Pensaments divins (LI)

14 Maig, 2020 07:19
Publicat per jjroca, Pensaments divins

He demanat a Déu un altre esperit de recanvi.

Us faig saber que necessito mil punts per a entrar en el cel.

Sant Pere m'ha apuntat al llistat dels qui demanen pluja.

He d'anar a l'infern a fer un parell d'encàrrecs.

Déu ha de tenir temps perquè no el fa servir.

He lluitat amb un dimoni, fem mitja part.

Satanàs volia posar-me més diners al compte per fer-me pecar.

Per a pujar a l'altre cel, puc fer servir l'ascensor?

Mai he demanat canviar d'àngel.

Satanàs, en un rampell, vol posar herbes aromàtiques a les calderes.

Li he demanat a Déu que, almenys, em deixi portar el cap.

Per manteniment, es prega pujar al cel per l'escala d'incendi.

Jesús vol saber la fórmula de la Coca-Cola.

Mai endevino quan sóc a punt per a pecar.

He fet un curset de salvament accelerat.

Satanàs mai vol combustibles ecològics.

Déu promourà la creació d'espais buits.

Es fa saber als sants antics que han d'actualitzar dades.

No pecaré més si no em donen el llibre d'instruccions.

He fet un pacte amb Llucifer, però se'l salta.

Necessito un infern que obri en diumenge.

Aniré al cel per a fastiguejar a un amic.

Porto tres hores sense pecar, es pot considerar vici?

Mai m'han deixat una aureola de segon cap.

Déu és el mestre de l'escapoliment.

Jesús llogarà un circ per a les festes de Corpus.

Estic content, avui, he fet un pecat nou.

Dos apòstols començaran una vaga de braços caiguts.

Jesús em comenta: Necessito un desert més petit!

Porto una setmana consolant el meu dimoni.

Es fa saber que la propera creació és farà amb data de caducitat.

Compro tres miracles, vull ser sant.

La Verge necessita fil blau cel per a cosir la túnica.

Judes enviarà virus al compte de Jesús.

Cerco un dimoni valent per a apropar el sol.

Al cel, berenen dues vegades.

Satanàs escurça el menú per a fer encabir més pecadors.

Déu vol més vacances al desert.

He fet dos pecats nous i els he endreçat.

Déu ha decidit canviar el sistema operatiu dels justos,

Jesús declinarà qualsevol oferta de viatge.

Si torna Jesús, només acollirà a dos deixebles.

El sol ha demanat fer un seminari de fe.

Satanàs prohibirà reunions de més de tres ànimes.

Mai acostumo a anar a l'infern després de dinar.

Satanàs està decebut, li ha sortir un dimoni vegetarià.

La Verge discuteix amb Déu l'horari de festes.

Déu participa en un curs de relaxació.

Satanàs afirma que no té temps.

Sant Pere descarta obrir una altra porta.

Si vaig al cel, puc entrar el mòbil?

Satanàs ha demanat calderes de cocció ràpida.

On puc desar els pecats venials?

He anat a l'infern per si em necessiten.

Per als pobres pecadors, hi haurà ofertes de preus?

Si el judici és el darrer, necessito advocat?

No sé si he perdut la fe o me l'han pres.

El preu de la salvació ha pujat un vint per cent.

Puc sortir de l'infern a les hores d'esbarjo?

Per a ser sant, a qui m'he d'adreçar?

He escrit a Déu, però no trobo la bústia.

Seria heretge, però és més car.

Necessito àngel de la guarda que entengui el català.

La Verge vol flors de plàstic, duren més.

Aniré al cel quan canviïn els horaris.

Hi ha peix al menú de l'infern, s'ha acabat la quaresma?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LI)

14 Maig, 2020 07:15
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Compren poc, però mercadegen.

Els dono eines, però no sé on les amaguen.

Ara, ja saben comptar amb manyoples.

De fet, hi ha menys xifres que lletres.

Fa tres cursos que els ensenyo a remar.

Demanen saber sense aprendre.

En entrar, el silenci va fugir.

Ja coneixen tots els amagatalls.

Fa mitja hora que no els enganyo.

Una mica més i m'enfado.

Mai em canso de fer el sord.

Tres encara no saben com s'han examinat.

Voldria saber on els crida la intel·ligència.

Va ser: corregir l'examen i ofendre'm.

Vull mentir, però amb condicions.

Mentre s'asseuen, comentarem la nova llei.

Solen preguntar, però sense esperança.

Hem canviat una sortida per una excursió.

Canviar la bombeta és motiu de dubte.

Dos escolten, però no sé quins són.

Hem assolit un objectiu, sortir a l'hora.

Porto cinc de minuts de lliçó i m'he perdut tres vegades.

De moment, haig més anys que ells.

Saben mossegar i empassar.

Hem canviat conceptes per dubtes.

Procureu entrar a l'hora per si hi ha classe.

No sé si fa: segon de primer o tercer de quart.

Menys mal que no saben llençar pedres.

Amb més alumnes, accelerarem la comprensió.

Els faré veure que tinc el rei.

Només he aconseguit fer-ne callar dos.

Sé que hi són, però no els tinc presents.

Els escolto millor quan sóc lluny.

Mai endevino qui respon bé

M'han pres les bones notes de les mans.

Quan faci bondat, em creixeran les dents.

Els he fet saber que puc explotar.

Ja he aconseguit la visibilitat total.

Deuen pensar, no xisclen.

Estic esperant que la classe navegui.

He fet una bona adaptació de les respostes.

Va ser: donar notes i desaparèixer.

Em meravella les notes que poso sense massa esforç.

Van confondre l'inspector amb l'home del sac.

He donat quatre excel·lents i s'han multiplicat.

El podria suspendre, però necessito espai.

El deixaré pensar sense idees.

Va ser: Començar la classe i perdre el guió.

Faré coincidir tots els controls amb el Nadal.

Els he fet una pregunta sense adonar-me'n.

Tots volen aprendre abans que jo.

El meu consol és que ja són més vells.

Encara no sé perquè tornen.

Els vaig educant, ja insulten amb ordre.

He fet venir el pares i de poc que ho fan.

És prou senzill trobar el Judes de torn.

Necessito un esbarjo cada quart d'hora.

Fem comprensió lectora dues vegades per línia.

Valoro que m'ensarronin.

Han un llibre de lectura, però mai el troben.

L'hauré d'aprovar o canviar-li la cadira.

De fet, l'esbarjo, l'aprofiten força.

Estic content, obliden prou de pressa.

Tenen bon rendiment, els posaré a la borsa.

Vénen per a aprendre, però no acaben d'arribar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Sentinelles del son i set poemes més

14 Maig, 2020 07:11
Publicat per jjroca, Poemes

Sentinelles del son


Sentinelles del son

m’han vingut a veure,

gairebé no m’ho puc creure,

però diuen que són bons.

En l’amplària del meu llit

en caben una munió,

van vestits de guanyadors

amb camisa i sense abric.

A l’hivern els acomodo

a la vora del coixí

i els conto mil històries.

Han portat les xerinoles

per si em plau jugar així

tots els dies que no plou.


Com m’apropo al foc


Com m’apropo al foc

tot fugint de l’ombra,

el sarau em sobra,

visc a poc a poc.

He perdut empreses,

somnis i diners,

m’he tornat corprès

en batalles bledes.

Com m’apropo al foc

i deixo, a l’envà,

els pobres fantasmes.

Van fer les proclames

i han de claudicar

en saber com sóc.


Hi ha una fera


A la casa del veí,

hi ha una fera,

diria que és ben planera

puix em parla pel matí.

Haurà massa o pocs queixals,

hauria d’obrir la boca,

mai camina si no toca

i sesteja pels de dalts.

Li comento, de passada,

que viuria com un rei

si trobés la bona eina.

Em contesta que la feina

és prou magra, sense greix

i s’allita quan acaba.


Ésser pobre m’està bé


Ésser pobre m’està bé,

em porta sense capricis,

només em deixa algun vici:

Menjar poc i dormir bé!

Haig la finestra oberta,

el fred entra quan li plau,

he de dir que, en el catau,

haig la llar sovint encesa.

Sempre cau un all, la ceba

i una mossada de carn

qui em portarà al nou dia.

Si la febre em convida,

em disposo a somiar

fins que el son va a la seva.


Anirem mar enllà


I quan sigui pescador,

he de posar a la barca,

entre xarxes, la remor

d’aquell ventot mala traça.

Anirem, mar enllà,

on els peixos tenen festa

per provar de feinejar

abans que aplegui tempesta.

Tornarem, de nou, a port

amb el fruit de l’escomesa

i polsims de guanyadors.

Vull taverna i somiadors

fins aplegar a la desfeta,

ben tardana, on haurà mort.


I posats en el somiar


I posats en el somiar,

vull una nau ben lleugera,

una mar prou mentidera

qui em porti aigua enllà.

Trobar terra i una riba

on ja sigui el treball fet,

vull jugar a tort i a dret

sense penes ni fatiga.

En anar tombant els anys,

vull sentir, en aquest indret,

com una pau encisera.

Si em poseu una princesa,

feu-li veure que vaig dret

a trobar-me amb mil topalls.


Una història esdevé


Una història esdevé

quan em poso, a la taverna,

a somiar, com el primer,

ben a prop de la finestra.

De vençut a guanyador,

passo les hores primeres,

quatre alls amb dues cebes

i mig cabdellet de col.

El ser pobre em pertany

i vesteixo, de seguida,

amb un cotó indecís.

Quan sóc prop del paradís,

trobo la joia marcida

fins que aplega un dia estrany.


Les corrandes de la por


Les corrandes de la por

apleguen a casa meva,

com em porten la bestreta

puix volen pagar-ho tot.

Sóc un heroi tafaner

amb més penses que platxèria,

amb un polsim de misèria,

la feblesa s’entreté.

I, posats a badallar,

deixeu-me la porta oberta

i una cadira a la llar.

Només queda demanar:

el blanc full d’una llibreta

on poder-me deslliurar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LI)

14 Maig, 2020 07:09
Publicat per jjroca, Epitafis

Podeu saltar-vos les presentacions.

Avui, he rebut la carta de comiat.

Ho sento, però sóc a l'esbarjo.

Ara, resulta que no havia de ser-hi.

Des que he mort, faig dejuni sovint.

Avui, sortiré a cercar hostes.

He tret els diners com a prioritat.

Ahir, em van proposar un pla d'estalvi.

Em llevo en pondre's el sol.

Reconec que faig mala cara.

He deixat de treballar per al banc.

No estic disposat a cedir més.

Feu-me memòria, què vol dir endrapar?

Va ser arribar i agafar fred.

Li he dit a la senyora que no maregi tant.

Què tenim avui per a dinar?

Vaig venir per recomanació.

He estat la sorpresa del dia.

Tan callats, fem patxoca!

Aprofitaré per a canviar el nom.

Avui, estic fet un bou.

Encara no m'he quedat sord!

Ho sento, demà, no hi seré.

La primera part no m'ha agradat gens.

Em faria il·lusió pagar-te el cafè!

Has vingut recomanat?

Aquestes vacances surten bé de preu.

A poc a poc, et tranquil·litzes.

Tant glatir per això!

Vols dir que sóc a dintre?

Ja he tornat!

Ho sento, estic depressiu.

Records a la família!

Algú em pot cridar a la matinada?

Ja torno a fer tard!

Estic aquí amb el llop.

Ara, només em faig les ungles.

Mai surto sense avisar.

Ho sento, però no m'he mudat.

Només treballo un cop a l'any.

He perdut categoria, demanaré un enciam.

Acabo de saber que faig anys.

Avui, cantaré uns gojos.

Mai, em pensava aquest ambient.

Ploro perquè m'avorreixo.

Vull sortir a respirar.

Mai em pensava veure'm així.

Estalvia't en lloances.

I, a més, no tinc gana.

No sento res, de segur que plou.

Ara, no ho sé, què he de fer?

Demà, haig hores lliures.

A qui puc demanar ajut?

És possible que millori?

Vull un despertar amable.

Seré mort fins que em curi.

Si us heu de queixar, veniu en dijous.

Ahir, va ser un no parar.

A les dues, marxo.

Porteu-me vi negre.

Comenceu a pregar en sentir la campana.

Estàs segur que hi sóc?

Si vols entrar, treu-te el barret.

Et passo el relleu!

Gairebé ni m'enfado.

Procura estalviar-me temps.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LI)

14 Maig, 2020 07:05
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Estar segur és estar mort.

Demano més feina per als altres que per a mi.

Tot i tenint diners encara tinc gana.

Arreglar el món és feina molt mal pagada.

Tinc diners al banc perquè no els conec.

Sense dir mentides, res és suportable.

Una dona amb cabells curts perd massa moviment.

El pitjor de ser home és l'olor que t' acompanya.

Ser casat i intel·ligent és un tresor inusual.

Tot i sent pobre encara faig falta.

Mai he dubtat que ella fa més falta que jo.

Un home sol acabar vivint a la quadra.

El modista fa un vestit d'home per cada mil de dona.

Possiblement, una dona, acabi sent un arbre de Nadal.

Davant l'onada de feminisme els homes les oblidaran.

L'home té més temps de lleure perquè la seva vida és més curta.

El millor de la televisió és el munt de dones que entren a casa.

Ningú maltracta un veí llunyà.

El que perd a la dona és el desig de ser estimada.

Si volen homes més tendres els creixeran els pits.

Amb prou feines em suporto a mi.

Si les dones volguessin homes intel·ligents, ja els buscarien.

Al meu paradís, només hi ha monòlegs.

Les ulleres de sol són els taps dels colors.

Només demano formar part del paisatge.

Tot i pensant, encara som els animals menys presentables.

Quan li dic al llop que treballo, udola.

Ser home o dona és una qüestió d'espais.

Si me'n vaig de la vida no em consoleu.

El bo de morir-se és si te'ns surts a la primera.

Com voleu que balli si em claveu dempeus.

Tenir fàstic és qüestió de diners.

Tot i sent barat, no em volen.

Dilatar el temps és qüestió d'escalfor.

Estar callat queda millor.

No cal ser gran si tens poc espai.

He descobert el silenci i el vull comprar.

Si arribo a tenir casa, em reservo el fumeral.

Després de sopar, ha passat el pitjor del dia.

Tot i cansant-me, vaig vivint.

Si no tens gana, arribaràs lluny.

El bon amic, ni es nota.

Ballar és dolç, si l'espardenya és tova.

Si arribo lluny, és perquè no sé on aturar-me.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (LI)

14 Maig, 2020 07:02
Publicat per jjroca, Poemes curts

Massa vinyes

sense vi,

fan glatir

tan punt les mires,

és així.


Al dedins del bosc,

contava l'ovella

que haver parella

no és trobar el llop,

és tan mentidera.


Massa son

sense diners

van després

a fer gran vol,

no tornen més.


Quan el sol demana

anar a dormir,

la lluna galana

mai li diu que sí,

no sé si li agrada.


Per a beure

un vas de vi,

no cal seure

ni anar al llit,

només creure.


Quan sigui ric,

lluny de la misèria,

poseu-me terra

ben prop del llit

per si haig pressa.


Com demanaria

a l'hora tardana:

un sol qui esbatana,

un xic de follia

per si hagués més gana.


Quan les fulles gronxen

i el mestral les mou,

sento l'enrenou

de les hores totes,

poc que em sento sol.


Amb paraules

per a dir,

faig mossades

al coixí,

no tinc taules.


La mossa més jove

de tot el carrer,

diu que porta un cove

ben ple de diner,

pensament mediocre.


A la plaça

de la font,

és on mana

el mal d'amor,

cada setmana.


Al dimoni,

he demanat:

trencar un plat,

fer un desori,

m'ha deixat.


El sol dormia

dessota d'un om,

la lluna voldria

saber com l'amor

el despertaria.


Un petit poema

s'allunya cansat,

no vaga la pena

saber com ha estat:

tan poca la lletra.


Les formigues

fan corriol,

sense amigues,

sense sou,

amb fatigues.


Una bella dama,

al jardí estant,

sento com proclama:

Em vaig refredant!,

és la nit qui avança.


Per haver

tan poca sort,

faig d'esquer

i passo por,

no ho vull ser.


Dolça dona

dels meus somnis,

fa una estona

que sóc borni,

és quan toca.


Com demanaria

anar de pagès,

poc que guanyaria:

algun cop o més,

però amb alegria.


La mort avança

pel camí vell,

no es cansa massa

de dur el flagell,

li prego: pausa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (LI)

14 Maig, 2020 06:53
Publicat per jjroca, Epigrames


Manta hores,
de la nit,
s'acomoden 
sense crits.


Les paraules vénen
de dintre del cor
per trobar el senyor
qui les faci seves.


Si l'amor venia
al desig trobar,
com li manaria
que ho deixés anar.


En el gran silenci
de la tarda plana,
el cap es desgana,
vol perdre el senderi.


Una nina
va a la font,
qui la crida?,
qui la vol?


En el vell castell,
dormen els fantasmes,
mai hauran pensades,
mai tindran penell.


La veu dolça,
entremaliada,
para casa
ni fa nosa.


En el regne 
dels cristians,
massa sants
eren heretges.


Per dormir
vora del pont,
massa son
ni fa glatir.


Aquest vi,
que m'has donat,
m'ha portat
a ser mesquí.


Em plau la mar
vestida de marona,
ona rere ona,
cansada de badallar.


Al regne dolç
de menges esquifides,
poseu-los vides
de lluna i sol.


Massa pedres
al coixí
per somiar
que he de morir.


Al carrer del mar,
les barques gandules
ni volen passar,
són massa porugues.


He trobat l'amor,
somiant, a la fresca,
diu que la tempesta
és qui li fa por.


Una ampolla
amb massa vi,
només plora,
és un glatir.


Les garlades,
vora el llum,
mai s'allunyen
de l'ensurt.


Una rosa
sense nom
mai pregona
on és l'amor.


Massa pedres
al molí,
volen regnes
per eixir.


La noia volia
anar a la font,
els joves no hi són,
potser un altre dia.


Quan les fulles cauen
perquè ve tardor,
es tanquen les cases
i s'encén el foc.


Allà, dalt del cim,
tot pengim-penjam,
he trobat un pi
gairebé plorant.


No poseu penyores
en el nostre anar,
les passes s'ajornen
ni volen cantar.
 

He de perdre
la saviesa
quan qui regna
ho considera?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Paraules al vent i set poemes més

08 Maig, 2020 06:59
Publicat per jjroca, Poemes

Paraules al vent


Paraules al vent

i somni a les ales,

fer compliment,

segar sense batre.

Sortir, al carrer,

des de bon matí,

callar i no poder:

pensar i no glatir.

Paraules al vent

amb dolces trobades

cercant un recer.

Com vull tornar a ser:

home sense nafres

per gaudir un moment.


Vanes il·lusions


En el gran reialme

del futur incert,

un, sovint, es perd

i cerca culpable.

Vanes il·lusions

van cercant troballes,

amb menys gra que palles,

van sotjant els mons.

Regnes d’encanteri

on desar l’oblit

en amples estances.

El cap, en vacances,

només vol un llit

on dormir debades.


S’endinsava en batalles


Era un poble, que us diré,

prou cansat de la temença,

com els rics porten la pressa,

ell volia quedar bé.

S’endinsava en batalles

forjades per ser perdudes,

quatre i cinc obres feixugues

i malson en ser narrades.

Els diumenges, vas de vi

i, de tant en tant, baralles

amb els altres dissortats.

El futur, com el passat,

amb poques penes emprades

per si algú vol obeir.


Nostra amiga papallona


Com és hora de dormir,

nostra amiga papallona

pensa que la flor més bona

aplegarà al seu jardí.

Com la jove primavera

és al punt per a arribar,

ella, maca, vol estar,

vol somiar com la primera.

Però un vent me la fereix

i prou prompte l’esvalota

tot gronxant dintre de l’ou.

Fins diria que li cou

des de l’ala fins a la boca

i, tot pensant, s’avergonyeix.


És un fet inexcusable


És un fet inexcusable,

indefinit i sortós,

anar passant, amb bon aire,

menja plena de fruita i dolç.

Pensar amb la mar serena,

esdevenir bon criat,

esperar la lluna plena

per a saber com ha estat.

Per creure, haig bona fe,

santa missa i processó

setmana darrere setmana

i, si la fera s’espanta,

demanar a Déu perdó

per a tornar al no ser.


El gran saber


L’estimava, cada vespre,

a la nina dels meus ulls,

navegava pels esculls

i, somiava, quasi sempre.

Ens havíem de casar

un dissabte per la nit,

hauria de ser marit

i posar-me a treballar.

Massa feina per a fer,

tot un dia, picant pedra

i encetant els mil negocis.

Estic buscant altre soci,

qui em posi a la lluerna

per a aprendre el gran saber.


Estic esperant la festa


Posats a comptar mentides,

estic anant per les cent,

com un monstre de cinc vides,

mig ofegat d’aiguardent.

A la casa, he estat pobre,

però, al cafè, sóc el rei,

he de bastir nova llei

per a arribar a ser noble.

Sense estudis ni lluerna,

sota del pi, passo el temps

per a veure’ns si el sol crema.

Estic esperant la festa

per si aplego a pretendent

d’una mossa quasi tendra.


Llevar-se al dematí


I llevar-se, al dematí,

sense ganes ni fermesa,

vull haver la vida estesa

a la vora del coixí.

Ser, del tot, un mal guerrer

sense joia ni fortuna,

cercar, al cel, aquella engruna

d’amistança i de fe.

I, si no, atrafegat

en guanyar el regne, al cel,

on jugar matins i vespres.

M’agraden els homes destres,

captaires de somni i mel

amb ganes de ser honrats.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (L)

01 Maig, 2020 07:19
Publicat per jjroca, Pensaments divins

La mitjana de rics al cel és prou depriment.

Els nous profetes no saben fer càlculs de probabilitat.

La crisi d'identitat ha arribat fins a l'infern.

Satanàs vol substituir el gos de la porta per cocodrils.

He vist l'escala de Jacob, no hi ha cap ascensor proper.

Vull anar al cel sense embussos, quin dia de la setmana és el millor?

He perdut l'àngel de la guarda, es gratificarà qui me'l torni.

Sant Pere no em troba al llistat, he de tornar demà.

He provat de fer miracles, no me'n surto.

Satanàs diu que, si no callo, m'enviarà al cel.

Heu de saber que he anat al cel perquè era més lluny.

A Déu li sobren ministres i li manquen obrers.

Satanàs diu que traurà calderes i posarà graelles.

Jesús li explica al Pare què vol dir plorar.

He fet tres miracles, però me'ls han descomptat.

Ja era prop l'infern quan ha aplegat la salvació

El meu dimoni s'avorreix, sempre faig el mateix pecat.

Estic bé al cel, però no em deixen manar.

Érem al esbarjo de l'infern i han arribat els ecologistes.

Satanàs no està disposat a pentinar-se la cua.

Visc a l'infern, a la sala de les bones intencions.

La Verge reduirà un vint per cent els compromisos.

He parlat amb la mosca llaminera del regust de la creació.

Déu va posar intel·ligència, però s'escapolí.

Judes va trair Jesús, però sense mala fe.

Jesús no es pot salvar, es dispararien les apostes.

He provat les darreres calderes i prefereixo una cassola.

Sant Pere m'ha apuntat al club de rem.

De vegades, peco per fastiguejar l'àngel.

Si he de salvar-me, puc triar el dia?

Han suspès les misses de la tarda per manca de vi.

Déu m'ha castigat per fer un pecat original.

Jesús viatjarà d'incògnit.

Un deixeble de Jesús plega per ser imputat.

Judes, si ha de trair, no vol cobrar en preferents.

Satanàs diu que al cel només hi ha premsa rosa.

He demanat condicions per a fer un curset de dimoni.

Satanàs posarà àcid a les calderes de cocció ràpida.

Vull vendre un apartament al cel, gairebé no té hipoteca.

Sant Pere ha demanat unes altres sandàlies noves.

No sé si aniré al cel, diuen que només hi ha justos.

Satanàs diu que, entre bull i bull, cal fer un recés.

A partir d'ara, al cel, només entraran teles ecològiques.

He fet tants pecats que he hagut de comprar tres sarrons nous.

Satanàs diu que quan vagi a l'infern li porti «Aigua del Carme».

Ni vull saber el tribunal del Judici.

Jesús està enfadat, li volen posar la pasqua al febrer.

Li he dit a Satanàs que em posi els dejunis al vespre.

Déu, sense seguidors, s'ha apuntat al facebook.

Faig miracles, però no curo a ningú.

Cerco dimoni saberut per a company de joc.

Déu no entén que una pilota sigui més petita que el món.

M'hagués pogut salvar, però va venir la mandra.

Li he dit a Llucifer que el pollastre d'ara gairebé no és carn.

Com deia el savi: Si has un amic, que es condemni ell.

Si he de triar pecats, vull els llargs.

Com som molts, hem de repartir-nos el foc.

He d'anar a l'infern, però no encerto el camí.

La Verge està tipa de sants histèrics.

He anat a l'infern a carregar les piles.

Necessito una aureola de la nova temporada.

La Verge ha demanat reduir els dies festius.

Déu, en pràctiques, anunciarà dos manaments nous.

Satanàs vol un infern més endreçat.

Es prega silenci per a contemplar un nou miracle.

La Verge ha decidit nombrar dues substitutes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (L)

01 Maig, 2020 07:16
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

La ignorància és un regne massa gran.

Dubto que sàpiguen menys que jo.

Estan aprenent per inèrcia.

Haig massa reis per a tan pocs servents.

Van sols fins al final de la línia.

He aconseguit que dormin, parlant-los de feina.

Cercant comprensió lectora, he trobat el neguit.

Cada dia milloren en la desconnexió.

No aprenen més perquè no lluu.

Ara, resulta que ja ho sabien.

Hem sortir a prendre l'aire, que no marxin de buit.

Els he donat tres conceptes i una bossa de mà.

Va ser: Aplegar els Reis i amagar les joguines.

He aconseguit un caos suportable.

M'agrada practicar el diàleg de sords.

Algun d'ells, deu pensar mentre tremola.

Els deixo respirar cada tres síl·labes.

He comprat coets per si hi ha falles al dictat.

Cerco testimoni per a saber si m'odien.

Ha estat un desconcert d'idees, n'hi havia dues.

Pobre, sense llibre, es conforma en plaça vora l'estufa.

Un dia d'aquests igual l'encerto.

No m'escolten, però sembla que respiren.

Aprenen molt, però ho desen.

Ja saben la a, cal que respirin.

Per quina estranya raó em prenen la paciència.

He procurat descriure el silenci.

He fet un control per a passar el temps.

He posat els objectius mínims a la classe del costat.

Un de tots, ha de saber que sóc aquí.

Esperant la resposta, he agafat el son.

Anem bé, però no ho comenteu.

Necessito dues reformes més i anar al traumatòleg.

Per ara, són escoltadors crítics.

Ara ve quan em deixen sol.

Ni vull saber perquè han aprovat.

Per últim, escriuran damunt paper.

El que costa és desembolicar el llibre.

Els he donat eines, alguna servirà.

Aprendre ha de ser una casa sense panys.

Els voldria lliurar al vici de llegir.

El pot de les solucions ha de ser més gran que el dels problemes.

Haig la complicada feina d'endreçar el cervell.

Vull comprar paciència a meitat de preu.

Els estic ensenyant per a ésser pobres.

Ni vull saber on he desat la vergonya.

Un espera canviar alumnes vells per amics nous.

Els he posat dos exercicis per si un no els convenç.

Aprenen tant que m'he quedat sense coves.

Estan escrivint, suposo que no somio.

Aprendre és un camí llarg ple de clots.

M'han fer un estudi i han aprovat.

Cada curs és un passadís de portes tancades.

No escolten perquè ja saben que l'oïda els funciona.

Els he fet saber que no sóc de sucre.

M'escolten, però sense abusar.

L'avantatge és que ja he perdut més batalles.

Gairebé diria que els faig nosa.

Em fa cosa, haver-los de mentir.

Tenen tantes qualitats que alguna en trobaré.

També els va bé una mica de toxina.

He rebut un regal, quelcom hauré fet mal.

Són bons minyons, em deixen plorar.

No els motivo prou, encara treballo amb xarxa.

Estic a l'aguait de la nova llei.

Han esperit, però no els creu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs