Epitafis (XIX)

29 Maig, 2019 06:33
Publicat per jjroca, Epitafis

Ni ho noto que sóc mort.

He aconseguit ser mort preferent.

Ahir, vaig vendre un peu.

Ho sento, no tinc cap altre cap.

Segueixo tenint els peus gelats.

Porto dies sense canviar els coixins.

Estic esperant un cop de sort.

Quant ha de durar la dieta?

Sóc a la caldera 78-Am.

Fins ahir, era un neguit.

Us puc endevinar el futur.

Ho sento, tinc el cap en un altre lloc.

Fins ara, no paro d'estalviar.

Per fi, he arribat!

Em va perdre, ser curiós.

Estic d'incògnit.

No paro ni per dinar.

Em queden tres Parenostres.

Deus venir per la feina.

M'he quedat mort!

Visca la llibertat!

No vinguis amb presses.

Bona nit i tapat!

No em tornis a enganyar.

Només diré: Amen!

Voteu-me, si us plau.

He decidit quedar-me a casa.

Sóc un difunt demòcrata.

Segueixo opinant de tot.

Entreu i us sorprendré.

Vine de seguida!

Treu-me el gos del davant.

Passaré a cobrar.

No siguis poruc.

No vinguis a disgustar-me.

Ho vull tornar a provar.

Ara, que estava aprenent.

El metge diu que he de sortir més.

Em costa callar el secret.

Crida més fort!

Només necessito un ull.

Necessito intimitat.

No t'amoïnis, ja et pagaré.

Pensa-t'ho abans d'entrar.

Només cobrem per Nadal.

He perdut les ganes de viatjar.

Cerco núvia que sigui xerraire.

Estic buscant el temps.

Sempre arribes tard.

Àrea reservada per a vianants.

Devien ser les mongetes!

Vull presentar una queixa.

Necessito llet amb calci.

Els diners els tinc a...

Tot va començar quan...

Estalvieu-vos les presentacions.

He anat a buscar els papers.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XIX)

29 Maig, 2019 06:30
Publicat per jjroca, Pensaments festius

El caixer va anar al metge i li van trobar, sobretot, diners.

L’únic bo de ser pobre és que no et prenen el lloc.

L'únic segur que els passa als vius és que es moren.

Si espatllem el silenci que sigui a causa d'una bona música.

El gandul aprèn ben prompte a jeure.

Crec en la bellesa interior, però prefereixo l'altra.

Parlar d'una dona i no pecar és deixadesa o quelcom pitjor.

Intento estimar-me, però m'enganyo.

L'únic bo d'estar sol és que no hi ha cues.

Li volia dir que l'estimava, però menteixo molt malament.

Sempre estic fugint del meu passat.

Estimo la buidesa perquè és tota meva.

La llum és la mare dels pecats grossos.

Pensar és anar pel desert de la saviesa.

El pitjor de ser viu és suportar els altres.

Com puc parlar bé si no sé on es fabriquen les paraules.

No planyo els demés perquè tinc prou feina amb mi.

El millor de ser pobre és que estalvies molt temps en triar.

Ser ric és no saber qui viu a casa.

Volia ser ric, però no sabia riure.

Sempre m'he trobat a faltar.

Com puc pensar amb l'infern si ja hi visc.

Sembla mentida com, carregat de pecats, camino.

L'únic bo de ser pobre és que ja has arribat.

Saber poc és bo perquè pots millorar.

Si pensar fora bo, tindríem més caps.

Per què se'n recorden de totes les mares dels àrbitres, si elles no juguen?

La paciència deu ser més cara que l'or.

Estic gras per a tenir la presó més gran.

L'alegria, de l'avar que mor, és que deixarà de pagar.

El millor de cantar és deixar de parlar.

El televisor és l'única finestra que pots emmudir.

Els polítics prometen, però mai tenen temps.

Sobren jutges, però falten botxins.

Entre tots fem país: Pobret!

El millor del cartró és el munt de pobres que coneix.

Les models duren poc perquè estan massa magres.

Ser pobre és gaudir de la presència dels rics.

La pobresa allargassa la durada de les dones de casa.

Sembla mentida com es torna jove la dona d'un ric.

Com puc dir que estic ric si tinc la dona tan magra.

Ofendre una dona és fàcil i breu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XIX)

29 Maig, 2019 06:25
Publicat per jjroca, Poemes curts

Per voltar la sínia

ni cal ser bon ruc,

cal venir a l'ensurt

per cercar alegria

en moments prou durs.


Demano, a la nit,

que porti un coixí,

matalàs i un llit

on poder dormir:

somnis d'un país.


La mare demana,

mentre gronxa el nen:

que sigui prudent,

no perdi la gana

en sentir qui el ven.


Passats els anys,

cercant mil dreceres,

no crec en promeses

dels homes estranys

qui tot ho captenen.


Avui, m'he perdut,

brandant per uns ulls

qui troben esculls

al regne perdut,

m'he fet tan poruc.


No me'ls doneu

els vostres tresors,

no vull plata ni or,

no m'ensaboneu,

no tinc tantes pors.


Us dono el rei

i la cobdícia,

amb l'avarícia

no vull remei

ni prego guia.


Al camí del bosc,

enmig de les ombres,

dormen velles obres

cansades de tot,

només serem homes.


Les paraules dolces,

quan l'amor se'n va,

sonen com a mosques

tot la pau cercant

al regne dels ogres.


Com moria la jove

de mals d'amor,

aquell nuvi era pobre,

minso de cor,

un festeig mediocre.


Massa pedres al camí

per no perdre la fortuna,

les conec una a una,

totes parlen mal de mi,

no tinc ni cove ni lluna.


Al desert primer,

on rau primavera,

vol dormir la serra

cada nit quan ve

la lluna viatgera.


A la casa on visc,

sense gens de seny,

el món ni s'ofèn

ni enveja l'amic

el llit que no té.


Per anar de pressa,

com baixo del ruc,

és ric en orella,

el trobo poruc,

fem bona parella.


Cantar, cantaria

si plagués al vent,

quan corre ni sent

tanta fellonia,

ni em plany quan em veu.


A la platja, sota el sol,

cada vespre és una crema,

els ciutadans volen brega:

jugar, córrer, fer un vol,

és la nit qui me'ls serena.


Amb un carro

i dos bous,

cerco sou

per al meu amo,

ell no pot.


A la casa vella,

ja no sento el crit

quan ve el marit

des de la taverna,

és temps qui ha fugit.


Sense massa pressa,

prenent bossa i fil,

veig seure la vella,

capvespre tranquil,

la lluna vermella.


No cerco raons

ni bones paraules

ni he trobat les baules

on lligar els records,

massa empreses magres.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XIX)

29 Maig, 2019 06:15
Publicat per jjroca, Epigrames


Un sac de paraules
com regalima,
ella, que les escolta,
diu que m'estima.
 

Poso pedres al coixí
per a dormir com un roc,
algú diu que sóc mesquí,
no hi està tot.
 

Vull ser traginer
d'hores ben dolces,
no tinc altre deler
que haver-les totes.
 

Seré a l'infern
quan aprenguin allí:
els joves, els veïns,
homes i remei.
 

Al racó de l'era,
no són els cavalls,
ells són més avall,
davant la taverna.
 

Vull ser perdedor
si és prou barat,
en mals d'amor,
he fet salat.
 

Tinc un déu
enmig l'Olimp
i quatre o cinc
cercant remei.
 

Amb prou seny
i força gana,
la baldana
s'enalteix.
 

Si ser ric fora barat
i el caminar convidés,
voldria rostre content
i caixes per als diners.
 

Les vaques pasturen
tot fugint del sol,
tot cercant consol
en dolces planures.
 

Si l'estiu convida
a fugir del sol,
vull sentir enrenou
de fulla qui crida.
 

Massa pedres
del camí
formen part
del meu destí.
 

T'estimaria
quan surti el sol
perquè la lluna
diu que no vol.
 

Podria volar
enmig les tenebres,
però en ser clar,
les ales es cremen.
 

Margarida
pren les flors,
si m'estima,
ho tinc tot.
 

La Verge plorava
cada primavera,
en Jesús no hi era,
només predicava.
 

Una font sense cervesa,
una ampolla sense vi,
una guitarra s'esguerra,
tota sola, per la nit.
 

Amb una mesada,
compraré un castell,
posaré un cartell,
faré de fantasma.
 

L'oreneta jove
cerca llibertat,
la vella contempla
com s'ha estavellat.
 

Amor, em dirà potser
el camí que he de seguir,
de moment, estic fadrí,
queda feina per a fer.
 

Les nines pregonen
amb dolces cançons,
els nins les escolten,
badallen de son.
 

El camí em porta
a un país llunyà,
un regne on hi ha força
i bous per menjar.
 

Tinc una mossa
qui n'està per mi,
és maca, preciosa
i no em fa glatir.
 
Porto, a la butxaca,
un mocador fi,
per si plora massa
o se'n riu de mi.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La barca brandeja i set poemes més

25 Maig, 2019 05:54
Publicat per jjroca, Poemes

La barca brandeja


La barca brandeja

en sortir del port,

potser haurà enveja,

com cerca la sort.

El pescador vell,

les gavines joves,

els dilluns de pobres

ben buits d’atuells.

Peixos de colors

i parca menjada

amb dies feixucs.

A la nit, no puc

sentir com la fada,

s’enduu els colors.


Poseu-me el dret de la follia


Poseu-me el dret de la follia,

ben a l’abast, perquè caldrà somiar,

en el reialme, la pau no sap estar

i cerca casa, trobar la companyia.

Anem els uns cansats de tanta brega

a dormir poc i engegar mil pors,

em trobareu cercant els vells amors,

esperonant la gràcia i la fermesa.

Com vaig perdut per amples rodalies

a cercar un prec, a trobar un doll

i entaforar-me a la neciesa.

En un farcell, posaré la saviesa

entre grans pins i un segrestat bedoll

ben arrapat a un perdonavides.


Estiu traïdor


Com plora el ruc

mentre l’aigua sadolla

i es perd l’eixut

vora sínia ben folla.

Va ser un bon déu

qui un dia es llevà,

deixà la creu,

portà el treballar.

Un sol feixuc

s’enfila, sense pressa,

traient el caparró.

Estiu traïdor

qui guaita a la finestra

enmig regust.


Per no poder


En mon passar,

per terres prou eixorques,

com deixo anar:

uns pensaments tanoques.

Sóc cavaller

qui cerca una princesa

sense atuells

ni ordre ni saviesa.

Ella ha de ser:

el goig de ma fortuna

per a passar les nits.

Els esperits

s’amaguen a la lluna

per no poder.


Amics i amors


Amics i amors

porucs de la infantesa,

mancats de pressa,

plens de records.

No vull gaudir

de les terres llunyanes,

són ben estranyes

per a sentir.

Com vaig solcant

enmig terres pregones

fetes amb fang.

Ser benestant

demana altres golfes,

altres encants.


El més savi no haurà veu


El més savi no haurà veu

per avançar més de pressa,

va a lloms de la promesa,

amb la pensa haurà sa creu.

Com camina, corre i vola,

com s’atura en el desert,

per estalviar es perd:

l’abundància i la cassola.

Però sembla amatent

d’aprendre sense aturar

i resoldre els problemes.

De tant en tant, van les penes,

volen fer-lo claudicar

amb carona somrient.


I rodola temps amb fred


Recordo el somriure ample,

aquell dolç mirar de bleda,

com va enterrant la fera

enmig de topalls i nafres.

Millor amic de l’enemic,

m’entaforo cada vespre,

aspirant a no ser mestre,

massa jove per a ser antic.

I rodola temps amb fred

per un corriol somiador

on reposa la poncella.

En el cel, posaré estrella

per a dir-li, de bon cor,

com un xic d’amor es perd.


Ma solitud


Conversant,

amb ma solitud,

li he fet saber

com vaig perdut.

Que em llevo

de bon matí,

tafanejo

fins a la nit.

Però ploro

algun capvespre

quan fuig el sol.

No haig condol

ni prego un mestre

ni m’entaforo.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XVIII)

24 Maig, 2019 06:04
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Déu va tenir un Fill, li va sortir d'esquerres.

Vull viure com un déu, on he de fer cua.

Déu només ha treballat sis dies, té dret a l'atur?

Satanàs vol ser més dolent, però es cansa prompte.

Per anar a l'infern, només cal tombar la cantonada.

Espero anar al cel sense demanar un crèdit.

Una vegada hi havia un déu avorrit…

El botxí facilita estar ben preparat per salvar-se.

Si veniu de la terra, embarqueu per la porta set.

Es prohibeixen proves d'intel·ligència en tot el cel.

Volia netejar l'ànima, però sense centrifugar.

Déu volia fer un home, la primera vegada li sortí un simi.

Satanàs vol renovar l'infern, acomiadarà els pobres.

Jesús és Fill del seu Pare, no es veu enlloc.

Ho sento, només he pecat en vuit manaments.

Si Déu és el meu Pare, perquè no és del Barça.

Dubto que Jesús arribés a bisbe.

Déu està esperant les darreres enquestes de popularitat.

Satanàs està convençut que té els peus plans.

La Verge assistirà a la propera desfilada de túniques.

Déu no s'atreveix amb el cant gregorià.

Sant Pere afirma que al cel hi ha set dones per home, no parla d'edats.

La Verge fa dos mil anys que busca una nora.

Déu oferirà vols regulars a l'església.

Judes va trair Jesús perquè li feia la traveta.

Jesús no vol anar al desert amb Moisès.

La Verge busca a Samsó per canviar els mobles.

Jesús debutà a Jerusalem, era una plaça difícil.

Procureu evitar al cel l'avinguda dels Sant Innocents.

Queda prohibit posar banyes als dimonis compromesos.

Tres sales de l'infern castiguen amb banys d'aigua freda.

Déu, a partir d'ara, viatjarà amb tren.

Aprenent de sant, ha deixat bornis a tres cecs.

Si voleu saber la data de defunció consulteu la cartellera del cel.

Satanàs cercarà dimonis al mercat d'hivern.

Resta prohibit temptar els dilluns abans del migdia.

Jesús fa dos mil anys que no beu vi jueu.

Satanàs ha somiat que vivia al cel.

Tres sales de l'infern tancades per la grip.

A l'escola celestial, no hi ha exàmens de consciència.

Satanàs espera convertir sis ovelles en cabres.

Queden suprimides, al cel, les misses de difunts.

Judes farà un curset de corresponsal de banca.

Déu estima el seu poble, però no s'hi acosta.

Jesús cerca noves paràboles a internet.

En temporades de veda marina, augmenten els pecats de carn.

Per anar a l'infern, es recomana pecar amb il·lusió.

És un dimoni malfeiner, només tempta els capvespres.

Dimoni díscol només tempta joves de divuit anys.

Per tal d'estalviar blat se suprimiran comunions.

Queda prohibit temptar si no hi ha cap advocat present.

A partir d'ara, els sants portaran corbata blava.

Jesús tornarà si prohibeixen la pena de mort.

Judes presenta un quadre d'al·lèrgia als arbres.

Satanàs no es pensa afaitar les banyes.

Moisès demanarà una brúixola per a Reis.

El dia del Judici Final haurà de començar ben d'hora.

He demanat un dimoni del Real Madrid.

Un dimoni ecologista vol fer anar els televisors amb llenya.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XVIII)

24 Maig, 2019 06:01
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Explicant, explicant, he desfet la plica.

Saben prou i respiren suficient.

Augmentaran la "ratio", no volen alumnes antisocials.

No busquen resultats, el joc continua.

Si els alumnes pensessin, el caos arribaria d'hora.

Tinc el dret de creure i l'obligació de saber-ho.

He hagut de prohibir que escoltin.

No es permetrà volar en horari lectiu.

Noteu que un dos no és l'u que quequeja.

A una illa deserta, m'enduria un llibre de qualificacions.

Fa deu minuts que no parlen, ja dec tenir malnom.

Procureu respondre després de les preguntes.

Tinc un alumne notari, es fa notar.

Hem començat el curs, estem als ràpids.

Llegeixen quasi tan de pressa com obliden.

Quasi saben que sumar no és dividir.

Entre dues reformes, deu minuts d'esbarjo.

No fan faltes d'ortografia, només van mancats de precisió.

Els llibres són com els arbres, solen perdre fulles.

Procureu obrir el llibre abans de llegir.

Intenteu que la batalla comenci quan estiguin distrets.

Arribo el primer, no tinc altra victòria.

Cerco muntanyes, sense pedres, per a fer el sermó.

Es fa saber a tots els mestres que el Creador els ha donat tres punts.

Estic content, només quatre alumnes saben més que jo.

El fill del batlle té vuit preguntes obertes.

Només enyoro les dents que tenia fa vint anys.

Procureu fer tots els controls amb quart creixent.

Tinc en oferta vuit suficients i un notable.

Comencen les rebaixes, escriu una paraula de quatre lletres.

Li he demanat el nom d'un satèl·lit i m'ha dit: El meu cosí!

Per precaució, canvio l'adreça electrònica cada sis hores.

Han aconseguit escriure lluna sense fer servir cap be.

Els he deslliurat del deure d'aprendre.

No saben gaire, però els resultats són bons.

Donaré la primera lliçó i estudiaré el mercat.

Procuro errar i els dono punts.

Intenteu ensenyar sense despertar moltes necessitats.

Mai està de més, desar els dubtes ordenadament.

Massa savis procuren passar lluny de l'escola.

Procureu traslladar la finestra a la pissarra.

És un alumne actiu, desfà la classe en trenta segons.

Cap pare pot encabir la intel·ligència del seu fill.

Els tinc ràbia, sé que enllestiran l'escola més aviat.

Estic preocupat, noto que els alumnes ploren menys.

L'inspector ha revisat l'escut i el casc.

Si es porten bé, m'amagaré més temps.

Els resultats del control me'ls he menjat.

Avui, els toca pensar entre línies.

Ofereixo alumne bo per a pujar la mitjana.

Ploren tan bé que ni goso despertar-los.

Hem fet una reforma, hem ampliat les hores de protestar.

Mestre, amb experiència, s'ofereix per educar ovelles.

Necessiten mestres joves amb esperit de córrer.

Aquest curs va durar un quart d'hora.

La darrera reforma incentiva les armadures.

Es demana als mestres corregir amb dejú.

Un catedràtic necessita sostres més alts i ploms.

El llibre de text dormia al balcó.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XVIII)

21 Maig, 2019 06:50
Publicat per jjroca, Epitafis

Segueixo morint sol.

Si et mors aquest mes tindràs mil punts.

Estic mort, suposo que no et sap greu.

Podríeu dir-me la data de defunció?

Vist des d'aquí, no és el mateix.

Em sento com a dispers.

Afanyeu-vos o poso el cadenat.

Estic poc motivat.

No m'acabo de trobar bé.

Si vols estalviar, entra.

Ho tinc tot per fer.

Necessito una empenta.

Sé el número que toca.

Tenim tancat tot el dia.

La sogra em vol fer nosa.

No us aconsello treballar.

Ho sento, estic somiant.

Ni mort, tinc èxit.

Només unes paraules...

Ho veig tot negre.

Recordo fins l'enterrament.

Cerco excusa per sortir.

Suposo que vindràs.

Avui, no sé on anar.

Ho sé que tinc culpa.

Podeu continuar.

No em prenguis les flors.

Estaré dos anys més i me'n vaig.

Algun dia m'agradaria xerrar.

Encara ho porto prou bé.

L'àvia ho deia: És que no para!

Si heu de plorar, no vingueu.

I vostè, qui és?

He anat al nínxol de dalt.

Us faig saber que estic content.

Va ser un dia de rebaixes.

En sentir el xiulet, podeu entrar.

Estic buscant el pijama.

Cerco núvia grassoneta.

Acabo el contracte el mes vinent.

M'he de posar les piles.

M'ofereixo per donar ensurts.

Puc demanar un desig?

Penso que ja sé on sóc.

En algun lloc, hi havia d'encabir.

Ha estat una sorpresa.

Venc taüt a meitat de preu.

De fet, no em tocava.

Provaré d'explicar-ho.

A la dreta, està el llibre d'instruccions.

Pagaria per estar neguitós.

Queda prohibit menjar davant del nínxol.

Puc ressuscitar amb molt esforç.

Per al Judici Final, porteu-vos una gandula.

Sento dir-vos que no m'hi veig.

Torno en acabar el rosari.

És millor que demanis hora.

Ara, si que m'han encertat el pronòstic.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XVIII)

21 Maig, 2019 06:34
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Una frase és una idea desmuntada en peces.

Una idea és només un destriament de paraules.

Una vegada és poc però crea un espai nou.

Una mà bufeteja una altra quan hom creu que està bé.

Una màquina de cosir és un pica-soques que omple el forat de fil.

Una mena de somni m'allunya d'un cos servil.

Una núvia és una joia que anirà perdent lluminositat.

Una ratlla és quelcom que passa i deixa part d'ell.

Una revista del cor és una munió de grans personatges de paper.

Una rosa és un amor abreujat.

Una setmana és un tomb per la lluna.

Una tarda volia ser matí i va perdre el coneixement.

Una vegada almenys és necessari volar sense estavellar-se.

Una vida és un cos que acompanyar.

Uneixen els metges salut i calavera.

Us ho podria llegir, però estic cansat.

Us seré franc si em doneu prou temps.

Us voldria oferir un retall del meu somni.

Va el meu amic quan li cal tornar a l'enemic.

Va viure fins que la mort se li escapà.

Vaig a la feina per a què ella no em vingui a veure.

Visc en una vida on no he sabut trobar el meu lloc.

Vaig cap al pare, però m'aturo sovint.

Visc perquè encara no he fet els deures.

Vaig escollir ser pobre perquè no em van deixar escollir.

Vaig establir-me en el seu record perquè tenia por d'estimar-la.

Visc empresonat en el meu pensament.

Vaig perquè algú, que diu que sap més, em fa anar.

Viure és triar un camí sense retorn.

Val tant el temps que separen un segon en mil parts.

Van deixar per al nas la part més enutjosa i poc recompensada.

Volen fer de bronze i de cops el llenguatge celestial.

Xerrar massa és acostar-se a la confusió.

Van posar la nit per a dividir els homes.

Posarem el costum perquè ens fèiem nosa.

Volem llarga vida per a patir sense pressa.

Venim per aprendre que el nostre lloc no existeix.

Veritablement un cec és un home conscient.

Vestim a l'home de corb i a la dona de papallona.

Volen ser les lleis, les autopistes de peatge de la llibertat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XVIII)

21 Maig, 2019 06:30
Publicat per jjroca, Poemes curts

La barca gronxa

en sortir de port,

va cercant, si pot,

una mar ben dolça

per cercar el tresor.


Quan sigui llop,

enmig de les ovelles,

les vull ben tendres,

amb poca sort,

són coses meves.


Com em plauria

la dolça mort

sense el record

de l'enganyifa,

però no es pot.


Poseu-me pare

la mel en el sarró

i un camí ample

cap a la sort,

si es pot, un patge.


Margarida, dolça veu,

amb galtes ben rialleres,

quan s'adorm entre roselles

mai demana cap hereu

ni fugir a altres terres.


Si m'estimes.

de valent,

posa riures

amb poc seny,

sóc prou enze.


La barca gronxava

per dormir el peix,

només es tractava

de sentir-lo fresc,

era ben galana.


A les voltes

de sant Joan,

els vells mobles

al foc van

per fer ombres.


Com he demanat,

a la bruixa vella,

ser l'enamorat

de gentil poncella,

prou que li he pagat.


Quaranta dimonis,

a l'infern estant,

van cercant desoris,

portant malvestats,

les posen a orri.


Sense res a dir,

a l'hora tardana,

l'esperit reclama:
Que vingui la nit!

Una empresa isarda.


Com diríem, vaig

davant del seguici,

en el cementiri,

ens trobem plegats:

els sants amb el vici.


Al camí de l'era,

ja no hi ha cançons

ni cavalls ni pols

ni riures ni brega,

són massa records.


Parlarem, avui,

d'aquell gran tresor

que no sap ni pot

viure sense orgull

a la gran presó.


Quan demanes que t'estimi

perquè et sentes esquifida,

recorda quan amanida

estaves per a l'ofici

d'esperonar la mentida.


A les portes de la glòria,

tot burlant en Llucifer,

com sento i no vull ser

un esglaó a la memòria,

de segur, que no ho hauré.


Si he demanar

un retall de cel,

vull que sigui verd

i em pugui allitar

per somiar despert.


No porta el vent

les hores dolces,

no té un moment

per restar a soles,

corre com cent.


Quan la nit enceta

el meu badallar,

com la deixo anar

a cercar la vetlla,

mai l'ha de trobar.


Quan el meu dimoni

se sent prou culpable,

faig de miserable

sense que s'adoni,

és tan adorable.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3  Següent»