Epigrames (CXLII)

01 Març, 2024 05:02
Publicat per jjroca, Epigrames



Massa cases
sense son
són irades
per tothom.


Na Maria
es vol casar,
però el dia
ni se sap.


Sense pressa
parla el vent,
quan acaba,
ni se sent.


Al carrer
de les comandes,
has de saber
al temps que passen.


Una mossa 
viu amb mi,
me l'estimo
perquè sí.


Una flor,
sense jardí,
és amor
sense destí.


Amb les pedres
del camí,
els valents
es fan coixins.


A la casa
de l'enyor,
no hi ha taula
per a tots.


Quan la mossa
es vol casar,
mai demana 
pel menjar.


A la casa
del record,
massa llana
i poc cotó.


Si m'empipes,
et diré:
que ni penses
ni ho entens.


Quan demanin
per volar,
que no em planyin,
me'n puc estar.


Una roda
porta el món,
volta i volta 
ni sap com.


Són les pedres
del camí
les qui callen
cada nit.


La lluna volia
festejar amb el sol,
ell ni la sentia
quan tot era un plor.


Sense ganes
de manar,
callo i somio
fins demà.


Una rosa
ja m'ha dit
que fa nosa
prop del llit.


Na Joana 
va a la font,
ben mudada,
amb dolç cor.


Com m'estima,
li diré
que, anar a plaça,
està prou bé.


A la casa
de la creu,
n'entren cinc,
en mengen deu.


Com m'estima
de valent,
va a la plaça
i ho va dient.


Per si em costa
prendre el son,
porto pastes,
vi i rom.


He demanat,
a primera hora,
tornar a l'escola
sense haver d'entrar.


He comprat 
per regalar:
dues sardines
i mig pa.


Com pregava
per l'amic,
demanava
ser més ric.


Mai demano
per a mi:
menjar poc
i fer patir. 

A la casa
del mai més,
si no entres,
tot ho perds.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: