.

Els he llegit un conte per a saber quants agafen son.

No vull anar a la lluna totes les setmanes.

He d'aconseguir introduir-los en el regne de la por.

Els he deixat un moment per a què em malparlin.

De vegades, fins diria que saben que hi sóc.

La lliçó és bo que arribi com si res.

El resultats són bons, cap alumne ha mal de panxa.

Caldria enviar els controls a cobrament revertit.

Mai sé quin de tots no s'avorreix.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XXXVII)

20 Octubre, 2019 14:51
Publicat per jjroca, Epitafis

Millor, m'escrius!

Passo dels polítics!

He dormit malament.

Qui diu que estic sord?

Estimo el temps de pausa.

La nit ha estat prou freda.

He pensat en canviar de lloc.

Encara estic pendent de ressuscitar.

Vull cobrar l'atur, ja fa més d'un mes que he mort.

Es prega: respirar fluixet.

No sé ben bé com he entrat.

Ara, ja puc fumar?

Estic a punt de perdre la il·lusió.

Torna demà i estaré per tu.

No hauries de tardar massa.

Gairebé no em parlo amb ningú.

Avui, estic mandrós.

No cal ni que ho demanis.

T'agrada el menjar fred?

De fet, surto poc.

Lo millor és l'horari.

Fem un règim rigorós.

He venut la bàscula.

Em noto com absent.

Estic a la cua més llarga.

M'ha tocat un viatge.

Dubto que escrigui més.

Era: morir o fer-me ric.

Ni penso en encendre el llum.

Quan tornis, porta la papereta.

Necessito panteó per anar a estiuejar.

Vull provar d'estar mort una setmana.

Porteu-me el llibre de reclamacions.

No he aconseguit ser vidu.

On diu que el silenci és salut?

Vull un pastís d'aniversari!

Ho sento, però no estic per la feina.

Necessito un dit per a llegir en Braille.

Procureu no fer massa soroll.

Ni sé quan em vindrà a buscar.

He decidit no contestar a ningú.

Per fi, tinc una feina que m'agrada!

Heu d'entendre que vaig a poc a poc.

He contractat una assegurança per al taüt.

Ben mirat, no és tan dolent!

Millor m'ho escrius.

Acabo de saber que no hi era al llistat.

Si torno, vull un càrrec.

Ara, si que estic sord.

Posa't en en meu lloc!

No et voldria amoïnar.

Qui diu que no hi sóc?

M'han pres les claus.

Us perdono a quasi tots.

Qui demana per mi?

És millor que parli amb la senyora.

Fins ahir, estava enfadat.

No he pogut recomanar-te.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXXVII)

20 Octubre, 2019 14:49
Publicat per jjroca, Pensaments festius

És més senzill canviar el món que millorar-lo.

Al pobre no li dol perdre el temps.

La mort arriba quan ni se n’havia anat.

Fins la fosca es cansa i se'n va.

Fins el sol té por d'entrar al bosc.

Adam va ser un problema perquè no era homosexual.

El millor de pecar és si et deixen repetir.

El cel tanca les portes de tard a tard.

Si anar al cel fos difícil el dimoni és queixaria.

Déu va ser sever, però ja ha canviat.

Déu és mou poc perquè no enveja ningú.

Déu somriu si el renec és ocurrent.

Si Déu no tingués sentit de l'humor ja no hi seríem.

Si Déu és el Pare de tots necessita que el compadim.

Déu té una manera molt estranya de castigar.

Si Déu no m'escolta és que em comprèn.

Déu va posar capellans per saturació de línies telefòniques.

Tinc l'única missió de fer-me nosa a mi mateix.

El millor del cinema és que sempre te'n surts.

Conec un polític que em saluda cada quatre anys.

Fins que mori no sabré la resta.

Casar-se només és qüestió de no anar-se'n.

Per molt que esculli, una dona se sol equivocar.

El pitjor de tenir néts és que et diuen: Avi!

Si el sol fos una estrella sortiria per la nit.

El pitjor de ser taula és el poc que menges.

Viure sense diners és un somni massa car.

Suporto els ciutadans quan estan a casa seva.

El confessionari, si parlés, seria la millor revista de cor.

Si és per ganes, no em moriré mai.

Sense veïns, ni vestir-me sabria.

Les plantes em donen l'aire i jo me les menjo.

Com més pecats tinguem més vida se'ns donarà.

Tingueu els déus de cara però no els miréssiu.

Vull fer ric a l'amo per a què exploti.

Dieu-me ruc i mengeu-vos la palla.

Per a què llençols bonics, si quan dormo no els veig.

Em du al ball, ballo i torno a casa.

El fregall és l'agutzil de la casa.

Amb anys de casat, ja faig nosa a totes les cambres.

El modista fa el contrari del que jo voldria fer.

El millor que pot ser un home és poca-vergonya.

El pitjor de la dona és triar del poc que queda.

El dia de la dona, el sol surt ben pentinat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XXXVII)

20 Octubre, 2019 14:46
Publicat per jjroca, Poemes curts

Anant per la plana,

darrere del mul,

sento la galvana,

em sento gandul,

som a mitja tarda.


Al camí del cementiri,

fent la corrua de muts,

passen i rauen feixucs,

ben prenyats d'aquell mal vici:

Sempre és l'hora del vermut!


Si manés, et portaria,

vana il·lusió,

un pastís de bon mató,

una mica d'alegria,

de ganes, tot el sarró.


Quan aplega el fred

a la golfa vella,

esdevé l'estrella

d'un futur incert,

mig Betlem li prega.


El bon Jesuset

dorm a l'establia,

li parla en Josep,

l'honora i el mira,

és Fill de Betlem.


El Nen Jesús,

a l'establia,

demana ajut

a na Maria,

vol aixopluc.


A les voltes

de Nadal,

hi ha revoltes

al corral,

poca-soltes.


Per tal de menjar,

fins treballaria,

almenys per un dia,

més bé cap al tard,

trobant la follia.


Com em plau saber

que l'amor convida

a trobar la via

d'ésser venturer,

almenys mitja vida.


Preciso sant

per demanar,

vull saber quant

em pot costar,

potser no tant.


Al camí,

que puja al cim,

tots tenim

dret a glatir,

grassos i prims.


Al meu cor demano,

vana il·lusió,

ben parc el sermó,

desig mentre planyo

l'anada pel món.


Tantes hores

de camí

i les joies

eren allí,

enmig les golfes.


Per enamorar

no cal més negoci

que trobar un bon soci

ben fet al pecar,

semblant a un dimoni.


Com em plauria

anar perdent,

del tot conscient,

la gosadia

de ser innocent.


Per segar

i trobar pols,

cal anar

allí on van tots,

enmig del blat.


Com em menjaria

un pastís o dos,

com demanaria

fugir-ne del tros,

viure lluny la vila.


És quan plou

que sento dir:

Pel matí,

ningú es mou!,

massa llit.


Camí de la ment

es perdrà en el bosc,

no en sóc conscient

quan ploro per tot

i moro de seny.


Camí de la mar,

la barca pregava,

massa nuvolada

per anar a pescar

ni el peix escoltava.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XXXVII)

20 Octubre, 2019 14:41
Publicat per jjroca, Epigrames


Tornaven les presses
portant el coixí:
Com volem dormir,
però tu no ens deixes!


A la banda
de ponent,
manca força,
sobra gent!


Cavaller
sense aventura,
estimat
sense malura.


No demano més
que llum als teus ulls,
que mar sense esculls
i amor quan et veig.


Entre melangies,
primavera esclata,
la flor li demana
que escalfi els dies.


No tinc regne
on anar
ni vull setge
on restar.


Dolça estimada,
si n'estàs per mi,
la lluna demana,
et diré que sí.


Trenta bruixes
al castell,
totes criden
llur flagell.


A la bona casa,
no trobo els records,
se'ls emportà l'ama
cap a altres llocs.


El diumenge,
quan m'hi poso,
faig d'heretge,
com m'hi trobo!


Una rosa sola
no farà per mi,
ella sempre plora,
mai dirà que sí.


Quan m'estimaves	
i era un tresor,
com em cantaves
dolces cançons.


Al dimoni li diré
que no t'estimo
ni endevino
quan ho faré.


En un maig joiós,
quan el rec cantava,
vaig seure al redós
per si enamorava.


Com cada vespre,
abans de la nit,
demano pel mestre,
per si vol venir.


Una noia jove
no n'està per mi,
no tinc seny ni cove
ni, d'amor, desig.


Quan aplego
al cap del mes,
ja no menjo
ni haig diners.


El llum de la llar
avui voldria.
de l'estimar
en demanaria.


Som així
els vilatans:
mengem vi,
bevem pa.


Al banc de la plaça,
no deixo diners
per si el vent, quan passa,
porta interès.


Per haver 
tan poca sort,
vaig voler
vestir-me amb or.


La senyora diu,
quan aplego d'hora,
que refaci el niu
amb plomalls i sorra.


I quan voli el vent
cercant la tenebra
porteu-me a la festa
del penediment.
 

Massa roses
del jardí,
totes parlen
mal de mi.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Sota, cavall i as i set poemes més

16 Octubre, 2019 07:43
Publicat per jjroca, Poemes

Sota, cavall i as


Amb més terra que somiar,

la tarda avança tranquil·la,

poca gent per a una vila

qui demana ser important.

Després de dinar, cafè

i unes cartes per guanyar,

la partida sol passar

entre crides i renecs.

Sota, cavall i as,

una empresa encisadora

per la taula va avançant.

Són la gent més important

la que guanya a tothora

la que riu i fa plorar.


Ser tanoca


A la terra, hi havia

mil meravelles,

llum per passar el dia,

cel amb estrelles.

Un regne on sojornar,

vestit de paradís,

les ganes de somiar,

un viure ple d’encís.

I un dimoni esquifit,

sortint-se’n de l’infern,

la desfeta provoca

i l’home, ser tanoca,

ens porta a un hivern

que viatja a l’infinit.


Aplegar a cavaller


Si la lluita esdevé,

voldria ser mentider.

Caminar enmig del bosc,

cercar el llum de les bruixes,

estimar sense retorn

al país de belles nimfes.

Aplegar a cavaller,

amb cavall i armadura,

guerrejar, guanyar l’altura

d’un heroi ben rialler.

Festejador els dissabtes,

els diumenges, lliurar el cor,

la mossa de les més belles,

vestida de cent colors.


Va per la vall


La moixaina

de la nit

com acosta

l’esperit.

Una daina,

enmig del bosc,

cerca pausa,

llum i flors.

I després,

la meravella

per la vall

caminant,

hauré de seguir somiant

tot pensant amb la tenebra.


Escarràs de natura


Mentiria si digués

que, cansat, m’agrado més.

Em llevo, de bon matí,

a les voltes de migdia,

és quan crida la família

i comença el meu glatir.

Menjo sopes amb dos alls,

les flaires de botifarra,

el veí és un bandarra

i no val ni d’encenall.

És la vida d’aventura

la qui em porta a la sort,

diria: Estic mig mort,

sóc escarràs de natura!


Apropeu-me a les fosques


Apropeu-me a les fosques

i doneu-me un tros de pa,

sóc amic de quatre mosques,

d’una gata i un mardà.

Com feinejo, sense ganes,

amb la dèria de fugir,

gairebé, enmig de les flames,

passo l’hivern allà on visc.

Mentider sense esperança,

menys savi que saberut

i bastit en poques hores.

Si es fa tard,em trobo a soles,

cerco un vent suau i eixut

que em transporti fins a casa.


Festejà una setmana


Cada dia, al dematí,

vull emprendre cent empreses,

després, apleguen les presses

i em torno ben mesquí.

Festejà una setmana

amb la pubilla més dolça,

volia omplir la gran bossa

i casar-me a l’albada.

Però un sogre, ben dolent,

em proposava la feina

de guardar ample ramat.

L’he deixat ben trasbalsat,

no he de ser home d’empenta

car sofreixo quan fa vent.


I si aplega a cavaller


Somiaria, de gairell,

almenys mitja setmana,

la tarda la tinc emprada

per a lliurar-me al donzell.

La mare em diu, cofoia:

Com n’ets d’entremaliada!,

car el festejar prou m’agrada,

el pensar duu aquesta joia.

I si aplega a cavaller,

amb cavall i armadura,

amb seda l’hauré d’adornar.

Li posaré, per posar,

una flor rosa i eixuta

que, de gust, li compraré.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XXXVI)

14 Octubre, 2019 06:39
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Judes ha pujat el preu a trenta-set euros.

Jesús farà miracles si no entra al top-ten.

La Verge farà un casting de futures nores.

Noè ha demanat a Déu una arca més acollidora.

Josep ha renovat el consultori d'interpretació de somnis.

Samsó només vol força a l'arrel dels cabells.

Necessito tres padrins i un traïdor per optar a caldera.

Satanàs accepta problemàtiques de consciència.

Jesús no vol ser rei, ara, serà cortesà.

La glòria ha perdut un deu per cent.

He fet pecats, però no me'n recordo.

Tres sants de segona, presidiran la taula de quaresma.

Ni sé a quin sant he votat.

A les misses de la tarda ni cal passar el plat.

Haig un dimoni mut, es passa el dia plorant.

He cercat un àngel per donar-li l'adreça.

He anat a l'infern, però no me'n surto.

Va arribar a santa, tenia cinc fills i home jugador.

Déu està temptat de vendre l'univers.

Satanàs mai menja carn fora de la quaresma.

Judes contractarà una assegurança per si ha de tornar.

Jesús canvia un curs d'oratòria per un de programador.

Déu privarà d'instint a les plantes comestibles.

Satanàs no veu clara la moda de turments virtuals.

Déu sap crear, però no repartir.

Necessito un dimoni que no tingui antecedents.

Aniré a l'infern si para l'autobús.

Déu escriu poc per si es crema els dits.

Sant Pere ha demanat un club de fans.

Jesús ha optat per una nova crucifixió virtual.

Satanàs mai endevina el número de la loteria.

Ahir, em van oferir quinze dies al paradís.

Llucifer diu que puc treballar sense cansar-me.

Els pobres hem d'anar a cercar llenya per a la caldera.

Vull anar al cel si em puc estalviar les aventures.

Déu discuteix, amb les abelles, el preu de la cera.

Judes està fent un curset de suïcidis plaents.

Davant de l'onada de nous sants, Déu posarà més acomodadors.

Déu em va proposar: sant o savi.

Déu no entén que la primavera aplegui a mig hivern.

Satanàs està estudiant fer-se de dretes.

Jesús diu que posarà música a les paràboles.

Déu reduirà el transport celestial a dos cops per setmana.

Vull anar al cel, però amb condicions pactades.

Satanàs, a l'estiu, vol les banyes més curtes.

El més dolent de l'infern és el sistema de ventilació.

Tres dimonis han demanat: períodes de reflexió.

Déu ampliarà les sales d'spa.

Queden prohibides les processons de més de vuit hores.

Somiava que era al cel i caigué del llit.

Satanàs ha introduït: l'ús del porró a les menjades.

El meu darrer àngel de la guarda diu que s'avorreix.

Necessito saber quan aniré al cel, he d'enllestir.

La núvia m'ha dit: Puja al cel i espera'm!

Déu diu que hi ha sants que li fan ombra.

La Verge ha demanat anar a les rebaixes.

Satanàs crearà una carta de temptacions.

Déu vol un nou món sense mamífers.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XXXVI)

14 Octubre, 2019 06:35
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Quan vaig a enlairar-me, s'aturen per a contemplar-ho.

La innocència es guarda en una capsa sense tapa.

Cada nit, en allitar-me, prego pel canvi.

De fet, aprendre a ser pobre és barat.

Mai sé quan són a punt per a escoltar.

Sempre cal trobar a l'alumne agraït.

És agradable perdre's de tard a tard.

De moment, xerro per a què no agafin son.

El primer problema és la distància.

És millor que escriguin sense vici.

Sembla mentida, però l'oïda els funciona.

Dubteu si no us deixen perdre la batalla.

La patrona del mestre ha de ser l'au Fènix.

Hi ha pocs mestres sense creu.

Xisclen tan fort que hauran d'aturar.

No oblideu que els pares els sofreixen millor.

Mai he dubtat que se'n sortiran.

La classe és un estat petit i dependent.

Procureu-los aire suficient.

Els he posat feina, però pot sublimar.

Procureu que tota la classe sigui un racó de pensar.

Feu-los entendre que un llapis sol ja escriu.

Mai heu d'interpretar el que ignoren.

Els he fet saber la meva capacitat de xisclar.

Heu de procurar ésser un escull immòbil.

Posats a plorar que comencin ells.

Estava tan enfadat que van obrir les finestres.

No proveu d'encerclar més de tres línies.

Procureu recollir sense que se n'adonin.

Dubtar és bo, però no ho encomaneu.

Possiblement un mestre mai farà prou miracles.

Acordeu, amb els pares, un repartiment d'ensurts.

El millor dels alumnes és que dubten de la vostra raó.

Llenceu les idees pel damunt dels seus caps.

Mostreu-los la feina a una certa distància.

Tremolo, dos m'han fet la gara-gara.

Necessiten un sol que no enlluerni

Procureu que perdin la por d'aprendre.

Voldria saber on són i on sóc.

Porto segons sense barallar-me amb ningú.

He decidit entrar a classe sense tremolar.

No sé ben bé quan passar pàgina.

Per ara, tinc sort, no em coneixen.

Quan em pensava que ho sabien, ho van oblidar.

Porto anys escoltant-me.

Només he aconseguit que respiren.

Cadascun d'ells sembla ignorar que hi sóc.

Aquest any, he fet tres cursets d'interpretació.

Un dia us llevareu i ja ho sabran.

M'agrada el fet d'anar a escola.

En són tants, que algú ho deu saber.

Abans de començar a llegir, cal donar corda.

He provat de sobreviure amb prou èxit.

Els alumnes han de rendir o rendir-se.

No sé perquè tots els llibres estan en pendent.

Abans d'aprendre, igual eren feliços.

Dubto que cap cap es desenvolupi adequadament.

M'agrada ser mestre i raure inadvertit.

Han posat massa feina per a un cap sol.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3  Següent»