Dos poemes brètols i deu pensaments divins

29 Novembre, 2008 07:31
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Al segon dia

 

Al segon dia, li vaig dir:

T'estimo perquè ets bonica,

tens casa nova i camines

com una daina del bosc!

Tens ulls captaires de llum,

un compte que mai s'acaba,

una finca a la contrada

d'on diuen que el poble creix!

No és que sigui tot això

el que mou a ser promès,

puix m'agrades perquè saps

reconèixer qui et pretén!

Sóc valent, vesteixo bé,

condueixo com un brètol,

tinc bon gust, em diverteixo,

et faré dona d'un rei!

 

Si tu no mires

 

Sempre escric, si tu no mires

i, quan mires, jo me'n ric,

així moren els meus dies,

ara em torno més antic.

Vaig desfent-me entre carbasses,

entre bones intencions,

així recullo promeses

i les poso enmig cotó.

Em llevo quan ja no em dol

i mandrejo tot el dia,

quan fosqueja i se'n va el sol,

és quan cerco companyia.

Sempre escric, si tu no mires

i quan mires, neguitejo,

mai faré el que sospires

i, si t'acostes, et deixo.

 

Pensaments divins

 

Satanàs està preocupat, tretze dimonis dissidents volen fundar un partit.

Déu ha obert expedient a vuit àngels malfeiners.

Sant Pere diu que caldria posar escales mecàniques.

Satanàs vol caixes ràpides per a petits pecadors.

Satanàs no posarà calderes amb microones, no fan xup-xup.

Tres dimonis estan provant de fer entrar un pobre a l'infern.

El cicle de música sacra del cel ha estat decebedor.

Al cel, el confessors s'avorreixen molt.

No sortiu de l'infern sense posar-vos l'abric. 

Avui no hi ha "Cuba-libre", la llimona està pels núvols. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes feixucs i deu pensaments educatius

27 Novembre, 2008 16:06
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Dia feixuc

 

El dia és feixuc, la tarda ja passa,

s'emporta, al darrere, el desig furtiu,

un que se n'adona: Encara és ben viu

i veu com la vida empeny i t'aparta.

Els ulls ho traginen, cansats dintre el cap,

un ahir feliç, més tou i més noble,

el cos s'arrossega topant amb un poble

on tot meravella i res sembla estrany.

Els vells es deleixen, es fan fredolics

i sota les pedres hi ha els grans tresors,

els carrers escolten, volen fer-se amics

i, després de plànyer, parlen de l'enyor.

 

Vull creure

 

La vida es fa feixuga

i, a cops, es fa lleugera,

la dona ja reposa

després d'un dia gris,

em parla del carrer,

del somni, de la feina

i, a poc a poc, es torna

més trista, amb menys somrís.

Jo que, a vegades, penso

en hores malfeineres,

la miro, empetiteixo

i vull creure que sí.

La vida es fa feixuga

a cops, es fa lleugera,

que tots fem poca cosa,

ens porta el vell camí.

 

Pensaments educatius

 

Per què lligar el cap, si vol sortir per la finestra?

Penseu que són de vidre i estan mal cuits.

Les peces més importants d'un mestre són les dents.

Mireu si són espavilats que noten quan no estan de bon humor.

Els agrada portar-vos prop del barranc per a què gaudiu de les vistes.

Ara, com sempre, ningú sap trobar el camí.

Proposo l'ordinador com a mestre exemplar que es desconnecta.

Els ensenyaré a ser tous per a què se'ls mengin.

Encara que no aprenguin, llanceu-los floretes. 

Només crido per a què em guardin el lloc. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de volar i deu epitafis

24 Novembre, 2008 21:21
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

El vent em parla

 

El vent em parla d'ofrenes,

de pensaments matussers,

de voler ser alguna cosa,

acabant sent el no res.

Els dies passen i passen,

com segueixo amb els remucs,

és un passar per la vida

farcit de pena i ensurts.

Paraules, que són paraules, 

les vull tancar en un calaix,

però algunes se m'escapen,

aquí ve el daltabaix.

Idees, que són idees,

cap al cel volen volar,

però tinc tan poques eines

per poder-les enlairar.

El vent em parla d'amor

al capdamunt del serrat,

però em sento presoner

d'aquest poble i la vall.

Sentiment de melangia

i feblesa en el meu cap,

com desfilen tots els núvols,

sempre em quedo al capdavall.

Un podria dir cent coses,

però parlaria errat,

deixeu-me amb la platxèria,

és tan meva i no fa mal.

 

Mou el vent

 

Mou el vent, gronxa la fulla,

quan ja es posava a ballar,

se n'adona que l'enganya,

el que vol és fer volar.

Ella s'agafa a la branca,

de l'ensurt es refarà,

té la força, la tendresa,

és molt d'hora per viatjar.

L'estiu passa per la bassa,

jo m'assec al seu costat,

sota el sol que tot ho ofega

perquè crida sa bondat.

Porto un cos pesat, salobre,

farcit de somnis estranys,

ara es cansa, neguiteja,

em somriu de tant en tant.

 

Epitafis

 

He aconseguit no mossegar-me la llengua.

Tot va ser per fer aturar l'autobús.

Necessito orelles sense arracades.

De moment, creia que somiava.

Un dia més i em toca pagar el rebut.

Va ser una amenaça de mort prou seriosa.

La salut la segueixo tenint de ferro.

Esteu vius de casualitat.

Porto dies sense sentir soroll.

Vaig aprofitar unes ofertes de corones de flors.

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes musicals i deu pensaments divins

22 Novembre, 2008 17:05
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Música viatgera

 

La música arriba,

el cos tremola,

darrere la porta,

respon l'enyor.

Ell ve del passat

i sent l'enveja

del jove que crida

i corre pel món.

- Pesats, poca-soltes,

  sempre estan de festa

  ni es guanyen el pa

  ni tenen res més

  que el sol quan s'aixeca:

  No hi haurà remei!

La música puja

amunt, per l'escala,

trobant a la vella

a mig fer el dinar.

La música entra

en sentir la flaire

i diu: Si pogués,

m'hauria quedat!

Però el carrer s'omple,

els músics se'n van,

ara surt de casa,

ara fa bondat.

Música viatgera,

no et quedis amb mi,

ets lliure, ets lleugera,

abans del capvespre,

has de fer camí.

 

El pitjor

 

El pitjor que pot passar,

començat un nou concert,

és que hagi desacord

i baralla d'instruments.

Si un ja comença

i l'altre segueix

es pot fer un garbuix

que anirà creixent.

Les notes s'amaguen,

s'omplen de vergonya,

el mestre tremola,

engega un esglai.

El músic el sent,

no sap com parar

eixa eina boja

que surt del tancat.

Els sons es deformen,

surten de l'escala,

el públic, que calla,

no sap on mirar.

Per fi ja s'acosta

un marcat silenci

i fan el cor fort

per tal d'aturar.

Quan ja tot semblava

anar daltabaix,

la trompeta calla

i mana callar.

Retorna la calma,

els músics es fiten,

suen, pensen, miren

i preguen la pau.

 

Pensaments divins

 

El sindicat d'àngels demana a Déu: Reducció de població a la terra.

Déu ha decidit suprimir els àngels custodis als setze anys.

Déu vindrà demà, si el temps el deixa.

He observat que Déu surt poc en diumenge.

Déu, a casa seva, també ha de descansar en un banc.

Satanàs ofereix infern barat amb poques distraccions.

Déu pensa amb homes de tercera generació

Satanàs no està d'acord amb el color vermell del semàfor.

Jesús tornarà si li posen un cap de protocol.

Déu està estudiant fer viatges turístics a l'infern. 

 

 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes rucs i deu pensaments educatius

20 Novembre, 2008 19:40
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Pare ruc

 

Au, pare ruc, digueu-me pare

si aquesta festa és la més gran,

si és un any nou i ja s'acosten

uns jorns d'hivern tots buits de gras?

El camp, que dorm, guspira a l'alba

i l'arbre es veu més que pelat,

les oliveres s'omplen de joia

mentre la gent branda el brancam.

I vós, senyor, jagut al jaç

farcit de palla, farcit d'alfals,

us recordeu d'un temps de sembra,

temps de batuda i temps de planys.

Us heu fet fort empenyent l'arada,

petjant camins, deixant bancals

i malfieu de qui us governa

us pren el pèl i un dóna el pa.

Al cap de l'any, passeu factura,

brameu un poc, sou oblidat,

talment això us fa patxoca,

però, això, pare, no és el meu cas.

Sols el nou dia, que avui es lleva,

em dóna força i serenitat;

com prego al Sant que omple teulades

els cors esquerps torni cors suaus,

que ens miri l'home com a éssers útils

i no com fruits de malvestats.

El Sant Patró ventura ens porti,

ens agermani amb els humans,

que si ells governen és que nosaltres

també estimem i ens sap prou mal

que oblidin prompte qui els ajuda,

els obeeix i els dóna el gra.

 

Quan avui faci el ruc

 

Quan, avui, faci el ruc

perquè em sento xiquet,

dona'm la dolça mà,

perdona el mal fet.

Ja sé que no ho faig bé,

n'estic molt neguitós,

i tot això per què? 

No ho sé, de bo, no ho sé!

No ploris, amor meu,

perdona mil vegades,

oblida els mals records,

són coses poc pensades.

Ara, aixequen les boires

d'un matí de tardor

i tornaran les joies,

ocupant els seus llocs.

Tu em diràs: T'estimo!,

i donant-me un petó,

trencarem aquell glaç,

et parlaré d'amor.

 

Pensaments educatius

 

No heu de patir pel paper que hauran de llençar.

L'atenció s'alimenta de moviments incontrolats.

Procureu pensar: Cap d'ells us recordarà.

La vida és massa gran per empaperar-la.

No patiu: El sol no deixarà de venir a l'escola.

Si se'n burlen és que encara no estan prou malalts.

Aprendre és la pressió màxima que pot suportar un cos.

La ironia ha de ser la millor de les vostres espases.

Un mestre és un monstre qualificador. 

El millor que us pot passar és que no us coneguin. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de foc i deu epitafis

18 Novembre, 2008 21:32
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Sec al foc

 

Cansat d'anar per un món

que ara torna i es mostra llunyà

on aprendre és feina feixuga

quasi tant com pensar i ensenyar,

ara sec a la vora del foc

i les flames somriuen i ballen,

és un ball egregi i pausat

que il·lumina la llar i se'n va.

Elles em porten les noves

d'una terra que es mostra captiva,

ha lluitat, ha lluitat i ha perdut,

ara dorm ben prop de la vila.

Cansat i prenyat de desigs

com m'assec vora el foc i malfio,

els amics se'ls emporta el neguit

i jo tanco els ulls i somio.

 

Ampolla encisada

 

L'ull que m'esclata,

la panxa rebenta

i, enmig tanta feta,

sento un xic d'amor.

Ella diu que em vol,

jove pobrissona,

el cap l'abandona,

em dóna escalfor.

No li pregaré

que després somriu

i cerca el caliu

vora del meu cor.

Ampolla encisada,

guarda la fortuna

puix no en toco una 

ni ja sé on sóc.

 

Epitafis

 

El proper taüt el vull amb airbags.

No penso morir-me abans del dilluns.

Tinc anotades totes les visites.

Suposo que el segon plat ja és gelat.

No sé si vaig guanyar la prova.

De fet, no sé si he deixat el llum encès.

El dilluns aniré a buscar feina.

El veí de sota és un fantasma.

Porto dies buscant la pinta.

Ara, sempre encerto qui vindrà. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de flagell i deu pensaments divins

16 Novembre, 2008 17:30
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Temps perdut

 

Com em plau el temps perdut

en dibuixar, a les parets,

històries d'herois nascuts

a les voltes dels carrers.

Buidar mon cap en tornar

les desfetes al seu lloc,

emplenar sense emplenar

i plorar per ser qui sóc.

Collir la fruita ajeguda

a l'estiu, en fer-se fosc,

veure d'on surt la goluda

enveja magra del bosc.

Raure en paratges llunyans

on la imatge s'encomana

de joves secs, malalts

orfes de béns i esperança.

Pous de veres fons,

d'aigua gebrada vessants,

indescriptibles colors

fosos, muts o plens de clams.

S'emporta mon cor mesell

cap a les altres llars tortes

puix s'ha perdut el flagell,

em feia tancar les portes.

 

Com si l'hagués vist

 

Com si l'hagués vist

a la cambra tancada,

a la golfa oblidada

o al racó del vell pis.

Em portava la nova

i punyent melangia

com la nit porta el dia

i ella es queda ben sola.

En un aire festiu,

amb un cor que batega,

ella feia l'enveja,

però abans feia un xiu.

I mirar-se-la encara

els meus ulls ho voldrien

perquè ara no brillen

i no saben on para.

Va sortir de la casa

un diumenge d'estiu

i fugí com un riu

que s'emporta la branca.

Un paper tremolós

fou la carta darrera

i una porta desfeta

per un nan rancuniós.

Si la vèieu passar

duu un daurat al cabell,

un oblida el més bell

en parar al seu davant.

No escoltéssiu la veu

puix desig encomana,

és millor no trobar-la

ni copsar el pensar seu.

Oblideu tot cabdell

i tanqueu la finestra

que olorar-la és tendresa

i sentir-la un flagell.

 

Pensaments divins

 

Satanàs em vol posar un xip per controlar.

Déu errà amb el disseny: Va posar el cap massa allunyat dels peus.

Satanàs no vol vestit de serp: Odia tragar-se tants pèls.

Satanàs vol més condiments a les calderes.

Satanàs busca àngel decebut expert en ambientadors.

Davant la crisis energètica, Satanàs imposa més menú de fesols.

Satanàs és llest, però no aconseguí padrins.

Déu preveu onades de redempcions a darrera hora.

Déu vol més alegria a les escoles: Parlarà amb el ministre del ram.

Mares enfeinades volen ampliar l'horari de l'àngel custodi. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes secrets i deu pensaments educatius

14 Novembre, 2008 05:24
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Allí

 

Allí, on viuen els arbres,

posaran, cada cert temps,

els dos cors, que per moments,

s'uniran captius d'amor.

Allí, en morir la tarda,

es prendran totes les mans,

aniran deixant els camps

per a guarir el seu secret.

Allí, sota les ombres,

li dirà, en fer-se tard,

les paraules que ella sap,

es miraran mentre pensen.

Allí, on l'esguarda

a l'hivern i a l'estiu,

el temps badalla, se'n riu

del que pensen altres braços.

Allí, on el rellotge

arriba a considerar

que el millor és deturar,

tot enrenou és ferotge.

Allí, just allí,

es deixaran a l'albada,

plena lluna enamorada

d'aquell llac dolç i tranquil.

 

La vella 

 

Canta la vella i es viu,

encara, ben prop del foc,

però el sol ja fa caliu,

primavera és a prop.

Com li surten més cançons,

ella s'escolta i es plany,

pensarà com va l'amor

emplenant-ho tot d'estranys.

Ha deixat damunt la llar

un retrat del seu marit,

encara creu que és delit

amb altres homes somiar.

Canta la vella i és nou

el dia, on tot comença;

en llevar-se sense pressa,

sent la manca d'enrenou.

Ha passat els setanta anys

i no resten més promeses,

ara rauen, ben esteses,

les empreses, els afanys.

Canta vella, hi ha la pau

en les terres on sojornes,

encara queden els homes

tot trescant pel camí avall!

 

Pensaments educatius

 

Quan la classe acaba, el castell es desfà.

El mestre decau quan se n'adona que, també, té cos.

He après a llegir: Ara, on trobaré un llibre?

Un cop encertéssim on som, ja esbrinarem on volem anar.

Si es volgués ensenyar, no em farien perdre temps aprenent.

No aprengueu massa, us hauré de llançar les feres.

L'ampolla de la por no vulgueu estalviar-la.

Ells tenen peus lleugers, no oblideu descalçar-los.

Mentre entro a classe, vaig guardant tots els meus somnis.

Els alumnes esperen amb el cap buit i el llapis afilat. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de regne i deu epitafis

12 Novembre, 2008 19:37
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Un regne molt llunyà


Mai he sabut el valor del temps

ni aprofitar el tresor de la vida,

ma senyera poc m'obliga

ni em deleix el voler ser.

Tinc la por que m'acompanya

i camina per on vaig,

de vegades com s'adorm,

es desperta quan li plau.

És tan pobra nostra vida,

farcida de temps ingrats

que un, de vegades, somia

amb un regne molt llunyà.

Allí tot són meravelles

i, a despit dels innocents,

uns quants sers me l'aproximen

tot parlant-me d'una fe.


Regne dolç


He guanyat a la fortuna,

ara, sec vora del pont,

la gent camina de pressa

quan jo gairebé ni em moc.

També, en temps més ferotges,

anava d'aquí cap allà,

cercant les coses més nobles

i pensant en l'endemà.

Però un passa i oblida

les certeses i passions,

arribant davant la porta

on deixarà els esglaons.

Despullat de sacrifici,

penetra en el regne dolç,

darrere queda l'ofici,

al davant regna la mort.

Epitafis


No us cal cordar el cinturó.

Necessito soci, amb cotxe, que no faci preguntes.

Estic entrant en una fase de desencís.

Tinc demanada hora al psicòleg.

Si veniu, us morireu de riure.

Aquest recinte és una caixa d'estalvis.

De fet, no em volia morir.

Digueu-li a l'amo que l'enyoro.

Estic provant d'encetar una nova vida.

R.I.P. :  Resolem i prevenim.
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de camp i deu pensaments divins

10 Novembre, 2008 19:43
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Dalt el carro


Tot segut a dalt el carro,

he sortit a trenc d'albada,

amb la son damunt la cara,

el cistell i..., aquella aixada.

Un regal preat del pare

en sortir un jorn d'escola,

després de parlar amb el mestre

i fer un xic la mala cara.

He passat la jovenesa,

els estudis principals

i, aprofitant-ne no massa,

en escrivent m'han deixat.

Escric unes frases llargues,

al migdia, punt i apart,

amb una ploma de fusta

que ratlla sense mullar.

Avui, he escrit un vers,

entre verdes tomaqueres,

demà, potser escriuré més,

entre els pebrots i les cebes.

I quan el sol ja davalla,

el rellotge diu que prou,

torno a casa amb el carro,

sense estudiar la lliçó.


Pagesos d'hivern


Canta la noia, neix el dia

i, la porta tancada, fa el primer badall,

les ovelles, ara, surten de la cleda,

un fred silenciós trascola la vall.

Lluny, molt lluny, queda primavera,

un estiu ferotge, cansat, s'allunyat

la mare s'afanya i bull prou de pressa

una llet molt blanca que farà esmorzar.

Els carrers s'omplen de dèries, de fressa,

un darrere l'altre, passen els vençuts,

la casa els mira, es queda sorpresa:

tanta, tanta lluita, acabi en ensurts.

Pagesos d'hivern, de totes les hores,

us miro passar fluix i malaltís,

tinc el cos pesat, les galtes gelades,

dintre el meu cor dibuixo un somrís.

Aneu cap al tros, guanyeu la pobresa

que la terra és forta, no té compassió,

els vells tenen por, es queden a casa,

guardant, a la joia, ben dintre del foc.


Pensaments divins


Segons estadístiques: Set de cada deu justos, volen eleccions divines.

Els pobres, al cel, tenen cambra compartida.

Déu parla, amb empreses, per posar banda ampla a l'infern.

Déu estudia posar, al mercat, més cervells comprimits.

Satanàs vol obrir una sucursal a la lluna.

Prompte Déu mesurarà el temps amb percentatges.

Sant Pere vol posar horari de matí a l'estiu.

Les penes, per entrar a l'infern, s'han endurit força.

Satanàs vol noves experiències, li he dit que viatgi amb tren de rodalies.

Déu ha dit a Jesús: Dos mil·lennis són prou vacances!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs