La vida

30 Gener, 2010 16:51
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

             La vida:

 

       1) Ens porta on vol i se’n va quan li plau.

       2) És una de les presons més inversemblants.

       3) Posa les seves fronteres al regne de la por.

       4) Pacta amb el meu cos solituds inestables.

       5) Recorre tot un seguit de camins sense pressa.

       6) Em diu qui sóc però amb sons inintel·ligibles.

       7) Sap com l’he de creure sense protestes.

       8) Regna en el meu cos sense passar comptes.

       9) Suporta la nostra estupidesa, pacientment.

     10) Em porta al gran teatre demanant que aprengui.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de no portar i deu pensaments divins

27 Gener, 2010 18:13
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

No porta

 

No porta el nou dia

ni son ni diners,

ni nois amatents

farcits de malícia.

No porta el nou dia

problemes distants,

ni bons estudiants

de filosofia.

No porta el nou dia

pastors ni ramats

ni homes capficats

en tenir família.

No porta el nou dia

bones intencions

ni dolços petons

de melancolia.

No porta el nou dia

un futur sencer,

cal somiar primer,

prendre gosadia.

No porta el dia

ni vida ni mort,

cerca el teu conhort

aprèn, estudia.

 

He d’anar

 

He d’anar sense portar

les hores més dolces,

les grans llars perdudes,

les tèbies penyores.

He d’anar sense portar

els més tendres nets,

l’hivern espatllat,

un pom de rampells.

He d’anar sense portar

el millor dels fruits,

el menjar prou cuit,

el rei dels treballs.

He d’anar sense trobar

el clos tou del vent,

el minyó fervent,

el daurat regal.

He d’anar sense trobar

el cim de cobdícia,

aplega el nou dia,

deixem tot l’emprat.

 

Pensaments divins

 

Satanàs cerca ànimes ecològiques.

Amb trenta pecats mortals, regalen una cua.

Un home va morir sense pecar, li han fet un encefalograma.

Cerco apartament celestial pintat de vermell.

Em donaven vida eterna i he preferit una mort digna.

He arribat al cel i he demanat el llibre de reclamacions.

He conegut dos justos, no donaven més.

Compro tres pecats venials per completar l’àlbum.

Satanàs és amic, però prefereixo que no ens vegin junts.

Déu era a la glorieta, és tan bufona. 

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes per quedar bé i deu pensaments educatius

24 Gener, 2010 18:48
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Per quedar bé

 

Avui, potser demà,

tot serà gràcia,

el somni esdevindrà

consol de l’ull,

sense esma et contaré,

noble fal·làcia,

una història amanida

per quedar bé.

Llavors tu revindràs,

farcit de ràbia:

Empreses són pebrots

per a cuinar,

no parlo, no et diré

la poca traça,

un cove d’aventures

sense entrebancs.

Amor, paor i fressa

em trobes d’hora

no porto la fermesa

d’ un preat cor,

el cel arribarà,

tot meravella,

amb mig estol de núvols

un monstre gros.

Llavors riuràs cofoi

orfe de pressa,

un acte refredat

serà amargant,

no ploris un mai més

sense tendresa,

els monstres seran dos,

tot ho perdré.

 

Vindrà el demà

 

Ara, tot assegut,

mirant la serra,

veig un paisatge vell

minso de sal,

la cara desdibuixa,

enmig tenebra,

el fruit ha de fruir,

nou tarannà.

No cal ni dir tampoc

quin encanteri,

el malson de les bruixes,

el desencant,

posant-ho tot al sac,

ple d’esperança,

fer un sospir i prou

per remenar.

Així l’hivern vindrà

ple de silenci,

els homenets de fusta

decandiran,

amb pomes i patrons

farem llur capa,

amb cares i cigrons

vindrà el demà.

 

Pensaments educatius

 

Són bons alumnes, els crido i deixen de mossegar.

Han d' aprendre a pensar, almenys en fugir. 

Creieu-me: No es poden desendollar!

Estava parlant amb la pissarra i em contestava el guix.

Estan fent un exercici, ni proveu d'encendre el llum.

Una mare volia saber del seu fill, ara som al jutjat.

El nen no és dolent, però hauria de deixar-me sortir del lavabo.

No enganyeu els nens, procureu no dir-los la veritat.

Els nens estan ben educats, només se'n riuen quan em veuen.

He provat de ser mestre, ho deixat anar als deu minuts. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'altres terres i deu epitafis

21 Gener, 2010 19:35
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Els nous fantasmes

 

Potser la nit acull

els nous fantasmes,

passegen entre ombres

tous i galants,

el alba els portarà:

Noves empreses,

un polsim de rancúnia,

gran tarannà!

Han estat lleugers,

sense esperança,

han repassat les hores

amunt i avall,

fantasmes de promeses,

mai acabades,

de lluites incompreses

al capdavall.

Potser la nit acull

els malentesos,

la força desnodrida,

la mala sang,

he de prendre camí

vers altres terres,

la meva em traeix,

em deixa anar.

 

He de posar al sarró

 

Mireu el sol em diu:

Quanta grandària!,

els tebis homenots,

els capsigranys,

no han de portar res

que faci taula

on seure, amb caire trist,

per escoltar.

Avui he de fugir,

avui em toca,

darrere queden ombres

de benestants,

el bo és conquerir,

sense cap gràcia,

el son dels homes pobres,

llur gran combat.

Deixeu-me: He de partir,

sense esperança,

clouré al punt la boca,

m’allunyaré,

darrere deixaré,

sense cap gràcia,

homes voltats de seda

lluny dels carrers!

Agafaré el camí

de la noblesa,

del riure sense sou,

del gran deler,

he de posar al sarró

un pom de terra,

un llapis, una goma,

seny i paper.

 

Epitafis

 

Tinc prou temps per canviar d’idea.

Excuseu-me, estan passant el llistat.

Alguns encara estan de cos present.

No cal que em féssiu més misses.

Presento símptomes d’abstinència.

He hagut de suprimir el rebost.

De fet, el dia de difunts dura tot l’any.

Estic content, he perdut la meitat dels parents.

No sóc esquerp, és que sóc mut.

A partir d’ara, només dictaré. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La rata

18 Gener, 2010 17:49
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

         La rata

 

  1) Prova de ser discreta i poc exigent amb la menja.

  2) Té problemes per mantenir el gat a ratlla.

  3) Té un enemic que tanca les portes, però es deixa els forats.

  4) Mai li ha preocupat la curació del formatge.

  5) Prova de rentar-se, però l’empaiten.

  6) No té problemes en educar una munió de fills.

  7) Ha après a rosegar sense manual d’instruccions.

  8) Ha canviat la meitat dels seus ulls per uns bons bigotis.

  9) Porta malalties perquè li paguen poc.

10) Només necessita un retall de llum per enfilar-se a les parets.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes entremaliats i deu pensaments divins

15 Gener, 2010 20:11
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

La pluja cau

 

La pluja cau

ben neta, eixerida

en carrers amples,

deserts i deslliberts,

no hi ha tronada,

és hora del migdia

potser dijous,

encara fa molt fred.

La pluja cau

passegen neguitoses

les velles dames

amb cara de mercat,

el vent no mou

les fulles aturades

és tot hivern,

silenci es va fent gran.

La pluja cau,

captiva estossegues

i et sobra alhora

disfressa i embolcall,

estic pendent,

encara no hi ha roses,

ni un bon matí

ben dolç per a somiar.

La pluja cau,

esquerpa, mig ferotge

el núvol mira

molt lentament se’n va,

esperaré

com ho faig cada dia,

estic amb tu,

dona’m la mà!

 

Et contaré

 

Ni és massa tou

el regne dels tanoques,

ni criden gens,

avui no han de cridar,

estic content

he recollit les ombres,

les he deixat

a casa del mai més.

Et contaré

els dies i les hores,

els anys perduts

anant aquí i allà,

ara sóc teu

em sobren les penyores

he de guarir,

abandonar la creu.

Anem avall

pel carrer del migdia,

saltironem,

el cor és tot encís,

com pujarem

en trens de fantasia,

com distraurem

la son, la melangia,

ens asseurem

a l’ombra del vell pi.

I correrem

camins i les dreceres

que porten terra

de somnis i entrebancs,

et contaré,

amb frases mentideres,

i, tot de sobte,

segurament, riuràs.

 

Pensaments divins

 

El cel estava tranquil, tots eren al futbol.

El cert és que Déu fa vots de silenci.

Satanàs provarà banyes de disseny.

Els àngels proposen un blau una mica més intens.

Jesús no acceptarà moneda per tornar.

A l’infern, han obert la bústia del pecador.

Satanàs m’està temptant des de les sis.

A l’estiu, s’imposarà la missa nocturna en tot el cel.

Tres àngels dissidents han passat a cantar “rap”.

Déu estudia: Creació i disseny.            

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de demanar i deu pensaments educatius

12 Gener, 2010 14:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Em deixen

 

He tret de nou la llengua a passejar

en una terra plena d’ enginy i engany,

avui ho dic: Em sento molt estrany,

no tinc desig ni ganes de lluitar!

He farcit d’hora lliçons prou mal apreses

en una classe on tot potser un singlot,

he pres el guix, he dibuixat uns mots,

volia, al punt, amansir les promeses.

- No ha de patir, tindrà un home valent,

  enllestirà la feina i el jornal,

  dissertarà, beurà si això li cal,

  arribarà on tot serà plaent!

El monstre així, acluca, esperona,

va a cercar: Victòria i condol!,

fugen de pressa, així em deixen sol

en una vila que vol fer de marona.

 

Deixeu-me anar

 

Una paraula amb sa veu,

en sortir, al carrer, trontolla,

diria que, ben dintre meu,

hi ha rancúnia i es fa fora.

És sentiment prou vençut,

sense ganes ni alegria,

ha d’arribar cada dia

però tarda en ser aixopluc.

Massa déus i poc valents

m’ho posen prou malament:

És un patir sense gent,

sense força, sense gest!

Aplega l’hora tardana

a la vora de la font,

les poncelles també hi són

tot i fent-me mala cara.

Engego una poesia,

filla, sense compromís,

ha sortit del paradís,

es fa lletja cada dia.

Quatre versos mal comptats,

un desig de poca-solta,

en el cap tot és revolta

he perdut tots els combats.

Torno a la sala daurada

del somriure i el callar,

no patiu, deixeu-me anar

a somiar altra vegada.

 

Pensaments educatius

 

Sé que no m'escolten, suposo que no són sords.

Mireu si m'estimen que ni em veuen.

He estudiat prou temps per saber que no ho entenc.

Avui és dilluns, encara no els vull despertar.

Estic aquí, la pubilla no em feia cas.

Per molt que cridis, el rellotge no s'espanta.

Abans de començar la lliçó, és millor amagar les vostres intencions.

La classe ha de ser democràtica, tots han de tenir por.

Si tingués moral, no podria ensenyar res més.

Compreu una caixa gran per amagar les hores baixes. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de Reis i deu epitafis

08 Gener, 2010 17:33
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

M’han portat

 

Els Reis m’han portat

un llapis ben nou,

un somriure tou,

de nou, mig esclat.

Un cervell petit,

inquiet, eixerit,

que vola, pels altres,

quan pot, a la nit.

Destria paraules

les va remenant,

de sobte, l’encant:

Les posa ordenades.

Així, d’amagat,

tremolant, ferotge,

emplena, de grat,

el full blanc, mediocre.

Els Reis m’han portat

les ganes d’ahir,

el viure i glatir,

el son i l’esclat.

Ho tinc a l’armari,

desat, mai tancat,

us deixaré entrar,

com sempre, a diari.

 

Passats els Reis

 

Han vingut els Reis

farcits de regals,

prenyats de desigs,

joia dels infants.

Han passat les places,

els carrers més amples,

amb camells prou magres,

immòbils, incerts.

Han passat somriures,

bones intencions,

glòria de minyons,

recança dels altres.

Hi tornem a ser,

nou mes de gener,

fatigues i precs

d’un país tan pobre.

Com les belles fades

han fugit també,

cercant el recer,

deixant-nos els monstres.

 

Epitafis

 

Llogueu-me, menjo poc.

Els dijous vaig al mercat.

No entreu sense mirar.

Salvem els arbres, prou taüts!

Només estic hivernant.

Ara, penso sense cap.

Tinc un present decebedor.

Fins aquí, arriba la crisi de treball.

Disculpi senyor, quin dia fa?

M’he convertit en un perfecte pacient. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L'infern

05 Gener, 2010 13:11
Publicat per jjroca, Aproximacions

    

   L’infern

 

 1) És el millor lloc per amagar-se.

 2) És tan dolent que no es malbarata.

 3) És la casa on no volen els dimonis.

 4) Convoca eleccions cada Divendres Sant.

 5) És una costellada sense atura.

 6) És un dels pocs espais on l’home no neguiteja.

 7) És el millor lloc on queixar-se.

 8) És la menys crua de les realitats.

 9) Existirà mentre Déu faci de Pare.

10) Té les millors zones lliures de pecats.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de fira i deu pensaments divins

02 Gener, 2010 19:16
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Tornar- se ric

 

Sense son, de matinada,

entre presses, com abans,

es lleven els vilatans,

tenen gana a la mirada.

Avui comença la fira

en el carreró d’avall,

una fira d’ encenalls

tots seguts a la cadira.

Volen vendre quatre pomes,

tres lletugues grans d’enciam,

un parell de sacs de glans,

una dotzena de roses.

Aprenents de grans firaires,

quatre crits mal esberlats,

mala peça hi ha al mercat,

empentes amb poques ganes.

Han venut les cinc penúries,

sis demandes, un desig,

el voler tornar-se ric,

ho deixen per a les bruixes.

 

Toquen a fira

 

Mare, toquen a fira,

una peça em vull comprar,

una mena de camisa,

petita, de tafetà.

Mare, toquen a fira,

les noies ja hi deuen ser,

sento el tropell del carrer,

escolto com hi ha qui crida.

Mare, toquen a fira,

ha vingut gent principal,

uns senyors de capital

han de parar gran botiga.

Mare, toquen a fira,

la campana i el rector,

celebren missa major,

cantada i ben guarnida.

Mare, toquen a fira,

una jove també hi va,

com la vull acompanyar

puix desitja companyia.

Mare, toquen a fira,

prepara roba de fil,

pensa que sóc el fadrí

que ajorna tenir família.

Mare, toquen a fira,

tinc massa por per anar,

prefereixo el somiar

amb un somni fet a mida.

 

Pensaments divins

 

 Al cel, l’aire és sense condicions.

Satanàs té problemes amb els ciris per dir missa.

A l’infern, tanquen els dilluns.

Fa anys que intento repintar la caldera.

Déu ens estima, té problemes de timidesa.

Satanàs, el dimoni que m’has donat no sap beure!

Jesús farà un “master” per aclarir les paràboles.

Satanàs vol millorar el sistema de ventilació.

Els àngels han de cantar bé, no es mouen del conservatori.

La Verge no vol punt de creu.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs