El cap d' any

31 Desembre, 2010 12:22
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

      El cap d' any:

 

 1) Intenta posar-nos les piles més noves.

 2) Recull de promeses i bones intencions.

 3) Ens porta nous dies i els vol ensucrar.

 4) Arriba a les cases i truca a la porta.

 5) Demana més de seny i perseverança.

 6) Carrega amb petons que cal repartir.

 7) Espera trobar-nos enmig de la festa.

 8) Deixa a cada home un polsim de sort.

 9) Comença amb xivarri i allarga la vetlla.

10) Allarga la nit i espera el bon sol.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes caducs i deu pensaments divins

28 Desembre, 2010 19:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Veig el cel

 

Llargues jornades em porten

les darreries de l’ any,

la vida ha estat parany,

he lluitat com un tanoca.

He començat tafaner,

he seguit lluna i estrelles,

he comprés que les més belles

puc mirar, mai les tindré.

Aplegant amb la pobresa,

a la casa del mai més,

la vida perd interès,

la força guanya feblesa.

Estudiant de cent oficis,

savi orfe sense embuts,

he conegut els vençuts,

els mentiders sense vici.

Amigot de Belcebú,

mal company de Sant Miquel,

al capdavall veig el cel,

però estimo el capdamunt.

 

Només li queda

 

Petita fulla sola en el cim,

tan oblidada del vell llevant,

mires com passen nobles estranys,

van carregats, han de ser rics.

Han de deixar enmig la plana,

els fruits madurs de la tardor:

Els dolços grans, una mangrana,

una cistella plena de nous!

Enmig la plaça, la vella estant

vol travessar-la per fer rosari,

sentir Jesús en el sagrari,

sortir de missa tot esperant.

Arribar a casa, pujar l’ escala

enmig sospirs, aplegar dalt,

veure el seu home de cara magra

com es baralla vora la llar.

Posar un tió, sentir la flama,

tot adormit, mirant el foc,

torrar una ceba, mitja patata,

i un polsimet de carn de porc.

Mentre esguarda, un sentiment

tomba la cambra, puja a l’ envà,

només li queda la poca gana

i un rajolí de vi del car.

 

Pensaments divins

 

No acceptaré, de cap manera, una caldera de segona mà.

Satanàs està preocupat, set diablesses estan engreixant.

Al cel, patir gana és saludable.

Déu ha tingut que obrir una taverna al costat de l’ església.

No creguis que, al cel, totes les anyades són bones.

Déu ha convocat els enòlegs per fer-los un sermó.

La Verge vol que, aquesta temporada, es porti el blau.

Déu no em castigarà si no arribo a mig milió de lectors.

Satanàs em vol posar a ratlla, n’ està cercant una.

Li he demanat, al Redemptor, un minut per a fer els deures. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de Josep i deu pensaments educatius

25 Desembre, 2010 13:00
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

En Josep mira

 

Quatre paraules senzilles

al pessebre de Betlem,

les hores són, ho sabem,

melangioses i afeblides.

On rauen els grans projectes,

el saber fer i la sort?

Algú dirà que s’ han mort

i faran misses senceres.

Tot mut, davant de Jesús,

entre un drap vell i la palla,

li ofereixo la batalla

de lluitar amb ets i uts.

En Josep mira i no sap

per on van els meus desoris,

tinc el cap ple de dimonis

un a un els va apartant.

 

La carona de Josep

 

Nadal arriba i passa

tot marejat pel gran vent,

sentiu- me com a innocent,

que tinc avui poca gana.

Nostre país es delera

entre la panxa i l’ encís,

no hem trobat el paradís,

quasi ha estat una desfeta.

Però mirem el pessebre,

la carona de Josep,

comenteu-me si és prou cert

que més magra la va rebre.

 

Pensaments educatius

 

El mestre té problemes, els alumnes no són la solució.

Els alumnes no em creuen, només volen posar-me a la creu.

He fet un descans, acabo d’ estavellar-me.

La classe començarà prompte, sento els tambors de guerra.

No tinguéssiu por, entreu i ja provareu de sortir.

El rellotge no corre, té massa deures.

Entro a classe, hi ha una pissarra que m’ espera.

El mestre era allí, només calia despertar-lo.

El món és una taronja, només es pot menjar la pell.

L’ actitud és bona, almenys, perversa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de Mare i deu epitafis

22 Desembre, 2010 18:56
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

La Mare Verge

 

Betlem, llogaret perdut

on conviuen els pastors,

acomiada la tardor,

esclaten les llars i focs.

Les nits esdevenen llargues,

rialles dels innocents,

poc ho saben que hi ha reis

esmaperduts, intractables.

Qui parla de profecies?,

assegut, vora del foc.

Quan esdevindrà aquest lloc

el centre de les notícies?

Accepta na Mare Verge,

un manament esforçat,

el seu home l’ha portat,

han aplegat al capvespre.

Betlem, dona’ ls posada,

una mica de menjar,

ha de ser nou infantar

qui mourà un món que calla!

 

Na Maria

 

Na Maria i en Josep

caminant a tota pressa,

massa minsa la fermesa,

per a córrer un poquet més.

Salten l’ últim alturó,

esgotada la somera,

mai ha estat tan viatgera,

mai sortia del seu tros.

Na Maria és un sospir,

en Josep és tota angúnia,

han aplegat enmig runa,

només són un gran glatir.

Troben les portes obertes,

mig apagats tots els llums,

demanen minso aixopluc,

no troben sinó tenebres.

Un dels pastors, mig dolent,

avui farà el seu mal tracte:

Els ofereix un estable,

ni els demana uns diners.

Na Maria damunt la palla,

en Josep és tot esglai,

allí aplegarà l’ Infant:

Petit Rei per fer batalla!

Tot un àngel anuncia:

En el cel hi ha festa gran,

ha nascut, Jesús és nat,

és el Fill de l' establia!

 

Epitafis 

 

Em trobo en fora de joc.

Afanya’ t, he sentit el toc de morts.

La dona m’ ha posat el mòbil.

Necessito el llibre de reclamacions.

Aquest cel no és el que vaig comprar.

Ves-te acostumant a passar fred.

Estic pensant en canviar de religió.

He de dir que estic desconcertat.

He hagut de deixar els calmants.

Si entreu, igual us dono una sorpresa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El Betlem

19 Desembre, 2010 17:41
Publicat per jjroca, Aproximacions

  

     El Betlem:

 

 1) És el fruit del desig constructor dels humans.

 2) Aconsegueix tenir tot un poble a la saleta d’ estar.

 3) Vol fer-nos adornar que vivim entre dues coves.

 4) Ens convida a convertir-nos en déu per a moure els personatges.

 5) És el temps anterior a les cambres de bany portàtils.

 6) Recorda els principis de l’ obra de la Sagrada Família.

 7) Ens recorda una concentració reial per conèixer una estrella.

 8) Va ser una de les festes celestials més atrafegades.

 9) Es mou entre el neguit i la complaença de dos Pares.

10) Sap conviure entre arbres i regals.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes nadalencs i deu pensaments divins

16 Desembre, 2010 17:07
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Esperit nadalenc

 

Escric eixa poesia

amb esperit nadalenc,

amb mig cove d’ alegria,

l’ altre mig d’ anar perdent.

En el passar d’ aquests dies,

he vist impaciència i goig,

omplir de gent les botigues,

cercar ganga i ocasió.

Emprar diners en un llibre

de cuina o de consell,

l’ anar aprenent a viure

ho deixo per als més vells.

Omplir l’ armari de roba,

de disseny o de mercat,

reeixir d’ aquella prova:

Tenir gust per combinar!

Arribar a les hores toves,

posar drets els tres pastors,

comprar ovelles de les noves,

tres gallines i dos porcs.

I com no, fer aquell gran arbre

a la sala principal:

On ha quedat el Nadal

de cançons tombant per l’ aire?

 

Cantem

 

Quan em mires endevino

on voldries ser present,

en un poble, en una estança

ben a prop del foc encès.

Assegut, menant els troncs,

veure l ’envà il·luminat,

recordar belles cançons,

com apropen el Nadal!

Pensar en Minyó gelat,

amb un Pare neguitós,

un angelet anunciant:

Ha nascut el Salvador!

I la mare esblaimada,

presa de por i de fred,

qui guardarà el seu secret

en aquesta nit tan clara?

I Herodes amenaçant,

cercant aquell nou nadó:

Qui li vol prendre el seu regne,

haurà de trobar la mort!

Tres Reis apleguen per veure,

per donar els seus presents,

una estrella du el pessebre,

dintre el pessebre altre Rei.

Enmig de tanta mancança

mireu la gana com creix,

hauríem de seure a taula,

tenim la fam en escreix.

Deixem Betlem una estona,

mengen la sopa i el peix,

en menjar tornem al foc

i, amb força ganes, cantem.

 

Pensaments divins

 

Déu comprèn els homes de poca fe, però no prendrà mesures.

Judes està provant de passar inadvertit.

Satanàs està preocupat, tres jueus volen fer una urbanització a les portes de l’ infern.

Una associació de sants han demanat a Déu: Millores de govern!

Déu està temptat de millorar les condicions de Satanàs.

És difícil viure al cel, han prohibit l’ avorriment.

Jesús tornarà a Jerusalem muntat amb un esportiu.

Els deixebles de Jesús no entenen massa la riquesa interior.

Judes diu que, aquest cop, farà un coma etílic.

Satanàs acceptaria una bona obra per procurar-se equilibri.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes esgotats i deu pensaments educatius

13 Desembre, 2010 11:05
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

El callar

 

La vida em porta, ferrenya,

pel camí etern del mai més,

de tant en tant, es desperta

per a dir-me: Estàs content?

Quantes passes, sempre enrere,

he de fer en el somiar?

Anar no voldria anar,

però empeny i em fa perdre.

Són els dies matussers

els qui porten la feblesa,

he començat sent valent,

poc després vindrà la resta.

Per què pugen tots els somnis

pel camí de poca sort?

No pensen que on va el cor

s’ endu el cos com amic.

Vull asseure’ m un moment,

deixar passar hores minses,

el pensar porta la ment,

el callar escriu cent llibres.

 

Escric

 

Escric eixa poesia

a la meitat de l' esbarjo,

he de triar-li la rima,

he de saber on voldria

esclatar si l’ acomiado.

Desvalgut, mig decebut,

passo les hores feixugues,

sense força no he sabut,

sense ciència em torno mut,

on rauran verdes pastures?

De fet, sóc un vedell

deixat ben prop de la mar,

la tardor ni du mantell,

ni garlandes mon castell,

ni saviesa el meu anar.

Agombolat per la lluna,

abandonat del gran sol,

estic contant, una a una,

Les joies de ma fortuna,

les desfetes del meu dol!

 

Pensaments educatius

 

Tres alumnes han preguntat, he anat a tocar les campanes.

El vent arriba a l’ escola, segurament no aprendrà gaire.

Estic quasi convençut que es riuen de mi.

Arriba l’ inspector, trauré els mètodes a prendre el sol.

No puc perdre, m’ he lligat a l’ esperança.

Els nens seran homes, com els creix la vergonya.

Els nens no són maons, mai podré tenir casa.

El dolent d’ ensenyar és que sempre s’ amaga l’ après.

A classe, no hi ha enemics, només desertors.

Volia anar al psicòleg, però el porten a classe. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de massa vent i deu epitafis

10 Desembre, 2010 10:15
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

El vent em mira

 

Un garlaire vent de dalt

recorre la vella plana,

és l’ arbre qui l’ acompanya,

el qui mou tot el que sap.

El vent li conta mentides,

de lliberts i de presons,

de tant en tant fa cançons

que estavellen a les portes.

Sentiu l’ arbre com li parla

sense paraules ni sons

envoltat de cent sorolls

o l’ encerta o divaga.

Escolto, pendent dels déus,

els terribles averanys,

sento com vénen els anys,

em prometen els relleus.

Quan el cos es fa més vell,

sentint la força del vent,

voldria ser molt valent,

però perd el passerell.

El vent em mira, se’n va

em deixa enmig tenebres,

l’ acompanyen les estrelles

fins la font del comellar.

 

Gegant vent

 

Ignot, vetust, rondinaire,

tan captaire com eixorc

és el vent qui s’ omple d’aire,

aprenent de mil cançons.

Les va escampant per la plana,

per la vall i pel camí,

les deixa dalt la muntanya

enmig buit i desencís.

Però, de tant en tant, fruita,

lliurant les nobles llavors,

la terra acull, dóna vida,

emplena vorals i horts.

El pagès ho magnifica:

Ara odia, ara lloa!

Gegant vent ni fa la tria

tot ho porta, tot ho tomba.

Com corre sense aturar,

com acompleix la promesa:

Ni un bocí ha de quedar,

tota casa ha de ser plena!

 

Epitafis

 

Dos mesos més i li dic que sí.

No puc anar al cel, em falta un padrí.

Avui, és un bon dia per morir-se.

Ni recordo on treballava.

Estic assolint que tinc poques esperances de vida.

Es demana, als nouvinguts, una mica d’educació.

Ara, tinc més temps per pensar.

Em sembla que no ens entendrem.

Ara torno, he anat a pagar la hipoteca.

Espero que, ara, no em faran fora.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Els salvadors

07 Desembre, 2010 12:05
Publicat per jjroca, Aproximacions

    

      Els salvadors:

 

 1) Ocupen les primeres places en el “ranking” celestial.

 2) Creuen en un déu personal i intransferible.

 3) No dubten mai de l’ estupidesa dels altres.

 4) Odien l’aire perquè encara no li han acabat de posar preu.

 5) Volen ser imprescindibles i inabastables.

 6) Cerquen paradisos que no es poden compartir.

 7) Saben que no hi ha prou or per pagar el seu temps.

 8) Ens diuen el què hem de fer a la vora de la cinglera.

 9) Només suporten la cua a l’ hora de la mort.

10) Tenen un cel saborós i condicionat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de solitud i deu pensaments divins

04 Desembre, 2010 17:19
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Betlem

 

Massa fred per a un desembre

mancat d’una llar de foc,

Josep diu: Camino poc,

arribaré tard al vespre!

Na Maria agombolada

voldria arribar a Betlem,

trobar prompte una posada,

esguardar l’Adveniment.

Han passat els darrers mesos,

entre penes i embolics,

gran munió de malentesos,

pèrdues dels pitjors amics.

Una noia tan bufona,

tan callada, tan pacient,

ha d’esdevenir marona?

És el pensar de la gent!

La meitat ni se la miren,

se’n riuen del bon Josep,

consentit i tebi home,

ni li parlen ni li diuen.

Betlem, llogaret perdut,

acull, si pots, la parella,

han aplegat nouvinguts,

només porten una estrella.

Dona’ls  un grapat de palla,

regala’ls un floc de neu,

després vindrà la contalla:

És nascut el Fill de Déu!

 

Arriba

 

Just, a la vora del pou,

on apleguen les poncelles,

he trobat Josep cansat,

entre dubtes i febleses.

El pensament dels romans,

el compte dels guanyadors,

volen saber quants n’hi ha,

han d’esbrinar quants en són.

Ho sabeu: Calia anar,

altre cop al seu Betlem,

fa molts anys que va marxar,

de segur que ni el coneix?

On rauran companys d’infància,

de córrer sense parar,

de voler anar a jugar,

d’estimar sense recança?

Mireu: Li porta l’ esposa,

asseguda a la somera,

dolorida viatgera,

amatent de bona nova!

Ni té casa ni fortuna,

on deuen ser els familiars?

Voldria tenir una llar,

només li queda la lluna!

Enmig de tanta incertesa,

cap àngel ho va anunciar:

Aplega qui ha d’arribar,

un Infant amb una estrella!

 

Pensaments divins

 

El món no es pot acabar al cel, no han finalitzat les obres d’ampliació.

Satanàs està que talla claus, li deuen fer mal les sabates.

Satanàs està a l’aguait, ha comprat calderes xineses.

Han començat a provar temptacions per correu electrònic.

Judes ha proposat a Déu una companyia de teatre estable.

Jesús ha acabat el naixement amb un altre constipat.

Satanàs tempta Jesús amb creus climatitzades.

Satanàs sospita que s’acosta el Judici Final, han arribat tres jutges.

Déu va oblidar dir-li a l’home que es podia pintar les ungles.

Sant Pere s’ha fet un embolic amb l’horari de les misses.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs