La tardor s'endú la brisa i set poemes més

22 Novembre, 2022 06:19
Publicat per jjroca, Poemes

La tardor s’endú la brisa


Com les roses del jardí,

avui, han la cara trista,

la tardor s’endú la brisa

i el vent es fa mesquí.

En el bosc, tots els bolets

van presumint d’eixerits,

han de saber que enemics

ens vindran de mala fe.

I les fulles de figuera

s’assequen i es van marcint

deixant les figues plorant.

Com el temps va endavant,

es va lliurant al neguit

amb carona riallera.


Noves vacances


Poseu-me pau a la vall,

blanca neu a la muntanya,

demaneu-li a l’aranya

que s’amagui del bon fred.

Com les mosques tafaneres

se’n tornen al paradís,

es van allargant les nits

mentre s’escurcen els dies.

A l’escola, hi ha mancances

i dèries per no saber

com es fa l’arrel quadrada.

On haurà restat la fada

qui demanava poder

encetar noves vacances.


La pedra parla amb el riu


La pedra parla amb el riu

que ni l’escolta i passa,

on trobarà la sabata

que quasi feia de niu?

La pedra, que és molt sabuda,

perquè mai demana pa

potser un dia tornarà

més petita, més eixuta.

La pedra parla amb el sol

i amb un núvol prou distant

qui no tragina pas aigua.

La conversa esdevé maula

perquè amb pressa massa van

per a caure en el gran sot.


M’agraden totes les passes


En el batec de les hores,

quan els somnis són a prop,

com sento aquella escalfor

qui em demana restar a soles.

Presidint el gran infern

hi ha el ric i la mestressa,

quan l’angoixa quasi pesa,

l’alegria com es perd.

Puix tornem a la batalla

sense armes ni enrenou,

per treballar prou debades.

M’agraden totes les passes

quan viatjo cap al pou

observant a la canalla.


Faig renec


Aniria, per anar,

a una terra ben llunyana,

benvingut a la lleganya,

a les hores de somiar.

Cavaller sense cavall,

milhomes sense aventura,

la tenebra em procura

quatre sopes amb un all.

I aquell pa tan ressec

que em donen tots els divendres

en ser l’hora de plegar.

El forner ho deixa anar:

maleït perepunyetes

qui es complau quan faig renec.


Dolç allitar


Haig uns monstres melangiosos

anant d’aquí cap allà,

mengen carn, llencen els ossos,

mai arriben al guanyar.

Es lleven de bon matí,

dormen a la migdiada

i, quan demanen la paga,

apleguen sempre al gran crit.

Haig uns monstres melangiosos

qui procuren oblidar

les empreses matusseres.

Espero trobar el seu regne

per si em plau dolç allitar

i finir al cel dels dropos.


La gran guerra


Potser l’amor em porti a la juguesca

de fer ben poc i no pensar,

he de donar, al cos, la festa

de no pertànyer al dolç callar.

Anar desfent promeses i encanteris,

somiar despert, després somiar

en paradisos talment eteris.

No he de dir que, en el vagar,

vindran a veure’m àngels i dimonis

per si mon ànima he d’oferir.

Porteu-me, ara, fins al millor finir

mentre s’allunyin les joies i desoris

puix la gran guerra no he de lliurar

per conquerir regnes estèrils.


Un dia gris


Com parlo poc no vendré massa cosa

perquè s’esmuny la força de la sort,

talment hauré un pensament tanoca

per a obtenir les més minses raons.

Serà precís cremar totes les naus

per si demano, algun dia, viatjar;

estic confós, m’agrada el treballar

a poc a poc, com a mi m’escau.

Deixeu-me un món on manquin els fantasmes

i les ventades siguin ben lluny

puix no estic fet al gronxar de les fulles.

Un dia gris, porteu-me les despulles

per a encabir-me on tot s’esmuny

a lloms de renys i noves malpensades.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXIX)

14 Novembre, 2022 12:07
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He trobat amics, però no es mouen.

Em demanen més diners que bona voluntat.

És un home bo, però no es deixa coure.

El banquer em sorprèn, em proposa un negoci.

Estic a casa, encara em deixen viure-hi.

A l’hivern, un tendeix a fer el món petit.

No vull més por de la que necessito.

La força és la caixa on anem posant els dies.

Espera tant que no pot fer res més.

El temps és el tren que no s’atura.

Potser l’estimo, he deixat un segon de pensar amb mi.

Les paraules volen perquè no dona temps per amuntegar-les.

El millor de la ràdio és que fas servir un sentit secundari.

He comprat un televisor, algun dia posaré el corrent elèctric.

El sorprenent de la sogra és que parla bé de la seva filla.

No crec en la bellesa, només en l’harmonia d’espais .

Les cases ploren d’anar tan ben guarnides.

Els veïns no dormen dintre del meu plat perquè no els deixo.

A Déu li demano, al dimoni li passo comptes.

És bon cristià, però no porta feina a casa.

L’església és plena, no és estrany que Déu no hi sigui.

Treballo cinc dies i així saben on sóc.

No tinc més gana, però necessito atipar-me.

Un conte és una història amb set colors.

No puc arribar allí on no puc anar.

El cementiri és la casa de la mala sort.

Proveu de posar la fe en un sac buit.

He provat de passar la nit però el sol no se n’anava.

Prefereixo estar sol que no estar.

No em faig vell perquè han fugit els meus dies.

Estic tan cansat que he parat el temps.

Soc un casat inútil, però necessari.

Les dones fan la guerra, prompte engalanaran els canons.

No he demanat viure, però m’estic acostumant.

El millor de la música és que, els cops, els reben els altres.

Ella canta tan bé que la tinc, tot el dia, donant tombs.

El silenci té palau i, el soroll, cabana .

Els futbolistes serien innecessaris si les pilotes juguessin soles.

No tinc fe en el demà, l’he posat tota en l’avui.

Puc acabar un any, però no el darrer dia.

No sento la pau al cor, sento el cor amb pau.

Cap pensament hauria de fugir d’un full escrit.

Tots busquem la nostra veritat, però no la sabem compartir.

No estic sol, m’acompanyen els meus somnis.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Ens toca l'oliva i set poemes més

14 Novembre, 2022 12:04
Publicat per jjroca, Poemes

Ens toca l’oliva


A l’hora primera,

quan el sol aguaita,

em llevo, de pressa,

per si el pare crida.

Avui, com ha dit:

ens toca l’oliva,

el fred no convida

per a ser l’amic.

La llet com fumeja,

en el bol estant,

esperant el pa.

És dur el passar

fins que va avançant

un sol sense treva.


A l’escola, la lliçó


A l’escola, la lliçó

amb un mestre exigent,

arribarem fins a cent

tot comptant de dos en dos.

La pissarra ben pintada

i un guix fent les cabrioles,

quant llargues que són les hores

fins que aplega la vesprada.

En el mapa, veig els rius,

les depressions, les muntanyes

amb terres inconegudes.

Vaig pensant amb les erugues,

amb mosquits i les aranyes

esperant el nou estiu.


En el petit dubte


En el petit dubte

del gran desconcert,

com la ment es perd

per trobar un reducte

on passar l’hivern.

El cel com s’apropa

i perd la raó,

va perdent calor,

voldrà fugir d’hora

cap a altres llocs.

En el petit dubte

com em bull el cap,

em té segrestat,

li prego que mude.


Un ou saltironant


He demanat per dinar:

una sardina torrada,

que estigui del tot salada

puix la vull ben remullar.

Amb un ou saltironant,

ben dintre de la paella,

vagi l’oli d’olivera

regalant-li el seu encant.

Una tomata collida,

un capvespre, en un hort

on el pagès la criava.

El pa sigui de torrada

amb un vi negre de cor

que no conegui la mida.


Aprenent de bon pastor


Les ovelles del meu amo

mai es cansen de belar,

pel matí han de començar

i no aturen si ho demano.

Aprenent de bon pastor,

cada dia ho deixo anar,

la feina de rabadà

m’agrada quan fuig el sol.

Com m’estimo els de dalts

quan senyoreja la pausa

d’aquell vent enfurismat.

Vaig resseguint el ramat

amb un ca que mai es cansa

de guaitar-me d’amagat.


En viatges a la lluna


En viatges a la lluna,

he trobat homes de bé,

algun pobre que també

voldria haver una engruna.

Allí, estan bocabadats

en veure una tomata,

un bocí de pastanaga

i un pa del tot torrat.

En viatges a la lluna,

m’he tornat un xic ateu

per no trobar cap església.

Enyoro la regalèssia,

les eixides d’anar a peu

fins aplegar a la llacuna.


Les hores toves


Poseu-me pa i hores dolces

per a avançar sense fruitar,

estalvieu-me el gran pensar

que finirà en aplegar a les noses.

Vaig, com diria, un poc perdut

esperant trobar encanteri,

és un viatge sense pretèrit

amb llarg present i futur curt.

Poseu-me pa i hores dolces,

el gruix poder d’anar endavant

per a conquerir regnes estèrils.

Eixirà el sol, pesi a qui pesi,

mentre tardor anirà plorant

fins que apleguin les hores toves.


Els fantasmes han marxat


El fantasmes han marxat

ben tips de sentir campanes,

els minyons menjant castanyes

diuen que els poden fer mal.

Massa ànimes de la vila

se n’han tornat decebudes,

han fet pors i pampallugues

a minyons de totes mides.

Els fantasmes han marxat

emportant-se nostres somnis

al regne de la foscor.

No he de ser bon lluitador

i he de passar com qui trobi

un reclau prou oblidat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (CXI)

14 Novembre, 2022 12:02
Publicat per jjroca, Poemes curts

Com demano

minsa sort,

quan em planyo,

ho tinc tot:

suau i maco.


La virtut

va amb la fe,

fer-se mut

és parlar bé,

vol aixopluc.


Amb seixanta

balladors,

qui no balla

no hi és tot

o li falta gràcia.


Amb la menja

d'aquest plat,

quanta enveja,

ha fet salat,

és la revenja.


En tornar

del cementiri,

he comptat

tots els meus vicis,

no he acabat.


Al petit racó

de la melangia,

viu el gran senyor

qui estimar confia:

el més gran tresor.


Petit com sóc,

des de dalt estant,

m'han deixat un lloc,

força inversemblant,

ben a prop del foc.


No haig massa

solució:

vaig a plaça

a menjar dolç,

a més, m'agrada.


La patata

per sopar

i si passa

per demà,

quant poc m'agrada.


Mai demano

solució

si m'escanyo

de debò,

sempre guanyo.


Quan la mossa

vol menjar,

si hi ha sopa

no hi ha pa,

és com toca.


A la casa

de l'heroi,

qui no mana

ni és cofoi,

és com s'acaba.


Ha dit el marit:

Avui, per dinar,

no han faltat els crits

des del primer plat!

És un mal antic.


Quan la vella

va a la font,

porta pressa,

vés per on,

l'aigua ni es queixa.


Mai em canso

de somiar

i proclamo

que he viatjat

sense pensar-ho.


Enmig del jardí,

de la plaça vella,

hi ha una rosella

sense res a dir,

potser està ofesa?


Vull, per al capvespre,

sense saber com,

les ganes d'aprendre

puix no veig on sóc,

mai ho podré entendre.


A la casa

d'en Ramon,

cada cambra

és mig món

o poc li falta.


Les comandes

de la sort

tenen cases

sense hort,

són miserables.


És la panxa,

en el dejuni,

qui demana

que la curi,

vol viure massa.


A la porta

de l'infern,

qui no plora

tot ho perd:

diners i bossa.


Per a ser

bon segador,

menjar bé

i prendre el sol,

de vi, també.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXI)

14 Novembre, 2022 11:56
Publicat per jjroca, Epigrames



La grandària
del meu bosc
no és massa
ni massa poc.


A la casa 
del valent,
hi haurà por,
però no la sents.


Manta lluites
per lluir
tot enmig
del gran glatir.


Quan la lluna
em convida,
no em parla
ni em mira.


A la porta
de l’enyor,
es respira,
però poc.


I la pensa 
es va fent:
a poc a poc 
o malament.


El dimoni 
haurà feina:
sense horari,
sense eina.


Si m’acosto
a ésser vell,
vull camisa
i jersei.


Quan ensuma
el nou hivern,
diu la mosca
que ha fred.


La venjança
duu a la por 
a contrades
de foscor.


Ni temences
sota el llit
em privaran
de glatir.


Com l’abella
demanava:
Haver mel,
repòs i casa!


Si riuen
els benestants,
sofreixen
els vilatans.


Pel matí,
demano el vent,
a migdia,
vaig perdent.


La joia
del meu veí
mai em porta
al meu si.


Esperant
la primavera,
discutim
amb la gelera.


I quan penso
ve el retruc:
massa idees
sense llum.


En el dia
del difunt:
no hi ha gana
ni ensurt.


A la festa,
hi aniré
si hi ha joia,
pausa i fe.


Sento el gos
enmig dels gats:
Si hi ha peix,
faré salat!


A les portes
de l’hivern,
cal estar:
bé i despert.


La formiga,
al corriol,
no vol pressa
ni condol.


A la barca,
el mariner
mai demana:
massa vent.
 

A la vila,
hi ha enrenou:
cares agres,
minso sou.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

A la recerca del mai més i set poemes més

07 Novembre, 2022 05:50
Publicat per jjroca, Poemes

A la recerca del mai més


A la recerca del mai més,

és on perdo l’esperança;

voldria una vida franca

ben mancada d’interès.

Massa empreses per a fer

en una vida galana,

manta homes van amb gana,

menjaran vint cops al mes.

A la recerca del mai més,

he trobat prou desventura

per a perdre la il·lusió.

Amb un cavall de cartró,

qui no prova l’aventura

per si la sort esdevé?


Vora la riba


El meu anar per terres solitàries

em porta, al cap, oblidats pensaments,

és un desig lliurar-me de la gent;

quan et fas vell, lluites prou debades.

En el camí que va vora la riba,

hi ha un arbre gran cansat de batallar;

de les cinc branques, una li van tallar

o va ser el vent o una mà enemiga.

Algun capvespre, quan gronxa el llebeig,

voldria ser a prop de la plaça,

allí, on els homes parlen de mala traça

i manta joves demanen safareig.

Però, sabeu, el déu no el convida

i ha de morir, lligat, vora la riba.


La jove marieta


En un racó preat del meu jardí,

he vist plorar la jove marieta,

tal com ho fa diria puix és inquieta

i aplega prompte, potser de bon matí.

Estima el sol suau de la tardor

quan van les fulles del tot emmalaltint,

les aventures reposen al coixí

d’aquell cuquet gasiu i somiador.

La marieta es vol posar arracades

per si li plau, un dia, festejar

o veure els nins quan són a l’escola.

Si pensa un xic de segur que no ho prova

per si un maldestre decideix endrapar

i la fereix en cercar-li les ales.


En el bell mig


He decidit marxar del cementiri

per veure amics que, allí, han de restar

fa massa dies que volia anar,

però el dubte ha fet que me n’oblidi.

Allí, hi ha rics, pobres de tota mena,

algun pagès qui voldria eixir;

un somiatruites, un dia, li va dir:

Com no has vingut a veure la pomera?

Hi ha pomes grosses, dolces com les d’abans,

i són a punt per omplir la cistella,

haurà despesa per passar mig hivern.

En el bell mig, es gronxa el xiprer

per a anunciar com el vent el brandeja,

el vent ferotge que arriba dels de dalts.


Menjar per la cara


Sense força ni parany,

la vida passa lleugera,

és una lluita planera

que es va perdent amb els anys.

Us comento que he de ser:

un guerrer amb esperança,

lluitaria a la França,

molt més lluny no ha de ser.

Amb cuirassa i espasa,

al damunt del meu cavall,

he perdut manta batalles.

La meitat van ser pactades

per quatre cebes i dos alls,

no he menjar per la cara.


Ni enveja


El millor dels meus amics

ha setanta primaveres,

planta, a l’hort, les cols i cebes,

per dinar, mai falta el vi.

Són les tardes de cafè

ben amables i afeblides;

fan negocis, sense mides,

un pagès i un sabater.

Menteixen més del que parlen,

mai arribaran al tros

perquè viatgen descalços.

De diners, tres matalassos

amb dos trens de plata i or

ni enveja fan als altres.


Al corriol de les mancances


Al corriol de les mancances,

he trobat nou enemic

ni escolta el que li dic,

només demana guanyar-me.

Som pobres i pelegrins,

cansats de cercar fortuna

a la terra, a la lluna,

al defora i al de dins.

Al corriol de les mancances,

havem feina per a fer,

però mai l’han de pagar.

Com endrecem el mirar

per a aprendre a quedar bé,

som topinets sense nanses.


Les gallines del corral


Les gallines del corral

totes tenen il·lusions:

estimar el gall,

pondre els ous

i eixir a passejar.

Però aplega el Nadal

i l’amo demana festa,

la desgràcia es manifesta

i alguna perdrà el cap.

Les gallines del corral,

ara, viuen entre pors;

on han perdut els amors,

la joia de festejar,

quan van avançant les pors?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXVIII)

04 Novembre, 2022 11:34
Publicat per jjroca, Pensaments festius

M’agrada viure com un ric i pensar com un pobre.

No em preocupa saber on vaig sinó d’on vinc.

Em distreu trobar paraules que no són al seu lloc.

He demanat un consell i m’han tornat dos dubtes.

Heu d’estalviar, però no deixeu de respirar.

Per a què serveixen els intermitents si no s’acaben de definir?

La vida del pobre és el camí de la gana a la fam.

De moment, estic aprenent a fer de pobre.

Avui, m’han donat diners; demà, em diran què puc fer.

Procuro discutir quan estic sol.

Menteixo prou per si un dia l’encerto.

Vull ser polític, on venen camises?

Volen que sigui transparent, de segur que perdré la gana.

He vist passar en Patufet,puc anar a comprar la col.

He tret els miralls de casa, ja feia por.

Haig un dubte existencial: No sé si vaig i vinc!

Em vaig fent vell sense massa esforç.

He demanat diners i una guia de despeses.

He pactat amb el ruc per a fer els torns de sínia.

És bo haver amics a una distància prudent.

Sóc vell i pobre, però invisible.

He renunciat a la paga, no sabia on invertir.

Conec un vidu que rep ordres del més enllà.

No he pagat el mecànic i m’ha tret els pedals del cotxe.

He demanat un menú de quatre plats, tres estaven buits.

El silenci és el regal dels déus enfadats.

Perdo tan sovint com puc.

He guanyat un premi i no m’ha costat gaire.

Des que penso, m’avorreixo sovint.

Faig un règim sever, només menjo en ser despert.

Estic venent el cotxe, només em queden dues rodes.

De moment, respiro sense instruccions.

El camí del savi té massa sotracs.

He demanat hores de totes mides.

Ofereixo un regne on ni cal governar.

Si haig pressa, començo pel tercer plat.

Vull ser pobre, però sense manar.

Amaga’t on vulguis, però procura no fer nosa.

Necessito ser pobre, però sense pensar amb els diners.

Si em llevo tard, qui em donarà l’esmorzar?

Visc en un pou, però l’he decorat força bé.

Faré un viatge de franc si costa pocs diners.

Si porto una maleta, em deixaran un cotxe.

He demanat que la pluja no passi pel meu carrer.

Estic aprenent a ser ric, només em falten diners.

Si em mudo per a anar a dinar, dinaré?

M’he tret tants anys que encara no he nascut.

No sé si sóc més ric o penso menys.

Va ser: casar-me i fer un curset d’escapisme.

Estic aprenent a no ser, però amb paciència.

M’han proposat ésser rei, no deu ser massa galdós.

He demanat unes ales fetes amb bitllets de banc.

Si algun dia em canso, què es pot fer?

M’han proposat ésser jove i apuntar-me a l’atur.

Provaré de lligar el sol els capvespres dels divendres.

Aniré a la mar abans que ella em vingui a veure.

És millor ser cristià si t’agrada el pernil.

Havia de triar: Amics o diners!

Li he demanat de sortir, encara no sé per on.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXXXIII)

04 Novembre, 2022 11:32
Publicat per jjroca, Pensaments divins

He de millorar els miracles, he convertit un cec en sord.

Els mariners no volen que Jesús ensenyi a caminar pel damunt de l’aigua.

Tornaré a pecar fins que recobri la memòria.

No aniré al cel si he de compartir cambra amb un sant.

He estat al cel i no n’hi ha per a tant.

No li he dit a Satanàs que tinc pessigolles.

Jesús farà un test d’intel·ligència adaptat als nous deixebles.

Satanàs està ensinistrant un nou Judes.

Jesús ha llogat una barca per si no recorda caminar per damunt de l’aigua.

Els dissabtes, llogo la caldera a una sauna.

M’he quedat sense fe, com es fabrica?

Déu és omnipresent, en algun lloc ha de fer nosa.

M’han fet fora de l’infern, no portava el carnet.

Aniria al cel, però em farien quedar.

Jesús tornarà al desert si li trauen els turistes.

Si no peques en un mes, et tornen tres punts del carnet.

Si aplego a sant, conservaré l’oïda.

Déu ha de tornar a crear, ha demanat una tona d’argila.

Deu pecats més i podràs triar seient.

He vist la Mare demanant pel seu Fill.

No he pogut entrar el ruc al cel, li faltaven vacunes.

Jesús fa miracles, Judes els registra.

Si Déu no m’escolta és que anem bé.

He guanyat un concurs de renecs, puc canviar de caldera.

Sant Pere està esperant Jesús per a anar a pescar.

Tomàs vol caminar pel damunt l’aigua, ja ha trobat un toll.

Els dilluns no m’importaria compartir el dimoni.

A l’estiu, Deu prohibeix canviar l’aigua amb vi.

He hagut d’anar a renovar el carnet de pecador.

Dels quatre sants que conec, dos no es parlen.

Si peco més, podré triar un altre déu.

Necessito més fe, compraré un altre llum.

He canviat de dimoni, l’estic adoctrinant.

No seré sant, no puc pagar el setial.

No puc anar al cel, haig fòbia a les altures.

He demanat l’infern, lliuren els caps de setmana.

Déu escolta, però està molt ben educat.

Ser bomber, dona més punts per a ser dimoni.

Hauré d’anar al cel, he perdut l’aposta.

Satanàs vol estalviar, només hi haurà calderes els dilluns.

Vaig viatjar de l’encert al miracle.

Judes m’ha proposat un negoci de cordes.

He canviat de dimoni, el d’abans s’adormia.

Satanàs no hi és, ha de ser al psicòleg.

Podria anar al cel, però he de demanar favors.

Si Jesús no arriba d’hora, posarem cervesa al menú.

Déu ha posat el regne dels sants, tres galàxies més enllà.

Anava a confessar-me, però m’he deixat l’agenda.

Satanàs no admetrà condemnats que no portin llenya.

La processó començarà en tres hores, la Verge s’està vestint.

He demanat a Jesús que m’ensenyi a multiplicar bitllets.

Si Jesús torna, qui li pagarà el darrer sopar?

Tot i fent miracles, només menjo dos cops al dia.

He canviat el cel per un viatge a la lluna.

Barrabàs li ha proposat a Jesús:

Canviar el papers!

Satanàs vol fer estalvis, traurà els dissabtes.

Jesús ha demanat dos deixebles més per si de cas.

Si Déu és etern, com s’ho fa?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXIV)

04 Novembre, 2022 11:30
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Darrerament, aprenc a desprogramar.

Els he donat permís per eixir per a veure si estan sords.

A partir d’ara, només compraré llibres en blanc.

És el millor alumne, mai sé on va.

Tocava un problema de pomes, però se les han menjat.

Estalvieu-vos els paràgrafs de més de tres línies.

Haig dos alumnes que treballen, no sé on volen anar.

La pregunta tenia tres respostes, però cap de bona.

La crítica la dono per sabuda.

Algun dia, espero ser un alumne discret.

Una pissarra sense guix no és el mateix.

El bolígraf va ser el culpable de posar més continguts.

Porto una bossa de comes per si algú sap on van.

Avancem: erren, però no dubten.

No sé on hem perdut la disciplina.

Dubto que els grecs fessin classes patètiques.

Milloren, només fan dues faltes d’ortografia per paraula.

Encara no els he dit que un triangle té tres costats.

He canviat un inspector d’educació per un de treball.

Si m’ho demanen dos cops més, baixaré del pi.

Si els poso deures, quant m’hauré de penedir?

He comprat cordill per a lligar les lletres.

Feu-vos a la idea d’un aprenentatge autònom.

Ni me s’acut, ensenyar-los dialèctica.

El fill del batlle abusa, però poquet.

Aprenen sense esforç i obliden sense remei.

Estic content, han aconseguit enganyar-me de debò.

Tres ja em coneixen, és hora de canviar-los de classe.

M’he amagat a la pissarra i no m’han vist.

Ben sovint, em disfresso de pagès.

Faria un control, però he oblidat les respostes.

És mal alumne, no se li entén el que pensa.

Satanàs és mal mestre, no sap posar deures.

Si poso dibuix lliure, s’atipen de representar-me.

Tenen tanta memòria que ja no els cal pensar.

He fet un pla d’estalvi, no comento els resultats.

Estic content, progresso en la capacitat d’oblit.

Procureu evitar paraules de més de quatre lletres.

No sé quin d’ells serà pobre.

Vull aplegar a la paciència del llibre.

De moment, n’hi ha tres que endevinen on vaig.

No estic neguitós, però no penso en baixar de l’arbre.

Els he donat deu minuts per si volen somiar.

He comprat una cintà mètrica per a mantenir la distància.

Els posaré deures en un futur llunyà.

Porto temps buscant la pregunta de la solució.

He pres el costum d’enfadar-me sovint.

De moment, ja saben que una i no és una a.

He obert el llibre i tres ja tremolen.

Hem aconseguit llegir tres línies sense allitar-nos.

Dubto entre ensenyar-los a parlar o a callar.

Estic content, ja fa tres dies que no m’escolten.

Els ensenyaré mecanografia d’ordinador.

Els alumnes tenen un dubte, venturosos ells.

De moment, han après la paraula: Esbarjo!

Haig un alumne que ho entén, l’he posat de bombeta.

A la darrera reforma, quasi em quedo mut.

Cada dos conceptes nous, els dono caramels.

Com llegeixen de pressa, els he canviat els signes de puntuació.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXXII)

04 Novembre, 2022 11:26
Publicat per jjroca, Epitafis

Si t’acostes prou, et diré on tinc un tresor.

L’estilista m’ha prohibit eixir del nínxol.

Reconec que ja no puc mesurar a passes.

Si portes paper, et faré un plànol del cementiri.

Estava pensant que igual no me’n surto.

Els primers set anys són els pitjors.

Ni us dic el que dura la resta.

Només recordo que manava poc.

He llogat a Caront per a portar records a la barca.

No em deixen eixir sense fanals al taüt.

Ho sento, he començat una vaga de fam.

Necessito un rellotge i algú que li doni corda.

Des que sóc aquí, he sortit dues vegades a signar.

Us aconsello que només porteu una bossa de mà.

Per a ressuscitar, tria la cua llarga.

Encara no he entès perquè no estic viu.

Si torno, podré canviar d’ofici?

Darrerament, no em poso amb ningú.

Fa dies que soc aquí i ningú demana per mi.

Estic esperant, he quedat amb el veí.

He après a mirar amb les orelles.

Dono el condol per exhaurit.

Encara em queden uns bocins de fe.

He perdut les ganes de penedir-me.

He canviat de nínxol, necessito nous veïns.

Necessito eixir, m’ha caducat la targeta.

No sé perquè encara tinc dubtes.

Quasi me’n ric dels refredats.

Feinejo, però no suo.

Soc un recull de bones intencions.

He fet una excursió al nínxol del veí.

Fa dies que no em confesso.

Estic content: avui, em fa mal el cap.

Tant patir i ja he arribat.

Si us plau, crideu-me a les nou per a anar a missa.

No sé ben bé on m’he perdut.

Tampoc és moment d’haver presses.

Prompte començarà la funció.

He vingut per si de cas.

Si estic prou temps, igual m’agrada.

Per molt que tornis, no et pagaré.

He demanat pressupost per a arreglar la façana.

Vaig aprenent a no fer nosa.

M’ha costat aprendre a callar.

Suposo que, demà, faré dejuni.

Gairebé sóc prescindible.

Quan havia après a no fer res, he mort.

He fet una festa, acabo de pagar el nínxol.

Només he vingut a relaxar-me.

Seguiré aquí per a aconseguir més punts.

Us faig saber que no estic content.

He oblidat quan faig l’aniversari.

He començat un pla d’estalvi.

Porto dies sense veure el sol.

Us puc regalar cremes per a la pell.

Estic trist, m’han regalat un rellotge.

No sé com, però he agafar fred.

Necessito una bossa per si em porten berenar.

Algú em pot regalar un desfibril·lador.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs