Dos poemes de sac i deu pensaments educatius
31 Desembre, 2009 16:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Hores baixes
Sense pausa, l’any se’ n va
tot rondant per la murada,
una jove enjoiada
em fita de tant en tant.
El desembre com s’ acaba
va cansat de tant lluitar,
quatre homes l’ han deixat
desvalgut, amb mala cara.
Un any nou, vençut, fineix,
fill d’ una mare que plora,
va començar com un més,
ha arribat on tot fa nosa.
Som els pobres de l’ enginy
de comptar a quatre mans,
esdevinguts a ser nans,
sense casa ni aixopluc.
Any de les hores baixes,
d’ aprendre poc i prou mal,
us deixo posar les queixes,
a l’ engròs, dintre d’ un sac.
El teu voler
Un mal dia, m’ ho digué
l’ aprenent de Llucifer:
Per pecar, fes-ho despert,
penedir-se ve després!
Una setmana, mentides,
a l’ altra, munta embolics,
si encara queden amics,
els atures i te’ls mires.
Gran aprenent de dimoni,
surt a pescar pel matí,
porta el sac ple de cordill,
per lligar els grans misteris.
No tinguis pena ni pausa,
engega caixes de trons,
has de sembrar desconhort,
has de vendre de paraula.
Aprenent de malfeiner,
entre hores, gran traïdor,
posa la ena amb la o
has de guanyar el teu voler!
Pensaments educatius
Internet no deixa de ser una aranya tímida.
Tinc dos classes d' alumnes: Els ignorants i els ignorats!
De vint alumnes, tres saben que sóc a classe.
El mestre es va adormir, tots el volien enterrar.
Sense baralles, les classes només serien profitoses.
Vaig treure un llibre i deu van demanar auxili.
Vull aprendre dels alumnes, però tenen els cervells apagats.
A l' escola, els fantasmes aprenen a fer por.
Un monstre és un mestre que no vol ser petit.
Tinc un dubte, però ocupa tot el meu temps.
Dos poemes del nou hivern i deu epitafis
29 Desembre, 2009 09:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A tombs
A tombs, desesper,
un polsim d’ afany,
veieu-lo, mireu:
Ha passat un any!
Quantes terres nobles
ha portat l’ oblit,
els joves no hi són,
han deixat llur llit!
A tombs, encenalls,
rajolins de sort,
aquest any s’ ha mort,
havia de morir.
Quantes tardes belles
de perdut somiar,
han deixat arreu,
mai han de tornar!
A tombs, et diré,
benvolguda fada,
vull fugir també,
estic viu encara.
Com l’ hivern
Com l’ hivern m’ha fet,
sense por ni mida,
vestit i camisa
per a tenir fred!
Com l’ hivern em du
per carrers estrets,
per places porxades
per trobar aixopluc!
Com l’ hivern em pren
un tros del gran sol,
em deixa el consol
d’una llar punyent!
Com l’ hivern minyó,
tot ple d’ encenalls,
em deixa un fanal
on prendre raó!
Com l’ hivern cansat
de lluites i plany,
enceta nou any
galdós, innocent!
Epitafis
He decidit canviar d’ imatge.
No aconsegueixo desnonar la sogra.
Ella no sap que l’ enganyo.
Li he dit a la dona que era al cafè.
Les darreres voluntats les té l’ home del frac.
Treballem per millorar la qualitat.
Necessito quilos de vitamines.
He promès que faré bondat.
A poc a poc, si us plau!
M’he enamorat d’ un polsim de pols.
El Nadal
26 Desembre, 2009 12:59
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El Nadal:
1) Coneix els homes i vol treure la pols.
2) Hauria de portar la família a la casa de l’encís.
3) Ha d’ arribar d’hora i anar-se’n a poc a poc.
4) Ens diu que Jesús va ser un Nen sense massa futur.
5) Foragita la fosca amb llums intermitents.
6) Ens recorda que hi ha veïns a qui saludar.
7) Porta una capsa on desar les nostres mancances.
8) Ha passat de ser un recordatori a un regal.
9) És el temps de les promeses que no complirem.
10) Em diu que faci lloc per a les hores dolces.
Dos poemes de caiguda i deu pensaments divins
23 Desembre, 2009 12:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fulles
Prop migdia, dintre el bosc
els arbres conten mentides;
totes estan amanides
per aprendre la lliçó.
Fulles prop de l’ occit,
entonen un càntic cruel,
volen ser entorn Betlem,
per trobar-se amb el gran Nin.
Fulles de totes les hores,
abans, vestides de verd,
van i troben Sant Josep
un enemic de les presses.
Fulles de l’ arbre estant,
on ha caigut el deler?,
Maria no ho ha de ser:
Tan neguitosa i galant!
S’ atansa l’ estel daurat,
a la terra hi ha enrenou,
tres pastors afegint foc,
esperant la novetat.
Fulles com el vent les mou,
tot somiant on va la palla,
volen tenir la contalla
d’ una empresa sense sou.
L’ arbre
L’ arbre més vell de la serra
més propera de Betlem,
escolta com xiula el vent,
tot parlant d’ una naixença.
L’ arbre voldria i no pot
acostar-se prop del poble,
les seves arrels són nobles,
mai el deixen a sa sort.
L’ arbre està enfurismat,
voldria ser-hi a la plana,
una estrella encomana,
les ganes de l’ infantar.
L’ arbre plora, es desespera
de la seva condició,
ha de venir l’ ocasió
de partir sense quimera.
Entossudit i maldestre,
mirant la fulla, es commou:
Aquesta farà de bou,
em portarà aquest capvespre!
I la fulla tan poruga
filla d’ un pare mig boig,
abandona l’ alturó
i vola sense premuda.
Aplega en un pessebre,
de palla, caliu i fusta,
allí l’ estrella s’ atura,
tot de sobte, arriba Ell.
Pensaments divins
Satanàs necessita espia que no porti cua.
Satanàs té por d’una reducció del vici.
Déu sol anar a estiuejar a la residència de Satanàs.
Satanàs acceptarà la vida eterna si millora el contracte.
Si heu de fer miracles, eviteu els testimonis.
Déu no vol més sants, es quedarà sense glòria.
Satanàs descarta l’energia solar.
Jesús voldria canviar per cervesa i xips.
Déu es troba sol, no crec que ho pugui solucionar.
Voldria ser intel·ligent, però Satanàs no pot fer miracles.
Dos poemes de llar i deu pensaments educatius
20 Desembre, 2009 19:42
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La llar pairal
Altra vegada el foc,
la llar pairal,
seure callat,
entendre-ho tot.
Passar els desitjos
pel fumeral,
moure les branques,
sentir un nou món.
Però una fada
trenca el somrís,
perd l’ encanteri
tot compromís.
On han quedat
les hores toves,
les dolces dones,
el fer-se gran?
Enceta el fred
Enceta el fred
altra jornada,
parla discret,
sense paraula.
Enceta el fred
nous sentiments,
per què a l’ hivern
és tot tan magre?
Enceta el fred
carrers deserts,
els tendres nets
passen farcits.
Enceta el fred
desitjos nous,
noves empreses,
sense enrenou.
Enceta el fred
la melmelada,
la blanca llet,
el seure a taula.
Enceta el fred,
nous abrigalls,
buida l’ armari,
acluca els grans.
I torna el fred,
ple de misteri,
al dolç sagrari
per fer comiat.
Pensaments educatius
Ensenyar no és més fàcil que endollar-los.
Els pares volen nens espavilats; els nois, pares innocents.
No cal trair el mestre, només allunyar-lo.
Estic aprenent que no cal ensenyar sovint.
Els nens no ploren, actuen.
Al cel, només van els mestres desesperats.
Déu mai es voldria posar en el nostre lloc.
És un alumne estrany, escolta i no sol equivocar-se.
Abans el mestre passava gana, ara ni en té.
Tres mestres parlant poden fer un riu.
Dos poemes gelats i deu epitafis
17 Desembre, 2009 19:27
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Enmig l’ estable
Una parella
trescant camins,
cercant dreceres,
ben prop la nit.
Una somera
sense remuc,
la jove Reina
sense aixopluc.
Un bon Josep
enmig suors
camina i prega
és ple de por.
Betlem arriba
entre lladrucs,
té massa fred,
minso de llum.
Josep aplega
atabalat,
vol una cambra
on reposar.
El cel desperta
esperançat,
la Mare espera
joiós Infant.
Josep tremola,
amb Ell el clam:
Enmig l’ estable,
Jesús és nat!
Betlem, Maria, Betlem!
Blanca neu entre muntanyes,
ens porta un desembre fred,
no cal dir: A Natzaret,
les hores seran gelades!
Una somera i tots dos
caminant per la drecera,
maleït Cèsar espera
comptar jueus a l’engròs.
Na Maria agombolada
massa jove per fruir,
potser hauria de tenir
molt més tova la jornada.
La somera dolguda
ni badalla ni somriu,
a la cara, porta escrit:
Una mirada perduda!
Betlem, Maria, Betlem!,
Na Maria com pateix,
el dolor va en escreix,
Josep atura un moment.
Betlem és tot adormit,
singloten els fumerals,
massa plenes són les llars,
poca llum i massa nit.
De sobte, la gran estrella
inunda el mig del cel,
una guspira s’ encén
comença la gran revetlla.
Epitafis
Ara resulta que tinc incontinència.
Si us plau, deixeu la porta lliure.
Acabo d’ encertar la travessa.
Prou de cervesa sense alcohol.
Canvio tres ossos grans per un ull petit.
Ni penso en provar-me el febre.
Necessito taüt amb videojocs.
Encara conservo les claus del cotxe.
Necessito xampú contra la caspa.
He aconseguit una núvia magra.
El taüt
14 Desembre, 2009 17:34
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El taüt
1) És el darrer vestit que no hauré de pagar.
2) Té les millors condicions per passar desapercebut.
3) Coneix la solitud de l’arbre que el va formar.
4) Em privarà de la visió d’un nínxol poc il·lustratiu.
5) Mai endevinarà el bosc on ens vam veure la darrera vegada.
6) Restarà amb mi fins que un dels dos decideixi tornar-se pols.
7) Anirà a l’església sense penedir-se de cap pecat.
8) Donarà una mica d’escalfor a un cos massa tibat.
9) Suportarà uns peus freds i una corona de flors.
10) Farà un viatge curt amb cotxe o a lloms d’essers dolorits.
Dos poemes amb pessebre i deu pensaments divins
11 Desembre, 2009 15:32
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Veig un nen
Porto pressa,
una manta,
unes ganes
de dormir.
Sóc pastor,
Déu com pesa,
un estat
de tan patir.
Pocs diners
amb massa gana,
ni negocis,
maldecaps.
Com arribo
ple de pena,
vora el foc,
passats els anys.
I tot d’ una,
entre ombres,
una estrella,
fa claror.
La tenebra,
sense pausa,
ara es torna
un llum gros.
Com m’ assec,
com escolto,
un bell àngel
parla i clou:
Ha nascut,
entre vosaltres,
un gran home,
el Fill gloriós,
apropeu-vos,
honoreu-lo
adoreu,
el nou Senyor!
Ara, sóc
en el pessebre,
porto ganes
i res més,
mentre miro,
badoquejo,
gran misteri:
Veig un nen!
Una llum
Heus aquí que porto pressa,
he refet el camí llarg,
poca joia, massa empresa,
sortir d’ hora, aplegar tard.
Tot al punt per quatre teles,
massa llana, poc cotó,
un hivern esfereïdor,
massa roba i poques peces.
Betlem arriba, s’acosta
en el joc dels venturers,
a l’ hostal massa viatgers
tots volen prendre la sopa.
Em deixen taula rodona
a la vora de la llar,
tinc el seient reservat,
porto anys petjant la sorra.
Miro la cambra, m’assec
i, en aplegar el primer plat,
la porta fa un esclat,
tot de sobte apareix Ell.
És un home ben plantat,
tou, cansat i decebut,
diria que s’ ha perdut,
demana per hostatjar.
L’ hostaler té semblant trist,
li fa un comentari curt,
aquell home es queda mut,
mira la llar, després fuig.
Tot d’ una la porta s’obre,
sense pressa ni remuc,
un xivarri es torna pobre,
deixa passar una llum.
Pensaments divins
Davant la caiguda de vendes s’imposarà la gola.
Es demana llop per empaitar el Corder de Déu.
Per quaresma, les tavernes només obriran els dilluns.
Els Reis Mags han signat la pau amb el pare Noel.
He venut l’ànima tres cops, però encara no he cobrat res.
No he pogut entrar al cel, acaben de pintar la porta.
Es prega als àngels portar identificats els fidels.
Déu acaba d’ abolir la guerra Santa.
Déu farà una reducció ministerial.
Satanàs evita negociar amb els jueus.
Dos poemes nadalencs i deu pensaments educatius
08 Desembre, 2009 13:07
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Parla Déu
Arriba l’ hora tardana,
com se n’ entra per Betlem,
porta pressa, porta fred,
va, diria, molt cansada.
Allí trobarà la Verge
amb un Josep neguitós,
una somera i un mos
que, de moment, se’ls escapa.
Tan cansats de fer camí,
tot venint de Natzaret;
els porta el manament,
el recompte del cacic.
Una taula, una menja,
a les postres, pobre jaç,
tenen la mosca en el nas,
se’ n sortiran amb la seva?
Les preguntes topen totes
amb silencis i entrebancs,
com la nit ha de passar
sense recull, sense llar.
Quan ja el dimoni somreia
tot fruint del desesper,
un homenet que s’ acosta
i un estable els promet.
Allí se’ n va la Maria
a punt de donar el seu fruit,
Josep, cap cot, l’ acompanya,
pobra empresa d’ uns vençuts.
Enmig de tan gran desori,
arribà, de sobte, el Rei,
és així com parla Déu,
ni accepta cap comentari.
La gran follia
La tarda passa asseguda
a la vora del pinar,
entrar-hi, no hi vol entrar
però troba qui remuga.
És Llucifer, panxa ampla,
amigot dels caminants,
el patró dels grans farsants,
massa cua, massa banya.
Arribat de nou al bosc
per una nova contalla,
una perduda batalla
amb un àngel lluitador.
El tros d’ àngel anuncia
tot i volant per Betlem:
La gràcia aplega plena
en els riures d’ aquell Nen!
Jesús, diu que s’ anomena,
el Fill gran d’ aquell fuster,
casat amb Na Maria,
un mal dia, a Natzaret.
Tanta joia, tant xivarri
per Minyó vingut a menys,
només tenen un estable
ple da palla i res més!
El més ruc dels encanteris
fins allí guia tres Reis,
si voleu més gran follia,
atureu, veieu com creix!
Pensaments educatius
Els alumnes dolents els tinc repetits.
Si acabem amb l'escola, ningú reconeixerà un ignorant.
Acabo d' entendre- ho: No em volen mort, només malalt.
No entendré mai perquè l' escola és la casa que guarda millor la pols.
Sé que no m' escolten, fa dues hores que he callat i ni se n' adonen.
Els alumnes saben filtrar dades i reproduir-les sense errades.
La intel·ligència ni ve a l'escola, ni gosaria entrar.
Massa paraules em diuen que és hora de callar.
Una lliçó és un sermó equivocat.
Tenen els ulls al llibre i el cap als núvols.
Dos poemes per Nadal i deu epitafis
05 Desembre, 2009 08:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Clara llum
L’ ovella jeu a la cleda,
un pastor encén el foc,
la vesprada arriba freda,
tot Betlem es torna fosc.
Avui toca bullir l’ olla,
quatre fulles, un xic de carn,
un sopar per prendre sopa,
massa aigua dintre el plat.
En aquestes dos arriben,
un segut, l’ altre plantat,
la somera, amb prou tentines,
pel camí, va avançant.
En aplegar a la foguera,
Ell els diu: Amb Déu sigueu!
Em podríeu donar noves?
Vull hostatjar a Betlem!
El pastor, tot i mirant-lo,
passa a dir-li, de seguit:
Hauríeu de preguntar-ho
a la gent que viu allí!
En Josep diu a Na Maria:
Hauries de reposar,
seu aquí amb companyia,
a la vora de la llar!
Davant de tal gosadia,
de trobar un aixopluc,
en Josep corre, capgira
i torna prou decebut.
Allí passaran la nit,
entre ovelles i lladrucs,
una estrella fa el camí,
una clara llum acull.
Desembre
Desembre passa, s’ adorm
a la vora de la llar,
el pagès calla, es mou
entre olives i plegar.
Els nois tornen de l’ escola
amb la lliçó poc apresa,
el mestre rondina, pensa,
com farà per posar l’ olla.
Desembre passa, s’ encalla
en els llums del carrer nou,
han posat massa enrenou
en una vila callada.
Els nois pararan taula
amb llibres i paper blanc,
dibuixaran, si s’ escau,
una Verge esblaimada.
Desembre passa i arriba
la festa del gran Nadal,
esporuguit veig el gall,
dolorida la gallina.
La mare desfent guardiola
pel dinar de compromís,
menja dolça a la cassola,
per a beure, aigua i vi.
Epitafis
Porto dies sense fer-me les ungles.
Ocupo poc espai vital.
Penso que he perdut visió.
Encara no he decidit que posar-me.
Busco núvia que tingui cotxe.
No aconsegueixo fer-me el llit.
Quin és el número de la grossa?
Tinc bona excusa per no sortir.
He acabat el llistat dels enemics.
He guanyat el judici!