Dos poemes de pensar i deu epitafis

28 Setembre, 2010 11:46
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Captius

 

La tarda defuig al carrer de sota,

estic mig confós tot cercant l’oblit,

recollit el cos, el meu cor singlota

és un repte gran, viatjar amb l’esperit.

Massa lluny els grecs, els nobles romans,

desades històries per tots els calaixos,

no serem res més: Uns pobres cristians,

sense terres altes, on viuen els guerxos.

Tot enteniment serà aniquilat,

pactaran els reis silencis pregons,

més distant encara ens posaran plat,

allí ens donaran faves i cigrons.

De cop, tot plegat, tindrem el negoci,

llevar-nos quan vulgui l’estimat cabdill,

anar emplenant el gran sac, el cossi,

tot per demostrar: He de ser bon fill!

Captius de veritats, aspirants a pobres,

anirem farcint dèries a l’engròs,

ben a poc a poc, el cap es fa gros,

els ulls més petits, el viure més ocre.

 

Altre cop

 

Si de cas, ve la mentida

per omplir espais incerts,

uns diran: Està prou verd,

per emprendre nova vida!

És el regne dels humans

una casa prou incerta,

ull prou clos, la boca oberta,

en el front, mil capsigranys.

Aprenents de no fer res,

entre somnis, adormits,

ben desclosos, tot patint

per saber el no sé què.

Pel matí la gran fortuna,

a migdia bon dinar,

al capvespre l’allitar,

una vida sempre bruna.

De tant en tant, les tenebres,

un dimoni entremaliat,

volia fer de soldat,

però té por de les guerres.

El bon Déu a dalt de tot,

ensinistrat en saber,

el home no ho ha de ser

altre cop tan borinot.

 

Epitafis

 

Necessito consell, voldria estudiar piano.

Deu ploure, la veïna ha tret la catifa de goma.

Canvio sis pecats per una mica de coïssor.

No cal dir que ha estat una desgràcia.

Ara mateix, tinc una conferència de premsa.

Necessito el taüt totes les setmanes.

Estic disgustat amb manteniment.

Ahir vaig rebre un telegrama de condol.

Compraria nínxol amb vistes a la mar.

Ni recordo el que he menjat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La cullera

26 Setembre, 2010 16:23
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

      La cullera:

 

 1) Sap com es vola sense batre.

 2) Entén de tota mena de líquids.

 3) Té massa cap per aprendre a caminar.

 4) Voldria ser petita i dormir en el fons del calaix.

 5) Està acostumada a veure homes badocs.

 6) Preferiria que anés la mà dintre la cassola.

 7) És la supervisora de la cuina.

 8) No sol parlar mai amb el mànec.

 9) Té massa amics que la cerquen.

10) Sap callar en els xarrups.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de joves i deu pensaments divins

23 Setembre, 2010 09:25
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

La nostra jove

 

Mireu-la, ara, amb pas adelerat,

tot caminant, gens dolça la mirada,

passa carrers: més amples i planers,

potser cercant: la joia i la pausa.

Tindrà, a l’abast, somnis i melangies,

encetarà el regne dels vint anys,

sense poncell, minvada de desídies,

ha de trobar el cove dels afanys.

És prou ben cert que rumia sense pausa

entaforada en nobles pensaments,

tot li preocupa: Passat amb el present,

portar un vestit, anar a tota la festa!

No cal saber-ho, la mare li ha de dir

el que cal fer, com conquerir aquell brètol,

és bon hereu, té feina, és prou ric,

està tot lliure, caldrà ensarronar-lo.

La nostra jove es queixa, es rebel·la,

posa, a la terra, la força dels seus peus,

vol defugir, abandonar la casa,

vol treballar, pregar a tots els déus.

 

El jovent

 

Em porta el món empreses ventureres,

nobles afanys, escampa pels carrers,

enmig de tot, he de veure jovent,

que vol anar, recórrer mil empreses.

Estic cansat, de riures i promeses,

enceto, alhora, nobleses amb oblits,

ben assegut, dessota del gran arbre,

no tinc ni llum ni clau del paradís.

Estic dolgut, és vella ma dolença,

però el jovent em mira, es commou,

el veig inquiet, com sempre porta pressa,

ha d’aplegar, passar tot el desert.

Du en el sarró les ganes i la fressa,

murmuris tous, en un racó, l’encís,

el deixo anar, m’acosto a una finestra

per albirar, sentir sense morir.

 

Pensaments divins

 

Satanàs vol fer votacions, només hi ha una candidatura.

Déu no fa miracles, senzillament, crea.

Satanàs aprofita les ofertes i viatja sense pagar.

Els àngels no tenen sexe, han d’estimar tothom.

Al cel dels casats, no deixen manar ningú.

Un mestre va arribar al cel, no li van deixar entrar la pissarra.

Vint alumnes són suficients per no estimar Déu.

Quan Déu creà, no esperava tants comentaris.

Jesús no va anar al calvari, el van portar.

Satanàs no té núvia, odia fer-se el bo. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de canvi i deu pensaments educatius

20 Setembre, 2010 10:14
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Obrers porucs

 

Estiu, cansat, defuig i s’acomiada

el sol descriu el camí més curt,

sense escalfor, del regne, com se’n surt,

darrere, queden els riures i paraula.

Obrers porucs enceten la jornada,

volen més feina, més dolços entrebancs,

els noto encara més foscos i enrabiats,

volen tenir la força ensarronada.

Tardor pacient, a poc a poc, s’acosta

sap quant d’estèrils conviuen els humans,

algú assenyala uns temps esparverats,

deixarà, el vent, desfeta per resposta.

M’assec, cansat, a dalt de la carena

mirant la vall que pren altres colors,

sento la gent, farcida de boniors,

tot treballant, van espargint sa pena.

 

No aprèn

 

Deixem, enrere, el llit i la paraula,

anem a fer el deure compromès,

tinc massa eines, em sento prou espès,

començaré cridant damunt la taula.

Reunirem les noves energies,

malparlarem de tots els benestants,

encetarem cridòries i jutjats,

per acabar les joies i alegries.

Un cop, un més, anirem per feina,

amb cos dolgut de tant anar pel món,

com obrirem la capsa dels dolors,

despertarem, endollarem la pressa.

Vindrà tardor, recollirem els dies,

defugirà el riure i l’escalfor,

obrirem caps, amagarem el cor,

cal fer negocis, encetar noves guies.

Mare natura, de nou ens trobarà,

enfurismada, voldrà nostre finir,

no ha pas canviat, hauria de morir,

l’home no aprèn, potser mai ho farà.

 

Pensaments educatius

 

 Estic tip, no puc assaborir cap concepte més.

Quasi estaven convençuts que un triangle no era un cercle.

Dubto que la porta d’ entrar sigui la mateixa que la de sortir.

Li estava preguntant al llapis perquè escriu tonteries.

El vent els portarà la saviesa, procureu que estiguin asseguts.

En un bosc de paraules, alguna ha de semblar entenedora.

Agafats a un llibre, és difícil fer-los volar.

Hem començat el curs, estem estudiant els ponts.

El mestre volia aprendre, algú ho havia de fer.

Eren alumnes bons, molestaven però menys. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de masia i deu epitafis

17 Setembre, 2010 14:31
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

A la masia

 

Mireu, de fet, la ciutat

em porta hores farcides

de raure, de treballar,

de seguir l’enganyifes.

D’agafar el vint-i-set

abans de les sis quaranta,

de saludar, sense gana,

a la veïna de dalt.

De mostrar aquella temença:

Avui me’n podré sortir?

De callar i maleir:

On deu raure ma dolença?

Són, seixanta, massa anys

per viure d’una promesa,

oblidar on viu encesa

la flama dels grans afanys.

On em queda la grandària?

El desig de millorar?

He de buscar-la demà,

lluny ciutat, a la masia.

 

Príncep

 

La mossa diu, innocent:

On t’hauria de cercar?

De segur, no ho sap trobar,

és mossa prou impacient.

Sota l’ombra de pi gros,

ben amunt de la carena,

a l’estiu, ben prop de l’era

de cacera, a la tardor.

En despertar-se el gran sol

darrere de la finestra,

amb la llar del tot encesa,

vella paella en el foc.

Ser príncep de la masia

és la feina principal,

escoltar el vent de dalt,

passar el temps amb companyia.

Una cabra, tres corders,

sis ovelles, quatre gats,

massa coves per menjar

tenir mandra, ser pagès.

Treballar un cop al mes,

prendre forces la follia,

viure bé, fer a la masia

tot els somnis i res més.

 

Epitafis

 

He entrat a l’associació dels prescindibles.

Només em queda el ball de disfresses.

Trobo que ja no em pesen les cames.

Estic de viatge, tornaré el dia del judici.

No perdeu les ganes de riure.

No patiu, morir-se és senzill.

Fins aquí, arriben els neguits.

Ofereixo els meus serveis, estic a les pàgines negres.

He provat cent dietes per guanyar pes.

Es prega pensar amb silenci.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El vident

14 Setembre, 2010 13:09
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

   El vident:

 

 1) Té la sort de veure el qui no hi és.

 2) Parla amb els morts un monòleg cabdal.

 3) Sap el meu futur sense aplegar enlloc.

 4) Només té un dubte: Li pagaran?

 5) Aprèn en un sol llibre els misteris de l’ univers.

 6) Prediu el futur, sempre encerta que vindrà.

 7) Es guarda els nostres problemes sense plorar.

 8) Sap que puc canviar en qualsevol moment.

 9) Sap trobar el meu equilibri, em pot fer seure.

10) Endevina que m’he perdut i em proposa comprar pedres.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de pàtria i deu pensaments divins

11 Setembre, 2010 12:45
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Al capdavall

 

Avui, com sempre, es lleva nostra terra

amb aire dolç, eternament callat,

hem fet la sort, potser només emprat,

volem seguir d’acord amb la feblesa.

Vam lluitar, en altres temps ferrenys,

amb gent airosa i vam perdre la guerra,

només ens queda polsim d’una fermesa,

volem guarir-la, de tant en tant, de seny.

Acorralats, vençuts per gran misèria

volem govern, gaudir la nostra sort,

al capdamunt, resten els joves morts,

al capdavall, anem plorant la resta.

 

A poc a poc

 

Així serà, la sort de nostra llengua,

abraonada per estranys i veïns,

la portarem a viure en els grans cims,

li pregarem mentre treballa i sua.

Sortint del pou, la ratlla passatgera,

ens solcarà espais vestits de blanc,

és una parla que, a poc a poc, progressa

tot resseguint esquerdes i paranys.

Caldrà saber que massa cors bramulen,

tot esquivant febleses i despit,

els cos es cansa, mes rau gran esperit

i, tots plegats, volem eixes ventures.

 

Pensaments divins

 

Satanàs creu en les programacions educatives.

Es pot anar al cel, però sense ossos.

Tres condemnats més i podran tirar la sopa.

Satanàs torna a l’infern per fer inventari.

Si se salven tres justos més, hauran de comprar vaixella.

Satanàs porta pecats, però li treuen de les mans.

Déu va als enterraments, vol saber si hi ha algun parent.

Satanàs ha anat al magatzem, se li acaba el sofre.

Puc parlar amb Satanàs o depilar-me les celles.

Es confirma que els partits celestials es jugaran sense àrbitre.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d' aprendre i deu pensaments educatius

08 Setembre, 2010 19:39
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Aprenents

 

Completament sorprès,

parlant de l’economia,

no noto certa alegria,

sincerament, no la veig.

Aprenents de savis ximples,

tots cansats de no fer res,

hem aplegat als carrers

sense ganes, sense riures.

Abans, la lluita ens delia,

millorar era un esforç,

ara, molts cerquen la mort,

van farcits de gran desídia.

Tots volíem ser ben rics,

menyspreàvem la pobresa,

ens porta l’avinentesa

a oblidar el so dels grills.

Fantasmes de la gran via,

saltant, xisclant, presumint,

anaven de vint en vint,

tot parlant d’astronomia.

Els pagesos revellits,

la terra donant el fruit,

nosaltres en un garbuix

oblidant foscors de nit.

Aprenents de poca cosa,

mestres de les mil lliçons,

estudiem per a ser bons,

per gaudir del no fer nosa.

 

Trobarem

 

Posarem, a la pissarra,

el deure i el compromís,

el naixement i l’occit,

el futur i la nissaga.

Parlarem amb tots els savis

de castells i de presons,

dels sentiments de minyons,

dels garlaires i dels avis.

Cercarem tot l’entrellat,

les solucions de país,

el somriure de l’amic,

el plorar del condemnat.

Trobarem, sense mesura,

la fortuna i el menjar,

el plaer, el saber estar,

la grandària i l’engruna.

Manarem a tots els déus,

una nova primavera,

un caminar cap enrere

per aplegar amb els teus.

Plorarem si la mentida

vol regnar entre aprenents,

volem saber si la gent

té la rauxa amanida.

Finirem com la feblesa

a casa dels immortals,

hem relligat tots els mals,

només ens queda la festa.

 

Pensaments educatius

 

Estava fent de mestre quan aparegué un alumne.

No us puc ensenyar res més, tinc fred.

El millor del saber és quan la paciència et posseeix.

Hem d’aprendre a conviure amb déus petits.

Tinc més reformes educatives que anys d’ experiència.

Una escola ha de ser una guarderia instruïda.

Partirem de la premissa que un home és un ruc intel·lectual.

No tinc alumnes, tinc mestres inacabats.

Avui no volen aprendre, els deixaré somiar.

L’escola és l’últim país on es voldrien perdre. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de torna i deu epitafis

05 Setembre, 2010 13:21
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

L’ hora del treball

 

Com la darrera tarda

passeja entre neguit,

tot bo queda esquifit,

recullo temps encara.

Han estat les vacances

la porta del gran cel,

el temps de mató i mel,

les nits sense estrebades.

Hem portat els problemes

a beure ran la font,

hem eixugat el front

solcat, buit de tenebres.

Dessota la figuera,

enmig del fruit madur,

el cel porta l’ensurt,

demà no hi haurà festa.

Carregarem el cotxe

amb nobles embalums,

han de tornar a ser junts:

Els llestos, els mediocres.

L’estreta carretera

ens ha de fer el comiat,

l’estiu com s’ha acabat

enmig de ràbia i pressa.

Els pobres ciutadans

com tornen decebuts,

fan cara de vençuts

és l’hora del treball.

 

Aprendre

 

Mare, la bossa és prou vella,

a l’escola no ha d’anar,

és el fet de començar,

una nova meravella.

Portarà tres llibres nous,

un petit ordinador,

el pensar d’un lluitador

que s’acosta a l’enrenou.

Retrobaré els amics,

ensopits o entremaliats,

tots a punt per al combat,

per a vèncer a l’enemic.

És enemic tan ferotge,

farcit de lletres i ensurts,

ben callat, ben assegut,

entre fulles tan innobles.

Comença primera pàgina,

tot es posa a tremolar,

el pensament com se’n va:

Ignota au salvatgina!

Mentrestant, el savi mestre

diu com cal saber llegir,

sento el clam, també el brogir

el cloc i piu sense regnes.

Empresa tan delecta

com ens fas estabornir,

aprendre farà finir

els castells prenyats de sorra.

 

Epitafis

 

Demà començaré una vaga de fam.

Segueixo tenint la pressió baixa.

El metge em diu que no em desanimi.

Al sepeli, va haver riures i plors.

Crec que estic acomiadat.

Més val que no pregunten al veïnat.

M’ha arribat la medalla al treball.

He passat un control d’alcoholèmia sense dificultat.

Es prega no aparcar davant el nínxol.

Em feia il·lusió firmar una hipoteca. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El gegant(1)

02 Setembre, 2010 09:18
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

   El gegant (1):

 

 1) És un nan esdevingut a més sense prou control.

 2) Necessita més portes que finestres.

 3) No té cap espai fet a mida.

 4) Té massa por de la seva ombra.

 5) Surt als contes però no tota l’ estona.

 6) Té massa cases on no pot anar.

 7) Pot menjar pomes pensant que són albercocs.

 8) Ha de mesurar el temps amb dos rellotges.

 9) Només té por dels nens entremaliats.

10) Mai pot veure’s els dos peus alhora.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs