Dos poemes per a dormir i deu pensaments divins
31 Maig, 2013 05:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Veniu
Veniu,
vora del llit,
les dolceses,
les boniors
i porteu-me
dintre el si
on governa
la il·lusió.
Amatent,
de cada nit,
com somio
el seu amor,
és tan noble,
de paraula,
és tan bella
que fa goig.
Veniu,
vora del llit,
a cantar-me
una cançó
i deixeu-me:
la tendresa,
la feblesa,
tot el cor.
Somnis nous
Sent tan pobre, he de somiar
amb retalls i poca llum,
però el son no s'ha perdut,
el dormir no vol tardar.
Vinguen totes les vegades
a la cambra més humil,
de guerres, en vinguen mil
i resten fins a les albades.
Sent tan pobre, ni un dimoni
em demana per pecar
ni em proposa per guanyar
ni em posarà cap negoci.
Vinguen tots els turments
a cavall de la fortuna,
els donaré: una a una,
les estrelles del meu cel.
Sent tan pobre, he de finir
com un roc dintre d'un cove
amb un pensament mediocre
tot voltat per l'infinit.
Com posaré, els somnis nous,
a les capses de cartró,
envoltats de paper bo,
per a vendre'ls si els vols?
Pensaments divins
La Verge està discutint amb el mestre de protocol.
Es demanen extres per assajar l'entrada de Jerusalem.
Déu és tan pobre que ni paga impostos.
Satanàs està empaitant el seu banquer de confiança.
Satanàs busca un cronista que sàpiga mentir.
Déu no em vol, puc viure molts anys.
Al cel, han suspès misses, tenen pocs capellans.
Sant Pere porta un mes buscant les claus.
Déu estudia la possibilitat de fer-se invisible.
En acabar la creació, Déu va pensar com s'ho cobraria.
Dos poemes amb neguit i deu pensaments educatius
29 Maig, 2013 05:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els déus
Sabeu, els déus
no tenen paciència
ni volen la ciència
feta pels humans,
són talment violents,
farcits d'abundància,
viuen la recança
dels herois valents.
Els homes moderns,
tan plens de neguit,
de treure profit
en tots els afanys,
emprenen dreceres
sense to ni so,
posats en mil guerres,
demanant perdó.
Pobrissons els déus,
tan lluny de l'olimp,
trobant el despit
de reis i servents.
Tornaran a ser:
vells desconeguts,
cercant aixopluc
en badocs del temps.
El neguit
El trobar-la,
per la plaça
o amb cistell
d'anar a comprar,
és sentir
com em traspassa,
el neguit,
sense aturar.
I sentir-la
com raona
i pregona
sa bondat,
és joiós,
és meravella,
em transporta
més enllà.
Dolça dona
dels meus somnis
els dimonis
són pesats,
m'han posat
un cor de llauna
i s'esberla
a l'instant.
Pensaments educatius
Avaluació final: Estic fora de perill!
Llegeix amb soltesa, li costa seguir la línia.
Es manifesta distret i empipador.
Ha contestat una pregunta de les deu, li posaré un nou.
No escolta gaire ni falta que li fa.
Ha deixat l'examen en blanc, l'aprovaré per polit.
No el necessito avaluar, el seu pare és regidor.
La resposta era correcta, anava al darrere de la pregunta.
El curs vinent serà riu avall.
Observa les preguntes, però no té punteria.
Dos poemes per a un minyó i deu epitafis
27 Maig, 2013 07:04
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mareta, meva
Mareta, meva,
la síndria era bona
i tan fresquívola
com llum de mitjanit,
ha estat la sort,
el prendre-la de pressa,
quan la desfeta
ha esdevingut dolor.
Mareta, meva,
la panxa es fa tibada
i és nou martiri
qui el riure m'ha llevat,
mil fiblonades
emplenen la contrada
i el plor arriba,
al vespre, es vol quedar.
Deixeu la síndria,
en el portal de casa,
per si la volen
les feres o els ocells,
no en vull més,
com la sofreixo encara,
com maleeixo
aquell menjar-ne més.
Que vinguin
Quan vagi a allitar-me,
en fugir el gran sol,
hauràs de contar-me
històries de por.
Que si Caputxeta,
la filla del rei,
el gegant ferotge,
aquells tres porquets.
I tot entre ombres
de llum de cresol,
dessota les mantes,
tapat fins al coll.
Vull contes de fades,
de dolços follets,
de nines ben maques,
de grans homenets.
Quan vagi a allitar-me,
posa'm, al coixí,
el millor dels somnis
per passar la nit.
Que vinguin estrelles,
en un cel plantat:
les roges roselles,
el dormir de grat.
Epitafis
Es busca difunta per a possible relació.
Fa un mes que no dormo.
En vint minuts, ens veiem.
Tenim descomptes fins al migdia.
Ara mateix, sóc al túnel.
Un altre dia sense esmorzar.
Gairebé faig cara de llumí.
Em vaig fent a la idea.
Hauria de fer esport.
No entenc com no arribes.
Déu
25 Maig, 2013 06:26
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Déu:
1) Ha de ser, obligatòriament, el Pare de tots.
2) Ni puc arribar a imaginar com té la sala d'expedients.
3) Va fracassar en l'educació dels dos primers fills.
4) Necessita governar el més gran i invisible dels exèrcits.
5) No acostuma a sortir de casa.
6) El seu Fill predilecte ni té temps per tornar a la terra.
7) Sap que haurà de treure els homes del món quan no hi càpiguen.
8) Està condicionant un espai per celebrar el Judici final.
9) Està tip de trobar savis que no creguin amb Ell.
10) Accepta que va errar en la capacitat de resposta del cervell humà.
Dos poemes lents i deu pensaments divins
23 Maig, 2013 07:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Es lleva el temps
Es lleva el temps
a l'hora maltempsada
després d'haver
viatjat a altres llocs,
no té res més
que somnis de vesprada,
pobre innocent
vençut a poc a poc.
Aixeca el cap,
observa la tempesta,
cerca una cova,
albira un lloc,
allí, reposa,
batega sense pressa,
a casa seva,
mai troba el seu món.
Es lleva el temps
a punt de migdiada
i menja, ensems,
febrades i ferums,
de tard a tard,
s'ajeu vora la plana
i passa un carro
tibat pel pobre ruc.
A poc a poc
A poc a poc,
mentre el camí serpeja,
el carro empeny
el més tossut dels muls,
el vell pagès,
paraules arrossega,
mentre li crema
la cigarreta el puny.
De tant anar,
ni ha de comptar les passes
i, sovint, troba
el sol un xic amunt,
la seva dona
li posa carmanyola
amb botifarres
i cebes del disgust,
són tan esquerpes
que, en tallar-les, plora
i va sentint
la queixa del conreu,
el sol se'n va
ni tan sols l'acomiada,
demà, a l'albada,
no trobarà qui el veu.
Pensaments divins
Samsó ha amagat totes les tisores de casa.
Tres apòstols estan fent un curset de comprensió oral.
Jesús està preparant deu paràboles noves.
Jesús no va trobar editor per escriure les memòries.
No sé on he perdut el meu dimoni.
Necessito dimoni que es posi pesat en beure.
No aconsegueixo pecat sense fer un somrís.
Judes invertirà les trenta monedes en pagar el psiquiatra.
Si heu d'anar al cel, no us descuideu la carmanyola.
Per morir amb gràcia, cal aprendre art dramàtic.
Dos poemes amb mort i deu pensaments educatius
21 Maig, 2013 06:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La mort
La mort,
qui acull,
de nou,
em foragita,
diu que mai més
se'n fiarà de mi.
De nit, m'assec
i sento com em crida,
és una vella
vestida per no res.
De tant en tant,
com aixequem les veus
i, en un desert
de riures i desfetes,
ensarronem,
perdem el que hem après
i capgirem
la fúria amb paciència.
La mort,
de nou,
em xiscla i se'n va,
tot ve a dir
que, ara, és demà
i el mes vinent
caurà en primavera.
Creà la mort
El cor poruc
ni té la cuina encesa
ni el sentiment
vol viure a les golfes,
la mort punyent
com dorm a casa seva,
allí, ni vol
sentir les males noves.
Un déu cansat
de trafegar per terra,
guarint els caps
de lluites i enrenous,
arriba al prat
amb més cabres que bous
i vol pensar
que tot és obra seva.
Creà la mort
perquè li feien nosa
tots aquells savis
vinguts al gran pensar,
sobtadament,
retroba la fermesa
i ens posa al foc
per fer-nos enfadar.
Pensaments educatius
Després de la reforma, els suficients seran als dos punts.
L'escola serà pública, aprofitaran les places del mercat.
Els alumnes treballen, haurien d'estudiar.
Queda prohibit pensar en tot el territori nacional.
Els he posat un exercici, però prou lluny.
Hi ha dos tipus d'alumnes: uns aprenen i els altres sorprenen.
La línia recta va des del timbre a la porta de sortida.
Estic pujant esglaons, prompte em llençaran al buit.
Em regalen flors, algunes amb corona.
Una mica més i em desperten.
Dos poemes d'honor i deu epitafis
19 Maig, 2013 07:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Diuen
Ai mare,
que m'han deixat,
un ramat d'irreverents,
amb vergonya, sense dents
i posat de tercer plat.
Diuen que sóc lladregot,
d'esperit decebedor,
brut, captaire, somiador
i, a cops, entremaliat.
No prendré,
per al problema,
ni espasa ni escut,
només vull un ruc
que valgui la pena.
Com he de lluitar
tombant els gegants,
guerrers com abans
no en queden, no n'hi ha.
La venjança
La venjança m'ha traït,
sóc el fill de la fortuna,
vull el sol, em donen lluna,
és aquest mon enemic.
He treballat per a ser
un heroi en terra estranya
ni coneguí la lleganya
ni cobrà com el qui més.
I vivint entre banquers,
entre gent de gran saviesa,
he passat per la pobresa
enmig places i carrers.
He acabat, del tot veient,
com els sants es tornen monstres,
com els rics es tornen pobres,
com els bons serem dolents.
Epitafis
Estic esperant un taüt nou.
Continuo disgustat.
Pràcticament, ni menteixo.
Abans, mai parlàvem de difunts.
No tinc pressa, però porta'm un pastís.
Puc canviar el testament?
Nínxol tancat per inventari.
Ofereixo corona de flors de segona mà.
Tenim obert fins a les deu.
Ofereixo nínxol assolellat per a caps de setmana.
El sant
17 Maig, 2013 06:33
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El sant:
1) Neix amb la necessitat d'abandonar la terra.
2) Té una vida plena d'entrebancs.
3) Ha d'escollir entre ser pobre o miserable.
4) Pertany al regne dels incompresos.
5) Té una línia oberta i discontínua amb la divinitat.
6) Ha de resistir la temptació de ser jutge.
7) Necessita presentar un expedient amb un miracle.
8) Ha de suportar el treball del pintor o de l'escultor.
9) Tindrà una eternitat dedicada a escoltar precs.
10) Normalment, el seu traspàs és corprenedor.
Dos poemes amb dubtes i deu pensaments divins
15 Maig, 2013 05:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Si el dubte
Si l'estrella
presumida:
mira, calla
i no m'atén
li contaré
de passada:
Calla jove,
no ho comprens!
Si el dubte
s'encomana
i no para
de lluitar,
li posaré,
amb prou gana,
una porta
al més enllà.
Dubte gran
És el dubte gran
de totes les hores:
les velles, les noves,
les d'ara i abans.
És tot per un déu
que les coses passen,
animen o cansen,
les pagues o deus.
I tot anirà
pel carrer del mig,
s'acaba el desig
de ser un bon tirà.
Per perdre tinc temps,
per guanyar silencis,
estimats, els vicis,
porten al desert.
Pensaments divins
No vull anar al cel: quan no hi ha dejuni, hi ha abstinència.
Satanàs està tip dels pecadors morosos.
Jesús està neguitós, Maria de Magdala ha comprat olis.
Déu és amb mi, però la seva casa és més gran.
L'assignatura pendent dels apòstols, va ser l'anglès.
Sant Josep tornarà d'Egipte sense consultat la ruta de Moisès.
Si Jesús era de la casa de David, hagués pogut ser pastor.
Jesús feia miracles, però no els va patentar.
Satanàs demana vedella cada divendres de Quaresma.
Jesús ha tret Jerusalem del llibre de visites.
Dos poemes cantats i deu pensaments educatius
13 Maig, 2013 05:46
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Canta la puput
Canta la puput
i respon l'alosa:
Serà bona esposa
d'un ocell rabiüt?
Nova primavera
en el si de l'hort,
vola el borinot,
cerca casa seva.
I les noves faves,
dintre de la flor,
canten la cançó
des de les albades.
Canta la puput
i respon l'alosa:
Si l'amor fa nosa,
quin déu l'ha venut?
L'amor primer
Si l'amor primer
surt a passejar,
poseu-li, a l'abast,
ploma i tinter.
Que el portin cançons
des de la finestra,
que cantin minyons
tot voltant per l'era.
Si l'amor primer
porta primavera,
poseu-li drecera
per sentir l'ocell.
I que canti el bosc
la passió primera,
el somni m'espera
per dir-me qui sóc.
Pensaments educatius
Era un home de lletres, o sigui: no-làctic.
Els catalans són homes de céntcia.
He canviat els dictats per suggerències.
Farem un horari flexible, fins i tot, elàstic.
Tot i corregint-lo ells, n'he suspès sis.
La Verge Maria no era una nau de Colom.
Augmenten la ratio perquè són més covards.
Després de les retallades els caragols seran cargols.
Els mestres treballaran més hores, hi haurà dies de vint-i-set.
Els polítics van a escola: quan inauguren i quan cau.