Dos poemes per a dormir i deu pensaments divins

31 Maig, 2013 05:47
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Veniu


Veniu,

vora del llit,

les dolceses,

les boniors

i porteu-me

dintre el si

on governa

la il·lusió.

Amatent,

de cada nit,

com somio

el seu amor,

és tan noble,

de paraula,

és tan bella

que fa goig.

Veniu,

vora del llit,

a cantar-me

una cançó

i deixeu-me:

la tendresa,

la feblesa,

tot el cor.


Somnis nous


Sent tan pobre, he de somiar

amb retalls i poca llum,

però el son no s'ha perdut,

el dormir no vol tardar.

Vinguen totes les vegades

a la cambra més humil,

de guerres, en vinguen mil

i resten fins a les albades.

Sent tan pobre, ni un dimoni

em demana per pecar

ni em proposa per guanyar

ni em posarà cap negoci.

Vinguen tots els turments

a cavall de la fortuna,

els donaré: una a una,

les estrelles del meu cel.

Sent tan pobre, he de finir

com un roc dintre d'un cove

amb un pensament mediocre

tot voltat per l'infinit.

Com posaré, els somnis nous,

a les capses de cartró,

envoltats de paper bo,

per a vendre'ls si els vols?

 

Pensaments divins

 

La Verge està discutint amb el mestre de protocol.

Es demanen extres per assajar l'entrada de Jerusalem.

Déu és tan pobre que ni paga impostos.

Satanàs està empaitant el seu banquer de confiança.

Satanàs busca un cronista que sàpiga mentir.

Déu no em vol, puc viure molts anys.

Al cel, han suspès misses, tenen pocs capellans.

Sant Pere porta un mes buscant les claus.

Déu estudia la possibilitat de fer-se invisible.

En acabar la creació, Déu va pensar com s'ho cobraria.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb neguit i deu pensaments educatius

29 Maig, 2013 05:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Els déus


Sabeu, els déus

no tenen paciència

ni volen la ciència

feta pels humans,

són talment violents,

farcits d'abundància,

viuen la recança

dels herois valents.

Els homes moderns,

tan plens de neguit,

de treure profit

en tots els afanys,

emprenen dreceres

sense to ni so,

posats en mil guerres,

demanant perdó.

Pobrissons els déus,

tan lluny de l'olimp,

trobant el despit

de reis i servents.

Tornaran a ser:

vells desconeguts,

cercant aixopluc

en badocs del temps.


El neguit


El trobar-la,

per la plaça

o amb cistell

d'anar a comprar,

és sentir

com em traspassa,

el neguit,

sense aturar.

I sentir-la

com raona

i pregona

sa bondat,

és joiós,

és meravella,

em transporta

més enllà.

Dolça dona

dels meus somnis

els dimonis

són pesats,

m'han posat

un cor de llauna

i s'esberla

a l'instant.

 

Pensaments educatius

 

Avaluació final: Estic fora de perill!

Llegeix amb soltesa, li costa seguir la línia.

Es manifesta distret i empipador.

Ha contestat una pregunta de les deu, li posaré un nou.

No escolta gaire ni falta que li fa.

Ha deixat l'examen en blanc, l'aprovaré per polit.

No el necessito avaluar, el seu pare és regidor.

La resposta era correcta, anava al darrere de la pregunta.

El curs vinent serà riu avall.

Observa les preguntes, però no té punteria.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes per a un minyó i deu epitafis

27 Maig, 2013 07:04
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Mareta, meva


Mareta, meva,

la síndria era bona

i tan fresquívola

com llum de mitjanit,

ha estat la sort,

el prendre-la de pressa,

quan la desfeta

ha esdevingut dolor.

Mareta, meva,

la panxa es fa tibada

i és nou martiri

qui el riure m'ha llevat,

mil fiblonades

emplenen la contrada

i el plor arriba,

al vespre, es vol quedar.

Deixeu la síndria,

en el portal de casa,

per si la volen

les feres o els ocells,

no en vull més,

com la sofreixo encara,

com maleeixo

aquell menjar-ne més.


Que vinguin


Quan vagi a allitar-me,

en fugir el gran sol,

hauràs de contar-me

històries de por.

Que si Caputxeta,

la filla del rei,

el gegant ferotge,

aquells tres porquets.

I tot entre ombres

de llum de cresol,

dessota les mantes,

tapat fins al coll.

Vull contes de fades,

de dolços follets,

de nines ben maques,

de grans homenets.

Quan vagi a allitar-me,

posa'm, al coixí,

el millor dels somnis

per passar la nit.

Que vinguin estrelles,

en un cel plantat:

les roges roselles,

el dormir de grat.

 

Epitafis

 

Es busca difunta per a possible relació.

Fa un mes que no dormo.

En vint minuts, ens veiem.

Tenim descomptes fins al migdia.

Ara mateix, sóc al túnel.

Un altre dia sense esmorzar.

Gairebé faig cara de llumí.

Em vaig fent a la idea.

Hauria de fer esport.

No entenc com no arribes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Déu

25 Maig, 2013 06:26
Publicat per jjroca, Aproximacions

   Déu:


   1) Ha de ser, obligatòriament, el Pare de tots.

   2) Ni puc arribar a imaginar com té la sala d'expedients.

   3) Va fracassar en l'educació dels dos primers fills.

   4) Necessita governar el més gran i invisible dels exèrcits.

   5) No acostuma a sortir de casa.

   6) El seu Fill predilecte ni té temps per tornar a la terra.

  7) Sap que haurà de treure els homes del món quan no hi càpiguen.

   8) Està condicionant un espai per celebrar el Judici final.

   9) Està tip de trobar savis que no creguin amb Ell.

10) Accepta que va errar en la capacitat de resposta del cervell humà.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes lents i deu pensaments divins

23 Maig, 2013 07:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Es lleva el temps


Es lleva el temps

a l'hora maltempsada

després d'haver

viatjat a altres llocs,

no té res més

que somnis de vesprada,

pobre innocent

vençut a poc a poc.

Aixeca el cap,

observa la tempesta,

cerca una cova,

albira un lloc,

allí, reposa,

batega sense pressa,

a casa seva,

mai troba el seu món.

Es lleva el temps

a punt de migdiada

i menja, ensems,

febrades i ferums,

de tard a tard,

s'ajeu vora la plana

i passa un carro

tibat pel pobre ruc.


A poc a poc


A poc a poc,

mentre el camí serpeja,

el carro empeny

el més tossut dels muls,

el vell pagès,

paraules arrossega,

mentre li crema

la cigarreta el puny.

De tant anar,

ni ha de comptar les passes

i, sovint, troba

el sol un xic amunt,

la seva dona

li posa carmanyola

amb botifarres

i cebes del disgust,

són tan esquerpes

que, en tallar-les, plora

i va sentint

la queixa del conreu,

el sol se'n va

ni tan sols l'acomiada,

demà, a l'albada,

no trobarà qui el veu.

 

Pensaments divins

 

Samsó ha amagat totes les tisores de casa.

Tres apòstols estan fent un curset de comprensió oral.

Jesús està preparant deu paràboles noves.

Jesús no va trobar editor per escriure les memòries.

No sé on he perdut el meu dimoni.

Necessito dimoni que es posi pesat en beure.

No aconsegueixo pecat sense fer un somrís.

Judes invertirà les trenta monedes en pagar el psiquiatra.

Si heu d'anar al cel, no us descuideu la carmanyola.

Per morir amb gràcia, cal aprendre art dramàtic.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb mort i deu pensaments educatius

21 Maig, 2013 06:26
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La mort


La mort,

qui acull,

de nou,

em foragita,

diu que mai més

se'n fiarà de mi.

De nit, m'assec

i sento com em crida,

és una vella

vestida per no res.

De tant en tant,

com aixequem les veus

i, en un desert

de riures i desfetes,

ensarronem,

perdem el que hem après

i capgirem

la fúria amb paciència.

La mort,

de nou,

em xiscla i se'n va,

tot ve a dir

que, ara, és demà

i el mes vinent

caurà en primavera.


Creà la mort


El cor poruc

ni té la cuina encesa

ni el sentiment

vol viure a les golfes,

la mort punyent

com dorm a casa seva,

allí, ni vol

sentir les males noves.

Un déu cansat

de trafegar per terra,

guarint els caps

de lluites i enrenous,

arriba al prat

amb més cabres que bous

i vol pensar

que tot és obra seva.

Creà la mort

perquè li feien nosa

tots aquells savis

vinguts al gran pensar,

sobtadament,

retroba la fermesa

i ens posa al foc

per fer-nos enfadar.

 

Pensaments educatius

 

Després de la reforma, els suficients seran als dos punts.

L'escola serà pública, aprofitaran les places del mercat.

Els alumnes treballen, haurien d'estudiar.

Queda prohibit pensar en tot el territori nacional.

Els he posat un exercici, però prou lluny.

Hi ha dos tipus d'alumnes: uns aprenen i els altres sorprenen.

La línia recta va des del timbre a la porta de sortida.

Estic pujant esglaons, prompte em llençaran al buit.

Em regalen flors, algunes amb corona.

Una mica més i em desperten.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'honor i deu epitafis

19 Maig, 2013 07:11
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Diuen


Ai mare,

que m'han deixat,

un ramat d'irreverents,

amb vergonya, sense dents

i posat de tercer plat.

Diuen que sóc lladregot,

d'esperit decebedor,

brut, captaire, somiador

i, a cops, entremaliat.

No prendré,

per al problema,

ni espasa ni escut,

només vull un ruc

que valgui la pena.

Com he de lluitar

tombant els gegants,

guerrers com abans

no en queden, no n'hi ha.


La venjança


La venjança m'ha traït,

sóc el fill de la fortuna,

vull el sol, em donen lluna,

és aquest mon enemic.

He treballat per a ser

un heroi en terra estranya

ni coneguí la lleganya

ni cobrà com el qui més.

I vivint entre banquers,

entre gent de gran saviesa,

he passat per la pobresa

enmig places i carrers.

He acabat, del tot veient,

com els sants es tornen monstres,

com els rics es tornen pobres,

com els bons serem dolents.

 

Epitafis

 

Estic esperant un taüt nou.

Continuo disgustat.

Pràcticament, ni menteixo.

Abans, mai parlàvem de difunts.

No tinc pressa, però porta'm un pastís.

Puc canviar el testament?

Nínxol tancat per inventari.

Ofereixo corona de flors de segona mà.

Tenim obert fins a les deu.

Ofereixo nínxol assolellat per a caps de setmana.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El sant

17 Maig, 2013 06:33
Publicat per jjroca, Aproximacions


   El sant:


   1) Neix amb la necessitat d'abandonar la terra.

   2) Té una vida plena d'entrebancs.

   3) Ha d'escollir entre ser pobre o miserable.

   4) Pertany al regne dels incompresos.

   5) Té una línia oberta i discontínua amb la divinitat.

   6) Ha de resistir la temptació de ser jutge.

   7) Necessita presentar un expedient amb un miracle.

   8) Ha de suportar el treball del pintor o de l'escultor.

   9) Tindrà una eternitat dedicada a escoltar precs.

10) Normalment, el seu traspàs és corprenedor.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb dubtes i deu pensaments divins

15 Maig, 2013 05:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Si el dubte


Si l'estrella

presumida:

mira, calla

i no m'atén

li contaré

de passada:

Calla jove,

no ho comprens!

Si el dubte

s'encomana

i no para

de lluitar,

li posaré,

amb prou gana,

una porta

al més enllà.


Dubte gran


És el dubte gran

de totes les hores:

les velles, les noves,

les d'ara i abans.

És tot per un déu

que les coses passen,

animen o cansen,

les pagues o deus.

I tot anirà

pel carrer del mig,

s'acaba el desig

de ser un bon tirà.

Per perdre tinc temps,

per guanyar silencis,

estimats, els vicis,

porten al desert.

 

Pensaments divins

 

No vull anar al cel: quan no hi ha dejuni, hi ha abstinència.

Satanàs està tip dels pecadors morosos.

Jesús està neguitós, Maria de Magdala ha comprat olis.

Déu és amb mi, però la seva casa és més gran.

L'assignatura pendent dels apòstols, va ser l'anglès.

Sant Josep tornarà d'Egipte sense consultat la ruta de Moisès.

Si Jesús era de la casa de David, hagués pogut ser pastor.

Jesús feia miracles, però no els va patentar.

Satanàs demana vedella cada divendres de Quaresma.

Jesús ha tret Jerusalem del llibre de visites.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes cantats i deu pensaments educatius

13 Maig, 2013 05:46
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Canta la puput


Canta la puput

i respon l'alosa:

Serà bona esposa

d'un ocell rabiüt?

Nova primavera

en el si de l'hort,

vola el borinot,

cerca casa seva.

I les noves faves,

dintre de la flor,

canten la cançó

des de les albades.

Canta la puput

i respon l'alosa:

Si l'amor fa nosa,

quin déu l'ha venut?


L'amor primer


Si l'amor primer

surt a passejar,

poseu-li, a l'abast,

ploma i tinter.

Que el portin cançons

des de la finestra,

que cantin minyons

tot voltant per l'era.

Si l'amor primer

porta primavera,

poseu-li drecera

per sentir l'ocell.

I que canti el bosc

la passió primera,

el somni m'espera

per dir-me qui sóc.

 

Pensaments educatius

 

Era un home de lletres, o sigui: no-làctic.

Els catalans són homes de céntcia.

He canviat els dictats per suggerències.

Farem un horari flexible, fins i tot, elàstic.

Tot i corregint-lo ells, n'he suspès sis.

La Verge Maria no era una nau de Colom.

Augmenten la ratio perquè són més covards.

Després de les retallades els caragols seran cargols.

Els mestres treballaran més hores, hi haurà dies de vint-i-set.

Els polítics van a escola: quan inauguren i quan cau.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs