Dos poemes apenats i deu pensaments divins

29 Abril, 2012 07:31
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Per escriure


Per escriure,

necessito:

una ploma i un tinter,

un somni de mariner,

quatre pedres del Calvari

i pujar, entre paraules,

les estrofes concloents,

una pila d'innocents,

un parell de gates maules

i recercar, per l'amor,

la dolcesa de les hores,

el caminar entre pobres

quan estimen d'un sol glop.

Per escriure,

és necessari

asseure's a l'alturó

i pensar: Sóc el millor

dels qui preguen a diari!,

i baixar, sense alegria,

a la casa del mai més,

escriure deu ser voler

i voler pel cim s'enfila.


Un barret


Si sabia

on dorm l'amor,

a trenc d'alba

el cridaria

i aniríem,

amb el sol,

per saber

qui el demana.

He posat,

les meves penes,

en un barret

ben rodó

i, quan plou,

la pluja tapa

i quan neva

el deixo sol.

No hi ha noies

a les cases

on recerco

els meus amors,

com em perdo

entre contalles,

com em trobo

allí on sóc.

I el barret

xerra i esclata

i demana

per anar,

el porto

amb la sabata,

vaig de ric,

vaig de mudar.

 

Pensaments divins

 

Tres empresaris d'espectacles s'han apuntat a l'adoració nocturna.

Diuen que Jesús torna, s'ha renovat el passaport.

Necessiten minyons per anar a Betlem el mes de desembre.

Satanàs tancarà una sala de l'infern, ha pujat el preu de la llenya.

Quan Déu creà l'home, va errar de planeta.

Jesús tornarà si li plau la carta astral.

Sant Josep ha demanat feina en tres fusteries.

Jesús va anar al desert, ignoro amb quina agència.

Sant Cristòfol converteix el vi en aigua.

Es fa saber que el tren de l'infern du retard. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes verds i deu pensaments educatius

26 Abril, 2012 06:33
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Apareix el verd


Acaba la tarda

freda de l'hivern

on el sol cobert

cerca altres terres

i, sent tan a prop,

ni vol dir-nos res,

és un vell heroi,

lluita entre tenebres.

I, de sobte, el món

el crida i escolta,

el sol prou planer

es posa a la vora

i llença calor,

la calor estimada,

i la terra esclata,

acull l'arribada.

Tot de nou comença

i, surten dels camps,

les herbes més dolces

amb les més galants,

el blanc i el marró

deixen llur desert,

sense saber com,

apareix el verd.


Color verd


Pare, digueu-me com,

aigua tan clara,

pinta, amb color verd,

tota la plana?

On és aquest pinzell,

preat dels déus?

On ha deixat el fred

cru de l'hivern?

Quin gegant amable

du primavera?

Com l'haurà portada

sense temença?

Pare, digueu-me com

el sol s'allunya,

allargassa la tarda,

crida la lluna?

Vull saber com es fan

les meravelles,

com surten les roselles

i creix el blat.

Pare, no tingueu por,

no ho contaré,

no vull marcir-ho tot,

m'agrada el verd!

 

Pensaments educatius

 

Van aprovar, el nom s'entenia prou.

Els objectius mínims seran la o.

Es pensaven que Nadal és el nom de l'arbre ple de regals.

Va llençar el llapis perquè no li va trobar les piles.

Era una lliçó ocasional, la vaig trobar en una paradeta del mercat.

La pobresa, l'aprendran en acabar els estudis.

L'alumne era superdotat, volava sense escales.

Valoraré l'art de la còpia.

Han entès que un zero és un tortell sense greix.

Ho saben: Vuit és un buit petit!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes apàtrides i deu epitafis

23 Abril, 2012 06:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


No caldrà


No tinc cap rei

ni em mana cap bandera,

tinc per senyera

la branca de l'herbei

i el meu tron

s'assembla a una pedra,

ampla, planera,

amb cos rodó.

No tinc ni déu

ni vana complaença,

és el meu cos

el terrible enemic,

com em demana,

la gana és la desfeta

i l'assadollo

amb amples glops de vi.

Un cop calmat,

comença el gran misteri,

la lluita innoble

d'aquells petits prohoms,

avui, diumenge,

no caldrà ni llevar-me,

només hi ha guerra,

és dia d'eleccions.


Massa glòria


Poseu el rei

en un palau llunyà

amb or i argent,

ivori i joia,

però, a mi,

no em deixeu entrar,

no ho mereixo,

és massa glòria.

Poseu, al punt,

sota del pont,

amb rierol

d'una aigua fresca,

una gran truita,

en tindré prou,

si no n'hi ha,

doneu-me herba.

Allí, ben sol,

sense senyera,

sense el consol

de savis vells,

he de restar

a casa seva,

casa del riu,

un riu mesell.

 

Epitafis

 

Si moriu en dissabte, paciència.

No vaig poder morir ahir, estava tot tancat.

Vaig morir per beure de sota la bóta estant.

He mort amb bona cara, sabia que no havia de pagar.

Ara, no recordo el número del nínxol.

Com a molt, et puc donar una falange.

Suposo que vols parlar amb la senyora.

Ofereixo paradís a meitat de preu.

Demà et passo a recollir.

Tres dents més i ja faria patxoca. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L'escala

21 Abril, 2012 06:46
Publicat per jjroca, Aproximacions


  L'escala:


  1) És la graduació més estesa.

  2) Pot ser-hi en molts nivells.

  3) Coneix pujades i baixades.

  4) Ajuda l'home en la seva alçada.

  5) Pot viure al carrer o a casa.

  6) Prefereix viatjar sobre rodes.

  7) Ha d'aprendre a restar immòbil.

  8) De vegades, la vesteixen amb números.

  9) Destria tota mena de grandàries.

10) Té prou complicat viure al cel.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes a cavall i deu pensaments divins

18 Abril, 2012 08:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


A cavall


Sant Jordi,

a cavall,

porta massa anys,

va vestit de blanc,

empaita el mal drac.

Cada primavera

viatja arreu,

la princesa espera

arribar, sencera,

de nou, al palau.

I el drac ferotge,

parla somicant:

Necessito anar

a posar-me dents!

Sant Jordi,

a cavall,

arriba a Montblanc,

per si troba el drac,

dormint al portal.

La lluita comença,

faran mitges parts,

no estan per la feina,

volen descansar.


Passa per la plana


Cavaller, a cavall,

passa per la plana,

Sant Jordi demana

anar tots al tall.

Entre balls i festa

el drac com s'enfada,

només porta gana,

espera el menjar.

Amb dos sacs d'arròs,

mig de botifarra,

pot passar la tarda

dessota del pont,

però vénen tots

a veure batalla,

el rei encomana:

Qui matarà el drac?

I el vell drac remuga,

quasi mig plorant:

Me'n vaig de Montblanc!,

i, de regne, es muda.

 

Pensaments divins

 

Estic condemnat, però no troben cap vacant.

Déu posarà al mercat: àngels a meitat de preu.

Si peco, abans de les vuit, em faran descompte.

Necessito una oració nocturna més suggestiva.

Judes va posar Jesús a la borsa de valors.

Quasi puc afirmar que Jesús no va anar a Jerusalem a fer turisme.

Si Déu és el meu Pare que em pagui el cotxe.

Jesús pujarà a la creu si no li fan mal.

Judes plorava, tres monedes eren falses.

Sant Pere no hi és, ha anat al saló nàutic.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes rosa i deu pensaments educatius

15 Abril, 2012 06:23
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Me l'estimo


Com l'amor em va venir

per treballar, ben debades,

a la plaça, per les tardes,

a la vora del jardí.

Allí, he trobat la rosa,

pentinada, amb ulls clars,

una bossa, una sabata,

poques ganes de comprar.

No té flaire d'eixa userda

que rondina enmig del camp,

però té mirada encesa

i el seu cor és tot un clam.

Me l'estimo des de l'alba,

ben arrapat al coixí,

i li dic, tot de passada:

Tu em voldries per marit?


Poncella


Poncella, amb els ulls tristos,

com trafega pel carrer,

al cistell, porta la mel,

en el vestit, els anissos.

Cap noia, més melindrosa,

he trobat en tot el món,

la carona, com la rosa,

una espina enmig del cor.

El seu noi no té ni pena,

poca-solta i bevedor,

poncella porta condemna,

on ha defugit l'amor?

Poncella, amb els ulls tristos,

si et volguessis casar amb mi,

romandríem, ben feliços,

del matí fins a la nit.

Aniríem a la plana,

a la riba i a la vall,

si els diumenges demanava

fins la portaria al ball.

Poncella, amb els ulls tristos,

regala'm el teu mirar,

tinc per tu, tots els pastissos

per donar-te i regalar.

I, si no em vols, et demano

una estona en el voler,

no vull tenir ni vull ser

només sóc galant que planyo.

 

Pensaments educatius

 

Han passat tots el curs, el riu estava sec.

Aprenen molt, però no en saben gaire.

Amb el divorci pel mig, els costa assimilar els nombres parells.

Els donaré dos punts per examen.

He proposat, a la mare, que li posi la nota musical.

El proper examen el contestarem entre tots.

Una de les múltiples funcions de la cadira és oferir la possibilitat de seure.

He tingut sort, l'inspector és més optimista.

La classe anava bé, tots eren a la lluna.

Els alumnes saben pintar, amb els peus, sense treure's les sabates. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'un drac i deu epitafis

12 Abril, 2012 08:43
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


L'any vinent


Encetada primavera

a la ciutat de Montblanc,

demana el rei estadant

un nuvi per la princesa.

La princesa és una flor:

assossegada, eixerida,

pel matí, sempre amanida

a feinejar per tothom.

Pressurós com passa el temps

i la princesa és fadrina,

la ciutat viu reprimida

sense sortir al carrer.

A les voltes, viu un drac

que, de tant en tant, demana:

una ovella, una cabra

o tres coves de peix blanc.

Però un dia, aplega el sol

tot vestit de cavaller,

les campanes van al vol

i la gent surt al carrer.

Encetada la gran lluita

el cavaller guanya el drac,

la princesa ho anuncia:

L'any vinent m'hauré casat!


Ni vull ser drac


Ni vull ser drac

ni vull ser rei

ni la princesa

que s'esbellega,

vull ser, arreu,

un cavaller

amb capa blanca,

amb dolça estrella.

Tenir cavall,

mil aventures,

el cap ben clar,

minso de dubtes

i traginar

amples camins,

anar a la mar

i seduir.

No vull ser el drac

dolent del conte

que, a la princesa,

es vol menjar,

m'agrada més

seure i somiar

i estiuejar

i fer de pobre.

 

Epitafis

 

Vaig morir per una ximplesa: Volia aturar un tren!

Noto com si em faltés l'aire.

Aprendre a fer el mort, pot durar una eternitat.

Estic mort per a reduir despeses.

Aprèn a morir en quinze dies.

Ho sento, però no vaig venir a l'enterrament!

S'aconsella morir-se sense massa xivarri.

Mai et demanaria que em paguessis el nínxol.

Si et diuen que he mort, no t'ho creguis.

Hi ha una possibilitat de sobreviure: Apunteu el nombre del compte dessota.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L'estufa

10 Abril, 2012 06:11
Publicat per jjroca, Aproximacions

   L'estufa:


  1) Es despulla en arribar el fred.

  2) Abandona la solitud del magatzem i presideix la sala.

  3) Intenta recordar la cara dels seus amos.

  4) Encén pel davant i mulla pel darrere.

  5) Mai desitja fer el paper de taula.

  6) Sol tenir ulls radiants i càlids.

  7) Manifesta un caràcter conflictiu.

  8) Pot ser una baralla forta d'electrons.

  9) Mai sap l'hora d'anar a dormir.

10) Espera de l'home una certa preocupació.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes tranquils i deu pensaments divins

07 Abril, 2012 05:13
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Albiro el cel


Em plau la pausa

feixuga de la tarda,

havent dinat:

la pasta o el llegum,

havent perdut:

la fúria i la batalla

per tornar a ésser

un tafaner prou mut.

Albiro el cel,

dessota la figuera,

sento el venir

de tous pessics de pau,

no en parlem:

de fulles ni de figues

puix m'ennobleix

tot el saber esperar.

Només sóc home:

tranquil, sense encanteri,

mai podré ser

el millor dels hereus,

em plau tenir,

els braços estirar,

sento el venir,

aplega en Morfeu.


Vull estar a soles


Si he de venir,

perquè l'estiu convida,

i conquerir

aquest desfet castell,

no m'enganyeu,

només tinc una vida,

prou afeblida

per reunir gran fe.

Deixeu-me allí:

on reposen les ombres,

vull estar a soles

amb tebi pensament,

per manament,

he de trobar oprobis,

no els vull comprar,

no ho vull fer.

Només pendent:

de la flaire estesa,

de joves roses

nascudes al jardí,

vull el dormir

amb una manta estesa,

un coixí d'herba,

dessota del gran pi.

 

Pensaments divins

 

Jesús caminava, pel damunt de les aigües, com el president d'AGBAR.

Si voleu anar al cel, procureu sortir d'hora.

Déu va escriure deu manaments i va crear la lògica.

He venut un tros d'ànima a Déu, no cal dir que no he cobrat.

He enganyat a Satanàs, ha estat un miracle.

Sant Pere també portarà: aigua amb gas.

La Verge li ha dit a Jesús: Si tornes a Jerusalem porta, almenys, sis dones deixebles!

No és just, a Jesús només el van temptar tres vegades.

Amb deu euros, us poden passar de cec a borni.

Satanàs té virtuts, però les amaga. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de Rei i deu pensaments educatius

04 Abril, 2012 05:59
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Terres de Natzaret


Per terres de Natzaret,

sota el fred,

un missatge s'encomana,

diuen que:

ha mort un Rei

sense lluita ni batalla,

el seu reialme és llunyà

amb servents que tenen ales,

però no l'han defensat,

ha perdut totes les bases.

La partida ha conclòs

en la gran Jerusalem,

els deixebles l'han deixat

tot pujat en una creu.

Per terres de Natzaret,

sota el fred,

una Mare xiscla i plora,

ha perdut el Minyonet,

tan dolcet,

i la terra es queixa tota.


És necessari


Era Jesús el gran Rei,

amb exèrcit celestial,

i va triar morir mal

a resultes d'una llei.

Quin pobre pot declarar?:

Sóc el ric de la contrada,

penso, sé, faig bona cara

i, si convé, dormo al ras!

Com, de Betlem, pot sortir

un que diu: Sóc Fill de Déu!,

ni tan sols és fariseu,

ni sap escriure en llatí.

Amb aquesta irreverència,

sense ganes d'obeir,

tot el regne fa glatir,

ha de pagar eixa ofensa.

Aprofitant les tenebres,

va a l'hort ple d'oliveres,

com l'agafen i el prenen,

com el jutgen i el condemnen.

Seran els nobles romans,

qui el portaran al Calvari,

qui diran: És necessari,

clavar-lo de peus i mans!

 

Pensaments educatius

 

Consideraré falta d'assistència: amagar la farmaciola.

Mai sé si trenta alumnes són massa o es compten al pes.

Els alumnes no poden callar, els trepitjarien.

Els alumnes tenen dèria per les aigües tancades.

Els poso feina per entretenir la família.

Els homes primitius ja tenien jocs d'atzar.

El nen necessita millorar, escriu mestre amb be baixa.

Hem fet tres minuts de silenci, tres alumnes necessiten respiració assistida.

Amb la palla de l'examen, menjarien deu rucs.

La classe romania en silenci, feien submarinisme.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs