Dos poemes amb papallones i deu pensaments educatius

30 Maig, 2011 16:55
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La deessa


Surt de l’ou

ben tibada,

ben planxada,

indolent.

Amb vestit

de cent colors,

lluentors,

tot novell.

Com es posa,

tafanera,

tan lleugera,

al cadamunt.

Ensenyant

tanta bellesa,

la deessa

de les llums.

I, ara, vola

neguitosa,

delerosa,

entre les flors.

Ni em veu,

ni em mira,

ni sospira

pels amors.

Estimada

papallona,

vola i vola

ran els cors.


Anuncieu


Tot de sobte,

primavera

es vesteix

de mil colors.

Apareixen

sense pressa,

les poncelles

de les flors.

Ara xuclen,

després volen,

després proven

el somiar.

Papallones,

tan bufones,

neguitoses

en passar.

Ni marciu

ni deixeu

cap mal aire

en marxar.

Oblideu

qui us mira,

qui sospira,

qui es desfà.

Anuncieu

al gran món:

Un segon

és el demà!

 

Pensaments educatius

 

Com no n’ hi havia prou amb els alumnes, ara, tenim ordinadors.

M’he llevat d’ hora, sabia que era festiu.

Tinc un alumne impacient, l’hauré de posar a hora.

Tenim un circ on creixen els nans.

Volen resultats, en tinc de tota mida.

Han fet un informe educatiu sense demanar-me permís.

He tret les pitjors notes de l’examen.

He pujat els excel·lents a dos pernils.

Em deixen els alumnes perquè no els espatllaré.

Tenen telepatia, he obert la boca i han sortit corrents.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de cargolet i deu epitafis

27 Maig, 2011 10:15
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La primera mossada


Dia nou, radiant el sol,

la pluja ha mullat l’herba,

nostre heroi com es passeja,

vol menjar-se la gran col.

Té gana de sis setmanes,

dintre del reclòs estant,

és petit per ser important,

no han de mancar-li ganes.

Arriba ben prompte a l’hort,

passarà els alls i cebes,

ha de menjar, sense treves,

vol tenir aquesta sort.

Aplega al paradís

dessota la col rodona,

mai una menja tan bona

altre ser ha de gaudir.

La primera mossada

és més dolça que la mel,

nostre heroi serà fidel,

restarà una setmana.

Però el sol, veieu, s’enfada

com s’enfila cap amunt,

cal tornar a l’aixopluc,

esperar altra ruixada.


Afartat


Dessota del bon roser,

mig tapat pel bell fullam,

passa l’estona aplegant

a què arribi algun valent.

Al damunt de la muntanya,

veu créixer el seu amic,

un núvol blanc, esquifit,

amb una carona llarga.

El déu sol escalfa el mar,

el núvol que va creixent,

el cargolet com el sent,

toca l’hora de viatjar.

Les primeres gotes cauen

el terra posen mullat,

el camí empolainat,

els cargolets com es mouen.

Nostre heroi corre de pressa,

el primer vol arribar,

massa lluny és el menjar

per perdre l’avinentesa.

No cal dir com són les fulles

d’aquella petita enciam,

cada mos n’agafa un plat,

l’adeleren les pressures.

Afartat, del tot ben tip,

ara, contempla la vall,

dolça vida al capdavall,

si abandones el patir.

Després de la migdiada,

a desfer tot el camí,

l’esguarda el bon dormir,

pot durar una setmana.

 

Epitafis

 

Tenim poca contaminació acústica.

Tinc núvia, però sortim poc.

Ahir va venir un pobre, es portava el taüt.

Volem un toc de morts més alegre.

Després de les votades, tornem a casa.

Estic esperant!

Aquí, ni es pot viure!

Estic al primer curs de difunt.

No et penso votar més!

Ho sento, però he passat una mala nit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La pluja

25 Maig, 2011 12:04
Publicat per jjroca, Aproximacions


      La pluja:


  1) És el resultat traginer de l’aigua.

  2) Honra els rics i cau sobre els pobres.

  3) És el moment en què l’aigua perd la por de caure.

  4) Viatja en un núvol que, de cop, es cansa.

  5) Converteix els déus en deus.

  6) Arriba quan tota la roba està estesa.

  7) Confia rebre les pregàries més sinceres.

  8) Envia emissaris per saber on caurà.

  9) Fa créixer els rius i riure els arbres.

10) Ha de finir del tot esgotada.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de cargol i deu pensaments divins

22 Maig, 2011 09:31
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Nostre cargol


Sense pluja, ample sol,

el cargol com mandreja,

massa gana, minsa menja,

un racó per viure amb dol.

Allí, passa les eternes,

les nits de lluna més vella,

amb prou son a la parpella,

sense ràbia, sense empentes.

Però és lleva un dia gris,

és així la primavera,

el neguit, de sobte, enceta,

vol fugir del paradís.

Deixa la petita cova,

abandona vella pedra,

vol creuar la carretera,

per anar a l’altra vora.

Però es troba un fanal,

encès per la força plena,

arriba el cotxe i sega

l’estament de ser mortal.

Nostre cargol com se’n va

a la casa dels occits,

allí restarà dormit,

ha perdut el seu demà.


Ha de córrer


Una casa, les antenes,

amb un peu ben adobat,

nostre home va al combat,

dessota de fulles verdes.

Viatja, com de creuer,

tota terra travessant,

avança com un gegant,

tan callat, tan venturer.

De tant en tant, s’esperona,

sota un sol que vol dormir,

no porta llit ni coixí,

només dèria en trobar ombra.

La terra resta mullada,

nostre heroi no pot parar,

ha de córrer, ha de creuar,

un camí de banda a banda.

Aixeca el cap i remuga,

és el sol qui ha fugit,

només li queda la nit,

tan esquerpa, tan poruga.

Però, de sobte, la lluna

saltirona el Montsià,

li donarà un xic la mà,

és tan dolça i oportuna.

Quan nostre heroi recupera

la força de l’embranzida,

aplega força enemiga,

vol posar-lo a la paella.

Comença bavosa empresa,

dintre una bossa indolent,

on raurà nostre valent?

En un plat, farcit de festa!

 

Pensaments divins

 

No volen a Judes com a patró dels tresorers.

Jesús arribà a Jerusalem el dia de mercat.

Déu és el meu Pare, però també és el meu Sogre.

Volia anar al cel, però no deixaven entrar els pecats.

Crec que, per anar al cel, s’ha d’agafar la línia blava.

Satanàs vol més cadenes de titani.

Déu no es pensava que el sol duraria tant.

No entréssiu al cel abans de l’hora del bany.

Satanàs està enfadat, se li acaben els fesols.

He cercat Déu en el meu cor, però el tenia el veí.  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de pensar i deu pensaments educatius

19 Maig, 2011 09:04
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Avui, vendré


Estic cansat

de l'ampul·losa serra

del riu ressec que calla

de l’amistosa gent.

Avui, vendré

el riures amb desgana,

la por que tant m’esvera

el raure de la fe.

Sóc un mesquí

car menja cada dia,

escolta l’afonia,

el negre pensament.

I pujaré

al núvol de l’enveja,

la ment ha de ser seva,

ben tost, la deixaré.


Lluitaré així


I fent el camí avall,

m’adormo cada dia,

sento el nan que crida,

voldria venir amb mi,

car no he tingut mai

la força del ferotge,

guarnit mon equipatge,

desig de trontollar.

I, sempre, vaig a peu,

per balmes i senderes

cercant el si dels segles,

dormint on no hi ha res.

Potser demà

arribaran els monstres,

uns dimonis mediocres

que posa el gran Satan.

No diré res

em dol la poesia,

el batec de la vida

la glòria inapetent.

Lluitaré així:

Amb ordre i tendresa,

només el cap em pesa,

la resta va on convé.

 

Pensaments educatius

 

Es demana respondre sense pontificar.

Donaré una setmana per completar amb altres respostes.

A cada pregunta, donaré tres respostes suggerides.

Els resultats són bons, no hi ha comentaris.

Els pares saben que, tot l’esforç, el faré jo.

Cada cop els pous de paciència són més pregons.

Obriu-los el cap, mai físicament.

Ser mestre és una altra manera de ser frare.

Ja saben que un timbre no és una esquella.

Tenim un conseller, hauria d'aconsellar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes per a mosques i deu epitafis

16 Maig, 2011 10:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Una mosca


Tot esperant les mosques,

he de passar els dies llargs,

com l’hivern ens ha deixat,

envoltats amb les mil ombres.

La primavera convida,

tot de sobte, a viatjar,

encetar per encetar

el retorn nou de la vida.

Sortir fora, donà pas

als carrers i a les dreceres,

endevinar que són teves

les maneres de pensar.

Però un dia seuràs dalt,

per parlar amb la gran lluna,

esperar la gran fortuna,

omplir el cove de somiar.

Mentre, van passant estones,

que no portaran enlloc,

veus com arriben les mosques

emplenant tot els racons.

I fer caure els cent castells

que has anat construint,

mirar el vidre, tot neguit

d'una mosca poc plaent.

Observar com volta i torna

tot i fregant-se les cames,

cercar el dolç per totes bandes,

esperar la mà ignota.

Aprenent de veure-ho tot:

inestable, gras, poruc,

no podré estar per tu,

tinc dèria d’anar on sóc.


No la volen


Mai un vol tant recurrent

han seguit dolços minyons,

l’oreneta, el tendre gos,

altres caçadors de pes.

Sap del neguit de la vida,

d’innombrables enemics,

del saber-se gola endins,

tot a punt per l’engolida.

Una empresa venturera,

tot i cercant el menjar,

xucla aquí i xucla allà,

tot i guaitant qui l’espera.

Entrar a casa, tot de sobte,

cercant lloc on reposar,

en poca estona, endevinar

com odien aquest monstre.

I comença el gran neguit

cerca porta i fugida,

la paleta la convida

a gaudir d’un bon morir.

A la casa, no la volen,

al carrer com me l’esperen,

viure així pocs ho comprenen,

quants estimen el ser mosques?

 

Epitafis

 

Ara, ja em poden dir missa.

No tinc res per posar-me.

Acabo de trobar la veritat.

Ni m’imagino l’ infern.

Accepto fórmules miraculoses.

Cerco peu per poder passejar.

Doneu-me deu minuts per prendre cafè.

Demà farem jornada de portes obertes.

He encetat una crisi d’identitat.

La policia em volia empaperar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El cementiri

13 Maig, 2011 10:11
Publicat per jjroca, Aproximacions


      El cementiri:

 

  1) És tot un país de gent indolent.

  2) Accepta, sense xisclar, remodelacions agosarades.

  3) Tarda massa en acceptar un somriure.

  4) És un poble sense festes majors.

  5) Acull els nouvinguts i procura que no se'n vagin.

  6) Té històries que no vol descriure.

  7) Sap on s'acaben els somnis i ambicions.

  8) Al mig segle, ens resulta familiar,

  9) Endevina que un dia aniré per quedar-me.

10) Coneix massa gent per no saber com som.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb pluja i deu pensaments divins

10 Maig, 2011 19:05
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Darrere del vidre


Com repasso el carreró,

darrere del vidre estant,

mil gotes cauen i van

omplint cases de records.

On rauen els vells pagesos,

que sembraven ordi i blat?

Avui, la pluja ha deixat,

els desitjos ben estesos:

Gras el ruc de bona palla,

la sínia serà bonior,

arribada la calor,

torna a riure la xicalla!

Va caient la bona pluja,

rierol és el carrer,

una mosca s’entreté,

amb un bocí de maduixa.

Darrere del vidre estant,

van rajant el dolços versos,

potser trobaran, corpresos,

els pensaments dissortats.


Deixo la vella


No hi ha passes al carrer,

és divendres al migdia,

només passa, qui ho diria?

La pausa i el sentiment.

Endinsat al poble vell,

veig com li ploren les cases,

amples golfes, les estances

ben buides, sense atuells.

La pluja dibuixa el son,

afora de la finestra,

la pagesa, un xic més vella,

mena pausa i records.

Com corre per amples camps

guarnits de blat, de roselles,

un somrís mou les parpelles,

cansades de tant somiar.

El seu home, ara, dorm

en el nínxol dels veïns,

massa pobres per ser rics,

molta roba i poc sabó.

Deixo la vella i avanço

per carreró massa humit,

allí, es queda l’esperit,

allí, em deixa quan passo.


Pensaments divins

 

Satanàs et dec set pecats, pren nota.

Tres deixebles de Jesús volen fundar un partit republicà.

Jesús ha de tornar, parlaré amb el fuster.

Tres casats explicaven a un fadrí el que és un calvari.

No ho entenc: He anat a missa de vuit i n’eren cinc!

Vaig aplegar al cel a l’ agost, Sant Pere era d’excursió.

Era a punt d’ anar al cel, quan va sonar el despertador.

Satanàs ha de reduir personal, només posarà dimonis als rics.

Déu té tres persones, qui rep els dijous?

Jesús va fer tres anys de mestre, només té un trienni.


 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb flors i deu pensaments educatius

07 Maig, 2011 12:10
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Posant flors


Malaguanyat el bon sol

que ni crida ni mareja,

ni rondina ni cloqueja,

es lleva i viatja on pot.

Aplega a la terra i diu:

Vinguin, dansin, sóc aquí,

de garlandes, vaig vestit,

porto dèries de l’estiu!

Els arbres, que se n’adonen,

cap al cel volen anar,

estiren braços i van

posant flors en tots els coves.

Unes vestides de rosa,

altres vestides de blanc,

l’ametller, la pressa, porta,

vol guarnir-se de galant.

I la plana isolada,

desnodrida a l’hivern,

vol tornar a ser present

té el neguit d’enamorada.

Tornarà a ser jardí,

amb la bonior de l’abella,

de la font, la cantarella

i l’ombra dolça del pi.


La rosella


Entre l’herba i els semblants,

apareix la meravella,

diria que és la rosella

qui l’amor em té robat.

S’aixeca, de cop, un dia

amagada enmig del blat,

és potser perquè li és grat

viure, així, amb companyia.

I no parla ni quequeja,

ni rondina amb altres flors,

només cerca el seu tresor,

enmig l’espiga més bella.

Per posar-se un xic tibada

només li falta escalfor,

un plugim i la bonior

per sentir-se enamorada.

Amb la galta ben vermella

minsos ulls i cor ardent,

com l’estimo de valent,

com em plau, sentir-la meva.

 

Pensaments educatius

 

Coneixen el zero i l’u, no calen més presentacions.

En sap de llegir que ni ho comento.

Darrere la tapa, comença el llibre.

Necessito enganyar-los cada cinc minuts.

Aprenen tant que dubto puguin respirar.

No suporto que facin preguntes intel·ligents.

Vint-i-tres parlaven i el mut donava cops.

El mestre no hi era, tampoc estava.

Es prega la participació del veïnat per respondre l’examen.

He fet un examen trimestral, de noranta dies. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de mullena i deu epitafis

04 Maig, 2011 20:41
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Tinc el consol

 

Gran dimecres, remullat,

passa les hores i parla:

Avui, no fas bona cara!

Avui, et trobo enfadat!

Acluco la vista i dic:

Sóc al cor de la mullena,

passo ànsia i prou pena,

dormo mal tota la nit!

Gran dimecres, insinua

que no queda molt per fer,

la pluja és el primer,

després ja vindrà la muda!

Em comenta com el sant

tenia les bosses plenes

massa grasses les ofrenes,

els havia de fer cas!

Gran dimecres, em demana

que parli amb el Creador.

Si t’escolta bo i millor,

jo tampoc tinc gaire gana.

Entro, somort, a l'església,

enfilo porta i sagrari

i li faig el comentari

al Senyor de cada dia.

Estic esperant resposta,

la gran lluerna del sol,

fet i fet tinc el consol

de creure la bona nova.

 

Damunt la serra

 

De fet, han sorgit barrancs

de terres insospitades,

tot entremig de les cases

dels més pobres vilatans.

No cal dir que ni ho sabien,

que vivien a l’enmig,

els rics ni tenen desig

les vénen als qui confien.

Tindran rierol preciós

a la sala principal,

hi podran fer un canal

prou barat i espaiós.

Fortuna de les fortunes,

perquè véns quan jo me’n vaig,

perquè penso que és més grat

el perdre sense pressures.

Dóna-li la pau al ric,

al pobre dóna-li terra,

però siguis bon amic,

posa-li damunt la serra!

 

Epitafis

 

Llogo apartament sense dret a cuina.

Em queden anys de penitència.

De segur que no us conec?

Tinc pressupost per cinc paraules.

Us faig saber que sóc dintre.

He estat un home vital.

He vingut per l’anunci.

Endevina qui era!

Vull ser invisible!

Levito amb facilitat.

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs